2016

  • Calvet-Mir, L., March, H., Nordh, H., Pourias, J, Čakovská, B. (2016). Motivations behind urban gardening. Dins Bell, S.; Fox-Kämper, R.; Keshavarz, N.; Benson, M.; Caputo, S.; Noori, S.; Voigt, A. (eds.) Urban Allotment Gardens in Europe (p.320-341). Nova York: Routledge.
  • Ricart, S. (2016). Improving the management of irrigation ecosystem services by means of stakeholder perceptions: lessons from three Southern European irrigation canals.  Ecosystem Services: Benefits, Management and Insights. New York: Nova Science Publishers.
  • Tàbara, J. D. (2016). Medi Ambient i Sostenibilitat. Dins A: S. Giner& O. Homs (Coord.) La societat catalana al segle XXI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

2015

  • Caramello, N. y Sauri, D. (2015). El río, el agua y la contribución de la historia ambiental en la identificación de los actores de la cuenca del río Branco y Coilorado, Amazonia. Dins Mora Alisada, J. (director): Gestión de Recursos Hídricos en España e Iberoamérica  (p. 217-233). Cizur Menor, Navarra: Thomson Reuters Aranzadi
  • Fracalanza, A. P.; Parés, M.; Jacobi, P.R.; Gabarda, A.; Mello, A. P. (2015). Participação na gestão da água. Uma análise comparativa entre os sistemas de governança do Brasil (São Paulo) e da Espanha (Catalunha) a partir da década de 1980. Dins Jacobi, Pedro Roberto; Fracalanza, Ana Paula; Empinotti, Vanessa, Governança da Agua no contexto iberoamericano. Inovação em processo. Sao Paulo: Annablume, pp. 210.
  • Gil Olcina, A., Hernández, M., Morote, A., Rico, A., Saurí, D. y March, H. (2015). Tendencias del consumo de agua potable en la ciudad de Alicante y Área Metropolitana de Barcelona (2007-2013). Alicante: Universidad de Alicante, Instituto Interuniversitario de Geografía.
  • Ribas, A. (coorda.) (2015).  La Girona de l’Aigua. Girona, Ajuntament de Girona – Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions.
  • Saurí, D., March, H. (2015). Can’t go to the Fountain No More: Pigs, Nitrates and Spring Water Pollution in Catalonia. Dins Emel, J., Neo, H. (eds.) Political Ecologies of Meat (p. 109-126). Nova York/Londres: Earthscan, Routledge.

2014

  • Barriocanal, C.; López, L. (2014). Influència del canvi climàtic a les estacions d’esquí catalanes: adaptacions i alternatives. Dins Creació i Comercialització de Productes Turístics (p. 63-73). Barcelona (CAT): Escola Universitària Formatic Barcelona.
  • Masjuan, E. (2014). La ciutat serà el que les persones vulguin. Dins ¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Múrcia! (p. 149-169). Barcelona (CAT): Sitesize.
  • Ribas, A.; Feliu, P. (2014). El repte de la gestió dels espais naturals protegits en el context actual. Experiències en Xarxa Natura 2000 i espais fluvials. Girona (CAT): Quaderns de Medi Ambient.
  • Ribas, A.; Calbó, J.; Llausàs, A.; López-Bustins, J.A. (2014). El impacto del cambio climático en el sector turístico de la Costa Brava (Girona). Dins F. López i G. Cànoves (eds.), Turismo y territorio. Innovación, renovación y desafíos (p. 709-734). València (ESP): Tirant Humanidades.
  • Saurí, D., March, H. y Ridolfi, E. (2014). Cambio climático y recursos hídricos en las zonas turísticas del litoral mediterráneo español. Dins F. López Palomeque y G. Cànoves Valiente (eds): Turismo y Territorio: Innovación, renovación y desafíos (p. 723-733). Valencia: Tirant lo Blanc.

