{"id":294,"date":"2011-11-30T13:26:35","date_gmt":"2011-11-30T11:26:35","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/publicacions\/"},"modified":"2025-10-13T09:32:25","modified_gmt":"2025-10-13T07:32:25","slug":"publicacions","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/publicacions\/","title":{"rendered":"Publicacions"},"content":{"rendered":"\n<p>Tota la producci\u00f3 cient\u00edfica del GREPIIC, i dels seus projectes vinculats, es pot trobar a trav\u00e9s del <a href=\"https:\/\/portalrecerca.uab.cat\/en\/organisations\/grup-de-recerca-en-estudis-pol%C3%ADtics-les-identitats-les-institucio\" data-type=\"URL\" data-id=\"https:\/\/portalrecerca.uab.cat\/en\/organisations\/grup-de-recerca-en-estudis-pol%C3%ADtics-les-identitats-les-institucio\">Portal de Recerca de la UAB.<\/a> A continuaci\u00f3 trobareu una selecci\u00f3 de les publicacions principals i m\u00e9s recents:<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Monier, Fr\u00e9d\u00e9ric.&nbsp;<em>Un pouvoir malhonn\u00eate. La corruption politique en France: XVIIIe-XIXe si\u00e8cle<\/em>, Champ Vallon, 2025.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"652\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/UN_POUVOIR_MALHONNETTE-978x1536-1-652x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1865 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/UN_POUVOIR_MALHONNETTE-978x1536-1-652x1024.jpg 652w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/UN_POUVOIR_MALHONNETTE-978x1536-1-191x300.jpg 191w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/UN_POUVOIR_MALHONNETTE-978x1536-1-768x1206.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/UN_POUVOIR_MALHONNETTE-978x1536-1.jpg 978w\" sizes=\"auto, (max-width: 652px) 100vw, 652px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Aquest llibre proposa una hist\u00f2ria de la corrupci\u00f3, tal com els francesos l\u2019han percebuda i compresa \u2014de vegades recorrent a pr\u00e0ctiques dissimulades d\u2019interessos i de poder, per\u00f2 m\u00e9s sovint denunciant-la i condemnant-la\u2014, des dels anys 1750 fins als anys 1950. Ara b\u00e9, com \u00e9s d\u2019esperar, les pr\u00e0ctiques han variat d\u2019un per\u00edode a un altre, aix\u00ed com les respostes que s\u2019han donat al que es considerava un problema de moral col\u00b7lectiva. Dit d\u2019una altra manera, no hi ha una corrupci\u00f3 immutable en la hist\u00f2ria de Fran\u00e7a, sin\u00f3 un conjunt de q\u00fcestions que han evolucionat amb el temps, com ho testimonien els sentits canviants del mot mateix.<\/p>\n\n\n\n<p>Especialista en hist\u00f2ria pol\u00edtica de Fran\u00e7a, i en particular dels fen\u00f2mens de complot, corrupci\u00f3, patronatge i clientelisme, Fr\u00e9d\u00e9ric Monier ha publicat, entre d\u2019altres, <em>Corruption et politique : rien de nouveau<\/em> (Armand Colin, 2011) i <em>L\u00e9on Blum, la morale et le pouvoir<\/em> (Armand Colin, 2016).<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-wp-embed is-provider-champ-vallon wp-block-embed-champ-vallon\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"G1ob29DrpT\"><a href=\"https:\/\/www.champ-vallon.com\/frederic-monier-un-pouvoir-malhonnete-2\/\">FR\u00c9D\u00c9RIC MONIER Un pouvoir malhonn\u00eate<\/a><\/blockquote><iframe loading=\"lazy\" class=\"wp-embedded-content\" sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" style=\"position: absolute; visibility: hidden;\" title=\"\u00ab\u00a0FR\u00c9D\u00c9RIC MONIER Un pouvoir malhonn\u00eate\u00a0\u00bb &#8212; Champ Vallon\" src=\"https:\/\/www.champ-vallon.com\/frederic-monier-un-pouvoir-malhonnete-2\/embed\/#?secret=9Xl95ZE6Z4#?secret=G1ob29DrpT\" data-secret=\"G1ob29DrpT\" width=\"580\" height=\"327\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Daniel Vall\u00e8s Mu\u00f1\u00edo i Elisabet Velo Fabregat (dirs.),&nbsp;<em>Acci\u00f3 normativa de la Generalitat republicana (II)<\/em>, Generalitat de Catalunya, 2025.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"250\" height=\"369\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/9788410393677.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1862 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/9788410393677.jpg 250w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/9788410393677-203x300.jpg 203w\" sizes=\"auto, (max-width: 250px) 100vw, 250px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Aquest llibre \u00e9s la continuaci\u00f3 del primer volum sobre l&#8217;acci\u00f3 legislativa de la Catalunya republicana, publicat l&#8217;abril de 2024. Aquesta segona part cont\u00e9 les mat\u00e8ries que, per q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;espai i temps, no es van tractar: l&#8217;estructura institucional del Parlament de Catalunya, els suplicatoris emesos per aquesta cambra, organitzaci\u00f3 territorial, treball i col\u00b7lectivitzacions, oci, esport i turisme, assist\u00e8ncia a les persones refugiades arran de la Guerra Civil, el sistema fiscal de Catalunya i economia. Inclou el contingut dels diaris oficials de la Generalitat de Catalunya del mes de gener de 1939, els \u00faltims abans de la caiguda de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/llibreria.gencat.cat\/accio-normativa-de-la-generalitat-republicana-volum-ii-id-001032931\">https:\/\/llibreria.gencat.cat\/accio-normativa-de-la-generalitat-republicana-volum-ii-id-001032931<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Mart\u00ednez Fiol, David; Pich Mitjana, Josep,\u00a0<em>Regionalismos y regeneracionismos enfrentados. Entre la energ\u00eda unificadora y el impulso centr\u00edfugo (1875-1914)<\/em>, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2025.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"700\" height=\"1003\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/regionalismos-y-regeneracionismos-enfrentados-entre-la-energia-unificadora-y-el-impulso-centrifugo-1875-1914.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1870 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/regionalismos-y-regeneracionismos-enfrentados-entre-la-energia-unificadora-y-el-impulso-centrifugo-1875-1914.jpg 700w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2025\/10\/regionalismos-y-regeneracionismos-enfrentados-entre-la-energia-unificadora-y-el-impulso-centrifugo-1875-1914-209x300.jpg 209w\" sizes=\"auto, (max-width: 700px) 100vw, 700px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Regionalismes i regeneracionismes enfrontats. Entre l\u2019energia unificadora i l\u2019impuls centr\u00edfug (1875-1914) \u00e9s un llibre que planteja una nova perspectiva sobre qu\u00e8 van significar l\u2019aparici\u00f3 dels particularismes, els nacionalismes subestatals i tota mena de regeneracionismes en el context de la crisi de finals del segle XIX i comen\u00e7aments del XX. Tots ells van sacsejar els pilars de l\u2019imaginari centralista d\u2019Espanya i van donar pas a diferents projectes i processos de reforma pol\u00edtica influ\u00efts per moviments regeneracionistes forans com, per exemple, el \u00abprogressisme\u00bb nord-americ\u00e0. Tanmateix, les rivalitats corporatives, regionals, culturals o religioses, entre d\u2019altres, van dinamitar el seu potencial reformador del r\u00e8gim del 76. Tot aix\u00f2, en un context que s\u2019est\u00e9n fins a la Primera Guerra Mundial, entesa, en paraules de Lerroux, com una \u00abrevoluci\u00f3\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/puz.unizar.es\/3081-regionalismos-y-regeneracionismos-enfrentados-entre-la-energia-unificadora-y-el-impulso-centrifugo-1875-1914.html\">https:\/\/puz.unizar.es\/3081-regionalismos-y-regeneracionismos-enfrentados-entre-la-energia-unificadora-y-el-impulso-centrifugo-1875-1914.html<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Daniel Vall\u00e8s Mu\u00f1\u00edo i Elisabet Velo Fabregat (dirs.),&nbsp;<em>Acci\u00f3 normativa de la Generalitat republicana (I)<\/em>, Generalitat de Catalunya, 2024.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"250\" height=\"374\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/9788410144453.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1553 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/9788410144453.jpg 250w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/9788410144453-201x300.jpg 201w\" sizes=\"auto, (max-width: 250px) 100vw, 250px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Aquest llibre tracta de mostrar com la Generalitat republicana i el Parlament van bastir normativament la societat catalana: mitjans de comunicaci\u00f3, just\u00edcia, seguretat p\u00fablica, educaci\u00f3, drets socials, salut, drets de les dones, llengua i cultura i agricultura. S&#8217;exposen les lleis i normes que afectaren aquests \u00e0mbits. Per\u00f2 tamb\u00e9 es reflexiona sobre la resoluci\u00f3 del conflicte pol\u00edtic i all\u00f2 que s&#8217;hagu\u00e9s pogut fer en acci\u00f3 exterior, per\u00f2 que no es materialitz\u00e0. Un conflicte a l&#8217;ombra de la legislaci\u00f3 republicana: la imposici\u00f3 del model territorial el 1931, els Fets d&#8217;Octubre de 1934, el cop d&#8217;Estat de 1936 i la vict\u00f2ria franquista de 1939. Tots ells denoten que, malgrat la voluntat dels legisladors catalans de modernitzar el pa\u00eds, no sempre va ser una empresa f\u00e0cil ni pac\u00edfica, per b\u00e9 que es va veure definitivament trencada el 1939.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/llibreria.gencat.cat\/accio-normativa-de-la-generalitat-republicana-volum-i-id-001032726\">https:\/\/llibreria.gencat.cat\/accio-normativa-de-la-generalitat-republicana-volum-i-id-001032726<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Elisabet Velo Fabregat i Daniel Vall\u00e8s Mu\u00f1\u00edo,&nbsp;<em>La represa de l&#8217;activitat normativa de Catalunya en l&#8217;etapa republicana (1931-1939)<\/em>, Generalitat de Catalunya, 2024.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"250\" height=\"377\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/9788410144460.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1549 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/9788410144460.jpg 250w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/9788410144460-199x300.jpg 199w\" sizes=\"auto, (max-width: 250px) 100vw, 250px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Aquest llibre \u00e9s una obra derivada de la monografia &#8220;Acci\u00f3 normativa de la Generalitat Republicana&#8221;, de la col\u00b7lecci\u00f3 &#8220;Referents&#8221;, n\u00fam. 22, volum I, de la Generalitat de Catalunya. S&#8217;hi sintetitza l&#8217;an\u00e0lisi feta sobre algunes de les normes jur\u00eddiques m\u00e9s importants aprovades pel Govern i pel Parlament de Catalunya entre els anys 1931 i 1939. En el transcurs de la Segona Rep\u00fablica, tant la Generalitat com el Parlament de Catalunya van impulsar una producci\u00f3 normativa que va bastir la societat catalana dotant-la d&#8217;eines jur\u00eddiques en mat\u00e8ries com els mitjans de comunicaci\u00f3, la just\u00edcia, la seguretat p\u00fablica, l&#8217;educaci\u00f3, els drets socials, la salut, els drets de les dones, la llengua i la cultura, i l&#8217;agricultura. Es reflexiona sobre altres q\u00fcestions com la resoluci\u00f3 del conflicte pol\u00edtic, ben present en el per\u00edode republic\u00e0, aix\u00ed com sobre all\u00f2 que s&#8217;hauria pogut fer en acci\u00f3 exterior per\u00f2 que els dirigents catalans no van dur a terme.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/llibreria.gencat.cat\/represa-de-lactivitat-normativa-de-catalunya-en-letapa-republicana-1931-1939la-id-001032725\">https:\/\/llibreria.gencat.cat\/represa-de-lactivitat-normativa-de-catalunya-en-letapa-republicana-1931-1939la-id-001032725<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Quint\u00ed Casals Berg\u00e9s i Marc Maci\u00e0 Farr\u00e9,&nbsp;<em>Maci\u00e0, el president del poble. Or\u00edgens ponentins i pensament pol\u00edtic<\/em>, Editorial Fonoll, 2024.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"600\" height=\"862\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/Macia-el-president-del-poble-1-600x862-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1544 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/Macia-el-president-del-poble-1-600x862-1.jpg 600w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/Macia-el-president-del-poble-1-600x862-1-209x300.jpg 209w\" sizes=\"auto, (max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Una altra manera de llegir i aprofundir sobre la figura pol\u00edtica i personal del president Francesc Maci\u00e0.<\/strong><br><strong>Una mirada renovadora sobre Maci\u00e0 i la Catalunya del seu temps.<br><br>Amb pr\u00f2leg de Jordi Cuixart<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Francesc Maci\u00e0 \u00e9s una persona poli\u00e8drica. I en aquest llibre en descobreix dos aspectes fins ara poc coneguts. En primer lloc, els or\u00edgens i el vincle de Maci\u00e0 amb les Terres de Lleida, cabdals en la seva formaci\u00f3 i manera d\u2019actuar, tant en el seu vessant militar com en el pol\u00edtic. Despr\u00e9s, el seu gir ideol\u00f2gic, de com fa el pas del conservadorisme de la Lliga al progressisme obrerista de la Federaci\u00f3 Democr\u00e0tica Nacionalista, i de la fidelitat a Alfons XIII a unes conviccions republicanes independentistes.<\/p>\n\n\n\n<p><em>Maci\u00e0, el president del poble<\/em>&nbsp;s\u2019endinsa en la traject\u00f2ria personal i ideol\u00f2gica del president m\u00e9s estimat de la hist\u00f2ria de Catalunya amb informacions, dades i imatges in\u00e8dites. L\u2019obra ofereix una mirada renovadora sobre Maci\u00e0 i la Catalunya del seu temps, i ressitua l\u2019home i el pol\u00edtic com un referent ineludible per entendre el pa\u00eds del segle XX, aix\u00ed com la perman\u00e8ncia de les seves idees en el m\u00f3n del segle XXI.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.editorialfonoll.cat\/llibre\/macia-elpresidentdelpoble\/\">https:\/\/www.editorialfonoll.cat\/llibre\/macia-elpresidentdelpoble\/<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Ricard Torra-Prat, Joan Pubill-Brugu\u00e9s i Arndt Brendecke (eds.),&nbsp;<em>Corruption, Anti-Corruption, Vigilance, and State Building from Early to Late Modern Times<\/em>, Routledge, 2024.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"350\" height=\"538\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/PORTADA-CORRUPTION-ANTICORRUPTION-VIGILANCE-AND-STATE-BUILDING-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1454 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/PORTADA-CORRUPTION-ANTICORRUPTION-VIGILANCE-AND-STATE-BUILDING-1.jpg 350w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2024\/04\/PORTADA-CORRUPTION-ANTICORRUPTION-VIGILANCE-AND-STATE-BUILDING-1-195x300.jpg 195w\" sizes=\"auto, (max-width: 350px) 100vw, 350px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><em>Corruption, Anti-Corruption, Vigilance i State Building from Early to Late Modern Times&nbsp;<\/em>desafia els enfocaments historiogr\u00e0fics actuals, proposant noves interpretacions per repensar la relaci\u00f3 entre la corrupci\u00f3 i les transformacions sociopol\u00edtiques i econ\u00f2miques des dels inicis de la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Adoptant enfocaments transnacionals i a llarg termini, el llibre explora la dimensi\u00f3 hist\u00f2rica de nocions com la rendici\u00f3 de comptes, la transpar\u00e8ncia i la vigil\u00e0ncia en els seus contextos pol\u00edtics, socials i jur\u00eddics immediats. El punt de partida \u00e9s considerar la corrupci\u00f3 no com una categoria moral sorgida el 1789 per deslegitimar sistemes estatals passats, aliens o presents, sin\u00f3 com un concepte en disputa constant que tamb\u00e9 s\u2019ha d\u2019historizar en les societats del passat. La col\u00b7lecci\u00f3 revisa cronologies i examina diferents marcs locals, regionals i nacionals, posant en relleu que el cam\u00ed cap a la modernitat va ser contestat i es va veure afectat per una s\u00e8rie de circumst\u00e0ncies \u00faniques, com ara revolucions i poders pol\u00edtics externs.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest llibre, que es basa en les investigacions m\u00e9s recents i ofereix nous m\u00e8todes de recerca, \u00e9s un recurs convincent per als acad\u00e8mics interessats en la hist\u00f2ria pol\u00edtica i la hist\u00f2ria de la corrupci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.routledge.com\/Corruption-Anti-Corruption-Vigilance-and-State-Building-from-Early-to-Late-Modern-Times\/Torra-Prat-Pubill-Brugues-Brendecke\/p\/book\/9781032479439\">https:\/\/www.routledge.com\/Corruption-Anti-Corruption-Vigilance-and-State-Building-from-Early-to-Late-Modern-Times\/Torra-Prat-Pubill-Brugues-Brendecke\/p\/book\/9781032479439<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Quint\u00ed Casals Berg\u00e9s,&nbsp;<em>Todo por el pueblo y para el pueblo. Los or\u00edgenes de la democracia contempor\u00e1nea en Espa\u00f1a (1808-1890)<\/em>, Saragossa: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2023, 850 p.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"700\" height=\"1003\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/09\/todo-por-el-pueblo-y-para-el-pueblo-los-origenes-de-la-democracia-contemporanea-en-espana-1808-1890.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1313 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/09\/todo-por-el-pueblo-y-para-el-pueblo-los-origenes-de-la-democracia-contemporanea-en-espana-1808-1890.jpg 700w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/09\/todo-por-el-pueblo-y-para-el-pueblo-los-origenes-de-la-democracia-contemporanea-en-espana-1808-1890-209x300.jpg 209w\" sizes=\"auto, (max-width: 700px) 100vw, 700px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Quint\u00ed Casals presenta un estudi emp\u00edric que pret\u00e9n cimentar l\u2019an\u00e0lisi descriptiva i la interpretaci\u00f3 dels inicis de la democr\u00e0cia a Espanya durant el segle XIX. Destaca per les seves facetes in\u00e8dites que desplega per al coneixement dels idearis, personatges, grups i pr\u00e0ctiques d\u2019aquells que van enarborar la democr\u00e0cia com a bandera al llarg del segle, en un desenvolupament que ofereix continguts innovadors en incorporar a les fonts d\u2019arxiu els testimonis, relats i d\u2019altres recursos documentals que permeten rescatar successos carregats de significats i sentits generats per les viv\u00e8ncies d\u2019aquells que van obrir de manera constant i esperan\u00e7adora les metes creixents de la democr\u00e0cia pol\u00edtica a cada moment.<\/p>\n\n\n\n<p>Davant l\u2019oligarquia liberal dels grans contribuents que van governar la major part del segle, els dem\u00f2crates exclosos del joc pol\u00edtic es van integrar en un programa polis\u00e8mic de conceptes comuns compartits (<em>Poble, progr\u00e9s, sufragi universal, rep\u00fablica democr\u00e0tica, drets naturals, legalitat, harmonia social, emancipaci\u00f3 del quart estat..<\/em>.) &nbsp;per tal de lluitar pels drets de tots els ciutadans espanyols de sexe mascul\u00ed. La monografia aporta propostes innovadores tant en el marc te\u00f2ric i metodol\u00f2gic com en els seus resultats, de manera que constituir\u00e0 una refer\u00e8ncia per a futures investigacions sobre la hist\u00f2ria de la democr\u00e0cia a Espanya.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/puz.unizar.es\/2872-todo-por-el-pueblo-y-para-el-pueblo-los-origenes-de-la-democracia-contemporanea-en-espana-1808-1890.html\">https:\/\/puz.unizar.es\/2872-todo-por-el-pueblo-y-para-el-pueblo-los-origenes-de-la-democracia-contemporanea-en-espana-1808-1890.html<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Dami\u00e0 del Clot,&nbsp;<em>Anatomia del Deep State espanyol<\/em>, Barcelona: P\u00f2rtic, 2023, 400 p.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"674\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_anatomia-del-deep-state-espanyol_damia-del-clot-trias_202301051007-1-674x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1197 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_anatomia-del-deep-state-espanyol_damia-del-clot-trias_202301051007-1-674x1024.jpg 674w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_anatomia-del-deep-state-espanyol_damia-del-clot-trias_202301051007-1-197x300.jpg 197w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_anatomia-del-deep-state-espanyol_damia-del-clot-trias_202301051007-1-768x1167.