A l’equip de treball de l’ICE UAB Amb sense, Art a l’Escola tenen clar que les exposicions d’art i el contingut dels museus construeixen un material didàctic molt valuós, que de vegades no trobem la manera d’introduir a les aules. Es tracta d’un recurs pedagògic molt vàlid, no només per a treballar els continguts artístics, sinó per reforçar i donar significat a molts altres temes i matèries.
En el moment actual, amb les restriccions de mobilitat que ens imposa la pandèmia, encara ha estat més difícil per a molts docents estar al cas de les exposicions d’interès que en moltes ocasions tenen lloc a Barcelona.
Doncs aquests darrers dies, a Barcelona s’han pogut veure tres exposicions molt interessants d’artistes diversos en època i en tècnica artística però coincidents amb la temàtica. Helios Gómez a la Virreina, William Kentridge al CCCB i Banksy a l’Espai Trafalgar, són artistes reivindicatius, crítics amb el capitalisme i la injustícia social. Son artistes multidisciplinaris i ofereixen un espai de reflexió i gaudi molt potent per a les nostres classes.
Des de l’equip Amb sense, Art a l’Escola ens oferiran petits reportatges per facilitar el seu coneixement i la seva utilització a les classes als docents que no les han pogut veure per les restriccions de mobilitat. Per començar ens parlen de l’exposició del famòs artista Bansky.
Banksy és un artista contemporani britànic. És un artista multidisciplinari. A més de la faceta més coneguda, el graffiti, Banksy també ha fet cinema, música, literatura…
El nom Banksy oculta una persona desconeguda.
Hi ha algunes hipòtesis sobre la seva identitat. Algunes persones creuen que el seu nom real és semblant al pseudònim que fa servir per firmar els seus llibres: Robin Banksy. És però massa semblant a l’expressió “robing banks”, una broma que ell mateix ha fet diversos cops.
Uns científics de la universitat Queen Mary de Londres, darrerament han fet una investigació utilitzant un algorisme que serveix per a localitzar terroristes i han arribar a la hipòtesi de que darrera Banksy s’amaga Robin Gunningham, un ciutadà de Bristol. Els advocats de Banksy estudien presentar una denuncia pel mètode utilitzat.
Es creu que Banksy va néixer a Bristol al 1975. A la dècada dels 90 va formar part d’un grup de graffiters anomenat “Bristol’s Dry Bread Z”. Posteriorment ha dibuixat a la parets de Londres, París, Los Angeles i altres ciutats.
Banksy empra tàctiques de comunicació de guerrilla per oferir una visió crítica sobre temes polítics i econòmics.
El seus temes, sempre crítics amb el poder i el capitalisme, els expressa per mitjà de variació o barreja de pintures i fotografies conegudes amb un toc d’humor, àcid i de vegades negre, per provocar en l‘espectador la sorpresa, la reflexió i l’anàlisi. També ha acceptat encàrrecs per a organitzacions no governamentals com Greenpeace.
Encara que als seus primers temps havia dibuixat i pintat directament a les parets, ara per als seus graffitis utilitza la tècnica de l’stencil o trepa. Una plantilla de cartró o paper dur retallada amb el dibuix sobre la qual es pinta, amb esprai o brotxa i es traspassa el dibuix a la paret. Aquesta tècnica permet deixar el dibuix a la paret amb més rapidesa.
També fa dibuixos sobre paper, ha pintat quadres i ha realitzat instal·lacions espacials.
Ha penjat clandestinament, des del 2005, obres a diversos museus de Londres, París i Nova York. Aquestes obres han estat durant mesos sense ser descobertes. El 2006 instal·là una escultura d’un presoner de Guantánamo a Disneyland.
Ell diu que la seva obra està influïda per Blek le rat, nom artístic de Xavier Prou, un graffiter francès dels anys 80.
“The world of Banksy. The immersive experience” és una exposició o posada en escena de una quarantena de rèpliques, a mida real, d’obres murals de Banksy a l’Espai Trafalgar de Barcelona. Les acompanyen seixanta reproduccions en paper i una instal·lació de l’Hotel “The walled off” de Cisjordània.
Durant prop d’un mes, una dotzena d’artistes de carrer internacionals, que prefereixen romandre en l’anonimat, han emulat el famós i alhora misteriós Banksy, creant una quarantena de “còpies”, a mida real, pintades entre l’any 2000 i el 2018 i realitzades al Regne Unit, França, Estats Units, Israel i Palestina.
S’exposen obres com ‘El llançador de flors’, ‘Sempre hi ha esperança’ o ‘La rata fora del seu llit’.
La mostra, ideada i comissariada pel belga-albanès Hazis Varda, arriba de l’Espace Lafayette-Drouot de París, que gestiona ell mateix.
Segons ha explicat Varda els artistes urbans que han participat volen mantenir-se en l’anonimat perquè la seva vocació no és apropiar-se de l’obra de Banksy, sinó difondre-la.
Varda ha dit que Banksy està contra el concepte de drets d’autor i està a favor que els joves facin còpies.
El treball i l’exposició no han estat autoritzats per Banksy, però ningú no sap qui és Banksy en realitat i, per això, les seves exposicions mai són autoritzades.
Varda afegeix que ni la seva intenció ni la dels artistes que han participat “no és robar l’obra de Banksy”, sinó traslladar a un públic ampli el missatge d’unes obres de l’artista. La major part de la seva obra ha estat robada o vandalitzada i moltes pintures, ja inexistents, només es poden veure a Internet .
És una exposició polèmica, per conceptes com l‘autoria, o l’autorització del autor. També planteja el dilema de la còpia i l’original i el fet que l’espectador hagi de pagar per veure la obra de Banksy, que és un artista que fa el seu art al carrer.
Però, segurament, la polèmica sigui un dels objectius de l’autor, juntament amb la crítica i el trencament que ell mateix exposa en un dels seus dibuixos: “If graffiti changed anything – It would be illegal”.