{"id":54,"date":"2016-06-06T11:23:06","date_gmt":"2016-06-06T11:23:06","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/mec-2004-2008\/"},"modified":"2016-06-06T11:23:06","modified_gmt":"2016-06-06T11:23:06","slug":"mec-2004-2008","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/mec-2004-2008\/","title":{"rendered":"MEC 2004 &#8211; 2008"},"content":{"rendered":"<p class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size:18px\"><strong>SEJ 2004-02046 \/EDUC<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size:18px\"><strong>Qu\u00e8 saben i qu\u00e8 haurien de saber de pol\u00edtica els alumnes al finalitzar l&#8217;ensenyament obligatori?&nbsp;<\/strong><br \/>\n<strong>Una investigaci\u00f3 sobre educaci\u00f3 c\u00edvica i formaci\u00f3 democr\u00e0tica de la ciutadania<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><strong>OBJECTIUS<\/strong><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><strong>Antecedents<\/strong><\/p>\n<p class=\"rtejustify\">Des de principis de la d\u00e8cada dels 90 del segle passat fins a l&#8217;actualitat, la formaci\u00f3 c\u00edvica i democr\u00e0tica de la joventut, la formaci\u00f3 de la ciutadania, ha estat una preocupaci\u00f3 constant d&#8217;aquells pa\u00efsos amb una democr\u00e0cia consolidada -pa\u00efsos europeus, EEUU, Canad\u00e0,&nbsp;Austr\u00e0lia o Jap\u00f3, per exemple-, d&#8217;aquells pa\u00efsos amb una democr\u00e0cia m\u00e9s recent o amb una democr\u00e0cia poc consolidada -la majoria de pa\u00efsos llatinoamericans- i d&#8217;aquells pa\u00efsos que van accedir a la democr\u00e0cia despr\u00e9s de la caiguda del Mur de Berl\u00edn -els pa\u00efsos de l&#8217;Est d&#8217;Europa.&nbsp;La ra\u00f3 \u00e9s comuna a tots ells: l&#8217;escassa, sin\u00f3 nul\u00b7la, participaci\u00f3 de la joventut en la vida p\u00fablica i l&#8217;esc\u00e0s coneixement sobre les institucions pol\u00edtiques democr\u00e0tiques.&nbsp;Es pot afirmar, doncs, que la formaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica de la joventut \u00e9s avui una preocupaci\u00f3 mundial.&nbsp;Com a exemples d&#8217;aquesta preocupaci\u00f3 es pot citar:<\/p>\n<p>a) L&#8217;abundant recerca sobre els coneixements, les habilitats i les actituds c\u00edvic-pol\u00edtiques de la joventut;<\/p>\n<p>Les investigacions sobre els coneixements, les habilitats i les actituds pol\u00edtiques, democr\u00e0tiques, c\u00edviques, de l&#8217;alumnat adolescent han estat abundants en els \u00faltims anys i ho segueixen sent.&nbsp;Potser la investigaci\u00f3 m\u00e9s important sigui la realitzada sota el patrocini de The International Association for the Evaluation of Educational Achievement (TORNEY-PURTA et al. 1999 i 2001). Es van investigar els coneixements c\u00edvic-pol\u00edtics de joves de 15 anys de 24 pa\u00efsos del&nbsp;m\u00f3n. Les conclusions d&#8217;aquesta investigaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb els coneixements pol\u00edtics de la joventut han estat un motiu d&#8217;alarma i preocupaci\u00f3. Es destaquen, entre altres, els seg\u00fcents aspectes:<\/p>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">els estudiants comprenen els valors i les institucions dels seus pa\u00efsos per\u00f2 tenen un coneixement superficial dels mateixos;<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">els estudiants s\u00f3n esc\u00e8ptics davant les formes tradicionals del comprom\u00eds pol\u00edtic per\u00f2 estan oberts a altres tipus de participaci\u00f3;<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">la televisi\u00f3 \u00e9s la principal font de subministrament de les informacions pol\u00edtiques dels estudiants.