Rosa Gil i Montserrat Fons
Acaba el curs escolar 2023-24, un període en el qual hem dedicat nombroses entrades del blog a reflexionar sobre LA LECTURA, arran de la darrera jornada de l’equip, i per ser un tema de reflexió tan inesgotable i calidoscòpic que també constituirà la reflexió de fons d’aquest tancament del curs.
L’investigador britànic Johann Hari (2023) exposa al seu assaig El valor de la atención (Barcelona: Ediciones Península) com la capacitat dels humans per centrar i mantenir l’atenció està en crisi. Hari es pregunta pels motius que roben l’atenció humana i com es pot recuperar aquesta capacitat tan necessària per al creixement personal i per a l’aprenentatge.
El capítol 4 del seu llibre, Hari el dedica íntegrament a la lectura. L’ha titulat Causa 4: el desplome de la lectura sostenida. Hari argumenta al llarg de les 15 pàgines del capítol com l’omnipresència de les pantalles, la cultura de la distracció, les xarxes socials i l’activació de les noves formes de llegir, més fragmentades i saltejades, juguen a la contra o en certa manera van en detriment de la capacitat de llegir de la forma continuada i profunda que sovint reclamen els llibres o determinades lectures. Segons aquest autor, llegir pantalles ens habitua a llegir d’una manera diferent, a partir de salts nerviosos que ens porten d’una cosa a l’altra, amb més possibilitats de seleccionar i de descartar, també. La seva tesi és que una de les conseqüències de la davallada de la lectura de llibres (un fenomen creixent a la societat americana i europea) es l’atròfia de la capacitat de mantenir l’atenció de manera continuada, i en certa manera, també n’és una de les causes, com si es tractés d’un peix que es mossega la cua. Per tant, caldria remuntar aquesta tendència a la davallada, segons ell. Hari exposa, també al mateix capítol, com la lectura atenta afecta el funcionament de la ment. Com en la lectura d’una novel·la, per exemple, hom es pot submergir en la ment d’una altra persona, o com, en aquesta immersió se simulen situacions socials o es poden imaginar altres persones i les seves experiències d’una manera profunda i complexa. Com si la ficció llegida fos una mena de gimnàstica de la concentració i de l’empatia. Segons Hari i els investigadors que ell mateix entrevista, com més es llegeix, millor se’ls dona als humans llegir i comprendre les circumstàncies i les emocions d’altres persones. Mestre es llegeix amb l’atenció focalitzada, es dirigeix l’atenció cap en fora -cap a les paraules- però també cap endins -cap allò que les paraules signifiquen. Quants valors importants que comporta la lectura de llibres!
Ens sembla que augmentar la capacitat d’atenció sostinguda i l’empatia són dos bons propòsits per a l’estiu, a més d’un merescut descans . I si, tal i com explica Hari, la lectura de bones novel·les hi pot contribuir, doncs ens atrevirem a recomanar-vos-en algunes. Hem preguntat a totes les components de l’equip i cadascuna n’ha volgut recomanar una. Us les oferim tot seguit agrupades en una imatge, conjuntament amb la guia de lectures estiuenques i refrescants per a infants, guia que, com cada final de curs, ens ofereix generosament la Maria Gracia.
Moltes gràcies per la vostra fidelitat. Que gaudiu de l’estiu amb plenitud, consciència i, és clar, amb bones lectures.