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_anatomia-del-deep-state-espanyol_damia-del-clot-trias_202301051007-1-1011x1536.jpg 1011w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_anatomia-del-deep-state-espanyol_damia-del-clot-trias_202301051007-1-1348x2048.jpg 1348w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_anatomia-del-deep-state-espanyol_damia-del-clot-trias_202301051007-1-1200x1823.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_anatomia-del-deep-state-espanyol_damia-del-clot-trias_202301051007-1-1980x3009.jpg 1980w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_anatomia-del-deep-state-espanyol_damia-del-clot-trias_202301051007-1-scaled.jpg 1685w\" sizes=\"auto, (max-width: 674px) 100vw, 674px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong><em>Els mecanismes ocults d\u2019un poder que opera impunement dins de l\u2019Estat<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Quan Espanya perd les col\u00f2nies d\u2019ultramar, l\u2019ex\u00e8rcit cau en el pou del desprestigi. Sense gestes imperials a exhibir, l\u2019Estat es gira cap endins i fa bandera de la unitat. Inventa enemics, crea un marc jur\u00eddic d\u2019excepci\u00f3 i forja institucions amb vocaci\u00f3 repressora. El b\u00e9 com\u00fa \u00e9s substitu\u00eft per la ra\u00f3 d\u2019Estat, que \u00e9s defensada, si conv\u00e9, des dels angles morts del sistema. El franquisme ho accentua i la mort del dictador no ho atura, perqu\u00e8 les elits espanyoles es reciclen i continuen tenint el poder en una democr\u00e0cia de baixa qualitat. D\u2019aquesta manera, el marc jur\u00eddic queda en mans d\u2019institucions receloses amb el sistema de drets i llibertats de la Constituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Els assassinats de J. F. Kennedy i d\u2019Aldo Moro, el Watergate i certes pr\u00e0ctiques de la R\u00fassia de Putin han estat explicades a partir de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un poder que opera en la penombra de les institucions. Tamb\u00e9 l\u2019anomenada Operaci\u00f3 Catalunya, el Catalangate, les declaracions de l\u2019exministre Barrionuevo sobre els GAL i tot all\u00f2 relacionat amb l\u2019excomissari Villarejo acrediten l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un poder a les clavegueres de l\u2019Estat.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.grup62.cat\/llibre-anatomia-del-deep-state-espanyol\/365071\">https:\/\/www.grup62.cat\/llibre-anatomia-del-deep-state-espanyol\/365071<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Fr\u00e9d\u00e9ric Monier, Llu\u00eds Ferran Toledano, Joan Pubill, Gemma Rub\u00ed (eds.),&nbsp;<em>Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupci\u00f3n y \u201cEstado profundo\u201d en la Europa contempor\u00e1nea<\/em>, Granada: Comares, 2022.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"369\" height=\"521\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/edition-137621.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1076 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/edition-137621.jpg 369w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/edition-137621-212x300.jpg 212w\" sizes=\"auto, (max-width: 369px) 100vw, 369px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>El prop\u00f2sit d\u2019aquest llibre \u00e9s el de sotmetre a l\u2019an\u00e0lisi hist\u00f2rica una s\u00e8rie de conceptes clau al m\u00f3n actual, com ara els de transpar\u00e8ncia, secret i \u201cDeep State\u201d. La noci\u00f3 de transpar\u00e8ncia, que sovint es presenta com un ideal dif\u00edcil d\u2019assolir davant els mals que pateixen les nostres societats, troba el seu revers en el concepte de secret, juntament al de govern ocult o Estat profund, les suposades maquinacions del qual disminueixen la credibilitat dels sistemes democr\u00e0tics. Les contribucions agrupades en aquest volum aporten una reflexi\u00f3 transdisciplin\u00e0ria sobre aquells processos hist\u00f2rics, esdevinguts a l\u2019Europa dels segles XIX i XX, que aprofundiren les disson\u00e0ncies sorgides entre els ideals c\u00edvics \u2014transpar\u00e8ncia\u2014 i les pr\u00e0ctiques que es perseguiren i denunciaren \u2014corrupci\u00f3, ab\u00fas de poder\u2014. Un desequilibri, en definitiva, que aliment\u00e0 les sospites ciutadanes i don\u00e0 p\u00e0bul a les conspiracions.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.comares.com\/libro\/las-sombras-de-la-transparencia_145522\/\">https:\/\/www.comares.com\/libro\/las-sombras-de-la-transparencia_145522\/<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Diego Palacios Cerezales; Oriol Luj\u00e1n (eds.),&nbsp;<em>Popular Agency and Politicisation in Nineteenth-Century Europe<\/em>&nbsp;.&nbsp;<em>Beyond the Vote<\/em>, Switzerland: Palgrave Macmillan, 2022.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:25% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"354\" height=\"500\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/B0BN32X5DX.01._SCLZZZZZZZ_SX500_-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1074 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/B0BN32X5DX.01._SCLZZZZZZZ_SX500_-1.jpg 354w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/B0BN32X5DX.01._SCLZZZZZZZ_SX500_-1-212x300.jpg 212w\" sizes=\"auto, (max-width: 354px) 100vw, 354px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Aquest volum est\u00e0 coordinat per Diego Palacios (UCM) y Oriol Luj\u00e1n (GREPIIC-UAB). Forma part de la s\u00e8rie \u201cPalgrave Studies in Political History (PSPH)\u201d<\/p>\n\n\n\n<p><em>This book provides an entry point to the most cutting-edge lines of research on popular political mobilisation in Europe. It brings together leading scholars from Germany, France, Britain, the Netherlands and Spain. The chapters explore the connected dimensions of popular participation within different countries and across borders, covering the topics of iconoclasm, popular acclamations, street politics, associations, petitions and electoral agitation. Focusing on the role of disenfranchised citizens and women, this collection broadens the themes of traditional political historical research that has identified political participation with the right to vote and struggles for political inclusion, and brings a wide array of formal and informal political practices to the centre of nineteenth-century European life. A must-read for scholars, undergraduates, and graduate students wishing to explore multiple dimensions of the history of political engagement and politicisation.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/link.springer.com\/book\/10.1007\/978-3-031-13520-0\">https:\/\/link.springer.com\/book\/10.1007\/978-3-031-13520-0<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Borja de Riquer,&nbsp;<em>Francesc Camb\u00f3. L\u2019\u00faltim retrat<\/em>, Barcelona: Edicions 62, 2022.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"552\" height=\"851\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788429780697.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1072 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788429780697.jpg 552w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788429780697-195x300.jpg 195w\" sizes=\"auto, (max-width: 552px) 100vw, 552px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>El catedr\u00e0tic em\u00e8rit d\u2019Hist\u00f2ria contempor\u00e0nia a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona Borja de Riquer, membre del GREPIIC, acaba de publicar el llibre \u201cFrancesc Camb\u00f3. L\u2019\u00faltim retrat. El pol\u00edtic, el mecenes, l\u2019home de negocis, les altres passions\u201d (Edicions 62).<\/p>\n\n\n\n<p>\u201c<em>El reconegut historiador Borja de Riquer s\u2019ha dedicat durant trenta anys a seguir les petges de Francesc Camb\u00f3, un home amb moltes passions, la vida del qual, complicada, contradict\u00f2ria i ins\u00f2lita, \u00e9s tamb\u00e9 la cr\u00f2nica d\u2019un pa\u00eds i d\u2019una \u00e8poca. Aquesta \u00e9s, sens dubte, la biografia m\u00e9s completa que s\u2019ha escrit mai sobre el pol\u00edtic de la Lliga, el retrat definitiu i revelador d\u2019un referent, una figura controvertida que va destacar i influir com pocs<\/em>\u201c<\/p>\n\n\n\n<p>Versi\u00f3 en catal\u00e0:&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.grup62.cat\/llibre-francesc-cambo\/361348\">https:\/\/www.grup62.cat\/llibre-francesc-cambo\/361348<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Versi\u00f3n en castellano (Cr\u00edtica):&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.planetadelibros.com\/blog\/noticias\/20\/articulo\/borja-de-riquer-publica-su-nuevo-libro-cambo-el-ultimo-retrato\/540\">https:\/\/www.planetadelibros.com\/blog\/noticias\/20\/articulo\/borja-de-riquer-publica-su-nuevo-libro-cambo-el-ultimo-retrato\/540<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Enric Ucelay-Da Cal, Susanna Tavera, \u00c0ngel Duarte i David Mart\u00ednez Fiol (dirs.)<em>&nbsp;El Mediterrani Catal\u00e0 (1931-1939). Un in\u00e8dit contemporani<\/em>. (Edici\u00f3 d\u2019Arnau Gonz\u00e0lez Vilalta). Girona: Aledis, 2022.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:27% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"600\" height=\"829\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/aledis_books_mediterani-catala_01-600x829-2.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1165 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/aledis_books_mediterani-catala_01-600x829-2.jpg 600w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/aledis_books_mediterani-catala_01-600x829-2-217x300.jpg 217w\" sizes=\"auto, (max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>A vegades s\u2019obre un calaix i apareix un manuscrit oblidat. Aquest \u00e9s el cas d\u2019El Mediterrani catal\u00e0 (1931-1939).<\/p>\n\n\n\n<p>Acabat d\u2019escriure el 1995 com a mirada plural dels territoris de parla catalana o Pa\u00efsos Catalans durant el per\u00edode republic\u00e0, vicissituds diverses el deixaren in\u00e8dit. Llegida avui, aquesta obra esdev\u00e9 tant una nova i encara suggerent interpretaci\u00f3 com un testimoni del moment pol\u00edtic i historiogr\u00e0fic dels anys 1980-1990.<\/p>\n\n\n\n<p>Per a explicar-ho breument: \u2018Vist des de fora, els anys trenta foren a la Mediterr\u00e0nia catalana una rom\u00e0ntica combinaci\u00f3 d\u2019assolellats paisatges i violent colorisme pol\u00edtic. Tot i que tal record rom\u00e0ntic ha sobreviscut, per la gent que la visqu\u00e9, la d\u00e8cada pass\u00e0 r\u00e0pidament com un aiguat, deixant rere seu confusi\u00f3 i fang.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Llu\u00eds Ferran Toledano,&nbsp;<em>La Catalunya dels furs carlins<\/em>.&nbsp;<em>(1 de novembre de 1874)<\/em>, Barcelona: Rosa dels Vents, 2022.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"674\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/la-catalunya-dels-furs-carlins-1-de-novembre-de-1874-4-674x1024-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1070 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/la-catalunya-dels-furs-carlins-1-de-novembre-de-1874-4-674x1024-1.jpg 674w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/la-catalunya-dels-furs-carlins-1-de-novembre-de-1874-4-674x1024-1-197x300.jpg 197w\" sizes=\"auto, (max-width: 674px) 100vw, 674px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Llu\u00eds Ferran Toledano, membre del GREPIIC, acaba de publicar el llibre \u201cLa Catalunya dels furs carlins (1 de novembre de 1874)\u201d, de la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cDies que han fet Catalunya\u201d. Edita Rosa dels Vents. 360 p<\/p>\n\n\n\n<p>El carlisme catal\u00e0 ha estat una de les cultures pol\u00edtiques m\u00e9s riques de la Catalunya contempor\u00e0nia, expressi\u00f3 del monarquisme i de la contrarevoluci\u00f3 a casa nostra, capa\u00e7 d\u2019inaugurar un dels cicles guerracivilistes m\u00e9s llargs de l\u2019Europa del segle XIX, comparable a escala global amb els de Col\u00f2mbia i el Riu de la Plata. Malgrat les derrotes, es revif\u00e0 en contextos hist\u00f2rics com el del Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874), ja en plena societat industrial i burgesa. Aleshores, dirigit pel nou pretendent Carles VII, el carlisme catal\u00e0 bast\u00ed una xarxa rica de sociabilitat amb cercles i casinos i amb desenes de cap\u00e7aleres de premsa, mentre aconseguia tretze escons en les eleccions generals del 1871. En un teatre d\u2019operacions particular, s\u2019aixecaren en armes, com hem dit, l\u2019abril del 1872, i no sucumbiren fins a final del 1876.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.penguinllibres.com\/historia\/306613-ebook-la-catalunya-dels-furs-carlins-1-de-novembre-de-1874-9788418062490\">https:\/\/www.penguinllibres.com\/historia\/306613-ebook-la-catalunya-dels-furs-carlins-1-de-novembre-de-1874-9788418062490<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Dami\u00e0 del Clot,<em>&nbsp;Lawfare. La estrategia de represi\u00f3n contra el independentismo catal\u00e1n<\/em>. Madrid: Catarata, 2022. 224 p.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:22% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"236\" height=\"371\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/edition-134996-236x372-2.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1192 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/edition-134996-236x372-2.jpg 236w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/edition-134996-236x372-2-191x300.jpg 191w\" sizes=\"auto, (max-width: 236px) 100vw, 236px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>El proceso soberanista ha supuesto una crisis constitucional que ha destapado las debilidades de la democracia espa\u00f1ola y de su sistema judicial. Este se ha sumado a la estrategia de persecuci\u00f3n del movimiento independentista que emergi\u00f3 con fuerza en Catalunya cuando el Tribunal Constitucional hizo p\u00fablica la sentencia del Estatut en junio de 2010.<\/p>\n\n\n\n<p>Este libro analiza la estrategia del&nbsp;<em>lawfare<\/em>&nbsp;\u2014guerra legal o batalla jur\u00eddica\u2014, que no es desconocida por el Estado espa\u00f1ol. El franquismo se sirvi\u00f3 ya de la ley y de los tribunales de excepci\u00f3n para aniquilar la disidencia pol\u00edtica. Pero fue a principios del siglo XXI cuando Estados Unidos perfeccion\u00f3 esta t\u00e9cnica a ra\u00edz de los atentados del 11-S. Hoy la estrategia del&nbsp;<em>lawfare&nbsp;<\/em>requiere de las complicidades del gobierno, de los medios de comunicaci\u00f3n, de los operadores judiciales y, sobre todo, de un deep state que tiene como objetivo proteger la raz\u00f3n de Estado.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Riquer i Permanyer, Borja de;&nbsp;Toledano, Llu\u00eds Ferran; Rub\u00ed i Casals, M. Gemma (Eds.)<\/strong>,&nbsp;<strong><em>Money, Politics and Corruption in Modern Spain<\/em>, Sussex Academic Press, 2021. 240 p. <\/strong><\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:24% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"664\" height=\"1000\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/51OggcHQMtL.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1054 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/51OggcHQMtL.jpg 664w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/51OggcHQMtL-199x300.jpg 199w\" sizes=\"auto, (max-width: 664px) 100vw, 664px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Borja de Riquer, Llu\u00eds Ferran Toledano i Gemma Rub\u00ed coordinen el llibre:&nbsp;<em>Money, Politics and Corruption in Modern Spain<\/em>, editat per Sussex Academic Press, 2021. 240 p. ISBN: 978-1789760705<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-small-font-size\"><em>It is common to think that Latin countries, in southern Europe or Latin America, are naturally corrupt regions when, in reality, this is a modern-day clich; that merely legitimizes alleged superiority. This book provides the interpretative tools to investigate political corruption in contemporary Spain and its colonies, in a comparative and interdisciplinary historical perspective, conducted and developed by specialists in economic history, political and administrative history, and political science. Addressing the historical functionality of corruption in Spain, and its weakening of the democratic ideal, provides an investigatory template and research model for combating and better understanding the evolution of corruption in Western democracies and other international arenas. Key to the investigation are the interrelations established between political power bases and different economic interest groups, against the background of elites who have become state players over time. The most frequent corrupt practices are bribery, favouritism, tax fraud, embezzlement of public funds, revolving appointment doors, influence peddling and political control of local territories through<\/em>.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Llu\u00eds Ferran Toledano; Gemma Rub\u00ed; Enric Pujol. &#8220;El republicanisme catal\u00e0 (1868-1931). Un breu estat de la q\u00fcesti\u00f3. En Nicolas Berjoan; Eduardo Higueras; Sergio S\u00e1nchez Collantes. <em>El republicanismo en el espacio ib\u00e9rico contempor\u00e1neo. Recorridos y perspectivas<\/em>. Madrid. Casa de Vel\u00e1zquez, 2021.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"567\" height=\"800\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/csm_9788490963319_04_m_bcca9bf2b6.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1096 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/csm_9788490963319_04_m_bcca9bf2b6.jpg 567w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/csm_9788490963319_04_m_bcca9bf2b6-213x300.jpg 213w\" sizes=\"auto, (max-width: 567px) 100vw, 567px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Un balance de las producciones historiogr\u00e1ficas de los distintos territorios de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica sobre el republicanismo, desde el siglo XIX hasta la proclamaci\u00f3n de la Segunda Rep\u00fablica Espa\u00f1ola en 1931.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La historia de la democracia en el espacio ib\u00e9rico es inseparable de los pioneros esfuerzos del movimiento republicano por ensanchar la esfera p\u00fablica y construir una sociedad de ciudadanos iguales en derechos y oportunidades. El estudio de las culturas republicanas en la historia contempor\u00e1nea de Portugal y Espa\u00f1a se ha consolidado como una importante corriente de investigaci\u00f3n en las \u00faltimas d\u00e9cadas. Evaluar la distancia recorrida era una tarea inaplazable que este volumen ha pretendido alcanzar. Sin embargo, esta aproximaci\u00f3n historiogr\u00e1fica quedar\u00eda incompleta sin una exploraci\u00f3n de las l\u00edneas de investigaci\u00f3n que el republicanismo ofrece en la actualidad. Con este fin, se presentan un conjunto de trabajos que abren novedosas v\u00edas de an\u00e1lisis desde el marco local.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.casadevelazquez.org\/es\/publicaciones\/libreria-en-linea\/libro\/el-republicanismo-en-el-espacio-iberico-contemporaneo\/\">https:\/\/www.casadevelazquez.org\/es\/publicaciones\/libreria-en-linea\/libro\/el-republicanismo-en-el-espacio-iberico-contemporaneo\/<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Montserrat Jimenez Sureda<em>. Prisioneros de guerra y campos de concentraci\u00f3n en Espa\u00f1a durante la guerra contra la Convenci\u00f3n (1793-1795)<\/em> Bellaterra. Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2022, 264 p.&nbsp;<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:29% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"273\" height=\"349\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/jimenez_sureda.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-1056 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/jimenez_sureda.png 273w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/jimenez_sureda-235x300.png 235w\" sizes=\"auto, (max-width: 273px) 100vw, 273px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><em>Uno de los temas m\u00e1s desconocidos de las guerras de antes del siglo XX es el del trato dispensado a los prisioneros de guerra. \u00bfEn qu\u00e9 condiciones se les mantuvo? \u00bfQui\u00e9n los sosten\u00eda? \u00bfC\u00f3mo era su sustento diario? \u00bfCu\u00e1l era su nivel de vida? \u00bfCu\u00e1les las condiciones en que discurr\u00eda su cotidianidad? \u00bfQu\u00e9 com\u00edan o beb\u00edan? \u00bfD\u00f3nde dorm\u00edan? \u00bfA qu\u00e9 dedicaban las lentas horas en que discurr\u00eda su cautiverio? \u00bfVariaron y por qu\u00e9, si es que lo hicieron, sus condiciones de vida? \u00bfC\u00f3mo se llevaban entre ellos? Este libro trata de responder a estas preguntas en el caso de los prisioneros de guerra franceses apresados por combatientes espa\u00f1oles en el transcurso de la guerra contra la Convenci\u00f3n, de 1793 a 1795. Tambi\u00e9n identifica los campos de concentraci\u00f3n espa\u00f1oles en que fueron internados<\/em>.