Mireia López
A la classe de I4 comencem el matí fent una rotllana on ens saludem, en situem i organitzem el dia. És un moment també distès per comunicar als companys i a les companyes com ens sentim o si ens ha passat alguna cosa que volem compartir. Avui la Noa està molt emocionada ja que ha anat al metge i ens explica que l’han punxada i li han tret sang. De seguida tots comencen a comentar les seves històries relacionades amb els metges, les ferides… i sorgeix la pregunta:
– Què tenim dins del cos?
Sorgeixen un munt d’hipòtesis sobre com és l’interior del cos i apareix un interès i un consens molt gran per investigar-ho.
Anem a veure a la bibliotecària del centre i li demanem que ens busqui a la biblioteca de l’escola llibres que parlin sobre el cos humà. Al cap d’uns dies, a l’aula ens arriben un munt de llibres de coneixements que ens aporten el rigor científic que necessitem per conèixer el nostre cos per dins. En un primer moment els anem fullejant sense cap consigna ja que hi ha molt interès, però ens adonem que hi ha molta informació i que ens cal trobar alguna manera d’organitzar-la. La mestra explica que quan ella necessita informació dels llibres, pensa en quin aspecte es vol fixar i deixa de banda tota l’altra informació encara que pugui ser interessant. Per tant, els proposa que s’agrupin de dos o de tres de manera que cada grup tingui un llibre on buscar informació sobre la sang que era allò en què tots coincidien que hi havia dins el cos. Els demana que quan trobin allò que busquen, hi posin un punt de llibre a la pàgina corresponent. L’Ian tot preocupat de seguida diu:
– Però… si no sabem llegir?
Davant la preocupació de l’Ian, reflexionem i concloem que a part de llegir les lletres hi ha altres maneres d’aproximar-se al text i deduir què hi pot dir i els animem a intentar-ho. L’Ian i el seu grup comencen angoixats però de seguida veuen que les imatges els aporten molta informació i es van animant a fixar-se en molts detalls. Mentre estan cercant la informació, la mestra passa pels grups i compartim algunes estratègies que fan servir per trobar el que se’ls ha demanat. En la conversa la mestra llegeix en veu alta per als infants el fragment que li demanen o que ella creu més convenient. Així es pot completar i contrastar tot el que les il·lustracions els han suggerit. També compartim totes les coses noves que hem trobat als llibres, així com totes les estratègies i emocions que han sorgit a l’hora de cercar la informació.
Ens sorprenem de veure com els infants són capaços, a part de reconèixer moltes lletres, d’observar diferents aspectes del text escrit. Per exemple: que hi ha fragments del text que estan en lletra de pal i d’altres no; que hi ha números; que hi ha lletres més grans i d’altres més petites; que algunes lletres són més fortes; que algunes imatges tenen unes fletxes i al costat lletres… En fi, en conversar sobre el text escrit, a més a més d’anar aprenent les lletres que serveixen per dir sang, cor o venes, també ens fixem en el format del text perquè dóna moltes pistes per cercar informació.