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"rtejustify\">En contrast s&#8217;assenyala que:<\/p>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">els estudiants amb m\u00e9s coneixements c\u00edvic-pol\u00edtics estan m\u00e9s oberts a la participaci\u00f3;<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">les escoles que practiquen un model democr\u00e0tic s\u00f3n m\u00e9s efica\u00e7os en la promoci\u00f3 del coneixement i el comprom\u00eds c\u00edvic-pol\u00edtic de l&#8217;alumnat;<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">el professorat reconeix la import\u00e0ncia de l&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvica en la preparaci\u00f3 de la joventut per a la ciutadania democr\u00e0tica. Fins a quin punt aquesta situaci\u00f3 es d\u00f3na tamb\u00e9 a Espanya? Un dels nostres prop\u00f2sits \u00e9s indagar els coneixements pol\u00edtics dels adolescents catalans i comparar-los amb els resultats d&#8217;aquesta investigaci\u00f3.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"rtejustify\">b) Els canvis produ\u00efts en la concepci\u00f3 de l&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvica i de la ciutadania, i la seva traducci\u00f3 en els curr\u00edculums de molts pa\u00efsos (per exemple, per al cas europeu, EURYDICE, 2005) aix\u00ed com l&#8217;abund\u00e0ncia de propostes i materials sobre aquests ensenyaments.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9, a partir de la d\u00e8cada dels anys 90 del segle passat, va comen\u00e7ar a produir-se en tots els pa\u00efsos occidentals i en els pa\u00efsos de l&#8217;est d&#8217;Europa un creixement important de propostes educatives i curriculars. Aquestes propostes han anat precedides d&#8217;importants reflexions sobre el car\u00e0cter i la naturalesa del coneixement c\u00edvic i sobre les caracter\u00edstiques de la ciutadania actual per ubicar l&#8217;alumnat davant els reptes del futur. Algunes d&#8217;aquestes propostes s&#8217;han realitzat sota la denominaci\u00f3 de civisme o d&#8217;Educaci\u00f3 Civico-Pol\u00edtica. Altres sota el nom de Ciutadania, Educaci\u00f3 per a la Ciutadania o d&#8217;Educaci\u00f3 Democr\u00e0tica. Algunes investigaven coneixements o actituds generals. D&#8217;altres, en canvi, es van centrar en coneixements o en conceptes m\u00e9s concrets. La majoria de les investigacions orienten els seus descobriments cap a la formaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica de la ciutadania del segle XXI. Afortunadament, els seus descobriments comencen a ser tinguts en compte en els nous curr\u00edculums d&#8217;Educaci\u00f3 per a la ciutadania.<\/p>\n<p>c) La proliferaci\u00f3 d&#8217;organitzacions i de trobades internacionals dedicades a aquesta problem\u00e0tica educativa.<\/p>\n<p>Moltes investigacions i propostes curriculars s\u00f3n obra de grups de recerca nacionals i de xarxes internacionals. Cada vegada \u00e9s major el nombre de grups ubicats en el si d&#8217;organitzacions dedicades espec\u00edficament a l&#8217;educaci\u00f3 ciutadana, per exemple, James F. Ackerman Center for Democratic Citizenship, Center for Citizenship Education, Center for Civic Education, Cic\u00e9 European Network. Tamb\u00e9 \u00e9s important el treball dels grups vinculats a organismes internacionals com el Consell d&#8217;Europa o la UNESCO.<\/p>\n<p>Moltes investigacions i moltes propostes estan ja a Internet. A trav\u00e9s d&#8217;aquest mitj\u00e0, a m\u00e9s, es pot accedir als materials de les institucions dedicades a aquests temes, a les propostes curriculars de molts governs i es pot formar part de xarxes de professors i investigadors com ara, per exemple, la Citizenship Education Research Network fundada el 1998. La nostra intenci\u00f3 \u00e9s crear una xarxa a Espanya que posi en contacte els diferents grups existents en les diferents comunitats aut\u00f2nomes i, en concret, l&#8217;andalusa, la can\u00e0ria i la catalana.<\/p>\n<p>Els primers resultats de les investigacions iniciades per diferents membres de l&#8217;equip de recerca en els anys recents s\u00f3n, en relaci\u00f3 amb els coneixements dels adolescents, bastant coincidents amb la situaci\u00f3 dels pa\u00efsos del nostre entorn. Aquesta experi\u00e8ncia i els nous resultats obtinguts han donat lloc a noves preguntes. Per\u00f2 avan\u00e7ar en aquest camp requereix redefinir en primer lloc l&#8217;objecte d&#8217;estudi i concretar qu\u00e8 volem saber i per qu\u00e8.