Alessia Corsi i Montserrat Fons
L’Eloi fa primer. Avui hem visitat la biblioteca i ell s’ha interessat per una capsa amb una col·lecció de llibres que també té a l’escola: El Bosc de Colors (Barcanova Editorial). Tot decidit l’Eloi ha agafat el llibre dels Volcans i ha exclamat: “Aquest no l’he llegit” i ha volgut emportar-se’l.
Un cop a casa m’apropo a l’Eloi i sento que està llegint una a una les lletres d’una de les pàgines del llibre. Fa un esforç molt gran en dir el so de cada lletra i triga una bona estona a composar una paraula. En acabar la frase la repeteix tota junta.
Em quedo al seu darrera i decideixo no intervenir. A la següent pàgina el nen es troba davant una frase més llarga i l’esforç de descodificació augmenta. Diu els sons de totes les lletres i en acabar el nen, que es veu que s’havia adonat de la meva presència, es gira i em diu: “No he entès res!”.
Ara si que li dic: “Vols que t’ajudi?” La resposta afirmativa no es deixa esperar i comencem. Primer li pregunto de què va el llibre i en mirem junts la coberta. Comentem que ens sembla molt interessant un llibre sobre els volcans i que ens fa il·lusió llegir-lo per saber més sobre el tema. Tornem a obrir el llibre en el punt on es trobava i li proposo de llegir el text junts. Jo llegeixo les primeres paraules i li deixo l’última paraula de la frase per llegir. L’Eloi ho fa. Ara l’esforç és més mesurat i la meva lectura anterior li ha permès centrar-se en la comprensió del que estem llegint. Un cop acabat aquest primer fragment, comentem el que hem llegit i mirem les il·lustracions.
A la següent pàgina, fem el mateix i en veure aquesta il·lustració:
l’Eloi em diu: “S’han equivocat!”. Li pregunto perquè pensa que s’han equivocat i em contesta: “Ho han fet al revés. De dia és quan el volcà està despert i de nit el volcà ha de dormir”. No hi ha dubte que l’Eloi està pendent de la comprensió del que llegim. Gràcies a la conversa afinem el significat de la paraula dormir en relació amb els volcans, tot comparant-la amb el significat de la paraula dormir en la seva experiència de vida.
Aquesta experiència de lectura compartida amb l’Eloi ens ha fet reflexionar sobre la necessitat de la presència d’un adult atent i curós que acompanya l’infant en aquest aprenentatge tant complex que és la lectura entesa no només com a descodificació sinó també, i sobretot, com a comprensió. Un adult que ajusta la seva intervenció a les necessitats de l’infant, que llegeix per a l’aprenent si escau, que conversa amb ell i que regula la seva ajuda en funció de les necessitats i les habilitats lectores de l’infant.
En aquesta situació de lectura acompanyada la conversa amb l’infant sobre el text i a partir del text és imprescindible. En l’acte de llegir sempre està implicat el lector que interpreta el text a partir dels seus coneixements i de la seva experiència de vida. Ara bé, si aquest lector petit està acompanyat per un lector més expert aquest pot eixamplar l’experiència de vida de l’infant i ajudar-lo a construir una interpretació més ajustada del text, tot valorant les seves aportacions i obrint espais per tal que es pugui plantejar noves preguntes.