2013

  • Barriocanal, C. (2013). Els nous països emissors de turistes: clars obscurs de les tendències esperades. Dins Catalunya davant els reptes del mercat turístic internacional (p. 19-24). Barcelona (CAT): Escola universitària Formatic Barcelona.
  • Cohen, M.; Rey, F.; Ubeda, X.; Vila, J. (2013). Paysages et érosion dans les montagnes méditerranéennes. Une comparaison entre France, Espagne et Italie. Dins Y. Luginbühl i D. Terrason (eds.), Paysage et développement durable (p. 49-60). Versalles (FRA): Ed. Quae.
  • March, H.; Martín-Vide, J.; Olcina, J.; Padilla, E.; Saurí, D.; Serra-Llobet, A.; Vera, J. (2013). Tourism, Climate Change and Water Resources: Coastal Mediterranean Spain as an Example. Dins S. Greiving i P. Schmidt-Thomé (eds.), European Climate Vulnerabilities and Adaptation: A Spatial Planning Perspective(p. 231-251). Chichester (GBR): Wiley.
  • Pavón, D.; Varga, D. (2013) El ciclo del agua y la relación agua-sociedad. Dins Martí Boada i Roser Maneja, El agua y la vida. Cooperación en la esfera del agua (p. 38-43). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Lunwerg Editores.
  • Ricart, S. (2013). L’espai agrari periurbà i la gestió territorial des de la competència pels recursos hídrics i d’actors. Dins Roca, A.; Tous, C. (Coords.), Percepcions de l’espai agrari periurbà (p. 95-101). Girona: Fundació Agroterritori.
  • Saurí, D.; March, H.; Gorostiza, S. (2013). Amener l’eau a Barcelone. Dins J. C. Deutsch i I. Gautheron (coord.), Eaux pour la ville, eaux des villes. Eugène Belgrand XIXe-XXIe siècle (p. 298-313). Paris (FRA): Presses des Ponts.
  • Tàbara, J. D. (2013). Social learning to cope with global environmental change and unsustainability. Dins S. Lockie, D. A. Sonnenfeld i D. R. Fisher (eds.), The Routledge International Handbook of Social and Environmental Change (p. 253-265). Londres (GBR) i Nova York (USA): Routledge.
  • Troitiño, M. A.; Ribas, A.; Serrano, A. (2013). Conclusiones. Dins M. Villafranca, F. Roboredo, V. E. Chamorro i L. Sánchez (eds.), Uso y gestión del agua en los paisajes culturales (p. 307-311). Granada (ESP): Patronato de la Alhambra y del Generalife.

2012

  • Jaeger, C.; Paroussos, L.; Mangalagiu, D.; Kupers, R.; Mandel, A. and J. D. Tàbara (2012). Assessing Green Growth: The case of Europe. Dins  C. Jaeger, K. Hasselmann, G. Leipold, D. Mangalagiu, i J. D. Tàbara (eds.), Reframing the Problem of Climate Change: From Zero Sum Game to Win-Win Solutions (p. 102-118). Oxford (GBR): Earthscan from Routledge.
  • Pavón, D. (2012). Évolution et perspectives des canaux d’irrigation dans le Haut Ampurdan (Catalogne). Dins C. Aspe (coord.), De l’eau agricole à l’eau environnementale. Résistance et adaptation aux nouveaux enjeux de partage de l’eau en Méditerranée (p. 79-90). Marsella (FRA): Éditions Quae.
  • Ribas, A.; Llausàs, A.; Saurí, D.; Roset, D. (2012). Perception et evaluation sociale de l’irrigation traditionelle dans le Bas Ter (Bas Ampurdan, Catalogne). Dins C. Aspe (coord.), De l’eau agricole a l’eau environnementale. Résistance et adaptation aux noveaux enjeux de partage de l’eau dans les pays du Basin méditerrranéen (p. 199-208). Marsella (FRA): Editions Quae.
  • Ricart, S. (2012). Vers une gestion territoriale de l’irrigation? Le canal Segarra-Garrigues (Lleida, Catalogne). Dins C. Aspe (coord.), De l’eau agricole à l’eau environnementale. Résistance et adaptation aux nouveaux enjeux de partage de l’eau en Méditerranée (p. 337-350). Marsella (FRA): Editions Quae.
  • Ricart, S.; Ribas, A. (2012). La gobernanza en la gestión del regadío en Francia: el Canal de la Neste (Hautes-Pyrénées). Dins E. Baena et al (coord.), Investigando en rural: Actas del XVI Coloquio de Geografía Rural de la Asociación de Geógrafos Espñoles (p. 703-712). Navarra: Ed. Ulzama.
  • Ricart, S; Roca, A. (2012). La PAC y el medio ambiente ante la nueva reforma 2014-2020: ¿qué prioriza y qué rehúye ante el auge del greening y las nuevas demandas territoriales?. Dins E. Baena et al. (coord.), Investigando en rural: Actas del XVI Coloquio de Geografía Rural de la Asociación de Geógrafos Espñoles (p. 713-722). Navarra (ESP): Ed. Ulzama.
  • Saurí, D. (2012). Riesgos y conflictos socioambientales. Dins Nuevos aires de la geografía española del siglo XXI: Contribución española al 32º Congreso de Colonia 2012 (p. 92-105). Madrid (ESP): AGE-CSIC-IGN.
  • Saurí, D. (2012). The ornamental fountains of Barcelona. Dins T. Katko et al. (eds.), Water Fountains in the Worldscape (p. 60-65). Hèlsinki (FIN): IWRA-Kehrämedia.
  • Saurí, D.; del Moral, L. (2012). Governance of Large Hydraulic Infrastructure in Spain: A Historical Approach. Dins T. Katko et al. (eds.), Water Services Management and Governance (p. 43-52). Londres (GBR): IWA.
  • Saurí, D.; March, H.; Parés, M. (2012). Los modelos de desarrollo urbano y la sostenibilidad con una especial incidencia en el vector agua. Dins A. Ometto, R. Peres i Y. Saavedra (coord.), Ecoinovaçao para a melhora ambiental de produtos e serviços. Experiências Espanholas e Brasileiras nos setores industrial, urbano e agrícola (p. 109-116). Sao Carlos (BRA): Diagrama Editorial.
  • Tàbara, J. D.; Miller, D. (2012). Reframing public opinion on climate change. Dins C. Jaeger, K. Hasselmann, G. Leipold, D. Mangalagiu, i J. D. Tàbara (eds.), Reframing the Problem of Climate Change: From Zero Sum Game to Win-Win Solutions (p. 54-81). Oxford (GBR): Earthscan from Routledge.

