{"id":371,"date":"2011-11-25T14:28:22","date_gmt":"2011-11-25T12:28:22","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/sgr-members\/"},"modified":"2021-02-23T13:48:49","modified_gmt":"2021-02-23T11:48:49","slug":"sgr-members","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/en\/sgr-members\/","title":{"rendered":"SGR members"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
 <\/td>\n\n

Director:<\/strong><\/p>\n

Toledano Gonz\u00e1lez, Llu\u00eds Ferran <\/a><\/p>\n

\t\t\t <\/p>\n

Members:<\/strong><\/p>\n

\n\t\t\tRiquer i Permanyer, Borja de<\/a><\/p>\n

Rub\u00ed i Casals, Maria Gemma<\/a><\/p>\n

Espuny Tom\u00e0s, M. Jes\u00fas<\/a><\/p>\n

Culla i Clar\u00e0, Joan B.<\/a><\/p>\n

Ant\u00f3n Pelayo, Javier<\/a><\/p>\n

Jim\u00e9nez Sureda, Montserrat<\/a><\/p>\n

P\u00e9rez Francesch, Joan Llu\u00eds<\/a><\/p>\n

Perpiny\u00e0 i Morera, Remei<\/a><\/p>\n

Bonet Esteva, Margarita<\/a><\/p>\n

Figuerola i Garreta, Jordi <\/a><\/p>\n

G\u00f3nzalez Vilalta, Arnau<\/a><\/p>\n

Vall\u00e8s Mu\u00f1io, Daniel<\/a><\/p>\n

<\/a>Ca\u00f1abate P\u00e9rez, Josep<\/a><\/p>\n

Luj\u00e1n Feliu, Oriol<\/a> (IPD Juan de la Cierva)<\/p>\n

Colominas Ferran, Joaquim<\/a><\/p>\n

\t\t\tEstarlich i Requena, Jordi <\/a>(TSR)<\/p>\n

Fortet Mart\u00ednez, Adri\u00e0 <\/a>(Becari FPU)<\/p>\n

 <\/p>\n

\t\t\t <\/p>\n

 <\/p>\n

Riquer i Permanyer, Borja de<\/strong><\/a>
\n\t\t\tBorja.riquer@uab.cat<\/a><\/p>\n

