Montserrat Fons Esteve
A primer cop d’ull sona estrany aquest títol, però hi trobem tot el sentit quan escoltem i repensem l’experiència de llegir i escriure que ens explica la Maria Gracia Arboix a les Jornades: El compromís amb la lectura del passat 16 de març.
Tot sorgeix quan arran d’estrenar una taula de ping-pong al pati de l’escola apareix la necessitat de regular-ne el seu ús. Com es poden posar d’acord tots les nenes i nens de l’escola? L’equip de mestres aviat ho té ben clar: a través del Consell d’infants, format per dos infants de cada grup i l’equip directiu, es començarà la dinàmica habitual de recollir propostes dels diferents grups i prendre acords en sessions del Consell. En aquest procés, que exigeix compromís per part de tots els cursos, hi juga un paper crucial tant el llenguatge oral com l’escrit que són eines fonamentals dels procediments democràtics.
La Maria, la mestra de primer curs, ens explica que després de parlar-ne una bona estona, comencen a proposar normes. La mestra va reformulant allò que els nens i nenes diuen oralment perquè prengui la forma del llenguatge escrit i davant del grup va escrivint cada una de les normes que decideixen. La mestra rellegeix el que queda escrit i encara s’hi fan retocs perquè s’entengui bé, fins que la proposta ja està llesta per aportar-la al Consell d’Infants. Durant un parell de dies les representants es preparen llegint i rellegint el text per poder-lo exposar al Consell.
Se celebra el Consell d’infants en un entorn de solemnitat. Es respira respecte per les intervencions de tothom, escolta, responsabilitat i sorgeixen iniciatives per part dels més grans per ajudar a llegir als més petits. De la pluja d’idees dels cursos es fa una nova llista de normes. Cada representant pren acta (de la manera que pot) a la llibreta dels acords del Consell que té cada grup i retorna a les aules.
El neguit entre els alumnes, que causa l’espera fins que els representants tornen a l’aula, mostra clarament l’interès ben viu que hi ha per a aquesta qüestió. Quan arriba el retorn sorgeixen nous dubtes: Quina diferència entre “propostes” i “acords”? Es rellegeixen els acords presos al Consell, s’aclareixen significats (per ex. regular la intensitat de la pilota) es prenen nous acords i sembla que ja està tot ben clar per poder jugar.
Però, és clar, només al primer dia ja sorgeixen dubtes sobre aspectes que no s’havien previst, com ara quanta estona pot jugar una parella? I si juguen dues parelles? I què passa amb els que pugen sobre la taula? Això fa que d’una manera dinàmica es generin successives necessitats que interrelacionen de manera patent el parlar, el llegir i l’escriure.
En la presentació d’aquesta experiència es posa en relleu la vivència per part dels nens i nenes d’un procés de decisió democràtica rellevant. També es reflexiona sobre el fet que es podria haver dut a terme tota la seqüencia d’activitats pensant només amb la finalitat d’elaborar les normes per poder jugar a ping-pong. Ara bé, la mestra i tot l’equip si bé posen tota la consciència en fomentar la participació en la gestió col·lectiva de qüestions properes als infants, també posen atenció en generar motius d’aprenentatge tant de la llengua oral com de l’escrita, perquè siguin motor de nous aprenentatges. Així, en aquesta experiència és significatiu que els infants:
- Han participat en moltes converses sobre les normes, la qual cosa els ha exigit expressar les pròpies idees, argumentar-les i escoltar les idees dels altres.
- Han participat en la planificació d’un text. Pensar el què ha de dir un text, encara que no se’n sigui l’escrivà, forma part del procés d’escriptura i permet als infants anar entenent què és escriure. El dictat a l’adult és una bona pràctica per aprendre a escriure.
- Han interioritzar l’ús de l’infinitiu, propi dels textos instructius, per a la formulació de normes.
- Han posat atenció a la lectura que ha fet la mestra de les normes que han quedat escrites, per mirar que s’entengui bé i que no hi falti res, és a dir han pres part en la revisió d’un text.
- Han practicat la lectura i la relectura del text de les normes, un text conegut en el seu contingut, cosa que en facilita la comprensió i n’afavoreix la fluïdesa.
- Han recollit a la llibreta del Consell el que exposen els altres representants.
En definitiva, una experiència ben rodona que participa del fet que la nostra societat s’hagi dotat de l’ús de la llengua escrita per regular-ne el seu funcionament. Benvinguda taula de ping-pong!