2011

  • Domene, E.; Saurí, D. (2011). Water, public responsibility and equity: The Barcelona tax revolt of the 1990s. Dins B. Barraqué (ed.), Urban Water Conflicts (p. 33-37). Paris (FRA) i Londres (GBR): UNESCO-IHP i Taylor&Francis.
  • Gargallo, G.; Barriocanal, C.; Castany, J.; Clarabuch, O.; Escandell, R.; López, G.; Rguibi, H.; Robon, D.; Suárez, M. (2011). Spring migration in the western Mediterranean: the results of 16 years of Piccole Isole project. Monografies del Museu de Ciències Naturals, 6, Barcelona, Museu de Ciències Naturals.
  • Gordo, O.; Barriocanal, C.; Robson, D. (2011). Ecological impacts of the North Atlantic Oscillation (NAO) in Mediterranean ecosystems. Dins Vicente-Serrano, S.M. & Trigo, R.M., Hydrological, socioeconomic and ecological impacts of the North Atlantic Oscillation in the Mediterranean region. London: Springer.
  • Jaeger, C. C.; Tàbara, J. D.; Jaeger, J. (eds.) (2011). European Research on Sustainable Development. Vol I: Transformative science approaches for Sustainable Development. Heidelberg (DEU): Springer i Comissió Europea.
  • Masjuan, E. (2011). Jaume Viladoms i Valls 1913-1976. Record Homenatge al mestre i Lluitador Social. Sabadell (CAT): Fundació Jaume Viladoms.
  • Ridolfi, E. (2011) Water Challenges in Coastal Areas. Dins E. Eulisse (ed.), Challenges in water resources management: vulnerable zones, risks and water resources preservation (p. 71-78). Venècia (ITA): Water Civilizations International Center.
  • Tàbara, J. D. (2011). Teoría Socioambiental y sociología ecológica. Dins S. Giner (coord.), Teoría Sociológica Moderna (p. 488-517). Madrid (ESP): Ariel.
  • Tàbara, J. D. (2011). Integrated Climate Governance and Sustainable Development. Dins C. C. Jaeger, J. D. Tàbara i J. Jaeger (eds.), European Research on Sustainable Development. Vol I:Transformative science approaches for Sustainable Development (p. 91-109). Heidelberg (DEU): Springer and European Commission.