\t\t\tBarcelona (1945).
\n\t\t\tDades professionals: Llicenciat en Filosofia i Lletres (secci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria) el 1968 i doctor en Hist\u00f2ria per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) el 1975. \u00c9s professor d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia al Departament d\u2019Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia de la UAB des del 1969 i catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia des de l\u2019any 1988. Des del 1987 \u00e9s el director del “Servei de Documentaci\u00f3 Bibliogr\u00e0fica d\u00b4Hist\u00f2ria de Catalunya”, de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.
\n\t\t\tExperi\u00e8ncia investigadora: l\u2019any 2002 va rebre la distinci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya d\u2019Investigador Reconegut per el per\u00edode 2002-2008. Ha estat l\u2019investigador principal de deu projectes de recerca finan\u00e7ats pel Ministerio de Educaci\u00f3n y Ciencia durant el per\u00edode 1985-2007. Actualment dirigeix el Grup de Recerca Consolidat Hist\u00f2ria del parlamentarisme i el projecte d\u2019investigaci\u00f3 Els parlamentaris de Catalunya. Diccionari biogr\u00e0fic (1868-1939). Igualment \u00e9s co-director del projecte de Diccionario biogr\u00e1fico de los parlamentarios espa\u00f1oles (1808-2006), finan\u00e7at per les Corts Espanyoles. Des de l\u2019any 2001 \u00e9s membre de la direcci\u00f3 del Grup de Recerca sobre l\u2019\u00c8poca Franquista (GREF), de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, col\u00b7lectiu interdisciplinari integrat per uns 90 investigadors de diferents centres. La seva activitat investigadora ha estat avaluada positivament per la \u201cComisi\u00f3n Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora\u201d amb la concessi\u00f3 de 6 trams de recerca. Ha dirigit 18 tesis doctorals.
\n\t\t\tPublicacions: \u00e9s especialista en hist\u00f2ria dels segle XIX i XX, del catalanisme i del Franquisme. Entre les seves publicacions destaquen: Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904)<\/em> (Edicions 62, 1977), Regionalistes i Nacionalistes<\/em> (Vicens Vives, 1979), Hist\u00f2ria de la Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/em> (director), 3 vols. (Diputaci\u00f3 de Barcelona, 1987-1989), “El Franquisme i la transici\u00f3 democr\u00e0tica, 1939-1986”<\/em>, vol. VII de Hist\u00f2ria de Catalunya , dirigida por Pierre Vilar, (Edicions 62, 1989), Epistolari pol\u00edtic de Manuel Duran i Bas: correspond\u00e8ncia entre 1866 i 1904<\/em> (P. de l\u00b4Abadia de Montserrat, 1990), obra que va rebre el “Premi d\u00b4Investigaci\u00f3 Hist\u00f2rica” de la Fundaci\u00f3 del Congr\u00e9s de la Cultura Catalana del 1990, i L\u00b4\u00faltim Camb\u00f3 (1936-1947). La dreta catalanista davant la Guerra Civil i el primer Franquisme <\/em> (Eumo, 1996), que va rebre el “Premi de la Cr\u00edtica” de la revista Serra D\u00b4Or, com a la millor recerca publicada el 1996 en l\u2019\u00e0mbit d\u2019humanitats i que va ser finalista en el Premio Nacional de Historia, del Ministerio de Cultura, de l\u2019any 1997 (edici\u00f3 en castell\u00e0, El \u00faltimo Camb\u00f3 (1936-1947). La tentaci\u00f3n autoritaria<\/em>, (Grijalbo, 1997). M\u00e9s recentment ha publicat Identitats contempor\u00e0nies: Catalunya i Espanya<\/em> (Eumo, 2000), \u201cEscolta Espanya\u201d. La cuesti\u00f3n catalana en la \u00e9poca liberal <\/em> (Marcial Pons Historia, 2001), \u201cLa Catalunya auton\u00f2mica, 1975-2003\u201d<\/em>, vols. IX i X de Hist\u00f2ria de Catalunya, dirigida por Pierre Vilar (Edicions 62, 2003) i Francesc Camb\u00f3: entre la Monarquia i la Rep\u00fablica (1930-1932) <\/em>(Base, 2007). Ha dirigit l\u2019obra col\u00b7lectiva Hist\u00f2ria, Pol\u00edtica, Societat i Cultura dels Pa\u00efsos Catalans<\/em>, publicada per Enciclop\u00e8dia Catalana (tretze volums entre 1995-2007) i co-dirigit l\u2019obra col\u00b7lectiva Catalunya durant el Franquisme. Diccionari<\/em> (Eumo, 2006). Ha publicat m\u00e9s de 200 treballs entre llibres, col\u00b7laboracions a obres col\u00b7lectives i articles a revistes cient\u00edfiques, com ara a Recerques, Historia Social, Historia Contempor\u00e1nea, Revista de Occidente, Studia Historica, Perspectiva Contempor\u00e1nea, Debats, Revista de Girona, Anales de la Universidad de Alicante, Historia 16, Ayer, Passato e Presente, Spagna Contemporanea, Revue d\u00b4Histoire Moderne et Contemporaine, Storia Contempor\u00e1nea, Afers, L\u00b4Aven\u00e7 i Serra D\u00b4Or.
\n\t\t\tHa dictat cursos i seminaris a l\u00b4\u00c9cole des Hautes \u00c9tudes en Sciences Sociales de Par\u00eds, i a les universitats de Par\u00eds IV (Sorbonne), Paris VII, Dijon, Nantes, Santiago de Chile, a Istituto Universitario Europeo (Florencia), al Colegio de M\u00e9xico, a les universitats de Pisa, San Marino, Qu\u00e9bec, Santiago de Chile, Cascais, Santiago de Compostela, Valencia, Sevilla, Pa\u00eds Vasco, Oviedo, Valladolid, C\u00e1ceres, Girona, Lleida, Rovira i Virgili, Prada, a les Internacionals Men\u00e9ndez Pelayo de Santander, de Valencia, de Santiago i de Sevilla, a la Universidad Complutense i a la Carlos III de Madrid, a la Universidad Internacional de El Escorial, al Instituto Universitario Ortega y Gasset de Madrid i al Centro de Estudios Pol\u00edticos y Constitucionales de Madrid.
\n\t\t\tHa estat membre de la Comissi\u00f3 d\u2019Humanitats de la \u201cFundaci\u00f3n Espa\u00f1ola para la Ciencia y la Tecnolog\u00eda\u201d (2003-2006), membre de les dues Comissions d\u2019Experts nomenades pel Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya per a resoldre el contenci\u00f3s de la documentaci\u00f3 catalana dipositada a l\u2019Arxiu de Salamanca (novembre 2000-juliol 2002 i octubre-desembre de 2004) i president de la Comissi\u00f3 Assessora del Memorial Democr\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya (juny-novembre 2005).
\n\t\t\tHa estat director del Departament d\u2019Hist\u00f2ria de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (1980-1986), vicedeg\u00e0 de la Facultat de Lletres (1987-1988) i \u00e9s membre del Claustre General d\u2019aquesta universitat des de 1972. Pel mar\u00e7 de l\u2019any 1991 va rebre la Medalla d\u2019Honor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n

