Volem acabar el trimestre amb un dels reportatges que des de l’equip Amb sense, Art a l’Escola ens estan oferint amb l’objectiu de facilitar el coneixement d’exposicions artístiques d’interés i la seva utilització a les classes. Avui ens parlen de l’exposició de Helios Gómez a la Virreina.
Helios Gómez Rodríguez.
Va néixer a Triana, Sevilla, a 1905. Fill d’una família gitana, rural i proletària.
De jovenet va treballar com a obrer decorador a una fàbrica de ceràmica, va estudiar a la Escuela de Artes i Oficios de Sevilla. Militant de la CNT, organització llibertària fundada a Sevilla el 1910. Tota la seva vida va ser un activista comunista i anarquista, lluitant contra les dictadures que van haver a Espanya, primer Primo de Rivera i després Franco.
Als anys 20 i 30 va consolidar la seva consciència política radical i d’esquerra, als cercles anarcosindicalistes de Sevilla i Barcelona, col·laborant amb els comunistes 
i els anarquistes.
Al 1926 s’estableix a Barcelona.
I després a l’exili: París, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Moscou i Leningrad. A tots aquests llocs va seguir treballant fent portades de llibres, carpetes de dibuixos i cartells revolucionaris per difondre i denunciar l’agressió feixista que estava patint el poble espanyol i cercar l’ajut internacional per la lluita republicana.
A 1934 va ser empresonat a la Model juntament amb el president Lluís Companys pels fets del 6 d’octubre.
La seva obra, amplia i multidisciplinària: grafisme, pintura, cartellisme, literatura i poesia, sempre amb contingut polític i avantguardista, s’exposà a Madrid i Barcelona. A 1936 va ser promotor, membre fundador i primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, creat el 1936 a Barcelona amb els altres membres del «Grup dels Sis» per defensar la Segona República Espanyola amb el cartellisme militant.
Va ser el representant més emblemàtic del grafisme ibèric de la primera meitat del segle XX. Durant la Guerra Civil espanyola va lluitar a Mallorca, Madrid i al front de l’Ebre. Allà a la Divisió Durruti, va crear un batalló de cavalleria amb soldats gitanos.
Va exiliar-se a França. Deportat a Algèria, on va ser torturat, va aconseguir tornar a Espanya el 1942, seguint el combat en la clandestinitat.
Fou detingut i, sense judici, internat a la presó Model de Barcelona, diversos cops fins poc abans de morir a Barcelona el 1955.
A la Model, cap al 1950, pintà a una cel·la propera a la dels condemnats a mort, els frescos de la Capella Gitana, dedicats a la Verge de la Mercè, patrona dels presos i de Barcelona. Fou utilitzada com a oratori durant molts anys. Malgrat el seu ateisme, la seva amistat amb el capellà Bienvenido Lahoz va fer que accedís a pintar-la. Va fer de la seva característica gitana molt més que una cultura o una ètnia, va creure en el caràcter proletari, crític i lluitador dels gitanos.
Dies d’Ira
L’exposició Dies d’Ira, a la Virreina ha reunit moltíssima obra de Helios Gómez. Gràcies al seu fill Gabriel Gómez s’ha pogut conservar i col·leccionar.
Hi ha dibuixos a tinta en blanc i negre, cartells originals i reproduccions, portades de llibres, carpetes de dibuixos i de reproduccions litogràfiques, poemes, llibres, articles de diaris, pintures, un autoretrat i una reproducció de la Capella gitana de la Model.
El nom de l’exposició es refereix al treball ‘Dias de ira’ fet a Berlín, un dels seus treballs més importants. Publicat per l’Associació Internacional de Treballadors, son 24 dibuixos en blanc i negre en els que descriu la lluita dels treballadors contra la oligarquia a Espanya d’Alfons XII. El dibuix te una força i és «un precedent del còmic underground»
La vida, l’obra i la personalitat d’Helios Gómez destaca per la seva heterodòxia i contrastos, pel volum i la qualitat de la seva producció, i per la seva proximitat a les diverses revolucions ideològiques i estètiques de la primera meitat del segle XX