LA LECTURA ACOMPANYADA: PARLAR DELS LLIBRES I PARLAR DE NOSALTRES

Alessia Corsi i Montserrat Fons

Arran d’un taller de contes en família que es va dur a terme el curs passat en el marc d’un projecte del grup PLURAL volem parlar de la lectura acompanyada com a oportunitat per parlar dels llibres i també de les nostres vides, especialment de les pràctiques familiars que connoten les històries de cada infant.

Es tracta d’un taller de cinc sessions en què participen 4 o 5 infants del cicle inicial, acompanyats per algun familiar i una mestra que dinamitza el taller. Cada sessió es desenvolupa a partir de la lectura i comentaris d’un àlbum il·lustrat. Els àlbums que s’han compartit son:

A la primera sessió del taller es dona a cada nucli familiar una petita maleta de cartró. En aquesta maleta cada família hi va introduint objectes que la dinamitzadora proposa, de sessió en sessió, vinculats amb els contes llegits.  Al final de cada taller la família s’endú el llibre que s’ha llegit i la maleta que retorna a la propera sessió plena de vida. El préstec del llibre àlbum i el recurs de la maleta permet no només la relectura a casa de l’àlbum, indispensable per gaudir plenament del joc de senyals que ens suggereix, sinó també vincular la història del text a les històries personals i familiars dels alumnes i a les pràctiques familiars al voltant del text escrit.  La dinàmica del taller contempla que a cada sessió es comenti un altre cop l’àlbum de la sessió anterior (Heu tornat a llegir el conte a casa? Amb qui? Heu descobert algun detall que no vam comentar a la sessió anterior?), tot arribant a capes més profundes en el procés d’interpretació del text.Tot seguit, es comparteixen les maletes, i cada família mostra l’objecte que ha portat, la seva història i el lloc que ocupa en la vida familiar de cada alumne.

Així, per exemple, veiem com, a partir del llibre La maleta, de Chris Naylor-Ballesteros, en Mohamed ens mostra les construccions que fa servir a casa per jugar amb els seus germans. El nen ens explica que a casa va tornar a llegir el llibre amb la seva germana gran i que junts van construir la casa del protagonista del llibre. Ho explica així: inclús vaig fer una casa entera i vaig intentar fer la mateixa i al final va sortir bé.

I en aquest altre exemple veiem com, a partir del conte Sopa de pedra d’Anais Vaugelade, la Maria i el seu nen comparteixen una foto d’unes postres que han fet. La mare ens explica: cuino de tot la cuina àrab és que m’agrada molt i sí he après amb la meva cunyada i YouTube també sí sí m’agrada molt cuinar. I també explica com cuina amb el seu fill: a vegades fa el pa amb mi també com jo faig el pa quasi cada dia un dia sí un dia no també ho fa amb mi li agrada molt amassar amassa amb mi sí sí els dos.

D’aquesta manera, a través dels objectes que porten a la maleta del taller es descobreixen no només jocs, fotografies, objectes, cançons, receptes, peces de roba lligades a les tradicions, sinó també les pràctiques familiars que prenen vida al voltant d’aquests objectes; les històries i les llengües que les expliquen; els espais i les relacions que perfilen les vivències familiars al voltant de la llengua escrita i oral i que no sempre coincideixen amb les pràctiques de l’escola. És a dir, el taller de la lectura de contes en família es converteix en un espai d’aprenentatge on els objectes i els textos són portadors d’històries que vinculen les identitats de l’alumnat a les pràctiques familiars, culturals i escolars i ens endinsen en la comprensió profunda dels textos compartits.