2010

  • Hinkel, J.; Bisaro, S.; Downing, T.; Hofmann, M. E.; Lonsdale, K.; McEvoy, D.; Tàbara, J. D. (2010). Learning to adapt: re-framing climate change adaptation. Dins M. Hulme i H. Neufeldt (eds.), Making Climate Change Work for Us: European Perspectives on Adaptation and Mitigation Strategies (p. 113-134). Cambridge (GBR): Cambridge University Press.
  • March, H.; Saurí, D. (2010). Water Supply Siting and Management. Dins B. Warf (ed.), Encyclopedia of Geography (p. 3077-3079). Londres (GBR): Sage Publications.
  • McEvoy, D.; Cots, F.; Longdale, K.; Tàbara, J. D. (2010). The role of institutional capacity in enabling climate change adaptation. The case of the Guadiana river basin. Dins W. de Jong, D. Snelder i N. Ishikawa (eds.), Transborder Governance of Forests, Rivers and Seas (p. 49-60). Londres (GBR): Earthscan.
  • Ribas, A.; Roset, D. (2010). Els masos i les inundacions. Dins N. Arbusé et al.; Els masos del Montgrí. Torroella de Montgrí (CAT): Can Quintana, Museu de la Mediterrània, Centre de documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
  • Ribas, A.; Saurí, D. (2010). 2008, l’any de la sequera. Dins Anuari Territorial de Catalunya2008 (p. 13-16). Barcelona (CAT): Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
  • Ricart, S. (2010). La gestión del regadío en la cuenca mediterránea: estado de la cuestión y tendencias de futuro. Dins F. Leco Berrocal (coord.), Actas del XV Coloquio de Geografía Rural “Territorio, paisaje y patrimonio rural”. Càceres (ESP): Universidad de Extremadura, Servei de Publicacions.
  • Saurí, D.; Llurdés, J. C. (2010). El turisme. Dins J. E. Llebot (coord.), Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (p. 835-871). Barcelona (CAT): Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i Institut d’Estudis Catalans.
  • Tàbara, J. D. (2010). Percepció i comunicació del canvi climàtic a Catalunya. Dins J. E. Llebot (coord.), Segon Informe del Canvi climàtic a Catalunya (p. 773-815). Barcelona (CAT): Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i Institut d’Estudis Catalans.
  • Werners, S. E.; Tàbara, J. D. et al. (2010). Mainstreaming Adaptation in Regional Land Use and Water Management. Dins: M. Hulme i H. Neufeldt (eds.), Making Climate Change Work for Us: European Perspectives on Adaptation and Mitigation Strategies (p. 113-134). Cambridge (GBR): Cambridge University Press.
  • Werners, S. E.; West, J.; Leemans, R.; Tàbara, J. D. et al. (2010). Opportunities and constraints for climate adaptation in regional water and land use planning. Dins W. Leal Filho (ed.), The Economic, Social and Political Elements of Climate Change (p. 669-692). Berlín (DEU): Springer Verlag.

2009

  • Nuss, S.(coord.);.Antequera, J.; Adrobau, E.; Jiménez, A.; Pla, P.; Soy, E. (2009).Sostenibilitat a les Comarques Gironines: Balanç després de 10 anys d’Agendes 21 Locals. Girona, Documenta Universitaria i Edicions a Petició, S.L.
  • Pavón, D. (2009). Gran obra hidràulica i territori a les conques de la Muga i del Fluvià (1850-1980). Figueres (CAT): Institut d’Estudis Empordanesos.
  • Ribas, A. (2009). Las inundaciones en la ciudad de Girona: Una perspectiva histórica. Dins A. Alberola i J. Olcina (eds.), Desastre natural, vida cotidiana y religiosidad popular en la España moderna y contemporánea (p. 287-334). Alacant (ESP): Publicaciones de la Universidad de Alicante.
  • Ribas, A. (2009). Riscos naturals. Dins Atles Nacional de Catalunya. Barcelona (CAT): Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • Vila, J. (2009). Medi Ambient. Dominis paisatgístics: els espais naturals protegits. Dins Atles Nacional de Catalunya. Barcelona: Instititut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • Vila, J.; Varga, D. (2009). Canvi ambiental a la muntanya mediterrània. El cas de l’Alta Garrotxa. Dins C. Barriocanal, D. Varga i J. Vila (eds.), Canvi Ambiental Global. Una perspectiva multiescalar (p. 152). Girona (CAT): Documenta Universitària.

2008

  • Callau, S.; Llop, N.; Montasell, J.; Paül, V.; Ribas, A.; Roca, A. (eds.) (2008). La futura llei d’espais agraris de CatalunyaJornades de reflexió, participació i debat. Girona (CAT): Documenta Universitaria i Fundació Agroterritori.
  • Vila, J.; Varga, D. (2008). Los Sistemas de Información Geográfica. Dins P. Andrés i R. Rodríguez (eds.), Evaluación y Prevención de Riesgos Ambientales en Centroamérica (p. 357-376). Girona (CAT): Documenta Universitària.