 <\/p>\n

Culla i Clar\u00e0, Joan B.<\/a>
\n\t\t\tJoan.Culla@uab.cat<\/a><\/strong>
\n\t\t\tNascut a Barcelona el 1952, es llicenci\u00e0 en Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia per la Universitat de Barcelona el 1975, i s\u2019hi doctor\u00e0 el 1985. Des del 1977 \u00e9s professor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona a les Facultats de Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 i de Filosofia i Lletres, i ha estat tamb\u00e9 col\u00b7laborador acad\u00e8mic d\u2019ESADE (1981-85) i professor a l\u2019Escola de Policia de Catalunya.
\n\t\t\tHa publicat els llibres seg\u00fcents: El catalanisme d\u2019esquerra (1928-1936) <\/em>(1977), Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 <\/em> (1982, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Albert Balcells i Conxita Mir), Catalunya i la Generalitat al llarg de la nostra hist\u00f2ria<\/em> (1983, coordinador), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923<\/em>) (1986), El franquisme i la transici\u00f3 democr\u00e0tica (1939-1988) <\/em>(1989, amb Borja de Riquer; reedici\u00f3 el 2000), La premsa republicana<\/em> (1990, amb \u00c0ngel Duarte), Joan Casanelles i Ibarz (1904-1986). Mem\u00f2ries i biografia<\/em> (1991), Autogovern i reptes de la fi de segle (1980-1997)<\/em>, volum 12\u00e8 de la \u201cHist\u00f2ria, Pol\u00edtica, Societat i Cultura dels Pa\u00efsos Catalans\u201d (1999, director), Diccionari dels Partits Pol\u00edtics de Catalunya<\/em>, segle XX (2000, co-director), El mundo contempor\u00e1neo. Grandes textos y documentos pol\u00edticos<\/em> (2000), El pal de paller. Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya (1974-2000)<\/em> (2001, coordinador) i Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya: el llarg cam\u00ed (1931-2001)<\/em> (2002).
\n\t\t\tHa participat en nombroses obres col\u00b7lectives, de la \u201cGran Enciclop\u00e8dia Catalana\u201d a la \u201cHist\u00f2ria Nacional de Catalunya\u201d de Rovira i Virgili\/Sobrequ\u00e9s, passant per l\u2019informe Catalunya 77-88 de la Fundaci\u00f3 Jaume Bofill (1989) o els volums Els catalans i el poder (1994), Catalunya-Espa\u00f1a. Un di\u00e0leg amb futur (1998) i Christian Democracy in Europe (1992). Ha publicat articles sobre hist\u00f2ria social i pol\u00edtica catalana i espanyola del segle XX a \u201cL\u2019Aven\u00e7\u201d, \u201cSerra d\u2019Or\u201d, \u201cRevista de Catalunya\u201d, \u201cPol\u00edtica Exterior\u201d, \u201cH\u00e9rodote\u201d, etc\u00e8tera, a m\u00e9s de col\u00b7laborar amb centenars d\u2019articles d\u2019opini\u00f3 en la premsa di\u00e0ria (\u201cAVUI\u201d, \u201cEL PA\u00cdS\u201d) i en diverses emissores de r\u00e0dio. Va ser, entre 1981 i 1983, assessor del programa de Televisi\u00f3 Espanyola a Catalunya Mem\u00f2ria Popular, i des del 1991 ha exercit com a director del programa Segle XX, de Televisi\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n