<\/p>\n<p><strong>Justificaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>La finalitat d&#8217;aquesta recerca \u00e9s doble: d&#8217;una banda, es tracta de con\u00e8ixer i analitzar els aprenentatges c\u00edvic-pol\u00edtics assolits pels i les joves en finalitzar l&#8217;ensenyament obligatori (16 anys) i esbrinar on i com els han apr\u00e8s, i, per l&#8217;altra, elaborar i experimentar una proposta de continguts que a) presenti models per a l&#8217;ensenyament i l&#8217;aprenentatge de coneixements, habilitats i actituds pol\u00edtiques democr\u00e0tiques i b) generi estrat\u00e8gies per a la formaci\u00f3 inicial i continuada del professorat que ha d&#8217;ensenyar als nens i els joves l&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica necess\u00e0ria per viure i actuar com a ciutadans d&#8217;un pa\u00eds democr\u00e0tic. Presentem una investigaci\u00f3 en did\u00e0ctica de les ci\u00e8ncies socials seguint uns passos molt semblants als de la investigaci\u00f3 de Audigier i Lagel\u00e9e (1996) sobre l&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvica i la iniciaci\u00f3 jur\u00eddica als coll\u00e8ges francesos. En primer lloc, es detecten els coneixements c\u00edvic-pol\u00edtics dels escolars. Despr\u00e9s de la seva an\u00e0lisi i de l&#8217;an\u00e0lisi de continguts m\u00e9s apropiats per entendre la situaci\u00f3 pol\u00edtica actual, es realitza un proc\u00e9s d&#8217;innovaci\u00f3 a c\u00e0rrec d&#8217;un grup de professors, proc\u00e9s que ser\u00e0 objecte d&#8217;investigaci\u00f3 per part dels membres d&#8217;aquest equip. Finalment, s&#8217;analitzen i valoren els resultats i, en funci\u00f3 dels mateixos, es realitza una proposta de formaci\u00f3 del professorat.<\/p>\n<p>La investigaci\u00f3 vol trobar respostes a les preguntes seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">Quins coneixements pol\u00edtics tenen els adolescents en finalitzar l&#8217;ensenyament obligatori? Com els han apr\u00e8s?<\/li>\n<li class=\"rtejustify\">Qu\u00e8 s&#8217;est\u00e0 ensenyant d&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvic-pol\u00edtica a prim\u00e0ria i secund\u00e0ria? Quan i com s&#8217;ensenya? Qu\u00e8 i com s&#8217;apr\u00e8n?<\/li>\n<li class=\"rtejustify\">Quins coneixements, habilitats i actituds pol\u00edtiques democr\u00e0tiques haurien de tenir els adolescents espanyols en finalitzar la seva escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria i per qu\u00e8? Quins els preparen millor per poder-i voler-participar amb coneixement de causa en la vida social i pol\u00edtica democr\u00e0tica espanyola?<\/li>\n<li class=\"rtejustify\">Quines relacions existeixen i quines relacions hi hauria d&#8217;haver entre el curr\u00edculum de Geografia i Hist\u00f2ria d&#8217;educaci\u00f3 prim\u00e0ria i de Geografia i Hist\u00f2ria de l&#8217;ESO i l&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica?<\/li>\n<li class=\"rtejustify\">Qu\u00e8 hauria de saber i qu\u00e8 hauria de fer el professorat per ensenyar coneixements pol\u00edtics?<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"rtejustify\">Aquestes preguntes sorgeixen davant la hip\u00f2tesi que hi ha un rebuig dels joves davant la pol\u00edtica i la participaci\u00f3 pol\u00edtica com a conseq\u00fc\u00e8ncia de:<\/p>\n<blockquote>\n<p class=\"rtejustify\">a) el desprestigi de la pol\u00edtica i dels partits pol\u00edtics que ha condu\u00eft a importants sectors de la joventut a un cert &#8220;passotisme&#8221; i a un desinter\u00e8s per tot all\u00f2 que tingui relaci\u00f3 amb la pol\u00edtica, els pol\u00edtics i, en general, amb la vida p\u00fablica;<\/p>\n<p>b) la desaparici\u00f3 de l&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvica com a assignatura i de la fragmentaci\u00f3 dels coneixements c\u00edvic-pol\u00edtics en la transversalitat, l&#8217;educaci\u00f3 en valors i els continguts actitudinals de totes les \u00e0rees de coneixement;<\/p>\n<p>c) el pes de la geografia i de la hist\u00f2ria en l&#8217;educaci\u00f3 prim\u00e0ria i l&#8217;ensenyament secundari obligatori en detriment d&#8217;altres ci\u00e8ncies socials com la pol\u00edtica, la sociologia o el dret;<\/p>\n<p>d) el &#8220;temor&#8221; del professorat davant l&#8217;acusaci\u00f3 de possible polititzaci\u00f3 del seu ensenyament i la poca, o nul\u00b7la, preparaci\u00f3, en la seva formaci\u00f3 inicial i continuada, per ensenyar continguts d&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica.<\/p>\n<\/blockquote>\n<p class=\"rtejustify\">Per qu\u00e8 una investigaci\u00f3 sobre l&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica i els aprenentatges pol\u00edtics dels adolescents en aquest moment?<\/p>\n<p>En primer lloc, perqu\u00e8 la major part dels membres d&#8217;aquest equip d&#8217;investigaci\u00f3 han treballat en aquesta tem\u00e0tica al llarg de la seva traject\u00f2ria professional, realitzant propostes curriculars, elaborant materials o investigant el seu ensenyament i el seu aprenentatge. I, en segon lloc, perqu\u00e8 els descobriments d&#8217;investigacions recents sobre els coneixements pol\u00edtics de la joventut realitzats en pa\u00efsos del nostre entorn cultural i pol\u00edtic s\u00f3n, en aquest sentit, preocupants. Creiem important con\u00e8ixer en quina mesura la situaci\u00f3 de la joventut espanyola \u00e9s semblant, o diferent a la de la joventut d&#8217;altres pa\u00efsos del nostre entorn i per qu\u00e8, i quina \u00e9s la responsabilitat de l&#8217;escola, i en concret de l&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica, en aquesta situaci\u00f3, per poder prendre decisions curriculars i formatives dirigides a millorar, si aix\u00ed ho indiquen els resultats de la recerca, aquest ensenyament i aquests aprenentatges. Un s\u00edmptoma de la preocupaci\u00f3 existent a tot el m\u00f3n occidental i en tots els pa\u00efsos amb r\u00e8gims democr\u00e0tics davant l&#8217;escassa participaci\u00f3 de la joventut \u00e9s la proliferaci\u00f3 de trobades, de propostes i d&#8217;investigacions, sobre aquesta tem\u00e0tica aix\u00ed com la revisi\u00f3 i l&#8217;adequaci\u00f3 curricular d&#8217;aquests coneixements produ\u00efda en els \u00faltims anys sota el nom d&#8217;Educaci\u00f3 per a la ciutadania, d&#8217;educaci\u00f3 c\u00edvica o de civisme. Serveixin d&#8217;exemple de la preocupaci\u00f3 existent a Europa les seg\u00fcents paraules de Lilletun (2000), ministre d&#8217;educaci\u00f3 de Noruega, en el Symposium &#8220;Face aux d\u00e9tournements de l&#8217;histoire&#8221;, organitzat pel Consell d&#8217;Europa:<\/p>\n<p><em>&#8220;L&#8217;actitud dels joves europeus, enfront de la democr\u00e0cia, alimenta particularment la meva reflexi\u00f3 com a responsable pol\u00edtic i la vostra en tant que especialistes de la hist\u00f2ria del segle XX. El que \u00e9s preocupant \u00e9s l&#8217;actitud tan pessimista i resignada dels joves davant la democr\u00e0cia. Com assenyala un dels investigadors, per als joves n\u00f2rdics, la democr\u00e0cia ha perdut el seu atractiu com a mitj\u00e0 per promoure el progr\u00e9s a Europa. (&#8230;). De manera general, els joves europeus manifesten poc inter\u00e8s per la pol\u00edtica i no tenen la intenci\u00f3 de jugar un rol actiu en pol\u00edtica. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s realment inquietant, per\u00f2 \u00e9s al mateix temps un repte considerable tant per als responsables pol\u00edtics com per a vosaltres. \u00c9s temps d&#8217;estudiar els mitjans per tornar positiu l&#8217;\u00fas de la hist\u00f2ria&#8221;&nbsp;<\/em>(119)<\/p>\n<p>Els membres d&#8217;aquest equip de recerca considerem fonamental que la joventut tingui una formaci\u00f3 c\u00edvica democr\u00e0tica que li permeti participar en la vida p\u00fablica i en l&#8217;enfortiment de la democr\u00e0cia. Respecte d&#8217;aix\u00f2, compartim les seg\u00fcents paraules de l&#8217;Informe sobre el desenvolupament hum\u00e0 2002 (Fukuda-Parr), dedicat a &#8220;L&#8217;aprofundiment de la democr\u00e0cia en un m\u00f3n fragmentat&#8221;:<\/p>\n<p>&#8220;<em>La pol\u00edtica \u00e9s important per al desenvolupament hum\u00e0 perqu\u00e8 les persones de tot el m\u00f3n volen ser lliures per determinar la seva destinaci\u00f3, expressar les seves opinions i participar en les decisions que donen forma a les seves vides. Aquestes capacitats s\u00f3n tan importants per al desenvolupament hum\u00e0 -per ampliar les opcions de les persones-com saber llegir o tenir bona salut<\/em>&#8221; (p. 1).