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Rub\u00ed, Gemma; Toledano, Llu\u00eds Ferran (eds.). <em>Investigar la historia de la corrupci\u00f3n: conceptos, fuentes y m\u00e9todos<\/em>. Bellaterra. Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2021, 125 p.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:27% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"732\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788449098765-01-732x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1080 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788449098765-01-732x1024.jpg 732w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788449098765-01-215x300.jpg 215w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788449098765-01-768x1074.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788449098765-01.jpg 1067w\" sizes=\"auto, (max-width: 732px) 100vw, 732px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Estudiar la corrupci\u00f3 \u00e9s una font d&#8217;inspiraci\u00f3 per comprendre les transformacions experimentades en l&#8217;exercici del poder, aix\u00ed com les concepcions del bon govern i la reputaci\u00f3 pol\u00edtica de cada societat. Tenint aix\u00f2 en compte, el llibre \u00e9s el resultat de la iniciativa que va tenir el PICEC per a les Jornades Doctorals de 2020 del Programa de Doctorat en Hist\u00f2ria Comparada, Pol\u00edtica i Social. Celebrades en format virtual a causa de la Covid-19, aquestes jornades van suscitar un nombre apreciable de connexions i un animat debat entre els doctorands, en el qual es va concloure que l&#8217;estudi de la corrupci\u00f3 \u00e9s un desafiament que requereix un domini conceptual i metodol\u00f2gic adequat. Comptat i debatut, des del PICEC creiem que aquest llibre \u00e9s una bona oportunitat per compartir entre els joves investigadors els resultats d&#8217;aquest nou camp de coneixement.<br>Coordinada per Gemma Rub\u00ed i Llu\u00eds Ferran Toledano, aquesta obra compta amb les contribucions de reconeguts experts en el camp historiogr\u00e0fic, arxiv\u00edstic i sociol\u00f2gic, com Esther Cruces Blanco, Fernando de Negredo del Cerro, Francisco And\u00fajar Castillo, Xavier Huetz de Lemps, Miguel \u00c1ngel del Arco Blanco o Fernando Jim\u00e9nez S\u00e1nchez.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El llibre es pot adquirir a trav\u00e9s del seg\u00fcent enlla\u00e7:&nbsp;<br><a href=\"https:\/\/www.unebook.es\/es\/libro\/investigar-la-historia-de-la-corrupcion-conceptos-fuentes-y-metodos_287264\">https:\/\/www.unebook.es\/es\/libro\/investigar-la-historia-de-la-corrupcion-conceptos-fuentes-y-metodos_287264<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Espuny Tom\u00e1s, Mar\u00eda Jes\u00fas; Vall\u00e9s Mu\u00f1\u00edo, Daniel; Velo i Fabregat, Elisabet (eds.)<em>Derecho, historia y corrupci\u00f3n con perspectiva de genero<\/em>. Dykinson, 2021, 288 p.<br><\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:34% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"562\" height=\"794\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/978-84-1377-831-0.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1066 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/978-84-1377-831-0.jpg 562w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/978-84-1377-831-0-212x300.jpg 212w\" sizes=\"auto, (max-width: 562px) 100vw, 562px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>En los \u00faltimos a\u00f1os, numerosos casos de corrupci\u00f3n han ocupado portadas de peri\u00f3dicos y minutos de televisi\u00f3n y de radio. En algunos de ellos, la justicia ha sentado en el banquillo de los acusados a mujeres, algunas de ellas de destacado rango social. A pesar de que la resoluci\u00f3n final de los respectivos casos ha sido dispar, hemos visto que el delito de corrupci\u00f3n no es s\u00f3lo cosa de hombres: las mujeres tambi\u00e9n participan de estas pr\u00e1cticas con distintos protagonismos. Al menos, en los m\u00e1s medi\u00e1ticos. El Centro de Estudios e Investigaci\u00f3n, Dones i Drets de la Facultad de Derecho de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona junto con el Grupo de Investigaci\u00f3n Pol\u00edtica, Institucions i Corrupci\u00f3 a l&#8217; \u00c8poca Contempor\u00e0nia de la Facultad de Filosof\u00eda y Letras, presentan una nueva aportaci\u00f3n a los estudios de g\u00e9nero. Los temas de investigaci\u00f3n se han articulado en dos bloques, hist\u00f3ricos o jur\u00eddicos de acuerdo con los contenidos y la adscripci\u00f3n de sus autoras y autores a unas disciplinas acad\u00e9micas. Cada uno de los trabajos intentar\u00e1 dilucidar las caracter\u00edsticas de una conducta que es llevada a cabo por mujeres. \u00bfLas conductas ser\u00e1n diferentes que las llevadas a cabo por hombres? \u00bfCu\u00e1les ser\u00e1n sus efectos? \u00bfQu\u00e9 papel juegan las mujeres en los casos de corrupci\u00f3n? \u00bfExiste una corrupci\u00f3n feminizada? No se trata tanto de opiniones tangenciales del tema, sino que se documentan episodios hist\u00f3ricos, se presentan realidades jur\u00eddicas y se prev\u00e9n posibilidades futuras. El IV Plan de Igualdad de la Universidad Aut\u00f3noma de Barcelona se\u00f1ala como objetivo estrat\u00e9gico la introducci\u00f3n de la perspectiva de g\u00e9nero en la investigaci\u00f3n ofreciendo recursos y formaci\u00f3n al profesorado docente e investigador al tiempo que se incentivan los estudios de g\u00e9nero. Las ciencias sociales y las jur\u00eddicas que han liderado este trabajo, comparten un ejercicio transversal de investigaci\u00f3n en un estricto an\u00e1lisis acad\u00e9mico de la corrupci\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n<p>El llibre es pot adquirir a trav\u00e9s del seg\u00fcent enlla\u00e7:&nbsp;<br><a href=\"https:\/\/www.dykinson.com\/libros\/derecho-historia-y-corrupcion-con-perspectiva-de-genero\/9788413775791\/\">https:\/\/www.dykinson.com\/libros\/derecho-historia-y-corrupcion-con-perspectiva-de-genero\/9788413775791\/<\/a>&nbsp;<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Jim\u00e9nez Sureda, Montserrat.<em>Manual d\u2019hist\u00f2ria de la dona.XX<\/em> Bellaterra.&nbsp;Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2021, 503 p.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:25% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"349\" height=\"500\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/31pv-vMIBqL.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1068 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/31pv-vMIBqL.jpg 349w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/31pv-vMIBqL-209x300.jpg 209w\" sizes=\"auto, (max-width: 349px) 100vw, 349px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>L&#8217;any 2013, el Departament d&#8217;Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia va programar l&#8217;assignatura Hist\u00f2ria i G\u00e8nere a l&#8217;\u00c8poca Moderna i em va fer l&#8217;enc\u00e0rrec d&#8217;impartir-la. Em vaig haver d&#8217;acarar amb la meva pr\u00f2pia ignor\u00e0ncia, bastida a c\u00f2pia de llegir, durant lustres, les vides d&#8217;homes c\u00e8lebres i llurs gestes immortals. En aquell moment, vaig trobar a faltar un manual, no nom\u00e9s per a universitaris, que expliqu\u00e9s l&#8217;evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de les dones estructuralment, per\u00f2 tamb\u00e9 en conjuntures concretes. Aquesta mena de llibre m&#8217;hauria orientat a tall de br\u00faixola sobre all\u00f2 que pagava la pena d&#8217;explicar; per\u00f2, per m\u00e9s que el vaig buscar, no el vaig poder haver. Per aix\u00f2 vaig decidir que, si ning\u00fa no l&#8217;escrivia abans, quan en tingu\u00e9s l&#8217;oportunitat ho faria jo. Sabia, de bell antuvi, que gaudiria enormement del proc\u00e9s de construcci\u00f3 de l&#8217;arquitectura cognitiva que reflecteixen els meus mots en cada p\u00e0gina del manual, que comen\u00e7a amb l&#8217;antiga Gr\u00e8cia i l&#8217;ep\u00edleg del qual \u00e9s aquest boc\u00ed d&#8217;Occident en el segle XXI. Tanmateix, hi ha un cap\u00edtol conceptual i gen\u00e8ricament biol\u00f2gic que espero que sigui d&#8217;utilitat. El meu enfocament ha estat feminista, per\u00f2 espero no molestar ning\u00fa amb afirmacions intemperants. Des del primer moment en qu\u00e8 vaig imaginar-me&#8217;l, vaig batejar el llibre amb el nom de Manual d&#8217;hist\u00f2ria de la dona. No del g\u00e8nere, perqu\u00e8 jo no soc un g\u00e8nere, ni un nombre, ni un sintagma preposicional (&#8216;senyora de&#8217;). Soc una dona molt orgullosa de ser-ho, per\u00f2 tamb\u00e9 soc respectuosa amb el que decideixin ser els altres. Tinc sort perqu\u00e8, amb les l\u00f2giques dificultats inherents a la vida, he fet i faig el que sempre he volgut fer. Quantes dones del passat podrien pronunciar aquesta frase?<\/p>\n\n\n\n<p>El llibre es pot adquirir a trav\u00e9s del seg\u00fcent enlla\u00e7:&nbsp;<br><a href=\"https:\/\/www.unebook.es\/es\/ebook\/manual-d-historia-de-la-dona_E1000016894\">https:\/\/www.unebook.es\/es\/ebook\/manual-d-historia-de-la-dona_E1000016894<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Riquer i Permanyer, Borja de (Dir.<\/strong>)<em>Vides catalanes que han fet hist\u00f2ria<\/em>. Barcelona : Edicions 62, 2020<br>912 p. (Hist\u00f2ria mundial de Catalunya). <\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:27% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"250\" height=\"382\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_vides-catalanes-que-han-fet-historia_borja-de-riquer-director_202009041050.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1082 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_vides-catalanes-que-han-fet-historia_borja-de-riquer-director_202009041050.jpg 250w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/portada_vides-catalanes-que-han-fet-historia_borja-de-riquer-director_202009041050-196x300.jpg 196w\" sizes=\"auto, (max-width: 250px) 100vw, 250px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>M\u00e9s de 2000 anys d\u2019hist\u00f2ria de Catalunya a trav\u00e9s dels personatges m\u00e9s rellevants. Edici\u00f3 a c\u00e0rrec de Borja de Riquer.La hist\u00f2ria es conforma de fets i persones. Si a la Hist\u00f2ria mundial de Catalunya ens vam fixar sobretot en els fets, aquest nou projecte es centra en les persones i en les moltes personalitats rellevants i influents que ha tingut el nostre pa\u00eds.<br>Un llibre d\u2019hist\u00f2ria rigor\u00f3s i alhora divulgatiu en el qual m\u00e9s d&#8217;un centenar d&#8217;historiadors i experts ens ofereixen un retrat de Catalunya a trav\u00e9s de la vida de les persones que al llarg dels segles amb els seus fets i obres, i en el seu dia dia, han canviat la hist\u00f2ria i el m\u00f3n, des dels Temps antics fins als nostres dies.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Olivier Dard; Jens Ivo Engels; Fr\u00e9d\u00e9ric Monier (dir.). L&#8217;argent immoral et les profiteurs de guerre \u00e0 l&#8217;\u00e9poque contemporaine (1870-1945). Bruxelles: Peterlang, 2020.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:27% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"705\" height=\"1000\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/large.webp\" alt=\"\" class=\"wp-image-1124 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/large.webp 705w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/large-212x300.webp 212w\" sizes=\"auto, (max-width: 705px) 100vw, 705px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Soucieux d\u2019une chronologie large (1870-1945) comme d\u2019une perspective europ\u00e9enne (Allemagne, Espagne, France, Italie, Norv\u00e8ge) et partiellement transatlantique (Canada) ce volume r\u00e9unissant 16 contributions de chercheuses et chercheurs est issu d\u2019un colloque international tenu en 2018 \u00e0 la Maison de la recherche de Sorbonne Universit\u00e9. L\u2019ouvrage se concentre sur les accusations de corruption lanc\u00e9es contre les entreprises ayant r\u00e9alis\u00e9 des profits \u00e9lev\u00e9s en temps de guerre ou de sorties de guerre. Temps forts historiques, les guerres posent aussi \u00e0 l\u2019\u00e8re des masses la question des normes publiques. Tandis que la contradiction potentielle entre gains individuels et int\u00e9r\u00eat collectif est exacerb\u00e9e, des sacrifices consid\u00e9rables sont accomplis au nom du salut national et le patriotisme est exig\u00e9 de chacun. Dans le m\u00eame temps, une dynamique \u00e9conomique particuli\u00e8re voit le jour sur fond de d\u00e9cisions prises dans un temps acc\u00e9l\u00e9r\u00e9, de d\u00e9penses publiques en forte hausse et d\u2019injection d\u2019importantes sommes d\u2019argent dans le syst\u00e8me. Ainsi, des gains \u00e9lev\u00e9s, peuvent \u00eatre r\u00e9alis\u00e9s \u00e0 faible co\u00fbt dans le secteur des fournitures aux arm\u00e9es o\u00f9 les r\u00e9seaux d\u2019influence d\u00e9ploy\u00e9s pour obtenir ces march\u00e9s sont d\u00e9terminants. Au sortir des guerres, et surtout apr\u00e8s les guerres perdues, les marges b\u00e9n\u00e9ficiaires et les gains sp\u00e9culatifs des profiteurs de guerre paraissent scandaleux aux yeux d\u2019une majorit\u00e9. Un argent d\u2019autant plus \u00ab immoral \u00bb qu\u2019ils a pu \u00eatre gagn\u00e9 sur fond de p\u00e9nuries et que le volume aborde en trois temps : S\u2019enrichir en guerre, s\u2019enrichir apr\u00e8s-guerre : pratiques et acteurs ; Les profiteurs, des tra\u00eetres ? D\u00e9nonciations, indignations, r\u00e9voltes ; Enqu\u00eater, confisquer, punir : les r\u00e9gulations.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.peterlang.com\/document\/1063355\">https:\/\/www.peterlang.com\/document\/1063355<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Ant\u00f3n Pelayo, Javier. <em>La Comunicaci\u00f3 epistolar de la fam\u00edlia Burgu\u00e8s durant l&#8217;estada a Coromines (1727-1774)<\/em>&nbsp;&nbsp;Bellaterra : Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2020<br>&nbsp; 230 p. (Documents, 117 )<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:25% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"695\" height=\"1000\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/71To9y97x-L._AC_UF10001000_QL80_.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1084 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/71To9y97x-L._AC_UF10001000_QL80_.jpg 695w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/71To9y97x-L._AC_UF10001000_QL80_-209x300.jpg 209w\" sizes=\"auto, (max-width: 695px) 100vw, 695px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Aquest llibre transcriu, analitza i interpreta la correspond\u00e8ncia familiar \u2014in\u00e8dita\u2014 de la fam\u00edlia Burgu\u00e8s durant la seva estada a Coromines (Sant Mart\u00ed&nbsp; Sescorts) entre 1730 i 1765. El casament de l\u2019hereu Narc\u00eds de Burgu\u00e8s i de Font amb la pubilla Isabel Coromines el 1727 va implicar el trasllat de part de la fam\u00edlia a&nbsp; &nbsp;terres osonenques. Aquesta circumst\u00e0ncia i la necessitat de mantenir la comunicaci\u00f3 entre els parents i els amics van generar un notable volum de&nbsp; &nbsp;correspond\u00e8ncia.&nbsp; A trav\u00e9s de les cartes s\u2019han pogut reconstruir diferents episodis familiars: la nefasta relaci\u00f3 entre l\u2019hereu i el seu pare, les reivindicacions de la&nbsp; &nbsp;noblesa catalana davant la just\u00edcia i Cort, l\u2019estrat\u00e8gia per aconseguir dues mongies del monestir de Ripoll i la turmentada vida matrimonial de Manuel Sisternes, &nbsp;fiscal&nbsp; de la Reial Audi\u00e8ncia de Catalunya. La cultura escrita del segle XVIII catal\u00e0 queda reflectida en les pr\u00e0ctiques epistolars que apliquen els corresponsals de la&nbsp;fam\u00edlia Burgu\u00e8s quan escriuen cartes familiars, gratulat\u00f2ries, consolat\u00f2ries o amoroses.&nbsp;<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p class=\"has-small-font-size\"><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Jim\u00e9nez Sureda, Montserrat<\/strong>. <em>Amb el cor al paper: hist\u00f2ria i teoria de les cartes d&#8217;amor<\/em>. Bellaterra : Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2020<br>528 p.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:24% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"650\" height=\"920\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788449093234.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1086 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788449093234.jpg 650w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/9788449093234-212x300.jpg 212w\" sizes=\"auto, (max-width: 650px) 100vw, 650px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>L\u2019amor \u00e9s un proc\u00e9s fisiol\u00f2gic amb alt contingut emocional. Les cartes s\u00f3n infraestructures de la comunicaci\u00f3 humana tan antigues com l\u2019escriptura i&nbsp; &nbsp;amb una capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 a totes les conjuntures hist\u00f2riques que els ha perm\u00e8s d\u2019arribar fins a la postmodernitat sense perdre for\u00e7a evocativa. En el present&nbsp; &nbsp;text, l\u2019autora elabora una teoria comunicativa de les cartes d\u2019amor, alhora que en presenta una evoluci\u00f3 al llarg del temps, notant les semblances i les difer\u00e8ncies&nbsp;que cada paradigma interpretatiu ha impr\u00e8s als seus emissors. En un text \u00e0gil i am\u00e8, Montserrat Jim\u00e9nez Sureda salpebra el raonament amb nombrosos&nbsp; &nbsp;exemples concrets d\u2019epistolaris que abracen des de personatges hist\u00f2rics poc coneguts, com els membres de la fam\u00edlia Ros\u00e9s de Girona, fins a cartes d\u2019icones&nbsp;de la cultura occidental, com Antonio Machado, Elvis Presley o Marilyn Monroe. Nombrosos tipus d\u2019amor se citen en aquestes p\u00e0gines: conjugal, filial, paternal,&nbsp; &nbsp;fraternal, amical, plat\u00f2nic o cruament carnal.&nbsp;<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Rub\u00ed i Casals, M. Gemma; Toledano Gonz\u00e1lez, Llu\u00eds Ferran. &#8220;Gobierno fuerte, just\u00edcia d\u00e9bil. El marco penal de la corrupci\u00f3n pol\u00edtica en la Espa\u00f1a Liberal&#8221;. En: Pe\u00f1a Guerrero, M. Antonia; Feria Diego, Jos\u00e9 (Dirs.). <em>Corrupci\u00f3n pol\u00edtica y Liberalismo en el largo siglo XIX<\/em>. Granada: Comares, 2020. 118 p<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"369\" height=\"521\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/edition-99603.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1088 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/edition-99603.jpg 369w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/edition-99603-212x300.jpg 212w\" sizes=\"auto, (max-width: 369px) 100vw, 369px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>La obra <em>Corrupci\u00f3n pol\u00edtica y liberalismo en el largo siglo XIX <\/em>se adentra, desde una perspectiva cultural y con una metodolog\u00eda de Historia comparada, en el an\u00e1lisis de caso de algunas de las pr\u00e1cticas corruptas que caracterizaron a una buena parte de las sociedades occidentales europeas y latinoamericanas desde finales del siglo XVIII hasta bien entrado el siglo XX. Las distintas aportaciones que integran este volumen tienen como marco Francia, Espa\u00f1a, Argentina y Uruguay y permiten recorrer, con detalle y precisi\u00f3n, pero tambi\u00e9n con el adecuado aparato contextual, algunas de las cuestiones sobre las que pivotan los grandes debates sobre la corrupci\u00f3n pol\u00edtica contempor\u00e1nea: desde la remuneraci\u00f3n de la clase pol\u00edtica hasta la regulaci\u00f3n y persecuci\u00f3n penal de los delitos, pasando por la pol\u00edtica de camarillas, el papel denunciador de la prensa, el control fraudulento de los procesos electorales, el enriquecimiento il\u00edcito y los umbrales de tolerancia de la ciudadan\u00eda. En todos estos \u00e1mbitos, se acomete tanto la descripci\u00f3n y an\u00e1lisis de las pr\u00e1cticas corruptas, como la indagaci\u00f3n en las respuestas que estas generaron entre las instituciones y los ciudadanos, perfilando un amplio abanico de reacciones que van desde el silenciamiento hasta el esc\u00e1ndalo y que oscilan, no pocas veces, entre la denuncia y la legitimaci\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.comares.com\/libro\/corrupcion-politica-y-liberalismo-en-el-largo-siglo-xix_117587\/\">https:\/\/www.comares.com\/libro\/corrupcion-politica-y-liberalismo-en-el-largo-siglo-xix_117587\/<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Rub\u00ed i Casals, M. Gemma<\/strong>. &#8220;Derribar la ciudadela del caciquismo en el \u00e1mbito local. Denuncia y movilizaci\u00f3n contra la corrupci\u00f3n pol\u00edtico-electoral en la Espa\u00f1a de Alfonso XIII&#8221;. En:&nbsp;&nbsp;<em>Historia Social<\/em>, n\u00fam. 97 (2020)<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:31% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"789\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/Portada-HS97-web-789x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1090 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/Portada-HS97-web-789x1024.jpg 789w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/Portada-HS97-web-231x300.jpg 231w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/Portada-HS97-web-768x996.