2007

  • Campillo, X.; Llurdés, J. C.; Romagosa, F. (2007). El impacto ambiental y sociocultural del turismo. Dins G. Priestley i J. C. Llurdés (eds.), Estrategia y gestión del turismo en el municipio (p. 57-72). Bellaterra (CAT): Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Jovell, Ll.; Llurdés, J. C.; Uroz, F. (2007). Planificación estratégica del municipio turístico: objetivos y proceso. Dins G. Priestley i J. C. Llurdés (eds.), Estrategia y gestión del turismo en el municipio (p. 105-128). Bellaterra (CAT): Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Llurdés, J. C.; Blanco, A. (2007). La evolución del turismo en España. Dins G. Priestley i J. C. Llurdés (eds.), Estrategia y gestión del turismo en el municipio (p. 17-28). Bellaterra (CAT): Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Paniagua, A.; Tàbara, J. D. (2007). Sociología ambiental. Dins M. Pérez Yruela, La Sociología en España (p. 503-516). Madrid (ESP): Centro de Investigaciones Sociológicas i Federación Española de Sociología.
  • Parés, M.; Saurí, D. (2007). Integrating sustainabilities in a context of economic, social and urban change: the case of public spaces in the Metropolitan Region of Barcelona. Dins R. Krueger i D. Gibbs (eds.), The Sustainable Development Paradox (p. 160-191). Nova York (USA): The Guilford Press.
  • Priestley, G.; Llurdés, J. C. (2007). Planning for Sustainable Development in Spanish Coastal Resorts. Dins S. Aagarwal i G. Shaw (eds.), Managing Coastal Tourism Resorts: A Global Perspective (p. 90-111). Clevedon (GBR): Channel View Publications.
  • Ribas, A. (2007). Les inundacions a Girona. Girona (CAT): Ajuntament de Girona i Institut d’Estudis Gironins.
  • Tàbara, J. D. (2007). ‘Desarrollo sostenible’, ‘Sociología ambiental’, ‘Sostenibilidad’. Dins S. Giner i E. Lamo de Espinosa (eds.), Diccionario de Sociología (2a ed.). Madrid (ESP): Alianza.
  • Tàbara, J. D. (2007). El pensamiento ambiental de Salvador Giner. Dins M. Pérez Yruela, T. González de la Fe i T. Montagut (eds.), Escritos sociológicos en homenaje a Salvador Giner (p. 237-247). Madrid (ESP): Centro de Investigaciones Sociológicas.
  • Tàbara, J. D. (2007). A new climate for Spain: A Late Accommodation of Environmental Foreign Policy in a Federal State. Dins P. Harris (ed.), Europe and Global Climate Change: Politics, Foreign Policy, and Regional Cooperation (p. 161-184). Cheltenham (GBR) i Northampton (USA): Edward Elgar Publishing Company.

2006

  • Domene, E.; Saurí, D.; Parés, M. (2006). Factores condicionantes del consumo doméstico de agua, el caso de la Región Metropolitana de Barcelona. Dins J. A. Orden, A. Pérez i J. A. López (eds.), El análisis económico en la Directiva Marco del Agua: Incidencias e implicaciones para España (p. 339-354). Madrid (ESP): Instituto Geológico y Minero de España.
  • Hare, M. P.; Barreteau, O.; Beck, M. B.; Cogan, V.; Mostert, E.; Letcher, C.; Pahl-Wostl, R.; Ridder, D.; Tàbara, J. D. (2006). Methods for stakeholder participation in water management. Dins C. Giupponi, A. Jakeman, D. Karssenberg i M. Hare (eds.), Sustainable Management of Water Resources: an Integrated Approach. Cheltenham i Camberley (GBR) i Northampton (USA): Edward Elgar Publishing Company.
  • Ribas, A.; Saurí, D. (2006). De la geografía de los riesgos a las geografías de la vulnerabilidad. Dins J. Nogué i J. Romero (eds.), Las otras geografías (p. 285-300). València (ESP): Tirant lo blanc.
  • Saurí, D.; Ribas, A. (2006). Las inundaciones en Cataluña. Un estado de la cuestión para la década de 1990 y algunas reflexiones para el futuro. Dins G. Chastagnaret i A. Gil Olcina (eds.), Riesgo de inundaciones en el Mediterráneo occidental (p. 273-294). Madrid (ESP): Casa de Velázquez.
  • Tàbara, J. D. (2006). El medi ambient i la sostenibilitat. Dins F. Morata (coord.), Catalunya: 20 anys a la Unió Europea (p. 77-93). Barcelona (CAT): Patronat Català ProEuropa i Institut Universitari d’Estudis Europeus.
  • Vila, J.; Varga, D. (2006). Modelización de la recuperación potencial de cultivos y pastos con SIG. Una aplicación para la conservación de la biodiversidad y la minimización del riesgo de incendios forestales en el espacio protegido de l’Alta Garrotxa. Dins III Congreso Español de Biogeografía (p. 255-261). Sukarrieta (ESP): Universidad del País Vasco, Servicio de Publicaciones.
  • Vila, J. (ed.) (2006). IV Jornades sobre l’Alta Garrotxa: la gestió forestal: explotació versus conservació. Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.