<\/p>\n<p>Per aquesta ra\u00f3, tots els estats democr\u00e0tics han considerat, i segueixen considerant, que la formaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica de la ciutadania \u00e9s una compet\u00e8ncia escolar de primer ordre. Des dels or\u00edgens de l&#8217;escola p\u00fablica en els pa\u00efsos democr\u00e0tics es va establir una instrucci\u00f3 c\u00edvica, destinada a ensenyar els coneixements sobre el sistema pol\u00edtic de cada naci\u00f3. Posteriorment, aquesta instrucci\u00f3 es va completar amb una educaci\u00f3 c\u00edvica m\u00e9s centrada en la formaci\u00f3 d&#8217;actituds i conductes democr\u00e0tiques, en l&#8217;aprenentatge de la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica, en els propis centres educatius. I aix\u00ed mateix, amb la necessitat d&#8217;anar configurant una ciutadania cada vegada m\u00e9s transnacional -com \u00e9s el cas de la ciutadania europea- amb capacitat per ubicar davant els problemes mundials i poder participar en la seva resoluci\u00f3.<\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><strong>MARC TE\u00d2RIC&nbsp;<\/strong><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><strong>Una proposta conceptual per al desenvolupament de la investigaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Un dels primers problemes de la investigaci\u00f3 era saber sobre quins conceptes o quina estructura conceptual hav\u00edem d&#8217;investigar, ja que l&#8217;educaci\u00f3 per a la ciutadania s&#8217;ha relacionat amb una gran quantitat de coneixements.&nbsp;Era necessari establir les estructures conceptuals b\u00e0siques per indagar en les representacions de l&#8217;alumnat i, tamb\u00e9, per elaborar seq\u00fc\u00e8ncies did\u00e0ctiques per a la seva experimentaci\u00f3 en la pr\u00e0ctica de l&#8217;aula.&nbsp;La revisi\u00f3 de les propostes ens va permetre distingir la gran diversitat de concepcions que s&#8217;han donat fins ara.&nbsp;Per exemple, SEARS (1994) assenyala les difer\u00e8ncies entre els conceptes relacionats amb la ciutadania en les propostes curriculars dels Estats Units i Canad\u00e0, al mateix temps que destaca la manca de consens en les definicions del que \u00e9s un bon ciutad\u00e0 en les diferents propostes&nbsp;curriculars nord-americanes.<\/p>\n<p>Hi ha treballs realitzats pel Consell d&#8217;Europa i per la Uni\u00f3 Europea per definir els conceptes essencials de l&#8217;educaci\u00f3 per la ciutadania.&nbsp;Un exemple \u00e9s la proposta de O&#8217;Shea (2003), un altre el treball de AUDIGIER (2000) per intentar definir els conceptes i les compet\u00e8ncies b\u00e0siques de l&#8217;educaci\u00f3 democr\u00e0tica de la ciutadania.&nbsp;A partir d&#8217;aquests treballs i d&#8217;altres propostes curriculars realitzades anteriorment (PAG\u00c8S i SANTISTEBAN, 1994), hem elaborat un model conceptual per indagar els coneixements de l&#8217;alumnat de 4t d&#8217;ESO (16 anys) i poder prendre decisions en relaci\u00f3 amb l&#8217;Educaci\u00f3 per a la&nbsp;ciutadania. La nostra proposta es concreta en una estructura conceptual dividida en cinc blocs.<\/p>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">La pluralitat i l&#8217;organitzaci\u00f3 social;<\/li>\n<li class=\"rtejustify\">La definici\u00f3 de ciutadania;<\/li>\n<li class=\"rtejustify\">Els sistemes pol\u00edtics: estructura i proc\u00e9s pol\u00edtic;<\/li>\n<li class=\"rtejustify\">La cultura pol\u00edtica com a cultura democr\u00e0tica;<\/li>\n<li class=\"rtejustify\">La cultura c\u00edvica per a la intervenci\u00f3 social.