{"id":79,"date":"2016-06-06T11:43:51","date_gmt":"2016-06-06T11:43:51","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/micinn-2009-2012\/"},"modified":"2016-06-06T11:43:51","modified_gmt":"2016-06-06T11:43:51","slug":"micinn-2009-2012","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/micinn-2009-2012\/","title":{"rendered":"MICINN 2009-2012"},"content":{"rendered":"

EDU2009- 10984<\/strong><\/span><\/p>\n

El desenvolupament de la compet\u00e8ncia social i ciutadana: problemes socials i pensament hist\u00f2ric i social<\/strong><\/span><\/p>\n\n\n\n\n
\n

Material generat a partir de la recerca:<\/strong><\/p>\n

 Exiliats, refugiats, despla\u00e7ats. Seq\u00fc\u00e8ncia did\u00e0ctica<\/a><\/p>\n

\"\"<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

L\u00edmits, fronteres i murs<\/a><\/p>\n

\"\"<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

OBJECTIUS<\/strong><\/p>\n

Resum dels objectius de la recerca<\/strong><\/p>\n

    \n
  1. Concretar una proposta per fomentar els valors democr\u00e0tics i la participaci\u00f3 dels joves en la vida pol\u00edtica, social, cultural i laboral del nostre pa\u00eds. Per a fer-ho, primer cal indagar en:\n
      \n
    • El desenvolupament de la compet\u00e8ncia social i ciutadana a partir de les aportacions de les ci\u00e8ncies socials.<\/li>\n
    • Les relacions entre la CSiC, els problemes socials rellevants i les q\u00fcestions socialment vives.<\/li>\n
    • La formaci\u00f3 del pensament hist\u00f2ric i social i el desenvolupament de la compet\u00e8ncia social i ciutadana com a requisits per a aprendre a aprendre i aprendre a actuar.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
    • Esbrinar la capacitat de transferir els coneixements hist\u00f2rics, geogr\u00e0fics i socials a la comprensi\u00f3 dels problemes socials i de les q\u00fcestions socialment vives que ha adquirit l\u2019alumnat al final de l\u2019etapa obligat\u00f2ria o quines capacitats cognitives usa per a comprendre\u2019ls, explicar-los o valorar-los.<\/li>\n
    • Analitzar quines compet\u00e8ncies socials i ciutadanes ha d\u2019adquirir l\u2019alumnat per a la comprensi\u00f3 de la realitat, la participaci\u00f3 democr\u00e0tica i la intervenci\u00f3 social, des de l\u2019ensenyament de les ci\u00e8ncies socials, la hist\u00f2ria i la geografia. \n
        \n
      • Analitzar i valorar quines compet\u00e8ncies socials i ciutadanes es proposen als curr\u00edculums de ci\u00e8ncies socials, geografia i hist\u00f2ria dels pa\u00efsos del nostre entorn.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
      • Elaborar una proposta d\u2019inclusi\u00f3 de problemes socials actuals per a la formaci\u00f3 del pensament hist\u00f2ric i social en el curr\u00edculum de ci\u00e8ncies socials. Elaborar criteris per a l\u2019ensenyament de les ci\u00e8ncies socials, la geografia i la hist\u00f2ria centrada en els problemes socials actuals i en la formaci\u00f3 del pensament hist\u00f2ric i social.<\/li>\n
      • Concretar la proposta en diferents unitats did\u00e0ctiques (5 unitats, tres per als tres cicles d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria i dos pels dos cicles d\u2019Educaci\u00f3 secund\u00e0ria), en les que es treballaran capacitats cognitivo-ling\u00fc\u00edstiques adequades i en les que s\u2019usaran tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3.<\/li>\n
      • Aplicar les propostes did\u00e0ctiques a les aules de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria i analitzar-ne els resultats per tal de polir-ne els continguts.<\/li>\n
      • Elaborar estrat\u00e8gies per a la formaci\u00f3 inicial i continuada del professorat i experimentar-les.<\/li>\n<\/ol>\n

        MARC TE\u00d2RIC<\/strong><\/p>\n

        En un treball recent sobre l’estat de la investigaci\u00f3 en l’ensenyament de les ci\u00e8ncies socials, les seves editors Levstik y Tyson (2008) [Handbook of Research in Social Studies Education<\/em>. Routledge, New York\/London. ISBN: 10:0-8058-5535] indiquen les seg\u00fcents necessitats actuals de la investigaci\u00f3:<\/p>\n