2005

  • Calabuig, J.; Carrillo, I.; Vila, J. (eds.) (2005). III Jornades sobre l’Alta Garrotxa: La ramaderia extensiva i la gestió dels espais oberts. Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.
  • Crous, A. Barriocanal, C.; Varga, D.; Vila, J. (2005). Cambios en la morfología de la desembocadura del río Daró (Costa Brava. Girona) en la segunda mitad del siglo XX: interacciones con la matriz agrária del tramo final. Dins L. Hernández, I. Alonso, J. Mangas i A. Yanes (ed.), Tendencias actuales en Geomorfología Litoral (p. 111-115). Las Palmas de Gran Canaria (ESP): Universidad de la Palmas de Gran Canaria.
  • Dridder, D.; Mostert, E.; Wolters, H. A.; Cernesson, F.; Echavarren, J. M.; Enserink, B.; Kranz, N.; Maestu, J.; Laurel, P.; Otter, H.; Patel, M.; Schlussmeier, B.; Tàbara, J. D.; Tailleu, D. (2005). Learning together to manage together. Improving public Participation. Osnabrück (DEU): Druckhaus Bergmann Osnabrück. (Traduït a l’espanyol “Aprender juntos para gestionar juntos”).
  • Lorca, M.; Sierra, J.; Martí, E.; Barriocanal, C.; Garau, M. A.; Cruañas, R. (2005). Potentially toxic elements in soils of a protected wetland with several uses. Dins Proceedings of the 9th Internacional FZK/TNO Conference on Soil-Water Systems “ConSoil 2005” (p. 969-976). Bordeus (FRA).
  • Pavón, D. (2005). La plana de Banyoles. La conca lacustre // El Terraprim: espai de transició física i humana. Dins Atles comarcal de Catalunya. Pla de l’Estany(2a ed.). Barcelona (CAT): Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • Ribas, A. (2005). Riscos naturals. Dins Atles Comarcal de Catalunya: Pla de l’Estany (2a. ed.). Barcelona (CAT): Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • Saurí, D.; Llurdés, J. C. (2005). Impactes, vulnerabilitat, mitigació i adaptació. Turisme. Dins J. E. Llebot (ed.), Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (p. 451-483). Barcelona (CAT): Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i Institut d’Estudis Catalans.
  • Tàbara, J. D. (2005). Percepció i comunicació del canvi climàtic a Catalunya.  Dins J. E. Llebot (ed.), Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (p. 772-815). Barcelona (CAT): Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i Institut d’Estudis Catalans.
  • Tàbara, J. D.; Saurí, D.; Lemkow, L. (2005). Els riscos ambientals a Catalunya. Dins J. E. Llebot (ed.), L’Estat del Medi Ambient a Catalunya (p. 225-250). Bellaterra (CAT): Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions.
  • Vila, J.; Varga, D.; Cortijo, S.; Macias, M. (2005). L’evolució dels hàbitats no forestals de l’Alta Garrotxa: conclusions i propostes. Dins J. Calabuig, I. Carrillo i J. Vila (eds.), III Jornades sobre l’Alta Garrotxa: La ramaderia extensiva i la gestió dels espais oberts (p. 71-118). Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.

2004

  • Barriocanal, C.; Parera, B. (2004). Els arrossars. Dins Els Aiguamolls del Baix Ter (p. 156-163). Torroella de Montgrí (CAT): Can Quintana, Museu de la Mediterrània.
  • Barriocanal, C.; Gesti, J. (2004). Ecosistemes dunars. Dins Els Aiguamolls del Baix Ter (p. 128-132). Torroella de Montgrí (CAT): Can Quintana, Museu de la Mediterrània.
  • Castañer, M.; Vila, J. (2004). L’eix viari Vic – Olot per Bracons. Dins Anuari Territorial de Catalunya 2003 (p. 32-33). Barcelona (CAT): Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
  • Gesti, J.;  Barriocanal, C. (2004). El poblament vegetal. Dins Els Aiguamolls del Baix Ter (p. 39-54). Torroella de Montgrí (CAT): Can Quintana, Museu de la Mediterrània.
  • Mallarach, J. M.; Vila, J.; Varga, D. (2004). Recapitulació i conclusions. Dins J. M. Mallarach, J. Vila i D. Varga (eds.), El PEIN deu anys després: balanç i perspectives (p. 99-103). Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.