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"rtejustify\">Per definir els blocs i les estructures conceptuals han estat importants les aportacions de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica i altres camps d&#8217;estudi paral\u00b7lels com la sociologia pol\u00edtica, ja que aquesta ci\u00e8ncia social aporta a l&#8217;Educaci\u00f3 per a la ciutadania les seves coordenades conceptuals fonamentals.&nbsp;La proposta ha estat elaborada a partir d&#8217;una s\u00e8rie de mapes conceptuals que no es poden reproduir aqu\u00ed en la seva totalitat, per\u00f2 hem fet una s\u00edntesi en el seg\u00fcent mapa conceptual general dels cinc blocs.&nbsp;Les ci\u00e8ncies socials actuen com a font de coneixements per definir i representar els diferents conceptes i estructures<\/p>\n<p class=\"rtejustify\">En cada bloc descrivim, analitzem i justifiquem els conceptes que formen part.<\/p>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">La&nbsp;<strong>pluralitat<\/strong>&nbsp;\u00e9s el que d\u00f3na lloc a la necessitat de la pol\u00edtica (Arent, 1997).&nbsp;O&#8217;Shea (2003: 9), per la seva banda, creu que la diversitat &#8220;\u00e9s un tret inherent a la idea de pluralisme i multiculturalisme&#8221;.&nbsp;La pluralitat \u00e9s un concepte central de la teoria pol\u00edtica.&nbsp;La pluralitat es concreta en el concepte de difer\u00e8ncia, conviv\u00e8ncia i organitzaci\u00f3 social i pol\u00edtica.&nbsp;Aquesta \u00faltima dependr\u00e0 de les representacions del poder i del conflicte.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">El bloc&nbsp;<strong>ciutadania<\/strong>&nbsp;inclou els conceptes d&#8217;igualtat davant la llei i llibertat, entesa com un dret i tamb\u00e9 com un deure: participar i intervenir en la societat per millorar (CAMPS, 1993, CORTINA, 1997).&nbsp;La ciutadania \u00e9s just\u00edcia doncs defineix drets i deures, \u00e9s solidaritat per lluitar contra les desigualtats en la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia (BILBENY, 1998).&nbsp;La ciutadania es defineix tamb\u00e9 pel concepte d&#8217;identitat, que s&#8217;associa en primer lloc amb el d&#8217;alteritat.&nbsp;La identitat pot associar-se a una condici\u00f3 legal amb l&#8217;Estat, el que diferencia ciutadania i estrangeria.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">Els&nbsp;<strong>sistemes pol\u00edtics<\/strong>&nbsp;es basen en una determinada concepci\u00f3 de la sobirania.&nbsp;Es diferencien aix\u00ed sistemes de govern democr\u00e0tics i sistemes totalitaris o autoritaris.&nbsp;Els sistemes pol\u00edtics es tradueixen en estructures pol\u00edtiques, que en democr\u00e0cia es justifiquen a partir de l&#8217;Estat de Dret.L&#8217;estructura pol\u00edtica es concreta en una administraci\u00f3 p\u00fablica i una estructura territorial de l&#8217;Estat.&nbsp;D&#8217;altra banda, el proc\u00e9s pol\u00edtic defineix la participaci\u00f3 pol\u00edtica de la ciutadania en els sistemes pol\u00edtics, a partir de la representativitat, d&#8217;un sistema electoral i d&#8217;un sistema de partits, que \u00e9s la base del joc democr\u00e0tic.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">La&nbsp;<strong>cultura pol\u00edtica<\/strong>&nbsp;s&#8217;adquireix en un proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3 pol\u00edtica que t\u00e9 lloc a la fam\u00edlia, a l&#8217;escola i a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3.&nbsp;El resultat s\u00f3n les ideologies i la representaci\u00f3 del canvi pol\u00edtic.&nbsp;L&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica est\u00e0 mediatitzada per la globalitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3.&nbsp;S&#8217;interessa per les pol\u00edtiques p\u00fabliques (educaci\u00f3, treball, medi ambient, etc.), A partir d&#8217;una determinada representaci\u00f3 de l&#8217;estat del benestar i de la relaci\u00f3 entre el p\u00fablic i el privat.&nbsp;La cultura pol\u00edtica es dirigeix \u200b\u200bcap a l&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica, l&#8217;associacionisme i la configuraci\u00f3 dels moviments socials.