![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/icellegiriescriure-aprendre\/wp-content\/uploads\/sites\/295\/2023\/10\/Esta-be-oferir-models-quan-hem-descriure-un-text-1024x576.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nPer reflexionar sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 conv\u00e9 preguntar-nos: qu\u00e8 significa escriure? <\/strong>Convenim que escriure implica elaborar un missatge amb una intenci\u00f3 comunicativa<\/strong> molt determinada (escric amb un prop\u00f2sit\/motiu concret), uns destinataris <\/strong>(qui llegir\u00e0 el text? els companys -d\u2019aula, d\u2019escola, d\u2019una altra escola-, les fam\u00edlies, la mestra, un mateix passat un temps, etc.) i un contingut<\/strong> (pensar b\u00e9 la idea que es vol comunicar). Una vegada tenim clares la intenci\u00f3, els destinataris i el contingut i ens posem a escriure es posen en funcionament una gran quantitat de sabers: des de confegir les paraules i dominar l\u2019instrument d\u2019escriptura, fins a controlar els elements l\u00e8xics, sint\u00e0ctics i de cohesi\u00f3 textual; i, sempre, amb la consideraci\u00f3 que el missatge prengui la forma adequada a la situaci\u00f3 comunicativa.<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n A l\u2019escola sovint fem servir l\u2019expressi\u00f3 \u201ctipus de text\u201d per referir-nos al \u201ctipus de discurs\u201d. La difer\u00e8ncia rau en qu\u00e8 els tipus de text (narratiu, instructiu, descriptiu, etc.) s\u00f3n en realitat concepcions abstractes i tancades. En canvi, els g\u00e8neres discursius<\/strong> (not\u00edcia, conte, assaig, recepta de cuina, novel\u00b7la, etc.) s\u00f3n concrets i m\u00e9s visibles. Neixen de les necessitats de la comunicaci\u00f3 social, van modelant-se per l\u2019\u00fas i es modifiquen d\u2019acord amb els canvis de la societat. Per tant, s\u00f3n vius i no s\u00f3n categories tancades,<\/strong> perqu\u00e8 si sorgeixen noves necessitats comunicatives apareixeran g\u00e8neres discursius nous o evolucionaran els existents. En aquesta manera concreta d\u2019expressar cada discurs \u00e9s on entraria la q\u00fcesti\u00f3 plantejada sobre la conveni\u00e8ncia o no d\u2019oferir models. <\/p>\n\n\n\n D\u2019acord amb el que acabem de dir la complexitat d\u2019ensenyar a escriure, compren tamb\u00e9 acompanyar les produccions escrites dels aprenents perqu\u00e8 cada vegada s\u2019acostin m\u00e9s als models convencionals que la societat ha definit per a cada tipus de discurs concret. Fixem-nos que mai \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de tot o res sin\u00f3 que apropiar-se d\u2019un g\u00e8nere discursiu significa anar-s\u2019hi acostant formalment i progressivament <\/strong>i aix\u00f2 \u00e9s possible en tant que la situaci\u00f3 comunicativa que el provoca tamb\u00e9 \u00e9s real. Posem per exemple, el proc\u00e9s que va fer un grup per aprendre a escriure missatges.<\/p>\n\n\n\n L\u2019activitat es va desenvolupar en l\u2019espai d\u2019escriptura que potencia que els nens i nenes escriguin petits missatges per als companys. Els elaboren en parelles i els deixen a la b\u00fastia que t\u00e9 cada alumne per rebre missatges. Als primers missatges hi havia sempre un dibuix amb algunes lletres. Per\u00f2, ben aviat va apar\u00e8ixer la curiositat del qui el rebia: \u201cQui m\u2019ha enviat aquest missatge?\u201d Va ser el moment de parlar de la necessitat de signar els missatges i del lloc on signar. Va comen\u00e7ar un proc\u00e9s de recerca per veure com ho fan els destinataris de cartes i missatges per identificar qui \u00e9s l\u2019autor o autora d\u2019un missatge escrit en un full de paper. Aqu\u00ed va apar\u00e8ixer la necessitat del \u201cmodel\u201d . Vam recollir uns quants missatges reals, escrits en suport paper, i vam veure que en els missatge que envien els familiars a l\u2019escola els pares i mares posen el nom a baix, al final del text. Tamb\u00e9, en els missatges o cartes que envia l\u2019escola a les fam\u00edlies, qui les signa (l\u2019AFA, les mestres, la directora) escriu el nom al final. Aquesta va ser la primera aproximaci\u00f3 al tipus de discurs que es comen\u00e7ava a desenvolupar. En la mateixa din\u00e0mica va apar\u00e8ixer la necessitat d\u2019escriure el nom del destinatari del missatge, per saber ben b\u00e9 a qui anava dirigit i evitar confusions. Consultant els missatges reals que hav\u00edem recollit i guardat en un dossier a la biblioteca de l\u2019aula vam descobrir tamb\u00e9 diferents maneres inicials d\u2019adre\u00e7ar-se al receptor: hola, estimat o benvolgut, m\u00e9s el nom el destinatari. Amb el temps tamb\u00e9 va anar creixent el contingut del missatge i ja molt al final de curs va apar\u00e8ixer la necessitat de posar la data, que vam consultar de nou en els models recollits.<\/p>\n\n\n\n Diem, per tant, que els models s\u00f3n necessaris i \u00fatils perqu\u00e8 als estudiants els manca encara experi\u00e8ncia i s\u2019han de poder fer una representaci\u00f3 el m\u00e9s ajustada possible a la tasca. Per\u00f2 per anar aprenent el model de cada tipus de discurs, aquests models han de conviure a l\u2019aula i han de ser a l\u2019abast dels aprenents<\/strong>. Volem dir que a la biblioteca d\u2019aula, a m\u00e9s dels contes, hi ha d\u2019haver llibres de poesia, llibres de coneixements, llibres de receptes de cuina, llibres d\u2019experiments, llibres de manualitats, cartellera de not\u00edcies, recull d\u2019acords de les reunions del grup, recull de cartes de l\u2019escola, etc. etc. Aix\u00ed quan es vol escriure un determinat g\u00e8nere discursiu es pot fer refer\u00e8ncia a aquell material que es t\u00e9 m\u00e9s que vist, llegit i parlat i que ara ens servir\u00e0 de model. Per\u00f2 \u00e9s evident que els nens i nenes no aprenen ni sols, ni per osmosi, els diferents \u201cmodels\u201d de discurs escrit sin\u00f3 que necessiten l\u2019acompanyament de la mestra<\/strong>. Tant a l\u2019hora de llegir, per fer adonar de les caracter\u00edstiques dels textos; com a l\u2019hora d\u2019escriure, per facilitar la recerca de solucions als reptes que planteja cada g\u00e8nere discursiu.<\/p>\n\n\n