\t\t\tEstarlich i Requena, Jordi
\n\t\t\tJordi.Estarlich@uab.cat<\/a><\/strong><\/p>\n

Nascut a Barcelona el 1991, es gradu\u00e0 en Hist\u00f2ria el 2013 per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, obtingu\u00e9 el M\u00e0ster Interuniversitari en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia el 2014 al mateix centre i tamb\u00e9 el Doctorat Internacional en Hist\u00f2ria Comparada, Pol\u00edtica i Social amb menci\u00f3 Cum Laude el 2019 amb la tesi titulada \u201cLa Falange Inquieta. La reafirmaci\u00f3 pol\u00edtica de Falange dins el r\u00e8gim franquista als anys cinquanta\u201d. Ha treballat en projectes sobre franquisme, transici\u00f3 i democr\u00e0cia amb el Centre d\u2019Estudis sobre Dictadures i Democr\u00e0cies (CEDID-UAB) i actualment, com a t\u00e8cnic de suport a la recerca, centra la seva investigaci\u00f3 en estudis relacionats amb la corrupci\u00f3 pol\u00edtica a l\u2019Espanya dels segles XIX i XX, amb el grup de recerca sobre Pol\u00edtica, Institucions i Corrupci\u00f3 a l\u2019\u00c8poca Contempor\u00e0nia (PICEC-UAB)<\/p>\n

\t\t\tFiguerola i Garreta, Jordi<\/a>
\n\t\t\tJordi.Figuerola@uab.cat<\/a><\/strong><\/p>\n

 <\/strong><\/p>\n

G\u00f3nzalez i Vilalta, Arnau<\/a>
\n\t\t\tarnaugvilalta@gmail.com<\/a><\/strong><\/p>\n

Arnau Gonz\u00e0lez va n\u00e9ixer a Barcelona el 1980. Doctor en Hist\u00f2ria i professor del Departament d\u2019Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia de la UAB. Ha centrat les seves principals l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 i publicacions en diversos \u00e0mbits de la hist\u00f2ria del nacionalisme catal\u00e0 durant la II Rep\u00fablica i el primer franquisme, les relacions pol\u00edtiques i culturals entre els pa\u00efsos de parla catalana, les figures de Llu\u00eds Companys i d\u2019\u00c1ngel Ossorio y Gallardo alhora que en la visi\u00f3 de Catalunya de la diplom\u00e0cia feixista italiana. Sobre aquestes tem\u00e0tiques, al marge d\u2019articles i contribucions en congressos, ha publicat les seg\u00fcents obres: Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933)<\/em> (2006), La irrupci\u00f3 de la dona en el catalanisme (1931-1936)<\/em> (2006), La naci\u00f3 imaginada. Els fonaments dels Pa\u00efsos Catalans (1931-1939) <\/em>(2006), La creaci\u00f3 del mite Companys<\/em> (2007), Un catalan\u00f3filo de Madrid. Epistolario catal\u00e1n de \u00c1ngel Ossorio y Gallardo (1924-1942)<\/em> (2008), Els diputats de Catalunya a les Corts republicanes (1933-1939)<\/em> (2009)<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>Luj\u00e1n Feliu, Oriol<\/strong>
\n\t\t\toriol.lujan@uab.cat<\/a><\/p>\n