2003

  • Castañer, M.; Mallarach, J. M.; Vila, J. (2003). L’eix viari de Bracons. Infraestructura viària, articulació territorial i impacte ambiental. Dins O. Nel·lo (ed.) Aquí, no!: Els conflictes territorials a Catalunya (p. 114-139). Barcelona (CAT): Ed. Empúries.
  • Fraguell, R. M.; Llussà, R.; Ribas, A. (eds.) (2003). Nous usos per a antics espais industrials. Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.
  • Kasemir, B.; Dahiden, U.; Gerger, A.; Schibli, D.; Schüle, R.; Tàbara, J. D.; Jaeger, C. (2003). Collage processes and citizens’ visions for the future. Dins B. Kasemir, J. Jäger, C. C. Jaeger, M. T. Gardner (eds.), Public Participation in Sustainability Science: A Handbook (p. 81-104). Cambridge (GBR): Cambridge University Press.
  • Llurdés, J.C. (2003). Les colònies del Llobregat com a atractiu turístic. Algunes reflexions. Dins Fraguell, R. M.; Llussà, R.; Ribas, A. (eds.), Nous usos per a antics espais industrials (p. 189-202). Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.
  • Llurdés, J.C. (2003). L’abocador de Cardona. Residus industrials, reestructuració econòmica i resposta local. Dins O. Nel·lo (ed.), Aquí no!: Els conflictes territorials a Catalunya (p. 94-113). Barcelona (CAT): Ed. Empúries.
  • Querol, C.; Gerger, A.; Kasemir, B.; Tàbara, J. D. (2003). Citizens’ reports on climate strategies. Dins B. Kasemir, J. Jäger, C. C. Jaeger, M. T. Gardner (eds.), Public Participation in Sustainability Science: A Handbook (p. 126-152). Cambridge (GBR): Cambridge University Press.
  • Ribera, L.; Ribas, A.; Saurí, D. (2003). Mapping the vulnerability of cultural heritage to the flood hazard in the Fluvià river basin (Catalonia). Dins V. R. Horndtcraft, G. Benito, M. Barriendos i M. C. Llasat (eds.), Palaeofloods, Historical Data & Climate Variability: Applications in Flood Risk Assessment (p. 347-352). Barcelona (CAT): Centro de Ciencias Medioambientales.
  • Tàbara, J. D. (2003). Teoría Socioambiental y sociología ecológica. Dins S. Giner (ed.), Teoría Sociológica Moderna (p. 431-458). Madrid (ESP): Ariel.
  • Tàbara, J. D. (2003). El bé comú ambiental i la participació del públic a l’Administració. Dins La Participació Pública en els Procediments Administratius Ambientals(p. 9-24). Barcelona (CAT): Fundació Internacional Olof Palme i Institut Internacional de Dret i Medi ambient.

2002

  • Llurdés, J. C. (2002). Els canvis en el sector turístic. Dins Ribas, A.; Saurí, D. (eds.), Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000) (p. 103-121). Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.
  • Pavón, D. (2002). La Plana de Banyoles. La conca lacustre. Dins Atles Comarcal de CatalunyaPla de l’Estany. Barcelona (CAT): Diputació de Girona i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • Pavón, D. (2002). Els antecedents de l’obra hidràulica al riu Ter fins a la construcció dels grans embassaments de Sau i Susqueda. Dins Els transvasaments en la història de Catalunya (p. 101-120). Girona (CAT): Fundació Pere Garcia Fària.
  • Pavón, D. (2002). Inventari amb els principals projectes de gran obra hidràulica al riu Ter dipositats a l’arxiu del ministeri de Foment (Madrid) i a l’arxiu general de l’administració (Alcalà de Henares). Dins Els transvasaments en la història de Catalunya (p. 201-222). Girona (CAT): Fundació Pere Garcia Fària.
  • Pavón, D. (2002). El terraprim: Espai de transició física i humana. Dins Atles Comarcal de CatalunyaPla de l’Estany. Barcelona (CAT): Diputació de Girona i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • Ribas, A. (2002). Riscos naturals. Dins Atles Comarcal de Catalunya: Pla de l’Estany. Barcelona (CAT): Diputació de Girona i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • Ribas, A.; Saurí, D. (2002). Els impactes territorials dels transvasaments hídrics: una mirada retrospectiva al transvasament del Ter. Dins Els transvasaments en la història de Catalunya (p. 121-130). Girona (CAT): Fundació Pere Garcia Fària.
  • Ribas, A.; Saurí, D. (eds.) (2002). Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950 – 2000). Natura i història en l’evolució recent del paisatge altempordanès. Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.
  • Tàbara, J. D. (2002). Sustainability Culture. Dins Governance for Sustainable Development (p. 53-85). Barcelona (CAT): Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.
  • Tàbara, J. D. (2002). Escenaris sobre el medi ambient i la sostenibilitat a la Catalunya del 2010. Dins R. Ramon i A. Ruiz, L’Europa del 2010 i Catalunya (p. 265-308). Barcelona (CAT): Fundació Bofill.
  • Vila, J. (2002). La vall de Sant Miquel de Campmajor. Dins Atles Comarcal de Catalunya: Pla de l’Estany (p. 206-209). Barcelona (CAT): Diputació de Girona i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