          \n
        1. con\u00e8ixer l’estat del desenvolupament de la compet\u00e8ncia hist\u00f2rica, social i ciutadana;<\/li>\n
        2. centrar la investigaci\u00f3 en les necessitats i l’impacte sobre la pr\u00e0ctica;<\/li>\n
        3. aportar els elements necessaris per a convertir l’ensenyament de la hist\u00f2ria, la geografia i les ci\u00e8ncies socials en un coneixement efectiu per a la reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre la realitat i la intervenci\u00f3 social.<\/li>\n<\/ol>\n

          Aquestes necessitats no s\u00f3n noves per\u00f2 cal afegir la preocupaci\u00f3 actual pel desenvolupament de les compet\u00e8ncies i, en particular, la relaci\u00f3 entre l’ensenyament de les ci\u00e8ncies socials i l’educaci\u00f3 per a la ciutadania democr\u00e0tica.<\/p>\n

            \n
          1. LEVSTIK, L.S.; BARTON, K.C. (1997): Doing History. Investigating With Children in Elementary and Middlle Schools<\/em>. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum.<\/li>\n
          2. MARKER, G.; MEHLINGER, H. D. (1992). Social studies, en Jackson, P. (ed.). Handbook of research on curriculum<\/em>, 830-851. New York: Macmillan.<\/li>\n
          3. SHAVER, J. (ed.) (1991). Handbook of Research on Social Studies Teaching and Learning<\/em>. New York: Macmillan.<\/li>\n
          4. THORNTON, S. (1994). The social studies near century’s end: Reconsidering patterns of curriculum and instruction. Review of Research in Education<\/em>, 20: 223-254.<\/li>\n<\/ol>\n

            Actualment, bona part de les preocupacions en did\u00e0ctica de les ci\u00e8ncies socials resideix en saber com s’han de transferir els resultats de les investigacions a la pr\u00e0ctica: quin \u00e9s l’impacte dels curr\u00edculums i com es pot fomentar el comprom\u00eds del professorat amb el canvi a partir dels projectes d’investigaci\u00f3.<\/p>\n

              \n
            1. DE VECCHIS, G.; STALUPPI, G. (2004). Didattica della geografia. Idee e programmi<\/em>. Torino: Utet.<\/li>\n
            2. G\u00c9RIN-GRATALOUP, A-M.; TUTIAUX-GUILLON, N. (2001). La recherche en didactique de l\u2019histoire et de la g\u00e9ographie depuis 1986, essai d\u2019analyse, en Tutiaux-Guillon, N. (coord.). 15 ans de recherche en didactique de l\u2019Histoire-G\u00e9ographie<\/em>. Monogr\u00e0fic de Perspectives Documentaires en \u00c9ducation<\/em>, 53: 5-11. Paris: INRP. 4<\/li>\n
            3. LAVILLE, C. (2001). La recherche empirique en \u00e9ducation historique. Mise en perspective et orientations actuelles, en Tutiaux-Guillon, N. (coord.). 15 ans de recherche en didactique de l\u2019Histoire-G\u00e9ographie<\/em>. Monogr\u00e0fic de Perspectives Documentaires en \u00c9ducation<\/em>, 53: 69-82. INRP.<\/li>\n
            4. SEIXAS, P. (2001). Review of Research on Social Studies. Richardson, V. (ed.). Handbook Of Research On Teaching<\/em>. 4th ed., 545-565. Washington: American Educational Research Association.<\/li>\n
            5. TUTIAUX-GUILLON, N. (2006). La investigaci\u00f3n sobre la ense\u00f1anza y el aprendizaje de las ciencias sociales en las aulas. El ejemplo franc\u00e9s, en G\u00f3mez Rodr\u00edguez, E.; N\u00fa\u00f1ez, P. (2006). Formar para investigar, investigar para formar en did\u00e1ctica de las ciencias sociales<\/em>, 19-38. M\u00e1laga: AUPDCS.<\/li>\n
            6. WILSON, S.M. (2001). Research on History Teaching, en Richardson, V. (ed.). Handbook Of Research On Teaching<\/em>, 527-544. Washington: American Educational Research Association. 4th ed.<\/li>\n<\/ol>\n