Llicenciat en periodisme (2006) i en hist\u00f2ria (2010), amb el premi extraordinari de la titulaci\u00f3, per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Al mateix centre, M\u00e0ster d\u2019Hist\u00f2ria Comparada, segles XVI-XX (2011) i doctor internacional en hist\u00f2ria comparada, pol\u00edtica i social (2016), amb la tesi “Reclamant espanyolitat des de la catalanitat: Un estudi dels diputats escollits a Catalunya durant la D\u00e8cada Moderada (1843-54)”. S\u2019ha especialitzat en dues l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 remarcables. D\u2019una banda, l\u2019estudi del liberalisme pol\u00edtic europeu en les d\u00e8cades centrals del segle XIX, particularment des del cas catal\u00e0 i espanyol, i amb una especial atenci\u00f3 per les l\u00ednies de treball vinculades al parlamentarisme, els estudis electorals, la ciutadania pol\u00edtica, la representaci\u00f3 pol\u00edtica i l\u2019an\u00e0lisi del discurs pol\u00edtic. D\u2019aqu\u00ed han aparegut diverses publicacions en revistes especialitzades, a t\u00edtol individual i col\u00b7lectiu. Entres d\u2019altres, a Parliaments, Estates & Representation<\/em>, Historia contempor\u00e1nea<\/em> o Recerques<\/em>. En segon terme, ha cultivat l\u2019inter\u00e8s pel coneixement dels moviments pol\u00edtics i socials de tradici\u00f3 democr\u00e0tica en els \u00faltims anys del franquisme i durant la transici\u00f3. En aquest sentit, ha publicat “El pacte per la llibertat: L\u2019Assemblea del Bages (1971-1979)” (Zenobita, 2011) i, juntament amb Josep Calvet, “Poble Catal\u00e0, posa\u2019t a caminar: 40 anys de la Marxa de la Llibertat” (Angle, 2016).<\/p>\n

 <\/strong><\/p>\n

\t\t\t<\/a>Moliner Prada, Antoni
\n\t\t\tAntoni.moliner@uab.cat<\/a><\/strong><\/p>\n

Antoni Moliner Prada, professor d\u2019hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, \u00e9s un reconegut expert a escala internacional de la Guerra Peninsular (1807-1814). Ha escrit nombrosos articles en revistes d\u2019hist\u00f2ria i, amb motiu del bicentenari d\u2019aquesta guerra, ha participat en molts congressos, f\u00f2rums, seminaris i col\u00b7loquis. Ha estat professor invitat en diferents universitats d\u2019Espanya, Portugal, Fran\u00e7a, It\u00e0lia i M\u00e8xic. Entre les seves obres m\u00e9s importants destaquen: La Catalunya resistent a la dominaci\u00f3 francesa (1808-1812)<\/em> (Barcelona: Ed. 62, 1989. XIV Premi Xarxa); Revoluci\u00f3n burguesa y movimiento juntero en Espa\u00f1a (1808-1868)<\/em> (Lleida: Milenio, 1997); La Guerra del Franc\u00e8s a Mallorca<\/em> (Palma: Documenta Balear, 2000); La guerrilla en la Guerra de la Independencia <\/em>(Madrid: Ministerio de Defensa, 2004. Premi d\u2019investigaci\u00f3); Catalunya contra Napole\u00f3. La Guerra del Franc\u00e8s (1808-1814) <\/em>(Lleida: Pag\u00e8s, 2007). I com a editor: La Guerra de la Independencia en Espa\u00f1a<\/em> (Barcelona: Nabla, 2007). Ha coordinat i editat La Semana Tr\u00e1gica de Catalu\u00f1a<\/em> i La expulsi\u00f3n de los moriscos<\/em> (Barcelona: Nabla, 2009).<\/a><\/p>\n

