Andrea Visioli, GURB
Observant els resultats de les eleccions en els diferents Estats europeus durant els últims anys, sembla que s’estigui produint, o tal vegada s’estigui reestructurant i consolidant, una relació sistemàtica entre algunes forces polítiques i determinats territoris nacionals, regionals o fins i tot alguns barris o tipologies d’assentaments. Exemples venen de molts països europeus, on s’han encunyat termes com “Partits de la ZBE” en referència a la relació entre el vot al de centreesquerra i els centres de les grans ciutats (delimitats simbòlicament per les Zones Baixes Emissions) o el terme “partit del meridió”, referit a la cada vegada més forta relació entre el Moviment Cinc Estrelles a Itàlia i les regions del sud del país. De manera similar, són emblemàtics els mapes de la votació per a les últimes eleccions del Parlament Europeu i per a la primera volta de l’elecció de la Assemblée Nationale a França, on París sembla ser l’únic territori que s’allunya de la victòria del bloc de partits de dreta. Igualment emblemàtic és el mapa del vot al referèndum per a la sortida de la Unió Europea del Regne Unit.
Més enllà dels exemples, el que es planteja és una reestructuració de les relacions entre la consciència política i de classe i la consciència de lloc, fins i tot en l’exercici del vot per a les eleccions, tant nacionals com regionals i municipals.
Donades aquestes tendències, resulta interessant analitzar el comportament de vot de la població que habita en els territoris de la difusió residencial de baixa densitat en el territori català. La votació analitzada és la de les últimes eleccions al Parlament Català del 12 de maig de 2024. Aquesta anàlisi se centra en particular en el vot expressat pels habitants de les urbanitzacions en el territori de la demarcació de Barcelona.