El grup impulsor de l’equip Cuidem-nos neix l’any 2000 a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICE UAB) i, segons ells mateixos es defineixen com un grup de treball format per professionals que, des de diferents àmbits, etapes i perspectives, estan en contacte amb l’educació i comparteixen un somni: aportar alguna cosa per millorar el benestar emocional de les persones.
Des d’aquest equip acostumen a publicar a través de l’editorial Graó articles relatius al benestar emocional dins el món de l’educació i ara us podem oferir en primícia alguns dels articles que han elaborat amb motiu de la crisi sanitària que estem vivint. Avui la segona de les reflexions de l’equip Cuidem-nos.
Sabem que hi ha coses que funcionen, Volem gaudir de la feina i Podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.
Edgar Degas
Sabem que els centres i el mateix sistema educatiu estan transformant-se de forma conscient, la majoria de vegades, o de forma imitativa en alguns casos. Aquest moviment transformador pot ser lent, adaptatiu o pot ser més ràpid, profund i, per tant innovador.
Sabem que calen uns equips i unes condicions per tal que aquestes adaptacions, transformacions, arrelin en el si dels claustres i prenguin la força i el lideratge necessari per poder-se desenvolupar. Cal ser arriscat per sortir de la zona de confort.
Volem crear les condicions que ens faran superar la por davant, moltes vegades, el desconegut, davant el risc hipotètic de fracàs de l’alumnat i treballar per la col·laboració i comprensió de les famílies dels propòsits i objectius.
Volem establir entorns d’aprenentatge adients als nous temps i volem fer-ho des d’estructures i organitzacions que ens permetin pensar, repensar, crear i cocrear (amb l’alumnat, diversitat d’agents i les famílies) unes noves coordenades que considerin nous espais i temps d’aprenentatge.
Volem projectar nous ecosistemes educatius que respectin i valorin el que avui ja sabem: no només s’aprèn a l’escola, no només s’aprèn en horari lectiu, l’aprenentatge és un projecte de vida, una construcció de la pròpia història. Volem considerar els interessos individuals i col·lectius dels alumnes, les seves motivacions, els seus canvis…
Podem fer-ho “infusionant” els nostres centres amb processos auto organitzats i liderats per diferents agents, responsables i compromesos en un projecte en constant evolució.
Cal també un temps de consolidació, reflexió i mesura de l’impacte entre les condicions que la faran estimulant i saludable. Cal deixar reposar les infusions, si les provem abans d’hora, pot ser que encara s’hagi fet. El mateix passa amb els processos no es poden valorar sense deixar que passi el temps necessari per que facin efecte.
Podem aconseguir-ho si generem cultures de benestar que es fonamentin en reconèixer diferents talents, mirades i formes de fer,en tots els agents que ens dotaran d’estratègies creatives i obertes.
Podem desenvolupar noves organitzacions que sumen l’experiència i el compromís de tots i totes en un nou format on cada peça sintetitza el valor individual, el del conjunt i el de la seva projecció. Cal, només, prioritzar el temps fer pensar-ho, viure-ho, repensar-ho i estar en constant revisió. Això en permetrà cuidar-nos i gaudir de la nostra feina.
“Es bo copiar allò que es veu, però es molt millor pintar el que queda a la nostra memòria després de veure alguna cosa. Es tracta d’una transformació a on la imaginació i la memòria treballen juntes. Només es pot reproduir allò que ens va impactar, es a dir, només l’essencial”.