\t\t\t <\/p>\n

P\u00e9rez Francesch, Joan Ll\u00fais<\/strong><\/strong><\/a>
\n\t\t\tJoanLluis.Perez.Francesch@uab.cat<\/a><\/p>\n

Doctor en Dret. Catedr\u00e0tic de Dret Constitucional de la Unitat de Dret Constitucional del Departament de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica i Dret P\u00fablic de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha estat S\u00edndic, secretari i vicedeg\u00e0 de comunicaci\u00f3 i de promoci\u00f3 de la Facultat de Dret, aix\u00ed com Delegat de la Rectora per a estudiants de la UAB (2010-2013). Dirigeix el grup d\u2019estudi i de recerca LSTE (Llibertat, Seguretat i transformacions de l\u2019Estat) i l\u2019Observatori de la Conviv\u00e8ncia i el Civisme de Catalunya (UAB). Ha estat director de l\u2019ICPS (Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials). Entre 2017 i 2020.
\n\t\t\tHa impartit assignatures relacionades amb el Dret P\u00fablic, Constitucional, i Teoria de l’Estat. \u00c9s coautor d’un manual i de diversos materials de dret p\u00fablic. Tamb\u00e9 \u00e9s autor de monografies i estudis de temes de la seva especialitat acad\u00e8mica, destacant les relatives al Govern i la direcci\u00f3 pol\u00edtica. Ha estat professor visitant de l’Institut Universitari Europeu de Flor\u00e8ncia, i de la Universitat del Norte (Col\u00f2mbia) i membre de comit\u00e8s cient\u00edfics de doctorat a It\u00e0lia (Bari i Salento). \u00c9s director de l’Institut de Dret Espanyol (Universitat de Tbilisi, a Ge\u00f2rgia). Es membre de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB.
\n\t\t\tHa participat en diversos projectes d’investigaci\u00f3 finan\u00e7ats amb fons p\u00fablics: drets fonamentals i Uni\u00f3 Europea; l’indult com a acte del govern; Administraci\u00f3 de Just\u00edcia i Estat auton\u00f2mic; xarxa tem\u00e0tica de pensament i filosofia a Catalunya; no-discriminaci\u00f3 i persona; els partits d’\u00e0mbit no estatal en el sistema pol\u00edtic espanyol; Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat; El temps dels drets; nova configuraci\u00f3 de la persona f\u00edsica, hist\u00f2ria de la corrupci\u00f3 a l\u2019Estat espanyol, Consolider-El tiempo de los derechos, etc. i ha participat en els projectes europeus Integra i Caper. 
\n\t\t\tHa publicat els llibres “El terrorisme global”, “Civisme i llibertat”, “En defensa del Estado de Derecho” , \u201cDemocr\u00e0cia o Cleptocr\u00e0cia\u201d entre d\u2019altres. Ha format part del “Pla Nacional de Valors per a una nova cultura c\u00edvica “, com a coordinador de l’\u00e0mbit de seguretat (Generalitat de Catalunya, 2010-2015). 
\n\t\t\tHa desenvolupat estudis sobre la regulaci\u00f3 de la conviv\u00e8ncia en les societats pluralistes (civisme i conviv\u00e8ncia en l’\u00e0mbit local, la responsabilitat social de la persona). Coordina la xarxa interuniversit\u00e0ria d\u2019estudi de les transformacions constitucionals de l\u2019Estat. \u00c9s president de CEDHICO (Centre d’Estudis per al desenvolupament hum\u00e0 i comunitari) i vicepresident de l\u2019Institut Emmanuel Mounier Catalunya.<\/p>\n