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/Portada-HS97-web-1184x1536.jpg 1184w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/Portada-HS97-web-1200x1557.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/Portada-HS97-web.jpg 1241w\" sizes=\"auto, (max-width: 789px) 100vw, 789px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>El an\u00e1lisis del poli\u00e9drico caso espa\u00f1ol pone de manifiesto que las profundas transformaciones que experiment\u00f3 la pol\u00edtica local en los albores del siglo XX no pueden explicarse con propiedad sin tener en cuenta dos elementos: la lucha contra el caciquismo -sin\u00f3nimo en el plano discursivo de corrupci\u00f3n y de abuso en el ejercicio del poder-, y la mutaci\u00f3n del clientelismo pol\u00edtico como t\u00e9cnica de poder y de acceso a los recursos p\u00fablicos. Un an\u00e1lisis que no ser\u00eda posible sin previamente dar cuenta de la posici\u00f3n de subordinaci\u00f3n pol\u00edtica del municipio tal como lo dise\u00f1\u00f3 el liberalismo espa\u00f1ol, subordinaci\u00f3n criticada por los intelectuales regeneracionistas. Esta dependencia pol\u00edtica respecto del turno din\u00e1stico favoreci\u00f3 la formaci\u00f3n de redes clientelares locales que se pusieron al servicio del encasillado mermando la capacidad representativa de los municipios y su propia autonom\u00eda.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong><br><\/strong><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Gemma Rub\u00ed; Quint\u00ed Casals Berg\u00e9s.  &#8220;La repr\u00e9sentation parlementaire comme profession : la r\u00e9mun\u00e9ration des d\u00e9put\u00e9s espagnols des Cort\u00e8s de Cadix \u00e0 la Deuxi\u00e8me R\u00e9publique, 1812-1933&#8221;. En: Monier, Fr\u00e9d\u00e9ric (Dir.) <em>L\u2019argent en politique<\/em>.<em> R\u00e9mun\u00e9ration des \u00e9lus et financement des partis en Europe. Cahiers Jaur\u00e8s<\/em>, n\u00b0 235-236, janvier-juin 2020<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:26% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"654\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/E_CJ_235-654x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1175 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/E_CJ_235-654x1024.jpg 654w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/E_CJ_235-192x300.jpg 192w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/E_CJ_235-768x1202.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/E_CJ_235-981x1536.jpg 981w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/E_CJ_235-1308x2048.jpg 1308w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/E_CJ_235-1200x1878.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/E_CJ_235-scaled.jpg 1635w\" sizes=\"auto, (max-width: 654px) 100vw, 654px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Ce dossier th\u00e9matique des Cahiers Jaur\u00e8s, coordonn\u00e9 par Fr\u00e9d\u00e9ric Monier, concerne la question sp\u00e9cifique de la r\u00e9mun\u00e9ration des \u00e9lus, ainsi que le financement des partis et des campagnes \u00e9lectorales en Europe, du d\u00e9but du XIXe si\u00e8cle \u00e0 la premi\u00e8re moiti\u00e9 du XXe si\u00e8cle. Le dossier s\u2019inscrit dans le cadre du programme ELUAR \u00ab Les \u00e9lus et l\u2019argent. Analyse des conditions mat\u00e9rielles d\u2019exercice des mandats \u00e9lectoraux \u00bb, coordonn\u00e9 par R\u00e9my le Saout (Universit\u00e9 de Nantes) et soutenu par l\u2019ANR 16-CE26-0013-02<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">David Mart\u00ednez Fiol. Leviat\u00e1n en Catalu\u00f1a. 1931-1939. <em>La lucha por la administraci\u00f3n de la Generalitat republicana<\/em>. Sevilla. Espuela de Plata, 2019. 292 p.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:28% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"450\" height=\"630\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/leviatan-en-cataluna-1931-1939.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1171 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/leviatan-en-cataluna-1931-1939.jpg 450w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/leviatan-en-cataluna-1931-1939-214x300.jpg 214w\" sizes=\"auto, (max-width: 450px) 100vw, 450px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p>Este no es el cl\u00e1sico libro de historia sobre la Catalu\u00f1a de los a\u00f1os treinta, en el que se destaca la id\u00edlica y sin tacha hegemon\u00eda que ejerci\u00f3, entre 1931 y 1936, la Esquerra Republicana de Catalunya en la pol\u00edtica y en la administraci\u00f3n aut\u00f3noma de Catalu\u00f1a. Tampoco quiere pasar de puntillas por el periodo 1934-1936, en el que la autonom\u00eda de Catalu\u00f1a, aunque suspendida por los hechos revolucionarios del 6 de octubre de 1934, estuvo gobernada y administrada por un conglomerado de militares, republicanos radicales, regionalistas y seguidores de Gil Robles. Y ni mucho menos pretende dar carta de certificaci\u00f3n al archiconocido relato de los publicistas y memorialistas de la CNT, que se esforzaron, durante los a\u00f1os de oposici\u00f3n al franquismo, en mitificar una supuesta revoluci\u00f3n obrera y antiestatista acaecida en el verano de 1936. Las p\u00e1ginas de este libro muestran y exponen las luchas internas que tuvieron lugar en el seno de la Esquerra por controlar la administraci\u00f3n p\u00fablica, tanto la central como la aut\u00f3noma en Catalu\u00f1a. No solo eso, sino tambi\u00e9n las rabias y frustraciones de republicanos, socialistas, comunistas y separatistas anti-ERC que quedaron fuera del reparto de cargos y empleos p\u00fablicos de la reinventada, por el Estatuto de autonom\u00eda de 1932, Generalitat de Catalu\u00f1a. Acusaciones de enchufismo, malversaci\u00f3n de fondos p\u00fablicos, prevaricaciones que salieron a la luz de los editoriales del momento como muestra de la lucha por la administraci\u00f3n de la Generalitat republicana.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.editorialrenacimiento.com\/espana-en-armas\/2205-leviatan-en-cataluna-1931-1939.html\">https:\/\/www.editorialrenacimiento.com\/espana-en-armas\/2205-leviatan-en-cataluna-1931-1939.html<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Gemma <strong>Rub\u00ed Casals; Fr\u00e9d\u00e9ric Monier (Dirs.)<\/strong>. Dosier Ayer <em>Ayer : revista de hist\u00f3ria contempor\u00e1nea<\/em>, n. 115, 2019 (3). &#8220;Modernizaci\u00f3n y corrupci\u00f3n pol\u00edtica en la Europa contempor\u00e1nea.<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:28% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"658\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/1312064.27-658x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1173 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/1312064.27-658x1024.jpg 658w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/1312064.27-193x300.jpg 193w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2023\/06\/1312064.27.jpg 740w\" sizes=\"auto, (max-width: 658px) 100vw, 658px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p> <p>La corrupci\u00f3n pol\u00edtica se sit\u00faa en la encrucijada del nacimiento de la pol\u00edtica moderna. No debe abordarse como la manifestaci\u00f3n de pr\u00e1cticas de poder espec\u00edficas y atemporales, sino identific\u00e1ndola con formas de evaluaci\u00f3n cr\u00edtica de los gobernantes, as\u00ed como de las elites econ\u00f3micas y financieras, en nombre de morales p\u00fablicas en confrontaci\u00f3n<\/p><p><a href=\"https:\/\/revistaayer.com\/sites\/default\/files\/articulos\/presentaci%C3%B3n%20115_0.pdf\">&#8220;Presentaci\u00f3n. Los favores y los sermones&#8221;<\/a>\/ Gemma Rub\u00ed, Fr\u00e9d\u00e9ric Monier<br><a href=\"https:\/\/revistaayer.com\/anteriores\/1362\">Sumari<\/a><\/p> <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"152\" height=\"228\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/llibre_arnau.png\" alt=\"llibre_arnau.png\" class=\"wp-image-174 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Gonz\u00e1lez Vilalta, Arnau (Ed.)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>The Illusion of Statehood. Perceptions of Catalan Independence up to the End of the Spanish Civil War<\/strong>.<br>Sussex Academic Press \/ Ca\u00f1ada Blanch, 2019<br>304 pp.<br>ISBN: 978-1-78976-032-3<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Sinopsi<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n<p>In October 1936, as the Spanish Civil War turned a tension in peripheral Europe into a European disaster, the Ministers of Foreign Affairs of Nazi Germany and Fascist Italy signed a series of agreements detailing the need for \u201ca common action \u2026 to prevent the creation and consolidation of a Catalan State\u201d. The backdrop to the revolutionary charades, the self-evident dangers of \u201ctotalitarian states\u201d, and the conservative enthusiasms of Franco\u2019s \u201cSpanish nationalists\u201d lay in the potential of Catalonia seceding. What would be the internal and international implications?<\/p>\n\n\n\n<p>The postwar world of 1919-1923 created political patterns that gave heart to many sub-state nationalisms \u2013 patterns that hardened into conflictual shape, especially after the rise of Hitler in early 1933. Contributors to the volume trace the convictions of journalists, observers and diplomats that a Catalan split-off was inevitable. But Catalan politics blew in quite another way, later reacting to Soviet dis-interest and British indecisiveness, amongst a host of other pressures. Placing Catalonia and the Catalan nationalist movement in the foreground of contemporary Spanish discourse reveals why present internal complexities require a historical dimension that takes into account early twentieth-century pan-European\/pan-international movements that supported or decried secession, albeit for widely differing nationalist motives. Not least were the perceived and feared reactions of minority populations, and the potential strategic geographic\/diplomatic consequences for European leaders. In a way, the unfolding of antagonisms on the international and European scene led to the internal Spanish conflict. The Illusion of Statehood takes the reader away from the bluster of left\/right politics and the potentialities of social revolution toward a better understanding of how Catalan independence was viewed by European states and powers. This thoughtfully argued book is essential reading for all historians and students of twentieth-century European history. It provides a much-needed reasoned perspective on the Catalan issue and its historical antecedents<\/p>\n\n\n\n<p>For more information: <a href=\"https:\/\/www.sussex-academic.com\/sa\/titles\/history\/vilalta.htm\">https:\/\/www.sussex-academic.com\/sa\/titles\/history\/vilalta.htm<\/a><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"294\" height=\"403\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/corrupcio_llibre.png\" alt=\"corrupcio_llibre.png\" class=\"wp-image-176 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/corrupcio_llibre.png 294w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/corrupcio_llibre-219x300.png 219w\" sizes=\"auto, (max-width: 294px) 100vw, 294px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Borja de Riquer, Joan Llu\u00eds P\u00e9rez Francesch, Gemma Rub\u00ed, Llu\u00eds Ferran Toledano (Dirs.)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>La Corrupci\u00f3n pol\u00edtica en la Espa\u00f1a Contempor\u00e1nea. Un enfoque interdisciplinar<\/strong><br>Madrid : Marcial Pons. Ediciones de la Historia, 2018<br>696 p. ; 22 cm<br>ISBN: 9788416662609<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Sinopsi:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La corrupci\u00f3n pol\u00edtica se ha convertido hoy en una de las principales preocupaciones de los espa\u00f1oles. Son muchos los que la consideran un problema de primera magnitud porque afecta de manera peligrosa a la confianza en la pol\u00edtica y a la calidad de nuestra democracia. Para analizar con rigor c\u00f3mo ha sido posible llegar a una situaci\u00f3n tan grave como la presente, esta obra ofrece una serie de aproximaciones de car\u00e1cter interdisciplinar (historia, ciencia pol\u00edtica, econom\u00eda, derecho penal, etc.) que contemplan los dos \u00faltimos siglos de la historia espa\u00f1ola, as\u00ed como aspectos relevantes de los estudios europeos sobre esta lacra.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"268\" height=\"357\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/oriol_llibre.jpg\" alt=\"oriol_llibre.jpg\" class=\"wp-image-178 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/oriol_llibre.jpg 268w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/oriol_llibre-225x300.jpg 225w\" sizes=\"auto, (max-width: 268px) 100vw, 268px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Luj\u00e1n Feliu, Oriol<\/strong><br><strong>Ni tan ap\u00e1ticos ni tan subordinados : la politizaci\u00f3n electoral durante la D\u00e9cada Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes<\/strong><br>Barcelona : Milenio, 2018<br>(Alfa, 73)<br>216 p. ; 24 cm<br>ISBN: 978-84-9743-826-1<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Sinopsi:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>A partir del an\u00e1lisis de las elecciones generales en los distritos catalanes durante la D\u00e9cada Moderada (1843-1854) este libro explora y discierne las distintas concepciones de la pol\u00edtica liberal que tuvieron los actores implicados: elegibles, electores y colectivos sin derecho a voto. Desde una perspectiva que a\u00fana historia social y cultural, el texto revaloriza el papel activo de los electores y los colectivos sin derecho a voto, resalta el singular rol desarrollado por las \u00e9lites territoriales, por m\u00e1s que enfrente tuvieran siempre dispuestos a gobiernos que obten\u00edan grandes mayor\u00edas, y abre nuevas l\u00edneas de investigaci\u00f3n acerca de la politizaci\u00f3n electoral, viendo en la abstenci\u00f3n y la disputa electoral formas de manifestaci\u00f3n pol\u00edtica. Adem\u00e1s, se\u00f1ala la necesidad de revisar algunas interpretaciones asentadas en la historiograf\u00eda, como por ejemplo el dominio casi hegem\u00f3nico del moderantismo en las elecciones generales.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"213\" height=\"310\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/portada_1_1.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-180 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/portada_1_1.png 213w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/portada_1_1-206x300.png 206w\" sizes=\"auto, (max-width: 213px) 100vw, 213px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Steven Forti, Arnau Gonz\u00e1lez Vilalta, Enric Ucelay-Da Cal (Editors)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>El proceso separatista en Catalu\u00f1a : an\u00e1lisis de un pasado reciente (2006-2017)<\/strong><br>Granada ; Editorial Comares, 2017<br>344 p. ; 24 cm (Historia).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Sinopsi:<\/strong><br>\u00bfQu\u00e9 pasa en Catalu\u00f1a? \u00bfPor qu\u00e9 sucede lo que sucede? \u00bfQui\u00e9nes orientan los eventos? \u00bfDe d\u00f3nde vienen sus posturas? \u00bfSon nuevas? \u00bfA d\u00f3nde quieren ir?<br>Los historiadores no pueden explicar lo que suceder\u00e1. Tienen vedado el futuro. Pero conocen el pasado del que proviene ese devenir. Este libro ofrece al lector unos materiales para poder valorar qu\u00e9 ha cambiado en Catalu\u00f1a, de d\u00f3nde ha surgido el &#8220;giro independentista&#8221; y qu\u00e9 &#8220;hojas de ruta&#8221; arrastran.<br>No es un libro partidista. En \u00e9l hay muchas voces, miradas cr\u00edticas desde \u00e1ngulos diversos. Nuestra idea es ofrecer m\u00e1s informaci\u00f3n de la que publican los diarios. No se pretende reducir la complejidad pol\u00edtica a meras consignas. Se quiere quiere entender, ni m\u00e1s, ni menos.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Sumari:<\/strong><br>Introducci\u00f3n:<br>&#8211; \u00bfQu\u00e9 es el proc\u00e9s? Sopesar los cambios en la pol\u00edtica catalana entre 2006 y 2017 \/Steven Forti, Aranau Gonz\u00e1lez Vilalta i Enric Ucelay-Da Cal<br>&#8211; Te dir\u00e9 lo que est\u00e1s pensando: los t\u00f3picos actuales internacionales reflejados en la Confrontaci\u00f3n catalana con Espa\u00f1a\/ Enric Ucelay-Da Cal<br><strong>Primera parte: la crisis de las \u00e9lites<\/strong><br>1. Discurso y pr\u00e1cticas del catalanismo: del nacionalismo al independentismo instrumental \/Cristian Rodr\u00edguez Mesa<br>2. \u00bfUna f\u00e1brica de independentistas? Procesos de nacionalizaci\u00f3n en catalu\u00f1a (1980-2015) \/ Fernando Molina y Alejandro Quiroga<br>3. Aqu\u00ed, \u00bfQui\u00e9n manda? El cuarto poder y el an\u00e1lisis del proceso independentista catal\u00e1n como fen\u00f3meno de desbordamiento pol\u00edtico (2010-2016) \/Arnau Gonz\u00e1lez i Vilalta<br>4. \u00bfUn Sindicalismo en transici\u00f3n nacional? CCOO y UGT en el marco del &#8220;proc\u00e9s&#8221; catal\u00e1n (2010-2017)\/Jos\u00e9 Manuel R\u00faa Fern\u00e1ndez<br><strong>Segunda parte: Respuestas nuevas<\/strong><br>1. Auge del independentismo y relevo generacional: una relaci\u00f3n compleja \/ Oriol Bartomeus<br>2. In or out? Las pol\u00edticas de internacionalizaci\u00f3n del proc\u00e9s catal\u00e1n y la producci\u00f3n de discurso en torno a la independencia (2012-2016)\/ Paola Lo Cascio<br>3. Buscar el calor en la casa solariega: utop\u00edas y populismos nacionalistas para tiempos de crisis \/ \u00c1ngel Duarte Montserrat<br>4. La calle como plataforma de comunicaci\u00f3n. De la Crida a la Assemblea Nacional Catalana \/ Andrew Dowling<br>5. Tan lejos y tan cerca. Espa\u00f1a y Catalu\u00f1a: entre la indignaci\u00f3n y el independentismo \/ Diego D\u00edaz Alonso<br>6. La Candidatura d&#8217;Unitat Popular CUP): el auge del independentismo de izquierda radical en Catalu\u00f1a \/ Oscar Barber\u00e0<br>7. El partido anticatalanista que hizo las Espa\u00f1as \/ Astrid Barrio<br><strong>A modo de conclusi\u00f3n<\/strong>:<br>&#8211; \u00bfQu\u00e9 pol\u00edtica para el post-proc\u00e9s?, Steven Forti<br>&#8211; Conclusiones: un proceso de contradicci\u00f3n suficiente \/ Enric Ucelay-Da Cal, Arnau Gonz\u00e1lez i Vilalta y Steven Forti<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Sinposi<\/strong>: La Espa\u00f1a corrupta. Breve historia de la corrupci\u00f3n (de la Restauraci\u00f3n a nuestros d\u00edas, 1875-2016) intenta sintetizar la historia reciente de uno de los temas que m\u00e1s ha preocupado a la sociedad espa\u00f1ola cada vez que ha atravesado un periodo de crisis: la corrupci\u00f3n de sus esferas gobernantes. El libro pretende comprender los procesos y la evoluci\u00f3n de las malas pr\u00e1cticas realizadas desde los puestos de responsabilidad y representaci\u00f3n p\u00fablicos en Espa\u00f1a, evitando limitarse a enumerar sus casos m\u00e1s destacados durante el \u00faltimo siglo y medio. Se busca, pues, entender c\u00f3mo se han producido, en qu\u00e9 han consistido y c\u00f3mo han afectado a la vida y a la imagen que el pa\u00eds tiene de s\u00ed mismo las corrupciones electoral, econ\u00f3mica, pol\u00edtica, etc., ofreciendo una imagen de conjunto que empiece a llenar el vac\u00edo historiogr\u00e1fico existente en el tratamiento de esta tem\u00e1tica desde una perspectiva de largo alcance cronol\u00f3gico.