              Les investigacions m\u00e9s recents que ha realitzat el nostre grup d’investigaci\u00f3 indiquen, com ja s’ha apuntat, que els canvis en l’ensenyament de les ci\u00e8ncies socials, de la geografia i de la hist\u00f2ria poden generar-se si aportem elements d’an\u00e0lisi i de desenvolupament de la compet\u00e8ncia social i ciutadana.<\/p>\n

              Alguns autors han analitzat les compet\u00e8ncies socials i ciutadanes des de la perspectiva de les capacitats de l’alumnat. Entre aquestes aportacions destaquem la de PARKER, Walter C. (2008)<\/p>\n

                \n
              • PARKER, Walter C. (2008) [\u00abKnowing and doing in democratic citizenship education\u00bb. In LEVSTIK, Linda S.\/TYSON, Cynthia A. (eds.) (2008): Handbook of Research in<\/em> Social Studies Education<\/em>. Routledge, New York\/London, 65-80]<\/li>\n<\/ul>\n

                Per a aquest autor, l’alumnat ha de ser capa\u00e7 de realitzar un tractament racional i cr\u00edtic de la informaci\u00f3, i de realitzar una valoraci\u00f3 argumentada de la mateixa. El desenvolupament d’aquesta compet\u00e8ncia, fonamental en democr\u00e0cia, s’aconsegueix a trav\u00e9s dels seg\u00fcents objectius:<\/p>\n

                  \n
                1. avaluar la subjectivitat o parcialitat d’un discurs, un relat o un reportatge;<\/li>\n
                2. distingir un argument racional d’un argument d’autoritat;<\/li>\n
                3. identificar, classificar, jerarquitzar, criticar la informaci\u00f3 i distanciar-se d’ella;<\/li>\n
                4. distingir la virtualitat de la realitat;<\/li>\n
                5. analitzar el paper dels mitjans de comunicaci\u00f3 en les societats del segle XXI;<\/li>\n
                6. construir la seva opini\u00f3 personal i poder-la posar en q\u00fcesti\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n

                  Aquest mateix autor assenyala altres capacitats en refer\u00e8ncia a la ciutadania democr\u00e0tica, responsable i compromesa socialment, com:<\/p>\n

                    \n
                  1. denunciar, amb arguments, les injust\u00edcies socials existents al seu pa\u00eds i en altres pa\u00efsos del m\u00f3n;<\/li>\n
                  2. comprometre’s amb la lluita per la xenof\u00f2bia i el racisme;<\/li>\n
                  3. comprometre’s amb la den\u00fancia de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere;<\/li>\n
                  4. solidaritzar-se activament contra qualsevol atemptat als drets humans.<\/li>\n<\/ol>\n

                    Creiem que bona part d’aquestes capacitats es relacionen amb aquells problemes socials rellevants o aquelles q\u00fcestions socialment vives als que la ciutadania ha de donar resposta. La darrera finalitat de l’escola obligat\u00f2ria ha de ser la formaci\u00f3 de la ciutadania democr\u00e0tica, de persones formades en el comprom\u00eds, en la participaci\u00f3 democr\u00e0tica, en la intervenci\u00f3 social per a la millora de la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

                      \n
                    1. DALONGEVILLE, A. (2006). Enseigner l\u2019histoire \u00e0 l\u2019\u00e9cole<\/em>. Paris: Hachette.<\/li>\n
                    2. DE VECCHI, G.; CARMONA-MAGNALDI, N. (2002). Faire vivre v\u00e9ritables situations probl\u00e8mes.<\/em><\/li>\n
                    3. DI CARO, G. (2005). La storia in laboratorio<\/em>. Roma: Carocci Faber.<\/li>\n
                    4. LANDI, L. (2006). Insegnare la storia ai bambini<\/em>. Roma: Carocci.<\/li>\n
                    5. MATTOZZI, I. (2006). La mente laboratoriale, en Bernardi, A. (a cura di) (2006). Insegnare storia. Guida alla didattica del laboratorio storico, 9-17. Torino: UTET.<\/li>\n
                    6. STURANI, M.L. (2004). La didattica della geografia. Obietivi, strumenti, modelli. Torino: Edizione dell\u2019Orso.<\/li>\n<\/ol>\n