\t\t\tRub\u00ed i Casals, Maria Gemma<\/strong><\/a>
\n\t\t\tmariagemma.rubi@uab.cat<\/a><\/strong><\/strong>
\n\t\t\tProfessora agregada d’hist\u00f2ria contempor\u00e0nia a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona on imparteix doc\u00e8ncia en la titulaci\u00f3 d’hist\u00f2ria i d’humanitats. ha exercit com a professora agregada de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i en universitats a dist\u00e0ncia (UNED i UOC). Llicenciada en Hist\u00f2ria (1987) i en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Sociologia (1992), aix\u00ed com Doctora en hist\u00f2ria contempor\u00e0nia per la UAB, i en “Histoire et civilisations” per l’\u00c9cole des Hautes \u00c9tudes en Sciences Socials de Par\u00eds, instituci\u00f3 on va realitzar els estudis de tercer cicle sota la direcci\u00f3 del professor Pierre Vilar. Ha impartit doc\u00e8ncia tamb\u00e9 a l\u2019Universit\u00e9 de Paris 8, Universidade de Lisboa, l\u2019EHESS de Par\u00eds, i a la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Lleida. S’ha especialitzat en la hist\u00f2ria social i cultural de la pol\u00edtica centrada en la Catalunya i Espanya contempor\u00e0nies. Caldria destacar de la seva traject\u00f2ria investigadora els llibres: Entre el vot i la recomanaci\u00f3. Partits, mobilitzaci\u00f3 electoral i canvi pol\u00edtic.Manresa, 1899-1923<\/em> (1995), El caciquisme i la pol\u00edtica de masses. Manresa, 1875-1899<\/em> (2005); Els catalans i la pol\u00edtica en temps del caciquisme<\/em> (2006). Com editora, al costat de Francesc Espinet: Solidaridat Catalana i Espanya (1905-1909)<\/em> (2008), i amb Santiago Izquierdo he coordinat Els or\u00edgens del republicanisme nacionalista. El Centre Nacionalista Republic\u00e0 a Catalunya (1906-1910) <\/em>(2009), i editora d’Entre la revolta i la destrucci\u00f3. La Guerra del Franc\u00e8s a Manresa ia la Catalunya central <\/em>(2009). I col\u00b7laboradora, entre d’altres, en els llibres coordinats per Antonio Moliner, La Guerra de la Independencia en Espa\u00f1a<\/em> (2007), i La Semana Tr\u00e1gica de Catalu\u00f1a<\/em> (2009), aix\u00ed com al costat de Josep Armengol “Catalunya<\/em>” a Jos\u00e9 Varela (dir) , El poder de la influencia. Geograf\u00eda del caciquismo en Espa\u00f1a<\/em> (2001), a Charles Demange et al. Sombras de mayo: mitos y memorias de la  Guerra de la Independencia en Espa\u00f1a (1808-1908)<\/em> (2007), conjuntament amb Lluis Ferran Toledano, i en nombroses participacions en obres col\u00b7lectives i articles en revistes especialitzades. Actualment est\u00e0 preparant un llibre sobre el comportament electoral a Catalunya entre 1869 i 1923, conjuntament amb Josep Armengol (Universitat de Lleida).<\/p>\n

<\/a>Toledano Gonz\u00e1lez, Llu\u00eds Ferran
\n\t\t\tLluisFerran.Toledano@uab.cat<\/a><\/p>\n