<br>Caciquismo, estraperlo, tupinadas, tarjetas \u201cblack\u201d, G\u00fcrtel son s\u00f3lo algunas de las m\u00faltiples caras de un problema que no es genuinamente espa\u00f1ol pero que s\u00ed que ha marcado la vida de los espa\u00f1oles a lo largo de la historia. La corrupci\u00f3n ha recibido intentos de respuesta muy diversos, generando movimientos pol\u00edticos de protesta \u2013desde el Regeneracionismo al 15-M- y si ha sido perseguida ha sido desde instituciones de gobierno democr\u00e1ticas. Su persistencia se debe a muchos factores, siendo uno de los m\u00e1s importantes su uso como m\u00e9todo de afianzamiento en el poder \u2013sobre todo durante los periodos dictatoriales. En un momento en que los casos de corrupci\u00f3n colapsan la esfera p\u00fablica espa\u00f1ola, un estudio como este no busca normalizarlos, sino arrojar luz sobre los males de la impunidad en el poder<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"124\" height=\"187\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/cambo_argentina.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-184 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Riquer i Permanyer, Borja de<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Camb\u00f3 en Argentina : negocios y corrupci\u00f3n pol\u00edtica.<\/em><br>Barcelona : Edhasa, 2016<br>574 p. : il. ; 23 cm (Ensayo)<br>Bibliografia. \u00cdndex.<br>ISBN 9788435027403<\/p>\n\n\n\n<p><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/cambo_en_argentina.pdf\" target=\"_blank\">Presentaci\u00f3, resum i \u00edndex detallat<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Francesc Camb\u00f3, l\u00edder de la Lliga Regionalista en Catalunya a principis del s. XX, ja era un home ric quan es va establir a l&#8217;Argentina en 1941. Era a Buenos Aires on tenia els seus principals negocis i on la seva fortuna va cr\u00e9ixer i es va multiplicar fins a assolir l\u00edmits de gran potentat. Destacat pol\u00edtic i mecenes de la cultura catalana, bona part del seu notable enriquiment es debia al fet de presidir la principal companyia el\u00e8ctrica d&#8217;Argentina, la CHADE-CADE. Gr\u00e0cies a l&#8217;estudi de nombrosa correspond\u00e8ncia confidencial i d&#8217;informes reservats, el professor Borja de Riquer reconstrueix l&#8217;agitada hist\u00f2ria d&#8217;aquesta empresa, la principal inversi\u00f3 espanyola a l&#8217;estranger; una empresa que obtenia excepcionals beneficis gr\u00e0cies a la corrupci\u00f3 de pol\u00edtics, funcionaris i periodistes i que va aconseguir un tracte de favor fins i tot dels presidents argentins Justo, Alvear, Per\u00f3n i Frondizi. Aix\u00ed, en aquest assaig, Borja de Riquer, gran expert en la vida de Camb\u00f3, ha rastrejat les petjades documentals del seu pas per Argentina, amb resultats per descomptat sorprenents per la seva irrefutabilitat. Corrupci\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica, llibretes on anotar pagaments, favors i conxorxes, entre d&#8217;altres, aquest llibre resumeix la hist\u00f2ria del negoci el\u00e8ctric a Argentina, controlat per Camb\u00f3 i els seus homes, i la minuciosa i exhaustiva comptabilitat de la companyia a petita i gran escala<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"128\" height=\"194\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/anar_debo.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-188 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Riquer i Permanyer, Borja de<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Anar de deb\u00f2 : els catalans i Espanya<\/em><br>Barcelona : Rosa dels Vents, 2016<br>432 p. ; 23 cm<br>ISBN 9788416430109<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong>:<br>L&#8217;historiador Borja de Riquer tracta en aquest llibre el nacionalisme catal\u00e0, un moviment pol\u00edtic que t\u00e9 el seu origen en la relaci\u00f3 entre Espanya i Catalunya en els segles XIX i XX i que, avui en dia, \u00e9s el principal tema de debat historiogr\u00e0fic i pol\u00edtic. Fa cinc anys que els catalans vivim una situaci\u00f3 pol\u00edtica tan excepcional com inesperada: estem davant d&#8217;una cru\u00eflla hist\u00f2rica de gran transcend\u00e8ncia, com feia segles. Un moment tan apassionat i embrollat que provoca, l\u00f2gicament, perplexitats, dubtes i pors, per\u00f2 l&#8217;an\u00e0lisi hist\u00f2rica pot ajudar a comprendre els or\u00edgens i la natura d&#8217;aquests llarg enfrontament entre la ciutadania catalana i les institucions pol\u00edtiques. Anar de deb\u00f3: els catalans i Espanya reuneix escrits del professor Borja de Riquer publicats al llarg d&#8217;una d\u00e8cada que, d&#8217;una banda estudien etapes hist\u00f2riques dels segles XIX y XX i que, a grans trets, es centren en l&#8217;an\u00e0lisi del lloc i del paper dels catalans en la pol\u00edtica espanyola contempor\u00e0nia i del sorgiment i l&#8217;actuaci\u00f3 del moviment catalanista, i d&#8217;una altra d&#8217;articles publicats a la premsa que analitzen situacions del temps present, del segle XXI. (Editorial).<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"240\" height=\"347\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/construccion_catalanisme.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-190 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/construccion_catalanisme.jpg 240w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/construccion_catalanisme-207x300.jpg 207w\" sizes=\"auto, (max-width: 240px) 100vw, 240px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Santirso, Manuel; Claret, Jaume<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>La Construcci\u00f3n del catalanismo : historia de un af\u00e1n pol\u00edtico<\/em><br>Madrid : Los Libros de la Catarata, DL 2014<br>238 p. ; 21 cm (Mayor. Estudios socioculturales, 483)<br>Bibliografia.<br>ISBN 9788483198988<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El pols entre els nacionalismes catal\u00e0 i espanyol d&#8217;aquests \u00faltims anys no \u00e9s realment nou, encara que hagi aconseguit cotes in\u00e8dites de difusi\u00f3. Les reivindicacions catalanistes han anat pujant de to i intensitat des de l&#8217;\u00faltim quart del segle XIX, i el mateix en \u00e8poques repressives que aperturistes, per\u00f2 aquesta situaci\u00f3 no estava predestinada. El catalanisme ha estat en sintonia des del seu mateix naixement amb les noves tend\u00e8ncies ideol\u00f2giques europees, tant reaccion\u00e0ries com a progressistes, i s&#8217;ha est\u00e8s a tots els espais pol\u00edtics. S&#8217;ha mirat en els m\u00e9s diversos miralls exteriors, d&#8217;Irlanda a Esc\u00f2cia i de Noruega a Litu\u00e0nia, i a partir d&#8217;aquestes imatges ha plantejat la secessi\u00f3, el particularisme, el confederalisme i fins i tot el domini de l&#8217;Estat espanyol o l&#8217;imperi. Aquest llibre segueix el desenvolupament d&#8217;aquestes modalitats del catalanisme al llarg de l&#8217;\u00e8poca contempor\u00e0nia i sondeja en les causes profundes de la seva perman\u00e8ncia i la seva actualitat, m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;atavismes i d&#8217;aquesta voluntat de ser de la qual va parlar l&#8217;historiador Jaume Vicens Vives fa ja seixanta anys.<br>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"140\" height=\"213\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/resize.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-192 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Marco Palau, Francesc<\/strong><br><em>La generaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia<\/em><br>Girona: editorial Gregal, 2017<br>326 p. (Hist\u00f2ria)<br>ISBN: 9788494649073<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El llibre \u00e9s un estudi de la generaci\u00f3 que neix al Bloc d\u2019Estudiants Independentistes, a les universitats de finals de la d\u00e8cada dels vuitanta, i que als noranta s\u2019organitza a trav\u00e9s de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Professionals, el think tank dels antics alumnes. L\u2019historiador Francesc Marco Palau analitza la traject\u00f2ria pol\u00edtica i c\u00edvica dels protagonistes de la generaci\u00f3 BEI fins a l\u2019actualitat, destacant-ne la seva participaci\u00f3 a la societat civil i als partits pol\u00edtics, en ple proc\u00e9s sobiranista. L\u2019actual proc\u00e9s sobiranista no es pot entendre sense con\u00e8ixer la traject\u00f2ria d\u2019aquells que al llarg de les darreres d\u00e8cades han estat gestant la independ\u00e8ncia de Catalunya des de diferents \u00e0mbits i n\u2019han modernitzat el discurs. En aquest sentit, l\u2019historiador Francesc Marco-Palau ens situa en el context en qu\u00e8 es va fundar el Bloc d\u2019Estudiants Independentistes (BEI) a les universitats dels anys noranta, un fet transcendent que posteriorment ha perm\u00e8s a l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Professionals (ACP), el think tank dels antics alumnes, ser determinant en el projecte del futur Estat catal\u00e0. El volum \u2013que compta amb pr\u00f2legs dels presidents de l\u2019ANC, d\u2019\u00d2mnium Cultural i de la Plataforma per la Llengua\u2013 analitza la import\u00e0ncia i els valors d\u2019una generaci\u00f3 clau, la que ha fet possible activar un ampli proc\u00e9s de transformaci\u00f3 social i pol\u00edtica prou important com per eixamplar la base del sobiranisme, dinamitzar el teixit associatiu i crear estructures empresarials i period\u00edstiques. En aquest estudi, l\u2019autor exposa els vincles i l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquells que van compartir una mateixa escola de formaci\u00f3 i que avui encap\u00e7alen el proc\u00e9s sobiranista des dels partits pol\u00edtics i la societat civil. Aquesta \u00e9s la intrahist\u00f2ria de la generaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia. (Editorial)<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"240\" height=\"240\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/De-Normandia-a-Palamos.-Francesc-Marco-Palau.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-194 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/De-Normandia-a-Palamos.-Francesc-Marco-Palau.jpg 240w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/De-Normandia-a-Palamos.-Francesc-Marco-Palau-150x150.jpg 150w\" sizes=\"auto, (max-width: 240px) 100vw, 240px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Marco Palau, Francesc<\/strong><br><em>Francesc Dalmau : de Normandia a Palam\u00f3s<\/em><br>Palam\u00f3s ; Barcelona : Ajuntament de Palam\u00f3s : Fundaci\u00f3 Josep Irla, 2015<br>236 p. ; 21cm<br>ISBN: 9788460673095<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>El llibre \u00e9s la biografia de Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 \u2013 Palam\u00f3s, 2003), que va ser diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984) i alcalde de Palam\u00f3s (1983-1985). A m\u00e9s del seu vessant institucional, Francesc Marco detalla, al llibre, la vida d\u2019\u00e8pica del Doctor Dalmau, vinculada&nbsp; la seva evasi\u00f3 d\u2019un batall\u00f3 franquista de treballadors i a la seva participaci\u00f3 al desembarcament de Normandia, en el marc de la Segona Guerra Mundial, com a membre del Pioneer Corps de l\u2019ex\u00e8rcit brit\u00e0nic. En l\u2019\u00e0mbit professional, a m\u00e9s de reconegut metge empordan\u00e8s, Dalmau va ser el facultatiu de Josep Pla<\/p>\n\n\n\n<p><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/www.irla.cat\/documents\/3136749dalmau.pdf\" target=\"_blank\">Acc\u00e9s al document<\/a><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"101\" height=\"149\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/delasurnas.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-196 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Moreno Luz\u00f3n, Javier; Tavares de Almeida (Eds.)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>De las urnas al hemiciclo : elecciones y parlamentarismo en la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica (1875-1926)<\/em><br>Madrid : Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2015<br>404 p. ; 24 cm<br>ISBN: 9788415963547<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Espa\u00f1a y Portugal comparten un largo pasado en com\u00fan, lleno de alejamientos y aproximaciones. A lo largo de la \u00e9poca contempor\u00e1nea, en su vida pol\u00edtica pueden encontrarse muchas caracter\u00edsticas similares y tambi\u00e9n diferencias importantes. Este libro profundiza en el an\u00e1lisis de esas semejanzas y divergencias a trav\u00e9s del estudio de una etapa crucial en ambas historias nacionales: el medio siglo que transcurri\u00f3 entre el asentamiento de instituciones liberales estables, en los a\u00f1os setenta del siglo xix, y el abrupto derribo de los reg\u00edmenes constitucionales en la tercera d\u00e9cada del xx. En ambos pa\u00edses, la consolidaci\u00f3n inicial de un sistema representativo, basado en el pacto y en el fraude, se vio trastornada por m\u00faltiples conflictos, que en el caso portugu\u00e9s desembocaron en el cambio de la forma de gobierno en 1910. A uno y otro lado de la frontera se frustr\u00f3 el tr\u00e1nsito del liberalismo a la democracia.<br>Un grupo de destacados historiadores y polit\u00f3logos portugueses y espa\u00f1oles desentra\u00f1a diversas vertientes del parlamentarismo ib\u00e9rico en este periodo. En primer lugar, las normas y comportamientos electorales y las formas de reclutamiento parlamentario. En segundo t\u00e9rmino, las propias funciones de las c\u00e1maras, su actividad legislativa y su capacidad de derribar gobiernos, relacionadas con las im\u00e1genes de los respectivos parlamentos que transmit\u00edan la literatura y la prensa. Y, por \u00faltimo, la memoria del constitucionalismo liberal, zaherida por las dictaduras y s\u00f3lo recuperada con las transiciones democr\u00e1ticas. En conjunto, los ensayos reunidos en esta obra muestran la gran utilidad de las perspectivas comparadas, o al menos de un di\u00e1logo constante entre especialistas, a la hora de aproximarse con rigor acad\u00e9mico a la historia de Espa\u00f1a y Portugal.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"129\" height=\"171\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/casals_2014.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-198 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Casals Berg\u00e9s, Quint\u00ed<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>La representaci\u00f3n parlamentaria en Espa\u00f1a durante el Primer Liberalismo (1810-1836)<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>C\u00e1diz: Universidad de C\u00e1diz, 2014<br>475 p. ; 24 cm<br>ISBN: 9788498284744<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Ante la prol\u00edfica producci\u00f3n de trabajos biogr\u00e1ficos referidos a los parlamentarios espa\u00f1oles, de las dos \u00faltimas d\u00e9cadas, parece evidente que falta un trabajo de s\u00edntesis que a\u00fane el proceso electoral y sus resultados. Tenemos los hombres, sus acciones y su actuaci\u00f3n parlamentaria, pero falta el an\u00e1lisis de conjunto o la evaluaci\u00f3n de los resultados de las elecciones en clave prosopogr\u00e1fica. En este sentido, el presente trabajo pretende cubrir una parte de esas carencias, ese hueco existente sobre el conocimiento controlado emp\u00edrico y sociol\u00f3gico del conjunto de parlamentarios del Primer Liberalismo (1810- 1836) y su acceso al Parlamento.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"140\" height=\"199\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/governs_Barcelona.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-200 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Ca\u00f1ellas, C\u00e8lia; Toran, Rosa<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Els Governs de la ciutat de Barcelona, 1875-1930 : eleccions, partits i regidors : diccionari biogr\u00e0fic<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p>Barcelona : Ajuntament de Barcelona, DL 2013<br>211 p. : il. ; 26 cm<br>ISBN &nbsp;&nbsp; &nbsp;9788498504613<\/p>\n\n\n\n<p><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/books.google.es\/books?id=DRzHAgAAQBAJ&amp;printsec=frontcover&amp;hl=ca\" target=\"_blank\">Acc\u00e9s al document en format digital<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"632\" height=\"747\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/proleg_Borja.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-202\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/proleg_Borja.jpg 632w, https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/proleg_Borja-254x300.jpg 254w\" sizes=\"auto, (max-width: 632px) 100vw, 632px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile is-vertically-aligned-top\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"134\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/DBPE2.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-204 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><em><strong><em><strong><br>Diccionario Biogr\u00e1fico de Parlamentarios Espa\u00f1oles (1820-1854)<\/strong><\/em>. <\/strong><\/em>Urquijo Goitia, Mikel (Dir.); Agirreazkuenaga, Joseba; Carasa, Pedro; Moreno, Javier; De Riquer, Borja; Sierra, Maria (eds.) [Recurs electr\u00f2nic].<\/p>\n\n\n\n<p>2a edici\u00f3<br>Madrid: Cortes Generales. Congreso de los Diputados, 2013.<br>1 DVD.<br>ISBN: 9788479434519<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"112\" height=\"168\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/DBPE_1810-1814.JPG\" alt=\"\" class=\"wp-image-147 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><em><strong>Diccionario Biogr\u00e1fico de Parlamentarios Espa\u00f1oles: Cortes de C\u00e1diz (1810-1814<\/strong>)<\/em>. Urquijo Goitia, Mikel (Dir.); Agirreazkuenaga, Joseba; Carasa, Pedro; Moreno, Javier; De Riquer, Borja; Sierra, Maria (eds.)<br>Madrid: Cortes Generales. Congreso de los Diputados, 2010.<br>3 vols (2.576 p.)<br>ISBN: 9788479433901<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"100\" height=\"151\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Nueva-imagen-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-206 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Riquer i Permanyer, Borja de<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Alfonso XIII y Camb\u00f3 : la monarqu\u00eda y el catalanismo pol\u00edtico.<\/em><br>Madrid : RBA Libros, 2013<br>245 p. ; 21 cm (Historia)<br>ISBN&nbsp; 9788490065945<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Alfonso XIII i Camb\u00f3 \u00e9s una aproximaci\u00f3 a les complexes relacions pol\u00edtiques que aquestes dues figures i el que elles representaven, la monarquia i el catalanisme pol\u00edtic, van arribar a establir al llarg de les tres primeres d\u00e8cades del segle XX. En aquest llibre, Borja de Riquer analitza, a la llum de documentaci\u00f3 nova o poc coneguda, els singulars vincles que van existir entre aquell peculiar monarca i el m\u00e9s atrevit dirigent d&#8217;un moviment que era percebut per l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica espanyola de l&#8217;\u00e8poca com una preocupant novetat pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"100\" height=\"150\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Nueva-imagen-16.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-208 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Ucelay Da Cal, Enric (Ed.); Gonz\u00e0lez Vilalta, Arnau (Ed.)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Contra Companys&nbsp;: la frustraci\u00f3n nacionalista ante la revoluci\u00f3n<\/em>.<br>Val\u00e8ncia : Universitat de Val\u00e8ncia, cop. 2012<br>438 p. : il. ; 24 cm (Historia)<br>ISBN: 9788437088181<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>La hist\u00f2ria es compon d&#8217;una suma de fets ventilats p\u00fablicament, d&#8217;altres coneguts a mig fer i de misteris que han quedat sempre entre dubtoses tenebres. El present volum pret\u00e9n exposar i descobrir un d&#8217;aquests \u00faltims: un misteri catal\u00e0 durant la Guerra Civil espanyola (1936- 1939). Un enigma mai explicat amb claredat, tapat i menyspreat intencionadament durant d\u00e8cades: Va haver-hi o no un complot contra el president de la Generalitat de Catalunya, Llu\u00eds Companys, a la fi de 1936, protagonitzat pels sectors nacionalistes catalans? El volum reuneix la majoria d&#8217;aportacions historiogr\u00e0fiques que al llarg dels \u00faltims gaireb\u00e9 quaranta anys s&#8217;han anat publicant sobre la q\u00fcesti\u00f3 des de diferents posicions, presentant una \u00e0mplia mirada poli\u00e8drica als diversos matisos del que s&#8217;ha cridat l\u2019afer Rebert\u00e9s o el complot contra Companys.