                      Els problemes socials actuals haurien de ser els continguts centrals del curr\u00edculum d’hist\u00f2ria, geografia i ci\u00e8ncies socials, per donar resposta als reptes de la societat del segle XXI. D’aquesta manera la compet\u00e8ncia social i ciutadana pren sentit, ja que part de la realitat es focalitza en ella i busca l’acci\u00f3 conscient, responsable i informada. Per aquest motiu, l’actualitat en forma de problemes socials ha de ser part activa del coneixement que es transmet en els centres escolars.<\/p>\n

                        \n
                      1. EVANS, R. W.\/SAXE, D. W. (eds.) (1996) : Handbook on Teaching Social Issues<\/em>. Washington: National Council for the Social Studies<\/li>\n
                      2. HURST, D.W.\/ROSS, E.W. (eds.) (2000): Democratic Social Education. Social Studies for Social Change<\/em>. New York. Falmer Press<\/li>\n
                      3. LEGARDEZ, A. (2003). L\u2019enseignement des questions sociales et historiques, socialement vives. Le cartable de Clio <\/em>n\u00ba 3, 245-253.<\/li>\n
                      4. LEGARDEZ, A.\/SIMONNEAUX, L. (coord.) (2006): L’\u00e9cole \u00e0 l’\u00e9preuve de l’actualit\u00e9. Enseigner les questions vives<\/em>. Paris: ESF \u00e9diteur.<\/li>\n
                      5. TH\u00c9NARD-DUVIVIER, F. (coord.) (2008): L\u2019enseignement des questions socialement vives en histoire et g\u00e9ographie<\/em>. Actes du Colloque organis\u00e9 par le SNES et le CVUH. Paris, ADAPT \u00c9ditions.<\/li>\n<\/ol>\n

                        Legardez (2003), considera que les \u201cquestions sociales et historiques, socialement vives<\/em>\u201d s\u00f3n aquelles que posseeixen els requistis seg\u00fcents: a) s\u00f3n vives en la societat, b) s\u00f3n vives en els sabers de refer\u00e8ncia i c) s\u00f3n vives en els sabers escolars.<\/p>\n

                        Per a la soluci\u00f3 de problemes socials necessitem, en primer lloc, comprendre la complexitat de la realitat social actual, i per aix\u00f2 es necessita formar el pensament hist\u00f2ric i social. El pensament hist\u00f2ric es basa en la interpretaci\u00f3 de les fonts, la contextualitzaci\u00f3, la consci\u00e8ncia temporal i les capacitats per a la representaci\u00f3 de la hist\u00f2ria, com la narraci\u00f3 o altres formes de representaci\u00f3.<\/p>\n

                          \n
                        • BARTON, Keith C. (2008) [ \u201cResearch on students\u2019 ideas about history\u201d. In LEVSTIK, Linda S.\/TYSON, Cynthia A. (eds.) (2008): Handbook of Research in Social Studies Education<\/em>. Routledge, New York\/London, 239-258]<\/li>\n<\/ul>\n

                          El pensament social, m\u00e9s global, es divideix en pensament cr\u00edtic i pensament creatiu. El primer permet valorar els problemes des del coneixement de les variables que hi intervenen. El segon permet pensar alternatives o solucions de futur, des dels condicionants que es presenten.<\/p>\n

                          M\u00e9s enll\u00e0 del pensament hist\u00f2ric o geogr\u00e0fic, l’ensenyament de les ci\u00e8ncies socials ha d’ajudar a desenvolupar un pensament social cr\u00edtic i creatiu. Una definici\u00f3 cl\u00e0ssica del pensament cr\u00edtic \u00e9s la realitzada per Ennis (1985, 45): \u201cCritical thinking is reflective and reasonable thinking that is focused on deciding what to believe or do<\/em>\u201d. Per a Martineau (2002) el pensament cr\u00edtic \u00e9s fonamental per a l’educaci\u00f3 democr\u00e0tica, sobretot si tenim en compte que la realitat social pateix canvis continuats.<\/p>\n

                          El pensament cr\u00edtic no ha rebut una gran atenci\u00f3 en l’ensenyament, tampoc des de les ci\u00e8ncies socials, car \u00e9s absent en la majoria de curr\u00edculums i en la tasca di\u00e0ria a les aules (Newmann, 1990, 1991).<\/p>\n