Nascut a Barcelona l’any 1961 i professor Agregat de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha estat membre de la direcci\u00f3 del departament d’hist\u00f2ria moderna i contempor\u00e0nia de dita universitat, primer en qualitat de vice-director d’investigaci\u00f3 i economia, i posteriorment com a vice-director de postgrau i doctorat. Els seus primers passos com a investigador culminaren amb una tesi sobre el carlisme catal\u00e0 que va rebre el Premi Extraordinari de doctorat (1999).<\/p>\n

Especialista en catolicisme i antiliberalisme pol\u00edtic, carlisme i guerra de partides, ha centrat la seva doc\u00e8ncia al voltant de la hist\u00f2ria del pensament pol\u00edtic i les cultures pol\u00edtiques contempor\u00e0nies. Entre el 2005 i el 2010 va impartir el curs de m\u00e0ster \u201cMem\u00f2ria hist\u00f2rica i batalles pol\u00edtiques, 1808-1978\u201d. En aquest sentit, ha fet algunes aportacions en congressos nacionals i internacionals sobre la construcci\u00f3 de mem\u00f2ries nacionals a partir d’episodis com ara la Guerra del Franc\u00e8s i, en especial, la configuraci\u00f3 de la mem\u00f2ria a l\u2019entorn de les batalles del Bruc i la figura del Timbaler. Aix\u00ed mateix, he endegat altres l\u00ednies de recerca sobre diputats catalans i discurs historicista a les Corts de Cadis i la revoluci\u00f3 liberal.<\/p>\n

Ha publicat diversos llibres com ara Entre el serm\u00f3 i el trabuc. El carlisme catal\u00e0 contra la revoluci\u00f3 setembrina, 1868-1872<\/em>, Pag\u00e8s Editors, Lleida: 2001; Carlins i catalanisme. La defensa dels furs catalans i de la religi\u00f3 a la darrera carlina, 1868-1876<\/em>, Farell, Barcelona: 2002; La muntanya insurgent. La tercera guerra carlina a Catalunya, 1872-1875<\/em>, Cercle d’Estudis Hist\u00f2rics i Socials de Girona, Girona: 2004, aix\u00ed com articles en revistes especialitzades: Ayer, Trienio, Afers, Vasconia<\/em> o Manuscrits<\/em>. Ha estat professor convidat en cursos i seminaris de les universitats de Lisboa, Aix-en-Provence, l’\u00c9cole des Hautes \u00c9tudes en Sciences Sociales de Par\u00eds, Santiago de Compostela, la Uned, i les universitats de Lleida i de Barcelona. Ha format part de comit\u00e8s cient\u00edfics en diverses trobades acad\u00e8miques, ponent o relator. Cal fer notar que ha participat com a investigador en diversos projectes de convocat\u00f2ries competitives del Ministeri i de la Generalitat. Membre de diverses entitats culturals i hist\u00f2riques, ha estat assessor de la Generalitat de Catalunya en mat\u00e8ria d’hist\u00f2ria i pol\u00edtiques commemoratives (2004-2006),i director de projectes del prestigi\u00f3s Centre d’Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de Catalunya (2005-2006).<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\t\t\t <\/strong> <\/strong><\/p>\n

 <\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n

\t\t\t <\/strong><\/strong><\/td>\n<\/tr>\n

 <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Director: Toledano Gonz\u00e1lez, Llu\u00eds Ferran   Members: Riquer i Permanyer, Borja de Rub\u00ed i Casals, Maria Gemma Espuny Tom\u00e0s, M. Jes\u00fas Culla i Clar\u00e0, Joan B. Ant\u00f3n Pelayo, Javier Jim\u00e9nez Sureda, Montserrat P\u00e9rez Francesch, Joan Llu\u00eds Perpiny\u00e0 i Morera, Remei Bonet Esteva, Margarita Figuerola i Garreta, Jordi G\u00f3nzalez Vilalta, Arnau Vall\u00e8s Mu\u00f1io, Daniel Ca\u00f1abate […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-371","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/371","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=371"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/371\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}