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"103\" height=\"150\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Urnas_ao_Hemiciclo.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-210 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Tavares de Almeida, Pedro (Ed.) ; Moreno Luz\u00f3n, Javier (Ed.)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Das Urnas ao Hemiciclo. Elei\u00e7\u00f5es e Parlamento em Portugal (1878-1926) e Espanha<\/em> (1875-1923)<br>Lisbon, Assembleia da Rep\u00fablica, 2012 (Cole\u00e7ao Parlamento, 46)<br>340 p.<br>978-972-5556-575-9<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Aquest llibre fa una descripci\u00f3 i an\u00e0lisi profundes del funcionament del r\u00e8gim representatiu en Portugal i en Espanya, identificant les principals similituds i difer\u00e8ncies entre ambd\u00f3s pa\u00efsos, durant la \u00faltima meitat de segle de cicle liberal a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. A la primera part s&#8217;estudia l&#8217;evoluci\u00f3 dels mecanismes i comportaments electorals i patrons de reclutament parlamentari. S&#8217;examina tant el funcionament de la Cambra de Diputats, la seva activitat legislativa o el seu paper pol\u00edtic, com la imatge contempor\u00e0nia del r\u00e8gim representatiu i dels seus actors, llegades a trav\u00e9s de la literatura de ficci\u00f3, de cr\u00f2niques period\u00edstiques, del dibuix sat\u00edric i de la fotografia.<br>A l&#8217;\u00faltima part s&#8217;estudia la forma com el r\u00e8gim republic\u00e0 portugu\u00e8s rep l&#8217;her\u00e8ncia constitucional mon\u00e0rquica, i com la mem\u00f2ria del parlamentarisme liberal, mortificada durant un per\u00edode autoritari el els dos costats de la frontera, va ser recuperada per la historiografia i incorporada al debat pol\u00edtic en el context de les transicions democr\u00e0tiques en la d\u00e8cada de 1970.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"103\" height=\"150\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/vots_electors.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-212 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Rub\u00ed i Casals, M. Gemma; Armengol, Josep<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Vots, electors i corrupci\u00f3 : una reflexi\u00f3 sobre l&#8217;apatia pol\u00edtica a Catalunya (1869-1923)&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Barcelona : Publicacions de l&#8217;Abadia de Montserrat, 2012<br>192 p. : il. ; 19 cm (Biblioteca Serra d&#8217;Or, 453. Hist\u00f2ria contempor\u00e0nia)<br>ISBN 9788498835427<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Aquest llibre explora en clau electoral alguns aspectes que pretenen explicar, si m\u00e9s no reflexionar, sobre la tend\u00e8ncia a l\u2019apatia pol\u00edtica que experimentaren els ciutadans catalans des del Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874) i durant la Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica (1868-1923). Una cultura c\u00edvica gestada durant la llarga transici\u00f3 del liberalisme pol\u00edtic a la democr\u00e0cia que es caracteritz\u00e0 entre d\u2019altres trets per una tend\u00e8ncia al tacticisme expressada en la forja d\u2019aliances contranaturals; l\u2019autoexclusi\u00f3 en la pr\u00e0ctica d\u2019una part significativa de l\u2019electorat que no se sentia representada en les institucions; la percepci\u00f3 d\u2019anormalitat produ\u00efda per la continu\u00eftat de les irregularitats del vell caciquisme; la vehem\u00e8ncia i l\u2019idealisme dels discursos emancipadors i dels ultracat\u00f2lics; i el sectarisme vinculat a la pol\u00edtica d\u2019uns partits que visqueren en la inestabilitat i la precarietat institucionals. Uns llasts que no contribu\u00efren en absolut a la cohesi\u00f3, sin\u00f3 a la divisi\u00f3 i a la gran fractura que va significar la guerra civil.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"122\" height=\"150\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/tradicio_constitucional.JPG\" alt=\"\" class=\"wp-image-214 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Roca i Vernet, Jordi<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Tradici\u00f3 constitucional i hist\u00f2ria nacional (1808-1823). Llegat i projecci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019una nissaga catalana, els Papiol.<\/em><br>Barcelona ; Lleida : Fundaci\u00f3 Ernest Lluch : Pag\u00e8s, 2011<br>326 p.&nbsp; Guanyador de la VI Beca de Recerca Ernest Lluch (2009)<br>ISBN: 978-84-9975-162-7<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>La g\u00e8nesi i la interpretaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 de Cadis (1812) no ha despertat gaire inter\u00e8s entre als historiadors catalans del segle XX malgrat que desencaden\u00e9s onades de passions a favor i en contra entre els catalans de l\u2019\u00e8poca. La hist\u00f2ria dels vilanovins Francesc de Papiol, diputat a les Corts de Cadis, i la dels seus nebots Benet i Mari\u00e0 Rubinat serveix de fil d\u2019Ariadna per no perdre\u2019s en el laberint dels somnis catalans per reformar la monarquia borb\u00f2nica i la naixent naci\u00f3 liberal espanyola. Els pares de la Constituci\u00f3 foren menys liberals que els seus int\u00e8rprets immediatament posteriors per\u00f2 tots ells empraren la hist\u00f2ria per definir l\u2019abast del canvi pol\u00edtic i social que suscit\u00e0 la promulgaci\u00f3 de la Constituci\u00f3. Aquell historicisme pol\u00edtic era nou per\u00f2 no la fascinaci\u00f3 per la hist\u00f2ria que s\u2019havia conreat entre els principals centres de coneixement del darrer ter\u00e7 del segle XVIII. La fam\u00edlia Papiol representa com els vestigis de l\u2019austriacisme es transformaren en l\u2019anhel de recuperar la hist\u00f2ria pol\u00edtica de Catalunya a trav\u00e9s de la recopilaci\u00f3 de llibres i documents de tota mena. La formaci\u00f3 de la biblioteca familiar farcida d\u2019obres d\u2019historiadors i juristes catalans dels segles XVI al XVIII esdev\u00e9 cabdal per entendre la resposta catalana a la crisi de la monarquia desencadenada arran de la invasi\u00f3 de les tropes napole\u00f2niques. Francesc de Papiol era besn\u00e9t de l\u2019alcalde de Vilanova, Joan Papiol i Ravent\u00f3s, capturat i mort en el campament de les tropes borb\u00f2niques que assetjaven Barcelona l\u2019estiu de 1714, i fou l\u2019oncle dels germans Rubinat protagonistes de l\u2019intent d\u2019assimilaci\u00f3 de la Diputaci\u00f3 Provincial de Catalunya a l\u2019antiga Diputaci\u00f3 del General, abolida despr\u00e9s de la derrota austriaicista de 1714. Si Francesc somi\u00e0 en una reforma il\u00b7lustrada de la monarquia borb\u00f2nica que recoll\u00eds les peticions dels catalans, els seus nebots cregueren que la naci\u00f3 liberal espanyola els oferia l\u2019oportunitat de redefinir les relacions entre Catalunya i la monarquia.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"107\" height=\"150\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/informe_Tanski.JPG\" alt=\"\" class=\"wp-image-216 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Santirso Rodr\u00edguez, Manuel (Ed.)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>El Informe Ta?ski y la Guerra Civil Carlista de 1833-1840.<\/em><br>[Madrid] : Ministerio de Defensa, Subdirecci\u00f3n General de Publicaciones, 2011<br>259 p.&nbsp; (Cl\u00e1sicos .Espanya. Ministerio de Defensa)<br>Inclou la transcripci\u00f3 i la traducci\u00f3 del manuscrit original de Joseph Ta?ski.<br>ISBN: 9788497816335<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong>: A diferencia de otros conflictos como la guerra de la Independencia (1808-1814) y la guerra Civil de 1936-1939, y a pesar de su trascendencia, apenas se han recuperado testimonios de autores contempor\u00e1neos de la guerra civil carlista de 1833-1840. Estos textos tienen un gran valor documental para los historiadores, sobre todo si sus autores han sido part\u00edcipes de los hechos narrados. En el caso del militar y periodista polaco Joseph Tanski, quien particip\u00f3 en esta contienda formado parte de la legi\u00f3n extranjera francesa. Su trabajo <em>Introducci\u00f3n sobre los ej\u00e9rcitos de Espa\u00f1a constitucional y carlista<\/em>, a finales de julio de 1937, conservado \u00fanicamente de forma manuscrita, consiste en una evaluaci\u00f3n de las fuerzas en contienda: isabelinos, carlistas y cuerpos extranjeros destacados en Espa\u00f1a, as\u00ed como de sus mandos. El profesor Manuel Santirso ha traducido y anotado el texto de Tanski que se incluye en este trabajo, en el que se profundiza en la figura del escritor polaco, en la guerra civil de siete a\u00f1os, as\u00ed como en la historiograf\u00eda dedicada a estos hechos.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"94\" height=\"150\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Tarragona_1811.JPG\" alt=\"\" class=\"wp-image-218 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Moliner i Prada, Antoni<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Tarragona (mayo-junio 1811) : una ciudad sitiada durante la Guerra del Franc\u00e9s<\/em>.<br>[Madrid ] : C.S.I.C. : Doce Calles, DL 2011<br>366 p.<br>ISBN: 9788400093242 (CSIC)&nbsp;&nbsp; 9788497441162 (Doce Calles)<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> Quin paper van tenir els setges de ciutats en la guerra peninsular i en l&#8217;estrat\u00e8gia napole\u00f3nica? El lloc i assalt de Tarragona de 1811 \u00e9s l&#8217;episodi m\u00e9s dram\u00e0tic de la hist\u00f2ria de la ciutat imperial. Poc conegut, fora de l&#8217;\u00e0mbit local i de Catalunya, a difer\u00e8ncia d&#8217;altres llocs com el de Girona, Zaragoza, Ciudad Rodrigo, \u00c9vora o Almeida, va tenir una profunda repercussi\u00f3 en el desenvolupament de la contesa, en el primer ex\u00e8rcit i en la societat civil. Com van gestionar la crisi les autoritats civils i militars com es va desenvolupar la vida quotidiana aquells dies? Quin paper van exercir les dones? Qui van ser els responsables de la p\u00e8rdua de Tarragona?<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"114\" height=\"150\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/guerra_frances_territoris.JPG\" alt=\"\" class=\"wp-image-220 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Sa\u00fcch Cruz, N\u00faria (Ed.)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>La Guerra del Franc\u00e8s als territoris de parla catalana : Jornades d&#8217;estudi El Bruc (l&#8217;Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008 : bicentenari de les batalles del Bruc.<\/em><br>Catarroja [etc.] : Afers, 2011<br>562, [8] p. (Actes de congressos, 4)<br>ISBN: 9788492542437<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>La Guerra del Franc\u00e8s (1808-1814) ha estat analitzada a partir de diferents vessants. Durant l\u2019any de l\u2019inici del bicentenari d\u2019aquesta efem\u00e8ride van tenir lloc tota una s\u00e8rie d\u2019activitats dedicades a repassar aquell moment hist\u00f2ric des de la perspectiva m\u00e9s desconeguda: la del m\u00f3n local i comarcal. Aquest llibre inclou les actes resultants de les jornades que van tenir lloc a la paradigm\u00e0tica poblaci\u00f3 del Bruc, on es van produir dues batalles que en els annals de la hist\u00f2ria han quedat com a referent de la resist\u00e8ncia. Les jornades tractaren, de manera innovadora, diferents aspectes de la guerra del Franc\u00e8s com ara la repercussi\u00f3 del conflicte en la poblaci\u00f3 civil, les reaccions socials, l\u2019articulaci\u00f3 de la resist\u00e8ncia armada, el sistema administratiu franc\u00e8s, els efectes de la guerra i la seua plasmaci\u00f3 en la vida quotidiana, etc. Les jornades s\u2019organitzaren al voltant de tres \u00e0mbits d\u2019estudi que recolliren un ampli i heterogeni espectre de q\u00fcestions relatives al fenomen de la Guerra del Franc\u00e8s als territoris de parla catalana. Aix\u00ed, el primer \u00e0mbit tract\u00e0 el tema de la dominaci\u00f3 francesa, el segon el de la resist\u00e8ncia i el tercer el de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra. La present publicaci\u00f3 inclou els textos presentats durant les jornades del Bruc. D\u2019altra banda, durant bona part del 2008 diferents poblacions catalanes van acollir un cicle de confer\u00e8ncies que, titulades \u00abGuerra i municipis\u00bb, va aplegar diferents especialistes en la mat\u00e8ria. La part final de la publicaci\u00f3 recull les seves aportacions.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"106\" height=\"151\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Assemblea_Bages.JPG\" alt=\"\" class=\"wp-image-222 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Luj\u00e1n i Feliu, Oriol<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>El Pacte per la llibertat : l&#8217;Assemblea del Bages (1971-1979).<\/em><br>[Manresa] : Zenobita, 2011<br>159 p<br>ISBN: 9788492571550<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Aquest llibre explica el paper que va tenir l\u2019Assemblea del Bages durant la Transici\u00f3, aix\u00ed com la seva relaci\u00f3 amb els moviments que sorgiren a favor de la democr\u00e0cia i el proc\u00e9s per arribar-hi. Explica la realitat local i comarcal i la relaciona amb el context hist\u00f2ric general, tot vinculant l\u2019Assemblea del Bages dins l\u2019Assembla de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"100\" height=\"150\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/joventut_nacionalista.JPG\" alt=\"\" class=\"wp-image-224 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Mart\u00edn i Berbois, Josep Llu\u00eds<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Joventut Nacionalista de Catalunya : escola de patriotes.<\/em><br>Catarroja Barcelona : Afers 2011<br>430 p.&nbsp; (Recerca i Pensament ; 60)<br>ISBN: 9788492542444<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> Aquest llibre estudia un dels temes m\u00e9s desconeguts de la hist\u00f2ria recent de Catalunya: les organitzacions politicojuvenils. S\u2019hi explica detalladament la hist\u00f2ria de la Joventut Nacionalista de Catalunya, els joves de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya (CDC). L\u2019obra aprofundeix, des de diferents punts de vista, en l\u2019an\u00e0lisi de les Joventuts de CDC des de la seva fundaci\u00f3 el 1976 fins al 2008. S\u2019hi tracten l\u2019evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica, les propostes pol\u00edtiques per a les campanyes electorals, les enteses i les diverg\u00e8ncies amb CDC, Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya i Uni\u00f3 de Joves, les accions reivindicatives, les lluites internes, l\u2019estructura organitzativa, els congressos i els seus entramats, les relacions amb altres entitats o organismes catalans com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Federaci\u00f3 Nacional d\u2019Estudiants de Catalunya, i els contactes amb altres organitzacions pol\u00edtiques de l\u2019Estat espanyol i d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"105\" height=\"150\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/guerra_frances.JPG\" alt=\"\" class=\"wp-image-226 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Moliner i Prada, Antoni<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>La Guerra del Franc\u00e8s a Catalunya segons el diari de Raimon Ferrer<\/em>.<br>Bellaterra : Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2010<br>364 p. ; 23 cm (Documents, 92)<br>ISBN: 978-84-490-2661-4<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong>: Barcelona cautiva, dietari escrit pel pare Raimon Ferrer (1777-1821), \u00e9s una obra fonamental sobre l\u2019ocupaci\u00f3 napole\u00f2nica de Catalunya i l\u2019organitzaci\u00f3 de la resist\u00e8ncia durant la Guerra del Franc\u00e8s (1808-1814). Espectador privilegiat, dedicat a l\u2019assist\u00e8ncia hospital\u00e0ria i a les presons reials, d\u00f3na testimoni de tot el que succeeix a la ciutat i al Principat. Recull totes les informacions i mitifica l\u2019esperit de resist\u00e8ncia dels catalans i la seva fidelitat a Ferran VII. L\u2019obra cont\u00e9 refer\u00e8ncies molt valuoses sobre la vida quotidiana i els problemes generats per l\u2019ocupaci\u00f3 francesa. Entre altres aspectes, tracta sobre l\u2019evoluci\u00f3 del comer\u00e7, el problema de les subsist\u00e8ncies i la mendicitat; les q\u00fcestions fiscals i monet\u00e0ries; l\u2019evoluci\u00f3 de la guerra, les accions militars de l\u2019ex\u00e8rcit espanyol, sometents i miquelets, i del franc\u00e8s; la situaci\u00f3 dels hospitals militars i el nombre de morts; les disputes i divisions entre autoritats civils i militars; el fenomen de la deserci\u00f3, el bandolerisme i la inseguretat; les noves institucions creades pels \u00abpatriotes\u00bb i l\u2019administraci\u00f3 del govern intr\u00fas; els personatges m\u00e9s destacats de la vida pol\u00edtica i militar; la propaganda patriota i l\u2019afrancesada; les pr\u00e0ctiques religioses i la situaci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia; la vida cultural, el teatre, la premsa i les festes, etc. Aquesta obra es reedita amb motiu del bicentenari de la Guerra del Franc\u00e8s. El llibre incorpora en un CD els set volums, que s\u00f3n de gran inter\u00e8s per als investigadors i estudiosos de la hist\u00f2ria de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/dictadura_franco.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Riquer i Permanyer, Borja de<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>La Dictadura de Franco.<\/em><br>Barcelona : Cr\u00edtica : Marcial Pons, 2010<br>946 p.&nbsp; (Historia de Espa\u00f1a, 9)<br>ISBN: 9788498920635<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum: <\/strong>Este noveno volumen de los doce de que consta la Historia de Espa\u00f1a dirigida por los profesores Fontana y Villares y editada por Marcial Pons y Editorial Cr\u00edtica analiza la dictadura del general Franco, el m\u00e1s duradero de los reg\u00edmenes que gobernaron Espa\u00f1a en el siglo XX. Es de este hecho del que surge la necesidad de ir m\u00e1s all\u00e1 de los debates sobre sus or\u00edgenes y naturaleza para considerar en toda su complejidad las realidades de una larga \u00e9poca de represi\u00f3n y resistencia, de miseria inicial y desarrollo econ\u00f3mico, de inmovilismo pol\u00edtico y desgaste progresivo del sistema, de una cultura estrechamente controlada que consigui\u00f3 con el tiempo hacer o\u00edr sus voces cr\u00edticas.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/fets_setmana_tragica.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Termes i Ard\u00e8vol, Josep; Segura i Mas, Antoni; Gabriel, Pere; Rub\u00ed i Casals, M. Gemma, [et al.]<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Els Fets de la Setmana Tr\u00e0gica (1909) : actes de les jornades organitzades pel CHCC, 28 i 29 de maig de 2009.<\/em><br>Barcelona : Centre d&#8217;Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de Catalunya : Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresid\u00e8ncia, 2010<br>219 p. (Personatges i fets ; 4)<br>ISBN: 9788439386247<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> Aquesta obra recull les pon\u00e8ncies presentades a les jornades que, amb el mateix t\u00edtol, el CHCC va organitzar l\u2019any 2009, en motiu de la commemoraci\u00f3 del centenari dels fets.<br>Acc\u00e9s al document: https:\/\/www20.gencat.cat\/docs\/Departament_de_la_Vicepresidencia\/0-WEB_AEC_CHCC\/CHCC\/01-El%20centre\/Publicacions\/Doc_Setmana_Tragica_llibre.pdf<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/joan_esterlich.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Gonz\u00e1lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>De com es guanyen els vots : Joan Esterlich i la circumscripci\u00f3 de Girona durant la II Rep\u00fablica.<\/em><br>Palma de Mallorca : Lleonard Muntaner, 2010<br>172 p.&nbsp; (Trafalempa ; 8)<br>ISBN: 9788492562701<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/noticia_de_catalunya.