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"rtejustify\">La&nbsp;<strong>cultura c\u00edvica<\/strong>&nbsp;es basa en la racionalitat i en la responsabilitat, i ens exigeix \u200b\u200bl&#8217;acceptaci\u00f3 dels Drets Humans com a base del comprom\u00eds social.&nbsp;Per a la soluci\u00f3 de problemes socials hem de formar el pensament cr\u00edtic i creatiu.&nbsp;Cada persona t\u00e9 la llibertat i el deure de plantejar alternatives a la realitat social (CORTINA, 1997), aix\u00ed com de transformar els seus prejudicis en judicis coherents (ARENDT, 1997; BILBENY, 1998).&nbsp;La comunicaci\u00f3 i la resoluci\u00f3 de conflictes s\u00f3n part essencial de la cultura c\u00edvica, que t\u00e9 com a \u00faltima finalitat la intervenci\u00f3 social per millorar la conviv\u00e8ncia.<br \/>\n<blockquote>\n<p><strong>&nbsp;<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u200b<strong>Publicacions derivades de la investigaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>SANTISTEBAN, A. (2004). Formaci\u00f3n de la Ciudadan\u00eda y educaci\u00f3n pol\u00edtica, en Vera, M.I. y P\u00e9rez, D.&nbsp;<em>La Formaci\u00f3n de la ciudadan\u00eda: Las TICs y los nuevos problemas<\/em>, 377-388. Alicante: AUPDCS.<\/li>\n<li>GAVALD\u00c0, A.; SANTISTEBAN, A. (2004). La formaci\u00f3n de la ciudadan\u00eda. Capacidades para la argumentaci\u00f3n, en Vera, M.I.; P\u00e9rez; D. (eds.).&nbsp;<em>Formaci\u00f3n de la ciudadan\u00eda: Las TICs y los nuevos problemas<\/em>, 529-539. Alicante: AUPDCS.<\/li>\n<li>PAG\u00c8S, J. (2005): \u201cL\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica de la ciutadania pel govern de la polis\u201d,&nbsp;<em>Senderi. Educaci\u00f3 en valors<\/em>&nbsp;23, octubre 2005, &lt;http:\/\/www.senderi.org&gt;.<\/li>\n<li>SANTISTEBAN,A. (2005). Educaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s que mai.&nbsp;<em>Comunicaci\u00f3 Educativa<\/em>, 18: 38-41.<\/li>\n<li>PAG\u00c8S, J. (2005): \u201cLa educaci\u00f3n econ\u00f3mica de la ciudadan\u00eda\u201d.&nbsp;<em>Cooperaci\u00f3n Educativa<\/em>&nbsp;n\u00ba 77, junio\/agosto 2005, a\u00f1o XIX, 45-48.<\/li>\n<li>PAG\u00c8S, J. (2005): \u201cPresentaci\u00f3n de la monograf\u00eda: Nuevos enfoques de la educaci\u00f3n c\u00edvica y de la educaci\u00f3n pol\u00edtica\u201d.&nbsp;<em>\u00cdber. Did\u00e1ctica de las Ciencias Sociales, Geograf\u00eda e Historia<\/em>&nbsp;n\u00ba 44, 5-6.<\/li>\n<li>PAG\u00c8S, J. (2005):\u201dEducaci\u00f3n c\u00edvica, formaci\u00f3n pol\u00edtica y ense\u00f1anza de las ciencias sociales, de la geograf\u00eda y de la historia\u201d.En \u201cNuevos enfoques de la educaci\u00f3n c\u00edvica y de la educaci\u00f3n pol\u00edtica\u201d.&nbsp;<em>\u00cdber. Did\u00e1ctica de las Ciencias Sociales, Geograf\u00eda e Historia<\/em>&nbsp;, 45-55, n\u00ba 44.<\/li>\n<li>SANTISTEBAN, A. ; PAGES, J. (2007) Une proposition conceptuelle pour la recherche dans l&#8217;\u00e9ducation a la citoyennet\u00e9.&nbsp;<em>Colloque annuel international des didactiques de la g\u00e9ographie et de l&#8217;histoire : \u00abTh\u00e9ories et exp\u00e9riences dans les didactiques de la g\u00e9ographie et de l\u2019histoire: la question des r\u00e9f\u00e9rences pour la recherche et pour la formation\u00bb.<\/em>&nbsp;Centre IUFM de Valenciennes (Francia).<\/li>\n<li>OLLER, M.\/PAG\u00c8S, J. (2007): \u201cLa visi\u00f3n de los adolescentes sobre le derecho, la justicia y la ley\u201d.&nbsp;<em>\u00cdber. Did\u00e1ctica de las Ciencias Sociales, Geograf\u00eda e Historia<\/em>, n\u00ba 53, 73-85, julio.<\/li>\n<li>PAG\u00c8S, J. (2007): \u201cLa educaci\u00f3n para la ciudadan\u00eda y la ense\u00f1anza de la historia: cuando el futuro es la finalidad de la ense\u00f1anza del pasado\u201d. AVILA, R. M.\/LOPEZ, R.\/ FERN\u00c1NDEZ, E. (eds.):&nbsp;<em>Las competencias profesionales para la ense\u00f1anza-aprendizaje de las Ciencias Sociales ante el reto europeo y la globalizaci\u00f3n<\/em>. Bilbao, Asociaci\u00f3n Universitaria del Profesorado de Did\u00e1ctica de las Ciencias Sociales, 205-215.