2001

  • Carrillo, I.; Vila, J.; Castañer, M. (eds.) (2001). Estratègies per al futur de l’Alta Garrotxa: actes de les primeres jornades de reflexió. Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.
  • Priestley, G. K.; Llurdés, J. C. (2001). Turismo urbano. Dins D. Barrado i J. Calabuig (eds.), Geografía mundial del turismo (p. 151-183). Madrid (ESP): Ed. Síntesis.
  • Vila, J.; Sala, R. (2001). Història i evolució de les propostes de protecció i conservació de l’Alta Garrotxa. Dins Estratègies pel futur de l’Alta Garrotxa (p. 19-23). Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.

2000

  • Ribas, A. (2000). Els riscos naturals. Dins Atles Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. Barcelona (CAT): Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • Ribas, A.  (2000). La contaminació de les aigües i el sanejament. Dins Atles Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. Barcelona (CAT): Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • Vila, J.; Pintó, J. (2000). El PEIN (Plan de Espacios de Interés Natural) de Cataluña: Una valoración crítica a los cinco años de su aprobación. Dins B. Valle (ed.), Geografía y Espacios Protegidos (p. 395-406). Múrcia (ESP): Asociación de Geográfos Españoles i Federación de Espacios Naturales de Andalucía.

1999

  • Tàbara, J. D. (1999). Acció ambiental. Aprenentatge i participació vers la sostenibilitat. Binissalem (ESP): Di7, S.L.
  • Tàbara, J. D.; Querol, C. (1999). Evaluación Integrada del cambio climático: experiencias de grupos de discusión en el Área Metropolitana de Barcelona. Dins M. Pardo (coord.), Sociologia y medio ambiente. Estado de la Cuestión (p. 339-356). Madrid (ESP): Fundación Fernando de los Rios i Universidad Pública de Navarra.

1998

  • Saurí, D.; Ribas, A. (1998). Les inundacions a Catalunya. Dins A. Cardona (ed.), Les veus del riu (p. 50-59). Barcelona (CAT): Generalitat de Catalunya.
  • Tàbara, J. D. (1998). El medi ambient a Catalunya. Dins S. Giner (coord.), La societat catalana (p. 377-339). Barcelona (CAT): Institut d’Estadística de Catalunya.
  • Vila, J.; Pintó, J. (1998). El PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), un balanç i perspectives cinc anys després de la seva aprovació. Dins J. Pintó i J. Vila (eds.), El PEIN cinc anys després: balanç i perspectivas (p. 67-95). Girona (CAT): Universitat de Girona, Servei de Publicacions.

1997

  • Tàbara, J. D. (1997). Ambientalismo corporativo. Dins J. Ballesteros (coord.), Sociedad y medio Ambiente (p. 207-226). Madrid (ESP): Trotta.

1995

  • Ribas, A.; Roset, D. (1995). La xarxa hidrogràfica. Dins M. Castañer i O. Gutiérrez (eds.), El medi Geogràfic d’Olot (p. 282-291). Olot (CAT): Ajuntament d’Olot i Diputació de Girona.
  • Saurí, D.; Ribas, A.; Roset, D. (1995). From Hazards to Resources: Assessing the Role of Floods in the Lowlands of the Costa Brava (Girona, Spain). Dins M. G. Healy i J. P. Doody (eds.), Directions in European Coastal Management (p. 169-174). Cardigan (GBR): Samara Publishing Limited.
  • Saurí, D.; Ribas, A.; Sorribas, E.; Roset, D. (1995). Les auditories ambientals a petites escales: una aplicació a la conca del Daró. La Bisbal d’Empordà (CAT): Ajuntament de la Bisbal d’Empordà.

1993

1992

  • Ribas, A.; Saurí, D. (1992). L’anàlisi del risc d’inundació des d’una perspectiva històrica: proposta metodològica i possibles aplicacions. Dins Curs d’estiu d’Estudis Pirinencs (p. 33-52). La Seu d’Urgell (CAT): Caixa de Catalunya.