Maria Gracia Arboix
A primer estem iniciant un nou projecte d’indagació científica. Arran d’una sortida al CosmoCaixa els infants s’han mostrat molt interessats pels colors i han començat a formular preguntes i hipòtesis sobre diferents aspectes relacionats amb el color dels aliments, dels animals, de la foscor, etc.
En aquests moments inicials establim converses on els nens i nenes exposen allò que pensen sobre el tema.
A mesura que les criatures van compartint les seves idees la conversa es va enriquint.
Mentre que alguns diuen què pensen sobre els colors, d’altres amplien les informacions i n’hi ha que les contradiuen o que expressen el seu desacord tot aportant noves idees.
Quan portem una bona estona conversant i compartint coneixements dic als infants que se’ns acaba el temps i que cal fer les últimes intervencions per poder tancar la conversa fins el dia següent.
Davant d’això l’Aran em mira fixament i em diu:
- Maria! Però estem dient coses molt interessants! I tu no les has escrites! Per què no ho escrius i així no te n’oblidaràs? Així demà podrem continuar!
Ràpidament la Tanit s’aixeca i em porta un llapis i un paper.
Amb el material a la mà dic als infants:
- Però ara no sé què puc escriure! Heu dit tantes coses interessants que no sé per on començar!
Els infants sense dubtar em contesten:
- No passa res! Nosaltres t’ho anem dient i tu ho vas escrivint!
I així és com, després de la primera conversa, recollim tot allò parlat.
En finalitzar l’estona amb les criatures penso en la intervenció de l’Aran. Somric i m’adono que m’agrada l’espontaneïtat infantil i la capacitat que tenen els nens i nenes per copsar allò essencial. Era evident que aquella conversa tan interessant no podia quedar allà. Calia poder reprendre el fil del diàleg en un altre moment, i recollir per escrit els temes tractats era una bona manera de poder-ho fer.
Quin gran encert la proposta de l’Aran! No només demostra interès i reconeixement envers l’activitat que s’ha portat a terme sinó que demostra ja un gran coneixement del que vol dir llegir i escriure! És conscient que l’escrit permet que les idees perdurin en l’espai i el temps. Que els textos escrits permeten que recuperem els coneixements compartits i que, per tant, no ens oblidem del que havia passat.
Penso en la importància de tenir present això a l’escola. En el fet que per aprendre a llegir i escriure és rellevant saber per què ho fem. Per què serveix l’escrit, quines oportunitats ens ofereix la lectura, què ens aporten els textos. Si durant el procés d’aprenentatge els infants tenen oportunitats variades que els acostin a aquestes idees, de ben segur que, d’una manera o altra, s’acostaran a l’escrit amb motivació i convicció.