<\/li>\n<li>PAG\u00c8S, J. (2007): \u201cLa ense\u00f1anza de las ciencias sociales y la educaci\u00f3n para la ciudadan\u00eda en Espa\u00f1a\u201d.&nbsp;<em>Did\u00e1ctica Geogr\u00e1fica<\/em>, 3\u00aa \u00e9poca, 9, 205-214.<\/li>\n<li>PAG\u00c8S, J.\/OLLER, M. (2007): \u201cLas representaciones sociales del derecho, la justicia y la ley de un grupo de adolescentes catalanes de 4\u00ba de ESO\u201d.&nbsp;<em>Ense\u00f1anza de las Ciencias Sociales<\/em>&nbsp;n\u00ba 6, 3-19.<\/li>\n<li>PAG\u00c8S, J.; SANTISTEBAN, A. (2007) (coord.).&nbsp;<em>Educaci\u00f3n para la ciudadan\u00eda<\/em>. Madrid: Wolters Kluwer. Gu\u00edas para Educaci\u00f3n Secundaria Obligatoria. &lt;http:\/\/www.guiasensenanzasmedias.es\/materiaESO.asp?materia=ciuda&gt;.<\/li>\n<li>SANTISTEBAN, A.\/PAG\u00c8S, J. (2007): \u201cEnse\u00f1ar historia, formar ciudadanos. Los conocimientos hist\u00f3ricos y c\u00edvicos de un grupo de estudiantes universitarios catalanes\u201d.&nbsp;<em>VII Congreso Argentino-Chileno de Estudios Hist\u00f3ricos e Integraci\u00f3n Cultural.<\/em>&nbsp;Mesa 12: La ense\u00f1anza de la historia. Universidad de Salta (Argentina), 25 a 27 de abril de 20027. CD: ISBN 978-987-9381-80-9.<\/li>\n<li>SANTISTEBAN, A.\/PAG\u00c8S, J. (2007): \u201cLa educaci\u00f3n democr\u00e1tica de la ciudadan\u00eda: una propuesta conceptual\u201d. AVILA, R. M.\/LOPEZ, R.\/ FERN\u00c1NDEZ, E. (eds.):<em>Las competencias profesionales para la ense\u00f1anza-aprendizaje de las Ciencias Sociales ante el reto europeo y la globalizaci\u00f3n<\/em>. Bilbao, Asociaci\u00f3n Universitaria del Profesorado de Did\u00e1ctica de las Ciencias Sociales, 353-367.<\/li>\n<li>SANTISTEBAN, A.; PAG\u00c8S, J. (2007)&nbsp;El marco te\u00f3rico para el desarrollo conceptual de la Educaci\u00f3n para la Ciudadan\u00eda, en&nbsp;Pag\u00e8s, J.; Santisteban, A. (coord.).<em>Educaci\u00f3n para la ciudadan\u00eda<\/em>.&nbsp;Madrid: Wolters Kluwer. Gu\u00edas para Educaci\u00f3n Secundaria Obligatoria.&nbsp;http:\/\/www.guiasensenanzasmedias.es\/materiaESO.asp?materia=ciuda<\/li>\n<li>SANTISTEBAN, A.; PAG\u00c8S, J. (2007). Ense\u00f1ar historia, formar ciudadanos. Los conocimientos hist\u00f3ricos y c\u00edvicos de un grupo de estudiantes universitarios catalanes. VII Congreso Argentino Chileno de Estudios Hist\u00f3ricos e Integraci\u00f3n Cultural. 25, 26 y 27 de abril de 2007. Universidad Nacional de Salta. Facultad de Humanidades. Escuela de Historia Provincia de Salta \u2013 Rep\u00fablica Argentina. Publicaci\u00f3n en CD-ROM.<\/li>\n<li>Santisteban, A.; Pag\u00e8s, J. (2007). La educaci\u00f3n democr\u00e1tica de la ciudadan\u00eda. \u00c1vila, R.M.; L\u00f3pez Atxurra, R.; Fern\u00e1ndez de Larrea, E.&nbsp;<em>Las competencias profesionales para la ense\u00f1anza-aprendizaje de la Ciencias Sociales ante el reto europeo y la globalizaci\u00f3n<\/em>. 353-367. Bilbao: Asociaci\u00f3n Universitaria del Profesorado de Did\u00e1ctica de las Ciencias Sociales \/ Universidad del Pa\u00eds Vasco.<\/li>\n<li>PAG\u00c8S, J. (2008): \u201cLa educaci\u00f3n para la ciudadan\u00eda en Espa\u00f1a\u201d. A: SOUSA, F. de CARVALHO, C. (eds.):&nbsp;<em>Educa\u00e7a\u00f4 para a cidadania. Libro de actas.<\/em>&nbsp;Facultade de Ci\u00eancias. Universidade de Lisboa, 11-32. ISBN: 978-989-95062-4-4.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>SEJ 2004-02046 \/EDUC Qu\u00e8 saben i qu\u00e8 haurien de saber de pol\u00edtica els alumnes al finalitzar l&#8217;ensenyament obligatori?&nbsp; Una investigaci\u00f3 sobre educaci\u00f3 c\u00edvica i formaci\u00f3 democr\u00e0tica de la ciutadania OBJECTIUS Antecedents Des de principis de la d\u00e8cada dels 90 del segle passat fins a l&#8217;actualitat, la formaci\u00f3 c\u00edvica i democr\u00e0tica de la joventut, la formaci\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-54","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/54","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=54"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/54\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=54"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}