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Vicens Vives, Jaume ; Riquer i Permanyer, Borja de (avantpr\u00f2leg)<\/strong><br><em>Not\u00edcia de Catalunya. Nosaltres els catalans<\/em><br>Barcelona : Vicens Vives, 2010<br>248 p. (Jaume Vicens Vives. Obra escollida, 1)<br>ISBN: 978-84-316-9658-0<br><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/pagines.uab.cat\/anyvicensvives\/sites\/pagines.uab.cat.anyvicensvives\/files\/AVANTPR%C3%92LEG.pdf\" target=\"_blank\">Acc\u00e9s a l&#8217;avantpr\u00f2leg de Borja de Riquer<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/historiografia_lleida.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Casals i Berg\u00e9s, Quint\u00ed<\/strong><br><em>Els inicis de la historiografia contempor\u00e0nia a Lleida (1750-1860)<\/em><br>La Pobla de Claramunt : Ajuntament de la Pobla de Claramunt, 2010<br>139 p.&nbsp; (Col\u00b7lecci\u00f3 Claramonte, 3)<br>ISBN: 9788460650829<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Els inicis de la historiografia contempor\u00e0nia a Lleida (1750-1860) fa refer\u00e8ncia als primers historiadors contemporanis de la capital de Ponent i al desenvolupament dels moviments literaris que hi havia entre finals del segle XVIII i primera meitat del XIX.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/setmana_tragica_motius.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Jim\u00e9nez Fern\u00e1ndez, M. Carme; Sauch Cruz, N\u00faria (Eds.)<\/strong><em>&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>La Setmana tr\u00e0gica : motius i fets.<\/em><br>[M\u00f3ra la Nova] : Institut Ramon Muntaner [etc.], 2010<br>175 p.<br>ISBN: 9788461463459<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Aquest llibre inclou el cicle de confer\u00e8ncies i el cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 del projecte que amb motiu del Centenari de la Setmana Tr\u00e0gica van realitzar els Grups de Recerca Local de Barcelona coordinats per l\u2019Institut Ramon Muntaner i amb el suport de l\u2019Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona i regidoria de Drets Civils, i la Coordinadora de Centres d\u2019Estudis de Parla Catalana.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/origens_republicanisme.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Rub\u00ed i Casals, Maria Gemma (Coord.);&nbsp; Izquierdo Ballester, Santiago (Coord.)<\/strong><br><em>Els Or\u00edgens del republicanisme nacionalista : el Centre Nacionalista Republic\u00e0 a Catalunya (1906-1910).<\/em><br>Barcelona : Centre d&#8217;Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de Catalunya : Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresid\u00e8ncia, 2009<br>363 p. (Personatges i fets ; 3)<br>ISBN: 9788439381518<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> El principal objectiu perseguit ha estat esbrinar els or\u00edgens hist\u00f2rics del republicanisme nacionalista o del nacionalisme republic\u00e0 a partir de la formaci\u00f3 del Centre Nacionalista Republic\u00e0 (CNR), del qual sabi\u00e9m que existia a Barcelona, per\u00f2 n&#8217;ignor\u00e0vem la pres\u00e8ncia a la resta de Catalunya.<br>Acc\u00e9s al document: https:\/\/www20.gencat.cat\/docs\/Departament_de_la_Vicepresidencia\/0-WEB_AEC_CHCC\/CHCC\/01-El%20centre\/Publicacions\/Doc_CNR_llibre.pdf<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/cataluna_vigilancia.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Gonz\u00e1lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>Catalu\u00f1a bajo vigilancia : el consulado italiano y el fascio de Barcelona, 1930-1943.<\/em><br>Val\u00e8ncia : Universitat de Val\u00e8ncia, cop. 2009<br>377 p.&nbsp;&nbsp; (Hist\u00f2ria. Universitat de Val\u00e8ncia)<br>ISBN: 9788437074009<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> A lo largo del per\u00edodo de entreguerras, la evoluci\u00f3n pol\u00edtica, social y econ\u00f3mica de Catalu\u00f1a despert\u00f3 un especial inter\u00e9s en la diplomacia extranjera destacada en Barcelona y Madrid. La importancia de las inversiones de diferentes multinacionales en territorio catal\u00e1n, las complicadas relaciones entre Catalu\u00f1a y Espa\u00f1a y su movimiento nacionalista suscitaron m\u00faltiples informes que las legaciones diplom\u00e1ticas enviaron a sus respectivos Ministerios de Asuntos Exteriores. Entre las principales potencias interesadas en la suerte de la Catalu\u00f1a aut\u00f3noma (desde 1931) y de su futuro pol\u00edtico, destac\u00f3 la Italia fascista a trav\u00e9s de su consulado en Barcelona y de su embajada en Madrid. De este modo, el presente volumen analiza diferentes aspectos de la atenci\u00f3n prestada por los diplom\u00e1ticos italianos a los diferentes escenarios hist\u00f3ricos de la Catalu\u00f1a del per\u00edodo 1930-1943.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/lluis_companys.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Gonz\u00e1lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>Llu\u00eds Companys : un home de govern.<\/em><br>Barcelona : Base, 2009<br>165 p.<br>ISBN: 9788492437269<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> Llu\u00eds Companys, el president de la Generalitat que va esdevenir un mite amb la seva tr\u00e0gica mort, no \u00e9s una figura f\u00e0cil d\u2019enfocar per a un historiador. El present llibre d\u2019Arnau Gonz\u00e0lez analitza, amb rigor, per\u00f2 tamb\u00e9 de manera clara i amb esperit de divulgaci\u00f3, la traject\u00f2ria pol\u00edtica de Companys, centrant-se en l\u2019etapa re\u00adpublicana, \u00e9s a dir, entre 1931 i 1940. I ho fa a l\u2019inversa, situant el seu afusellament com a origen d\u2019una visi\u00f3 totalment distorsionada del pol\u00edtic catal\u00e0. A partir d\u2019aquesta distorsi\u00f3 s\u2019analitzen els seus passos anteriors i es reconstrueix la seva actuaci\u00f3 pol\u00edtica des del 14 d\u2019abril de 1931. Una traject\u00f2ria que el portar\u00e0 a desenvolupar infinitat de c\u00e0rrecs en els quals sempre el seu rol ser\u00e0 l\u2019actuaci\u00f3 pol\u00edtica en\u00e8rgica i emotiva, de vegades enfrontada amb la gesti\u00f3 ins\u00adti\u00adtu\u00adcional pura i dura. Un llibre a l\u2019abast del gran p\u00fablic interessat per la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds, narrat de manera amena i planera, alhora que una visi\u00f3 de Companys que aportar\u00e0 noves dades a estudiosos i historiadors. L\u2019apassionant vida d\u2019un pol\u00edtic odiat i admirat, insultat i exaltat, mobilitzador de masses i jugador arriscat. Una figura que nom\u00e9s aconseguir\u00e0 el consens social i pol\u00edtic en la seva mort a mans del dictador.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/cruilla_andorrana.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Gonz\u00e1lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>La Cru\u00eflla andorrana de 1933 : revoluci\u00f3 de la modernitat.<\/em><br>[Valls] : Cosset\u00e0nia, 2009<br>239 p. (Col\u00b7lecci\u00f3 El Tinter ; 96)<br>ISBN: 9788497914970<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> La present obra aporta llum sobre un fet hist\u00f2ric d\u2019indubtable transcend\u00e8ncia en la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia d\u2019Andorra: la revoluci\u00f3 de 1933 i els seus efectes. Un esdeveniment que certificaria el trencament definitiu de la traject\u00f2ria andorrana, fins aquells moments en certa mesura al marge de la hist\u00f2ria europea, per desencadenar un proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3 de gran abast els efectes dels quals encara podem veure. Des de la reclamaci\u00f3 del sufragi universal mascul\u00ed fi ns a l\u2019ocupaci\u00f3 del pa\u00eds per part de la Gendarmeria francesa, passant per les vagues dels obrers que treballaven en les obres de la Fhasa o les disputes diplom\u00e0tiques entre Fran\u00e7a i Espanya referents a Andorra, amb la Generalitat de Catalunya pel mig, l\u2019any 1933 esdevindr\u00e0 un punt d\u2019inflexi\u00f3 en la mil\u00b7len\u00e0ria hist\u00f2ria andorrana.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/estudis_bagencs_11.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Rub\u00ed i Casals, Maria Gemma (Ed.)<\/strong><br><em>Manresa i la Catalunya central a la guerra del franc\u00e8s : de la revolta a la destrucci\u00f3.<\/em><br>Manresa : Centre d&#8217;Estudis del Bages : Ajuntament de Manresa, 2009<br>261 p.&nbsp; (Miscel\u00b7l\u00e0nia d&#8217;estudis bagencs ; 11)<br>ISBN: 9788487618932<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong>: Aquest llibre \u00e9s l&#8217;11\u00e8. volum de la Miscel\u00b7l\u00e0nia d&#8217;Estudis Bagencs i recull les aportacions, apliades amb altres textos, presentades a la Jornada d&#8217;Estudis De la Revolta a la Destrucci\u00f3: el Paper de Manresa i el Bages a la Guerra del Franc\u00e8s, que es desenvolup\u00e0 a Manresa el 17 de maig de 2008.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/dreta_espanyola.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Culla, Joan B.<\/strong><br><em>La Dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008<\/em><br>Barcelona : La Campana, 2009<br>619 p.&nbsp; (Obertures, 26)<br>ISBN: 9788496735286<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p> <strong>Resum:<\/strong> El llibre de Joan B. Culla t\u00e9 l&#8217;objectivitat de l&#8217;historiador que s&#8217;ha documentat durant anys, per\u00f2 tamb\u00e9 l&#8217;agudesa de qui vol fer entenedors els complexos or\u00edgens, els avatars a les urnes, els c\u00edclics problemes de lideratge d&#8217;una for\u00e7a pol\u00edtica que ha arribat a obtenir suports electorals superiors al 20 per cent dels vots. Partint del naixement i la consolidaci\u00f3 d&#8217;Alianza Popular, el llibre analitza de manera penetrant les dues d\u00e8cades de vida del PP catal\u00e0, les ziga-zagues t\u00e0ctiques que ha dibuixat, els ascensos i les caigudes dels successius l\u00edders (els germans Fern\u00e1ndez D\u00edaz, Vidal-Quadras, Piqu\u00e9, Sirera.), l&#8217;equilibri impossible entre les exig\u00e8ncies de la pol\u00edtica catalana i el rigor\u00f3s unitarisme del PP estatal. La dreta espanyola a Catalunya \u00e9s una investigaci\u00f3 sense precedents narrada amb la prosa clara, intencionada i de fina ironia d&#8217;un exigent historiador.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/construccio_modernitat.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Casals Berg\u00e9s, Quint\u00ed; Pons i Alt\u00e9s, Josep Maria<\/strong> <strong>(Eds.)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>La Construcci\u00f3 de la modernitat a Lleida : Manuel Fuster Arnaldo i el seu temps<\/em>.<br>Lleida : Institut d&#8217;Estudis Ilerdencs : Diari Segre, DL 2009<br>135 p.<br>ISBN: 9788461309009<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Estudi hist\u00f2ric sobre Lleida i el seu alcalde Manuel Fuster amb motiu dels 150 anys del seu mandat a l&#8217;Ajuntament de Lleida. Reconstrueix la figura de Manuel Fuster, alcalde de Lleida de 1859 a 1862, i el moment hist\u00f2ric que va viure la ciutat a les acaballes del segle XIX, amb el final de l&#8217;antic r\u00e8gim i l&#8217;arribada de noves idees a Catalunya com el republicanisme, el liberalisme i el socialisme. Tot i que havia estat nomenat alcalde pr\u00e8viament el 1842, la segon etapa fou la m\u00e9s fruct\u00edfera perqu\u00e8 el seu govern propici\u00e0 tot un proc\u00e9s de transformacions que van conduir Lleida cap a una via de canvis que tamb\u00e9 es respiren a Catalunya i Espanya a partir de la segona meitat del segle XIX. L&#8217;enderroc de les muralles medievals, l&#8217;arribada del ferrocarril a la ciutat, els primers treballs d&#8217;ordenaci\u00f3 urbana, la projecci\u00f3 del primer gran parc urb\u00e0, com fou la construcci\u00f3 dels Camps Elisis, foren alguns dels elements m\u00e9s emblem\u00e0tics que, amb el suport del sector liberal progressista, constitu\u00efren l&#8217;acci\u00f3 de govern del projecte de Manuel Fuster. Una col\u00b7lecci\u00f3 amb les primeres fotografies de la ciutat completa aquest retrat de la Lleida que entrava al segle XX de la m\u00e0 d&#8217;un dels seus alcaldes m\u00e9s importants.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/quint227.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Casals Berg\u00e9s, Quint\u00ed (Ed.)<\/strong><br><em>Colecci\u00f3n de noticias, \u00f3 sea, Memorias para formar la historia de la antiqu\u00edsima y nobil\u00edsima Ciudad de L\u00e9rida <\/em>\/ de Mari\u00e0 Olives (1840)<br>Lleida : Institut d&#8217;Estudis Ilerdencs, 2009<br>473 p. (Clau de volta, 2)<br>ISBN: 9788496908321<br>Acc\u00e9s al document: https:\/\/hdl.handle.net\/10459.1\/23846<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Transcripci\u00f3 i edici\u00f3 de l\u2019obra del primer historiador lleidat\u00e0 contemporani: Mari\u00e0 Olives i Roca (Lleida, 1787-1845). A m\u00e9s a m\u00e9s, hi ha un pr\u00f2leg inicial amb la biografia del citat historiador i l&#8217;an\u00e0lisi historiogr\u00e0fic de la seva obra, aix\u00ed com la seva incid\u00e8ncia en l&#8217;\u00e0mbit cultural i pol\u00edtic lleidat\u00e0 elaborat per Quint\u00ed Casals.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/diputats_catalans_1933-39.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Gonz\u00e1lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>Els Diputats catalans a les corts republicanes, 1933-1939.<\/em><br>Barcelona : Publicacions de l&#8217;Abadia de Montserrat, 2009<br>383 p.&nbsp;&nbsp; (Textos i estudis de cultura catalana ; 145)<br>ISBN: 9788498831023<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> Aquest llibre clou l\u2019estudi sobre la representaci\u00f3 parlament\u00e0ria catalana durant la II Rep\u00fablica Espanyola, que Arnau Gonz\u00e0lez ja va comen\u00e7ar amb Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933), publicat el 2006. El present volum defineix les continu\u00eftats i variacions a les elits pol\u00edtiques catalanes a Madrid.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/progreso_libertad.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Santirso Rodr\u00edguez, Manuel<\/strong><br><em>Progreso y libertad : Espa\u00f1a en la Europa liberal, 1830-1870<\/em>.<br>Barcelona : Ariel, 2008<br>375 p.&nbsp; (Historia)<br>ISBN: 9788434452398<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>&nbsp;<\/strong><br><strong>Resum:&nbsp; <\/strong>Manuel Santirso, a trav\u00e9s de <em>Progreso y Libertad, Espa\u00f1a en la Europa liberal (1830-1870)<\/em>, nos acerca la realidad espa\u00f1ola del siglo XIX mediante su inserci\u00f3n en Europa. El autor da una visi\u00f3n de la Espa\u00f1a isabelina como parte inseparable de la Europa liberal y en consecuencia, como uno de sus motores. No niega las peculiaridades y las caracter\u00edsticas especiales de Espa\u00f1a y de los espa\u00f1oles, pero desmonta a lo largo de casi 400 p\u00e1ginas la idea de que Espa\u00f1a era la tierra cl\u00e1sica del fanatismo, de la pereza, de los caminos reales y de los autos de fe, insert\u00e1ndola plenamente en el liberalismo europeo surgido tras las revoluciones.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Alfons_XIII_0.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Riquer i Permanyer, Borja<\/strong><br><em>Alfons XIII i Francesc Camb\u00f3, unes relacions dif\u00edcils. Discurs llegit el dia 11 de desembre de 2008 en l&#8217;acte de recepci\u00f3 p\u00fablica de Borja de Riquer i Permanyer a la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona i contestaci\u00f3 de l&#8217;acad\u00e8mic numerari Carlos Seco Serrano.<\/em><br>Barcelona : Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres, 2008<br>79 p.<br>ISBN: 9788497797115<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/ossorio.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Gonz\u00e1lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>Un catalanofilo de Madrid: epistolario catal\u00e1n de \u00c1ngel Ossorio.<\/em><br>Bellaterra : Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2008<br>428 p.<br>ISBN: 978-84-490-2528-0<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum: <\/strong>La presente obra pretende acabar con la injusticia hist\u00f3rica que supone el olvido al que ha sido sometida la figura de \u00c1ngel Ossorio y Gallardo. Y lo hace desde uno de los aspectos que m\u00e1s interesar\u00eda al jurisconsulto, pol\u00edtico e intelectual madrile\u00f1o: su visi\u00f3n de Catalu\u00f1a y del catalanismo. Una relaci\u00f3n, la de Ossorio con Catalu\u00f1a, de una extraordinaria intensidad y sinceridad, desde 1907 cuando fue nombrado gobernador civil de Barcelona hasta su muerte en el exilio argentino en 1946. Durante estas cuatro d\u00e9cadas Ossorio ir\u00e1 adquiriendo la amistad y la admiraci\u00f3n de una larga lista de los principales protagonistas de la vida pol\u00edtica, cultural y social de Catalu\u00f1a. Una relaci\u00f3n que lo convertir\u00e1 en un verdadero \u00abamigo\u00bb de todo lo catal\u00e1n, y a\u00fan m\u00e1s, en uno de los pocos catalan\u00f3filos espa\u00f1oles de la primera mitad del siglo XX.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/itineraris_guerra_frances.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Sauch Cruz, N\u00faria (Ed.)<\/strong><br><em>Itineraris de la guerra del Franc\u00e8s : una passejada per la hist\u00f2ria dels territoris de parla catalana.<\/em><br>Bruc : Ajuntament del Bruc ; [M\u00f3ra la Nova] : Institut Ramon Muntaner, 2008<br>79 p.<br>ISBN: 9788461242030<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><br><strong>Resum:<\/strong><br>Guia dels itineraris que els centres i institut d&#8217;estudis dels territoris de parla catalana organitzen el 2008 amb motiu del Bicentenari de la Guerra del Franc\u00e8s. Amb motiu de l&#8217;inici del bicentenari de la guerra del Franc\u00e8s (1808 &#8211; 1814), l&#8217;Institut Ramon Muntaner ha coordinat l&#8217;edici\u00f3 d&#8217;una guia d&#8217;itineraris, organitzats per diversos centres d&#8217;estudis de parla catalana, que s&#8217;endinsen en la hist\u00f2ria de diverses localitats ara fa dos-cents anys. L&#8217;Arbo\u00e7, Valls, M\u00f3ra d&#8217;Ebre, Tortosa, Ulldecona, Gratallops i Bellmunt s\u00f3n les cinc poblacions de les comarques de Tarragona en les quals s&#8217;han dissenyat recorreguts pels escenaris de la guerra del Franc\u00e8s. A tot Catalunya, s&#8217;han marcat dotze itineraris. La guia la lliuren gratu\u00eftament els centres i instituts d&#8217;estudis que fan un itinerari.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/cambo.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Riquer i Permanyer, Borja de<\/strong><br><em>Francesc Camb\u00f3: entre la Monarqu\u00eda i la Rep\u00fablica (1930-1932)<\/em><br>Barcelona : Base, 2007.<br>200 p.<br>ISBN: 84-85031-83-2<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong>: El l\u00edder catalanista Francesc Camb\u00f3 va ser tamb\u00e9 un dels referents pol\u00edtics m\u00e9s emblem\u00e0tics de la dreta espanyola del primer ter\u00e7 del segle XX. \u00c9s per aix\u00f2 que resulta del m\u00e9s gran inter\u00e8s analitzar quina va ser la seva posici\u00f3 pol\u00edtica en un moment cabdal, el que va des de la fi de la Dictadura de Primo de Rivera (gener 1930) fins a l\u2019adveniment de la Rep\u00fablica(abril 1931), at\u00e8s que ell mateix creia que aquella era la meva hora. L\u2019obra de Borja de Riquer il\u00b7lumina amb noves dades, in\u00e8dites fins avui, l\u2019actuaci\u00f3 de Camb\u00f3, un pol\u00edtic considerat llavors la gran esperan\u00e7a dels sectors conservadors espanyols i de la Monarquia d\u2019Alfons XIII. Enfront del que fins ara s\u2019ha dit i el mateix Camb\u00f3 ha deixat escrit a les seves Mem\u00f2ries, Riquer explica les causes reals (l\u2019oposici\u00f3 dels sectors militars i civils m\u00e9s reaccionaris) que impediren que el l\u00edder catalanista assum\u00eds un lloc rellevant en el govern espanyol. El llibre reprodueix documents in\u00e8dits que donen una nova visi\u00f3 de l\u2019actitud de Francesc Camb\u00f3 enfront del r\u00e8gim republic\u00e0, del seu pensament pol\u00edtic davant la crisi de juliol de 1936 i, tot plegat, ofereix una nova imatge d\u2019aquest pen\u00faltim Camb\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/politics_militars.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Ramisa i Verdaguer, Maties<\/strong><br><em>Pol\u00edtics i militars a la Guerra del Franc\u00e8s (1808-1814)<\/em><br>Lleida : Institut d&#8217;Estudis Ilerdencs : Diputaci\u00f3 de Lleida, 2008<br>461 p.