Després d’Eduquem en el bon ús de les xarxes socials digitals, l’equip ICE UAB Món digital i educació (@mondigitaliedu) ens ajuda a pensar la manera d’ajudar a cercar informació de manera crítica, efectiva i eficaç.
Com trobar la informació que busquem i no perdre’ns en la immensitat de la xarxa? Com acompanyar als nostres alumnes a cercar informació per construir coneixement
Tot i que l’alumnat d’avui en dia ha nascut amb la tecnologia al seu abast, moltes de les habilitats necessàries per fer-ne ús s’han de treballar de manera planificada com per exemple la cerca d’informació. Molts alumnes es troben amb dificultats per resoldre els reptes i les propostes que els fem els docents degut a la manca d’aquestes habilitats. No es tracta només d’utilitzar un dispositiu digital per buscar informació, sinó de tot un procés mental que cal traslladar al món digital.
L’alumnat dedica molta estona per trobar la informació, moltes vegades més de la previsible perquè es distreu, és poc eficaç, usa estratègies superficials, i per això és necessari que aprengui estratègies més complexes que l’ajudaran a ser més eficient en la seva recerca.
Per a resoldre problemes d’informació cal utilitzar unes habilitats específiques i és essencial que els centres educatius les ensenyin de manera sistemàtica. Quan els proposem tasques, aquestes han de ser realistes i autèntiques, i han de permetre els estudiants integrar coneixement, habilitats i aptituds necessàries per desenvolupar el repte cognitiu de manera efectiva.
Les habilitats que hi cal treballar no són lineals, ja que caldrà retrocedir en ocasions per modificar la cerca i precisar-la més. Per començar ens cal definir el problema informacional, començar la cerca d’informació, escanejar-la, processar-la i finalment organitzar-la i presentar-la.
Hi ha unes habilitats implícites com la comprensió lectora, el pensament crític i l’ús de la tecnologia que segons el grau d’expertesa en aquestes habilitats es determinarà l’eficiència en la resolució del repte inicial.
Definició del problema informacional digital
Per desenvolupar totes les habilitats anteriorment descrites és important que es generin preguntes productives i no de reproductives, no es poden plantejar preguntes que tenen per resposta una enumeració, un sí o un no, ni respostes d’una sola paraula. Quan es plantegen preguntes, aquests interrogants han de poder permetre un nivell superior de pensament, de reflexió i de connexió de coneixements previs amb els nous que vindran.
Cerca d’informació
Per tal d’evitar navegar en la immensitat de la informació cal activar certes ‘subhabilitats’ que ens facilitaran la nostra tasca, les quals poden ser saber etiquetar o usar paraules clau, que no és una tasca fàcil. Arribar a la paraula clau implica un procés mental d’esquematització de les idees i d’aplicació de coneixements previs.
Escaneig de la informació
És tracta de fer un primer cop d’ull o lectura en diagonal per connectar la paraula de la cerca, la descripció del contingut i el repte final a realitzar. L’alumnat hauria de ser capaç de veure si la pàgina els proporcionarà la informació que els ajudarà a resoldre el problema inicial. Moltes vegades a partir de l’escaneig s’han de reformular i reajustar passos anteriors com l’ús de paraules clau. Aquesta habilitat fomenta de poder ser crític amb la informació, a deduir-ne de noves i saber si són fiables o no.
Processament de la informació
S’ha d’ensenyar a seleccionar informació i a tenir criteris per a jutjar la qualitat d’aquesta, per exemple: quin tipus de pàgina web és, qui n’és l’autor, si està actualitzada…
Per processar la informació caldrà que l’alumnat sigui capaç de seleccionar, ordenar, contrastar la informació i, si és necessari, tornar enrere per reajustar el procés de cerca.
Organització i presentació de la informació
En funció de l’objectiu, del receptor o del tipus d’informació a transmetre podem utilitzar diferents formats de comunicació: una presentació amb imatges, un fulletó, un decàleg, una infografia, una representació teatral o una simulació de la realitat, un vídeo o qualsevol tipus de treball creatiu amb el qual l’alumnat pugui transmetre la solució del repte inicial de manera original i genuïna.
És en aquest moment quan el docent ha de fer evident que la còpia literal de textos no és vàlida pel seu procés d’aprenentatge. L’alumnat ha de ser capaç de comprendre i connectar les diferents informacions trobades durant tota la cerca per elaborar la resposta al repte proposat.
Sovint pressuposem que l’alumnat ja sap utilitzar la tecnologia amb sentit crític i obviem que forma part del procés formatiu. Nosaltres, com a equip que reflexiona sobre l’ús pedagògic de les eines digitals, defensem que cal educar de forma específica les habilitats de Resolució de Problemes Informacionals (IPS). Les habilitats a treballar per tant són: definir un problema informacional i desglossar-lo, identificar paraules clau, escannejar pàgines web i identificar aquelles que són rellevants per trobar la informació que necessitem, treballar la informació a fi de connectar-la amb aquell coneixement que ja tenim i finalment trobar la manera més adient per comunicar-la.
El procés de cerca d’informació i de creació de nou coneixement ha de tenir un acompanyament per part dels docents que gradualment es reduirà a mesura que l’alumnat esdevingui més competent i per tant més autònom.
Brand-Gruwel, S., Walraven, A., & Boshuizen, H.P.A. (2010). Fostering transfer of websearchers’ evaluation skills: A field test of two transfer theories. Computers in Human Behavior.
Badia, A. (2009). Enseñar a ser competente en el uso de las TIC para manejar y transformar la información en conocimiento. Aula de Innovación Educativa, 18, 13-16.