                            \n
                          1. ENNIS, R.H. (1985). A logical basis for measuring critical thinking skills. Educational Leadership, 43 (2), 44-48.<\/li>\n
                          2. ENNIS, R. H. (2003).Critical thinking assessment. In Fasko, Dan (Ed.). Critical thinking and reasoning: Current theories, research, and practice. Cresskill, NJ: Hampton.<\/li>\n
                          3. MARTINEAU, R. (2002). La pens\u00e9e historique… une alternative r\u00e9flexive pr\u00e9cieuse pour l\u2019\u00e9ducation du citoyen, en Pallascio, R.; Lafortune, L. Pour une pens\u00e9e r\u00e9flexive en \u00e9ducation, 281-309. Qu\u00e9bec: Presses de l\u2019Universit\u00e9 du Qu\u00e9bec.<\/li>\n
                          4. NEWMANN, F.M. (1990). Higher order thinking in teaching social studies: a rationale for the assessment of classroom thoughtfulness. Curriculum Studies, 1, vol.22, 41-56.<\/li>\n
                          5. NEWMANN, F.M. (1991). Promoting Higher Order Thinking in Social Studies: Overview of Study of 16 High School Departaments. Theory and Research in Social Education, 4, vol.XIX, 324-340.<\/li>\n<\/ol>\n

                            Pel que fa al pensament creatiu, volem fer \u00e8mfasi en la representaci\u00f3 del futur, des de la compet\u00e8ncia social i ciutadana per a la intervenci\u00f3 social, dirigida a la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia, a l’acci\u00f3 social per al canvi, per a la millora definitiva de la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

                              \n
                            • HICKS, D.W. (2006): Lessons for the Future. The missing dimension in education<\/em>. Oxford. Trafford, 2006.<\/li>\n
                            • HICKS, D.W.; HOLDEN (2007). Remenbering the futur: what do children think? Environmental Education Research, Vol. 13, 4: 501-512.<\/li>\n<\/ul>\n

                              El nostre prop\u00f2sit \u00e9s participar en l’elaboraci\u00f3 de les compet\u00e8ncies pr\u00f2pies del curr\u00edculum de ci\u00e8ncies socials, geografia i hist\u00f2ria a trav\u00e9s d’exemples pr\u00e0ctics, tenint en compte la perspectiva sociohist\u00f2rica i la necessitat d’organitzar els coneixements de la manera m\u00e9s significativa possible per als que aprenen. All\u00f2 que ens obliga a plantejar-nos investigacions sobre la pr\u00e0ctica, a analitzar les aportacions de les ci\u00e8ncies socials i a proposar canvis significatius en les maneres d’ensenyar.<\/p>\n

                                \n
                              • LEGENDRE, M.-F. (2008): \u201cLa notion de comp\u00e9tence au coeur des r\u00e9formes curriculaires : effet de mode ou moteur de changements en profondeur ? \u00bb. AUDIGIER, F.\/TUTIAUX-GUILLON, N. (dir.) : Comp\u00e9tences et contenus. Les curriculums en questions<\/em>. Bruxelles. De Boeck, 27-50<\/li>\n
                              • MAUBANT, , P. (2006). L\u2019\u00e9ducation a la citoyennet\u00e9 sous l\u2019\u00e9clairage de l\u2019approche par comp\u00e9tences, en LENOIR, Y. ; XYPAS, C. ; JAMET, C. \u00c9cole et citoyennet\u00e9. Un d\u00e9fi multiculturel<\/em>. Paris : Armand Colin. 207-222.<\/li>\n
                              • TUTIAUX-GUILLON, N. (2008): \u201cInterpr\u00e9ter la stabilit\u00e9 d\u2019une discipline scolaire : l\u2019histoire-g\u00e9ographie dans le secondaire fran\u00e7ais \u00bb. AUDIGIER, F.\/TUTIAUX-GUILLON, N. (dir.) :Comp\u00e9tences et contenus. Les curriculums en questions<\/em>. Bruxelles, De Boeck, 117-146.<\/li>\n<\/ul>\n

                                 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                                EDU2009- 10984 El desenvolupament de la compet\u00e8ncia social i ciutadana: problemes socials i pensament hist\u00f2ric i social Material generat a partir de la recerca:  Exiliats, refugiats, despla\u00e7ats. Seq\u00fc\u00e8ncia did\u00e0ctica L\u00edmits, fronteres i murs   OBJECTIUS Resum dels objectius de la recerca Concretar una proposta per fomentar els valors democr\u00e0tics i la participaci\u00f3 dels joves en […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":73,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-79","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/79","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=79"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/79\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/media\/73"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/gredics\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=79"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}