&nbsp; (Xicar. Llibres d&#8217;hist\u00f2ria, 1)<br>ISBN: 9788496908086<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> L\u2019obra Pol\u00edtics i militars a la Guerra del Franc\u00e8s (1808-1814) aprofundeix en diversos aspectes encara poc estudiats d\u2019aquest conflicte b\u00e8l\u00b7lic que inaugura la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia al nostre pa\u00eds. Descriu la mentalitat i el capteniment de les elits catalanes de l\u2019\u00e8poca, treu a la llum la personalitat i actuaci\u00f3 dels dirigents pol\u00edtics \u2013molts d\u2019ells for\u00e7a desconeguts\u2013 que van bastir la resist\u00e8ncia antinapole\u00f2nica a Catalunya, i exposa l\u2019evoluci\u00f3 de les institucions de govern del Principat: vocals catalans a la Junta Central espanyola, diputats catalans a les Corts de C\u00e0dis, Junta Superior de Catalunya i Diputaci\u00f3. Tamb\u00e9 analitza les relacions entre el Principat i el govern espanyol durant la guerra, i la coexist\u00e8ncia \u2013sovint tensa\u2013 entre els pol\u00edtics catalans i els militars de l\u2019ex\u00e8rcit regular present a Catalunya. Una altra part del treball es dedica a l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019esmentat ex\u00e8rcit regular que va actuar aqu\u00ed contra les tropes franceses: els seus caps militars, l\u2019estrat\u00e8gia i actuaci\u00f3 pr\u00e0ctica, els costos econ\u00f2mics i l\u2019aparell administratiu (Intend\u00e8ncia). Tamb\u00e9 hi ha a l\u2019obra \u00e0mplies refer\u00e8ncies a la pol\u00edtica econ\u00f2mica i fiscalitat, aix\u00ed com al fen\u00f2men del radicalisme, a les conspiracions i a l\u2019espionatge. Pol\u00edtics i militars a la Guerra del Franc\u00e8s (1808- 1814) \u00e9s el fruit d\u2019un rigor\u00f3s treball de recerca als arxius de Madrid, Seg\u00f2via, Simancas i Barcelona. Es basa en una documentaci\u00f3 en bona part in\u00e8dita, i es complementa amb la refer\u00e8ncia a la bibliografia m\u00e9s actual. L\u2019obra t\u00e9 vocaci\u00f3 de precisi\u00f3 hist\u00f2rica, per\u00f2 tamb\u00e9 de s\u00edntesi i de divulgaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Casino_de_Vic.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Ramisa i Verdaguer, Maties; Ponce i Vivet, Santi<\/strong><br><em>El Casino de Vic : 1848-2008.<\/em><br>Vic : Eumo : Casino de Vic, 2008<br>235 p.&nbsp; (L&#8217;entorn)<br>ISBN: 9788497662925<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> La nova societat industrial forjada al segle XIX va generar espais de sociabilitat laics adequats per al nou m\u00f3n urb\u00e0, que es concretaven en f\u00f3rmules associatives que perseguien objectius espec\u00edfics. Aix\u00ed trobem els casinos, que oferien un espai recreatiu i l\u00fadic als socis, procedents de les classes dirigents. Acollien una burgesia en ascens, ja fos d\u2019origen industrial, comercial o agrari i tamb\u00e9 les professions liberals. El Casino de Vic, nascut el 1848, \u00e9s el segon casino m\u00e9s antic de Catalunya i un dels degans d\u2019Espanya. Ha aplegat les classes dirigents de la ciutat i de la comarca d\u2019Osona. Durant la segona meitat del segle XIX i primer ter\u00e7 del segle XX, tenia un car\u00e0cter marcadament elitista, per\u00f2 mai no ha estat impermeable a la resta de col\u00b7lectius, especialment a la segona meitat del segle XX. De forma progressiva, el Casino de Vic s\u2019ha anat transformant en un centre cultural i social molt actiu i molt viu. Va n\u00e9ixer com a casino dels senyors per esdevenir un casino de ciutadans inquiets. Entitat d\u2019entitats, degana del moviment associatiu de Vic, la seva petjada en la hist\u00f2ria ha estat profunda. Un espai al centre de la ciutat per compartir, conviure i conversar.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Llibre-Lliga-Regionalista-de-Sabadell.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Mart\u00edn i Berbois, Josep Llu\u00eds<\/strong><br><em>La Lliga Regionalista de Sabadell o l&#8217;oc\u00e0s d&#8217;un partit (1931-1945)<\/em><br>Barcelona : Publicacions de l&#8217;Abadia de Montserrat, 2008<br>232 p. (Textos i estudis de cultura catalana, 132 )<br>ISBN: 9788478265541<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Els anys trenta no van ser un moment \u00f2ptim per als interessos pol\u00edtics de la Lliga Regionalista de Barcelona. Com era previsible, la Lliga de Sabadell tamb\u00e9 es va veure immergida en una notable desorientaci\u00f3, que es va traduir en la derrota electoral de tots els comicis que es dugueren a terme al llarg de la Segona Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/irrupcio_dona.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Gonz\u00e0lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>La irrupci\u00f3 de la dona en el catalanisme (1931-1936)<\/em><br>Barcelona : Publicacions de l&#8217;Abadia de Montserrat, 2007<br>246 p.&nbsp; (Biblioteca Serra d&#8217;Or)<br>ISBN: 9788484158554<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> El llibre aborda el paper de la dona en el moviment catalanista durant la II Rep\u00fablica (1931-1936), moment en qu\u00e8 despr\u00e9s de l&#8217;aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 del 1931, se li conced\u00ed el dret de sufragi.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Llibre-Cartes-en-temps-de-guerra.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Mart\u00edn i Berbois, Josep Llu\u00eds (Ed.)<\/strong><br><em>Cartes en temps de guerra : epistolari entre Miquel Carreras i Costajuss\u00e0 i Joan Llonch Salas (1936-1938)<\/em><br>Barcelona : Ajuntament de Sabadell : Fundaci\u00f3 Bosch i Cardellach : Obra Social Caixa de Sabadell : Mediterr\u00e0nia, 2007<br>133 p.<br>ISBN: 9788483348246<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/companys.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Gonz\u00e0lez i Vilalta, Arnau; Bou, Gisela<\/strong><br><em>La creaci\u00f3 del mite Llu\u00eds Companys. El 6 d\u2019octubre de 1934 i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo.<\/em><br>Barcelona: Base, 2007<br>456 p\u00e0gs.<br>ISBN: 84-85031-72-6<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> El llibre d\u2019Arnau Gonz\u00e0lez i Gisela Bou La creaci\u00f3 del mite Llu\u00eds Companys. El 6 d\u2019octubre de 1934 i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo, basat en l\u2019apassionant correspond\u00e8ncia in\u00e8dita entre Companys i el seu advocat madrileny, descobreix aspectes fins ara desconeguts de la personalitat del president de la Generalitat, simb\u00f2lic m\u00e0rtir de la Catalunya contempor\u00e0nia.<br>L\u2019empresonament del president Companys pel govern republic\u00e0 espanyol despr\u00e9s del frac\u00e0s de la proclamaci\u00f3 per part de la Generalitat de l\u2019Estat catal\u00e0 dins la Rep\u00fablica federal espanyola el 6 d\u2019octubre de 1934 va ser l\u2019inici del naixement del mite Companys, que s\u2019intensificaria amb el seu assassinat al castell de Montju\u00efc, per ordre del general Franco, el 15 d\u2019octubre de 1940.<br>El 1934 Companys va encarregar la seva defensa jur\u00eddica davant del Tribunal de Garanties Constitucionals a l\u2019advocat madrileny \u00c1ngel Ossorio y Gallardo, qui va entendre la necessitat de presentar un Companys sacrificat per Catalunya, per les seves llibertats i per la democr\u00e0cia republicana. El llibre d\u2019Arnau Gonz\u00e0lez i Gisela Bou \u00e9s una de les aportacions m\u00e9s valuoses al coneixement d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/montornes.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Gonz\u00e0lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s (1931-1945). De la il\u00b7lusi\u00f3 democr\u00e0tica al primer franquisme.<\/em><br>[Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s] : Servei de Cultura de l\u2019Ajuntament de Montorn\u00e8s : Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2007.<br>132 p. (Montorn\u00e8s de Recerca Hist\u00f2rica, 2)<br>ISBN: 978-84-8415-954-4<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> El per\u00edode 1931-1945 fou per a Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s una etapa de grans canvis i transformacions tant socials com pol\u00edtiques i culturals. El pas de la Dictadura de Primo de Rivera a la II Rep\u00fablica va suposar una renovaci\u00f3 de la vida del municipi que es va veure accentuada per l\u2019esclat de la Guerra Civil i que va acabar trencant-se amb la instauraci\u00f3 del r\u00e8gim franquista. L\u2019estudi analitza aquestes m\u00faltiples transformacions de l\u2019estructura pol\u00edticosocial i els fets que marcaren la hist\u00f2ria de Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s en aquells anys: des de la proclamaci\u00f3 de l\u2019Estat Catal\u00e0 el 6 d\u2019octubre de 1934 per part de la secci\u00f3 local d\u2019ERC, passant per la viol\u00e8ncia revolucionaria de la guerra, fins a la repressi\u00f3 de la Comisi\u00f3n de Libertad Vigilada del primer franquisme.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/catalans_caciquisme.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Rub\u00ed i Casals, Maria Gemma<\/strong><br><em>Els Catalans i la pol\u00edtica en temps del caciquisme : Manresa, 1875-1923<\/em>.<br>Vic : Eumo, 2006<br>280 p. (Biblioteca universit\u00e0ria (Eumo). Hist\u00f2ria,9)<br>ISBN: &nbsp;&nbsp; &nbsp;8497661788<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Maria Gemma Rub\u00ed ens proporciona una suggestiva an\u00e0lisi de com es va produir la lenta transici\u00f3 del liberalisme a la democr\u00e0cia a la ciutat de Manresa, prototipus de ciutat mitjana dins el teixit urb\u00e0 de Catalunya, en el per\u00edode de la Restauraci\u00f3 (1875-1923). El llibre proposa un model per explicar la transici\u00f3 de la pol\u00edtica protagonitzada per notables a la pol\u00edtica de masses que \u00e9s extrapolable a d&#8217;altres ciutats. El model conjuga diversos elements com s\u00f3n el progr\u00e9s del vot representatiu, el desenvolupament d&#8217;una pol\u00edtica competitiva i d&#8217;un cert pluralisme pol\u00edtic, la capacitat mobilitzadora del calolicisme pol\u00edtic i del republicanisme, la import\u00e0ncia de les relacions clientelars i el sorgiment d&#8217;un nou clientelisme associat als partits pol\u00edtics. Ens explica, en resum, com en aquell per\u00edode vam canviar la societat, les formes d&#8217;exercici del poder i els estils de fer pol\u00edtica en una direcci\u00f3 mes plural, malgrat que els canals de representaci\u00f3 no eren els adequats.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/arnau_nacio_2.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Gonz\u00e0lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>La naci\u00f3 imaginada. Els fonaments dels Pa\u00efsos Catalans (1931-1939)<\/em><br>Catarroja : Afers, 2006<br>380 p\u00e0gs<br>ISBN: 978-84-95916-57-0<br>Premi Prat de la Riba 2007 de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong>: Aquest llibre \u00e9s una an\u00e0lisi exhaustiva del per\u00edode constitutiu del pancatalanisme com a moviment cultural, pol\u00edtic i social, entre els anys 1931 i 1939. Concebut al llarg de la Renaixen\u00e7a, a la segona meitat del segle XIX, el terme \u201cPa\u00efsos Catalans\u201d es consolid\u00e0 als anys trenta del segle XX i tingu\u00e9 com a motor d\u2019expansi\u00f3 l\u2019Estatut d\u2019Autonomia assolit pel Principat, que fou l\u2019impulsor i el referent per a la resta dels territoris. El govern de la Generalitat de Catalunya, els partits pol\u00edtics, com ara ERC, la Lliga o UDC, i els moviments associatius nacionalistes, com ara Palestra o la FNEC, foren el model de les relacions amb els sectors pancatalanistes del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i de les Illes Balears, minoritaris per\u00f2 puixants. Els vincles entre els diferents territoris no foren f\u00e0cils i provocaren pol\u00e8miques que han arribat gaireb\u00e9 id\u00e8ntiques fins avui dia: la unitat de la llengua, l\u2019imperialisme catal\u00e0 o el terme a utilitzar per a definir totes les terres de llengua catalana. A partir d\u2019una recerca a fons en la premsa nacionalista d\u2019arreu dels Pa\u00efsos Catalans,d\u2019arxius particulars i d\u2019una \u00e0mplia bibliografia, hom pot concloure que el pancatalanisme de l\u2019\u00e8poca republicana establ\u00ed la primera pedra te\u00f2rica i pol\u00edtica d\u2019un moviment que es tall\u00e0 en sec el 1939 a causa de la instauraci\u00f3 de la dictadura franquista. L\u2019\u00fas i l\u2019acceptaci\u00f3 creixent del terme \u201cPa\u00efsos Catalans\u201d el va situar a poc a poc en un lloc destacat de l\u2019ideari del nacionalisme pancatal\u00e0 i, als anys seixanta, recuper\u00e0 protagonisme gr\u00e0cies a intel\u00b7lectuals com ara Joan Fuster.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/diputats_catalans.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Gonz\u00e0lez i Vilalta, Arnau<\/strong><br><em>Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933). Nacionalisme, possibilisme i reformisme social<\/em>.<br>Barcelona : Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2006<br>398 p. (Biblioteca Serra d&#8217;Or)<br>ISBN: 84-8415-773-1<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum: <\/strong>Els diputats escollits a les Corts Constituents de la II Rep\u00fablica formaren la primera representaci\u00f3 parlament\u00e0ria catalana caracteritzada pels postulats republicans, esquerrans i catalanistes, que apartava de manera quasi absoluta els vells partits din\u00e0stics, els radicals i els regionalistes de la Lliga. Una obra d\u2019una gran actualitat perqu\u00e8 segueix de prop la intensa batalla pol\u00edtica per a assolir l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de 1932.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/barcelona_centralista.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p class=\"has-small-font-size\"><strong>Fuster i Sobrepere, Joan<\/strong><br><em>Barcelona i l&#8217;estat centralista : ind\u00fastria i pol\u00edtica a la d\u00e8cada moderada (1843-1854).<\/em><br>Vic : Eumo, 2006<br>340 p.&nbsp; (Refer\u00e8ncies, 45)<br>ISBN: 8497661664<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong> Fuster analitza l&#8217;etapa de 1843 a 1854, la \u00abd\u00e8cada moderada\u00bb, en la qual s&#8217;estabilitza i es defineix el model del que ser\u00e0 l&#8217;Estat liberal espanyol fins a 1868. Per a Catalunya, aquella d\u00e8cada va ser especialment important perqu\u00e8 \u00e9s el moment que apareix en clarament les dificultats d&#8217;encaix d&#8217;una societat industrial en el marc d&#8217;un Estat espanyol amb vocaci\u00f3 especialment agr\u00e0ria, els dirigents del qual rebutjaven la industrialitzaci\u00f3 moderna, la f\u00e0brica i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en el camp de la transfo rmaci\u00f3 econ\u00f2mica i social. El llibre il\u00b7lustra molt b\u00e9 aquests problemes i representa una contribuci\u00f3 molt interessant al coneixement del segle XIX catal\u00e0. Ens ajudar\u00e0 a entendre millor els problemes que Catalunya va trobar per encaixar el seu desenvo lupament industrial en el marc d&#8217;un liberalisme bastard on les Constitucions no es complien i les eleccions eren sistem\u00e0ticament falsejades en una monarquia sotmesa al poder dels militars.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/Tots_a_escola.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Casals Berg\u00e9s, Quint\u00ed<\/strong><br><em>Tots a l&#8217;escola? : el sistema educatiu liberal en la Lleida del XIX<\/em> \/ [pr\u00f2leg : Manuel Lladonosa i Vall-llebrera]<br>Val\u00e8ncia : Universitat de Val\u00e8ncia, 2006<br>338 p. (Hist\u00f2ria oberta, 133)<br>ISBN: 8437065542 \/ 9788437065540<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum:<\/strong><br>Tots a l&#8217;escola? \u00e9s un t\u00edtol que juga amb la ironia de les intencions educatives liberals de la primera meitat del segle XIX. El llibre pret\u00e9n explicar els aven\u00e7os en mat\u00e8ria educativa del XIX espanyol des de la cr\u00edtica objectiva que permet la dist\u00e0ncia del temps. La lectura del text descobreix un evident esfor\u00e7 legal del liberalisme per implantar l&#8217;ensenyament general, crear el mitj\u00e0 i reorganitzar el superior, per\u00f2 tamb\u00e9 palesa una limitaci\u00f3, perceptible en l&#8217;estudi local de Lleida a l&#8217;hora de concretar les infraestructures materials i humanes planificades. Amb tot i amb aix\u00f2, fou m\u00e8rit dels liberals vuitcentistes la plasmaci\u00f3 del sistema educatiu espanyol contemporani, el qual, com s&#8217;aprecia en aquest volum, result\u00e0 del debat i l&#8217;enfrontament entre les tend\u00e8ncies pol\u00edtiques del moment. Aquest treball fou guardonat amb el XXII Premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Hist\u00f2riques convocat per la Fundaci\u00f3 Congr\u00e9s de Cultura Catalana.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/caciquisme_manresa.JPG\" alt=\"\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Rub\u00ed i Casals, Maria Gemma<\/strong><br><em>El Caciquisme i el despertar de la societat de masses : Manresa, 1875-1901.<\/em><br>Manresa : Centre d&#8217;Estudis del Bages, 2005<br>189 p. [8] p. de l\u00e0m. + 1 disc \u00f2ptic (CD-ROM)&nbsp; (Monogr\u00e0fics,27)<br>ISBN: 8487618812<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Resum: <\/strong>La democr\u00e0cia es va obrir cam\u00ed lentament en el marc d&#8217;un sistema pol\u00edtic que solament era liberal, malgrat haver reconegut els drets pol\u00edtics als ciutadans de sexe mascul\u00ed. El 1891 el sufragi universal mascul\u00ed va ampliar notablement la representaci\u00f3 pol\u00edtica de la ciutadania, per\u00f2 la superviv\u00e8ncia del r\u00e8gim pol\u00edtic depenia del control rigor\u00f3s del vot que havien d&#8217;exercir les autoritats governamentals, perqu\u00e8 aquesta era l&#8217;espina dorsal del sistema pol\u00edtic sorgit de la constituci\u00f3 de 1876. Mots com tupinada, roda falsa d&#8217;electors o candidat cunero formen part de la nostra hist\u00f2ria electoral, d&#8217;una \u00e8poca en qu\u00e8 els ciutadans comen\u00e7aven a exercitar-se en el dret de sufragi i al mateix temps el r\u00e8gim pol\u00edtic de la Restauraci\u00f3 institucionalitzava unes pr\u00e0ctiques fraudulentes conduents a fasilficar els resultats de les urnes. Aquestes pr\u00e0ctiques van ser presents en la prehist\u00f2ria de la nostra democr\u00e0cia, en el decurs d&#8217;un proc\u00e9s molt lent i ple d&#8217;obstacles que va fer possible el tr\u00e0nsit del liberalisme a la democr\u00e0cia. El llibre que teniu a les mans analitza la vida pol\u00edtica de la societat manresana del darrer quart del segle XIX, l&#8217;establiment del torn din\u00e0stic, la marginaci\u00f3 del carlisme, del republicanisme i de l&#8217;obrerisme, el sorgiment del catalanisme pol\u00edtic i la decisiva conjuntura finisecular d&#8217;\u00e0mplia mobilitzaci\u00f3 que osa en entredit les bases del sistema pol\u00edtic<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:30% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"200\" height=\"282\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/picec\/wp-content\/uploads\/sites\/313\/2011\/11\/espana_corrupta.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-182 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Mu\u00f1oz Jofre, Jaume<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>La Espa\u00f1a corrupta : breve historia de la corrupci\u00f3n (de la Restauraci\u00f3n a nuestros d\u00edas, 1875-2016)\/<\/strong> con un pr\u00f3logo de Paul Preston<br>Granada ; Editorial Comares : Centro Ca\u00f1ada Blanch, 2016<br>144 p. ; 24 cm (Historia).<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tota la producci\u00f3 cient\u00edfica del GREPIIC, i dels seus projectes vinculats, es pot trobar a trav\u00e9s del Portal de Recerca de la UAB. A continuaci\u00f3 trobareu una selecci\u00f3 de les publicacions principals i m\u00e9s recents: Monier, Fr\u00e9d\u00e9ric.&nbsp;Un pouvoir malhonn\u00eate. La corruption politique en France: XVIIIe-XIXe si\u00e8cle, Champ Vallon, 2025. Daniel Vall\u00e8s Mu\u00f1\u00edo i Elisabet Velo [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-294","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/294","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=294"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/294\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1872,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/294\/revisions\/1872"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/grepiic\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=294"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}