CSO2016-75236-C2-2-R. Efecto barrio. Los impactos sociales de las desigualdades territoriales y las políticas urbanas redistributivas en las grandes ciudades españolas. Ministerio de Economia y Competitividad (MINECO). Retos Investigación, Proyectos I+D+i 2016 correspondientes al Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad. 30/12/2016 – 29/12/2019. Investigador principal: Oriol Nel·lo
Un dels trets sens dubte més rellevants en l’evolució de les societats contemporànies és l’increment de les desigualtats socials. Es tracta d’un fenomen d’abast mundial, que ha tendit a augmentar-se en les tres darreres dècades i que ha suscitat una preocupació i debat notable, tant en els àmbits acadèmics com a ciutadans. En el cas espanyol, la dinàmica és més cridanera quan passa després d’un quart de segle (1980-2006) en què s’havia pogut detectar una tendència a la disminució relativa de les desigualtats.
Des del punt de vista espacial, l’increment de les desigualtats té el corol·lari en l’augment dels riscos de la segregació urbana, és a dir, la tendència dels grups socials a separar-se a l’espai urbà en funció del seu nivell de renda i d’altres característiques socials: en ser la capacitat de licitar al mercat del sòl i l’habitatge una funció de la renda disponible de les persones i les famílies, òbviament aquells que pertanyen a grups socials més desafavorits tenen una menor capacitat d’escollir. Això comporta que aquests tendeixin a veure’s relegats a aquelles parts de les àrees urbanes amb més dèficits urbans, menor dotació de serveis, pitjor qualitat d’habitatge, i sovint pitjor accessibilitat.
Per determinar l’impacte social d’aquests processos, així com de les eventuals polítiques necessàries per fer-hi front, és essencial establir quin és l’impacte real de la segregació urbana sobre la desigualtat social. És a dir, dirimir si la segregació ha de veure’s únicament com un efecte i un símptoma de la desigualtat (allò que s’ha anomenat l’expressió espacial de les injustícies socials) o, si, per contra, contribueix a consolidar i agreujar la desigualtat (a través del que es podria considerar la injustícia social de les estructures espacials).
La qüestió, que ha suscitat una àmplia literatura en altres contextos, compta, en canvi, amb escassos estudis a Espanya. Aquesta mancança resulta especialment costosa davant de l’actual situació d’ascens de la segregació, la mobilització ciutadana creixent i la necessitat de replantejar les polítiques públiques en aquest àmbit. El projecte Efecto Barrio proposa resposta a aquesta necessitat d’estudi abordant dues qüestions principals: Quins són els efectes específics del lloc de residència en la qualitat de vida i les oportunitats vitals dels ciutadans? Quins impactes tenen les polítiques i les pràctiques socials a l’hora de moderar o agreujar aquests efectes?
Per això, Efecto Barrio estudiarà la relació entre les dinàmiques de segregació urbana i cinc variables amb un alt impacte sobre les condicions de vida i les oportunitats de la població: l’educació, la salut, l’accés a l’energia, l’habitatge i els recursos dels quals les administracions locals disposen. Ho farà posant en relació els nivells de renda de la població resident als diversos barris o municipis de les principals àrees urbanes espanyoles amb una sèrie d’indicadors seleccionats sobre el rendiment i l’orientació escolar, la morbiditat i la mortalitat, el consum i l’eficiència energètica, l’accés i la qualitat de l’habitatge i els pressupostos de les administracions públiques. D’altra banda, el projecte també es proposa analitzar les respostes que les dinàmiques de segregació han trobat tant en l’àmbit de les polítiques públiques com de les iniciatives ciutadanes.
Ambdós aspectes -la relació entre la segregació i els paràmetres sectorials, d’una banda, i la reacció ciutadana i les polítiques públiques, de l’altra- s’estudiarà per a l’àmbit de cadascuna de les cinc àrees metropolitanes espanyoles més grans: Madrid, Barcelona, València , Sevilla i Bilbao.
L’equip investigador està format per doctors que pertanyen a cinc universitats espanyoles. El nucli central està integrat per professors adscrits a tres centres de la Universidad Autónoma de Barcelona: el Departamento de Geografía, el Instituto de Estudios Regionales y Metropolitanos y el Instituto de Gobierno y Políticas Públicas. L’investigador principal i altres membres de l’equip tenen una llarga experiència en aquest camp, tant des del punt de vista acadèmic com també pel que fa al disseny i la gestió de les polítiques urbanes. A l’àmbit acadèmic, una de les aportacions més rellevants de l’equip és l’estudi Barris i crisi, impulsat pel programa de recerca competitiva Recercaixa en el període 2013-2015, que ha tingut notable repercussió. L’equip es completa amb professors doctors de la Universidad Complutense de Madrid, Universitat de València, Universidad Pablo Olavide y Universidad del País Vasco.
La investigació és un projecte del programa “Retos de la Sociedad” del MINECO, integrat en un projecte coordinat que té com a investigador principal el Dr. Rubén Lois de la Universidade de Santiago de Compostela.