Jo escrivia, a partir dels intercanvis i de l\u2019activitat emergents, un diari d\u2019aula<\/strong> amb el qual pretenia posar en valor tot all\u00f2 que s\u2019anava teixint a l\u2019aula com a vida del GRUP: aportacions individuals, interessos particulars, converses, la resoluci\u00f3 dels conflictes quotidians, la difer\u00e8ncia entre les persones com a valor, el respecte a les persones, la hist\u00f2ria compartida, les emocions que sorgien, els interrogants que s\u2019obrien, els descobriments, els dubtes, les hip\u00f2tesis que vol\u00edem indagar… Posteriorment, sempre trobaven una estona per llegir el diari d\u2019aula conjuntament amb l\u2019inter\u00e8s de tornar a fer presents les viv\u00e8ncies de dies anteriors. Abans d\u2019escriure el diari d\u2019aula del 25 de maig vaig demanar el consentiment a la mare de l\u2019Eloi i ella me\u2019l va donar.<\/p>\n\n\n\n
Diari d\u2019aula.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n Dimecres 25 de maig<\/strong><\/p>\n\n\n\n A les 9h un grup redu\u00eft de nens vol comunicar una not\u00edcia important a la resta de la classe. Ahir a la tarda va morir en Pere, el pare de l\u2019Eloi. <\/strong>A continuaci\u00f3 es crea una conversa envoltada de respecte i d\u2019estima cap al nostre company i la seva fam\u00edlia. Cada cultura viu la mort de manera diferent, cada fam\u00edlia \u00e9s \u00fanica i decideix com vol viure aquesta etapa de la vida. Alguns de nosaltres comuniquem experi\u00e8ncies personals a l\u2019entorn de la mort: \u201cEl meu tiet va morir als 9 anys i el van enterrar. \u00c9s al cementiri\u201d, \u201c A mi la mort em provoca molta tristesa\u201d, \u201cEl meu avi patern va morir quan el meu pare era molt petit\u201d, \u201cTinc ganes de fer-li una abra\u00e7ada a l\u2019Eloi\u201d, \u201cEl meu avi matern est\u00e0 enterrat al cementiri de Barcelona, jo he anat a visitar-lo\u201d, \u201c El meu tiet va morir al Perdiguero, una muntanya\u201d.<\/p>\n\n\n\n La Rosa, una alumna del grup, ens narra com va viure la mort del seu pare Jordi. Recorda que quan eren al tanatori, l\u2019Anna, la mare de la Jana, va estar tota l\u2019estona acompanyant-la. Ho explica agra\u00efda. Alguns de nosaltres no hav\u00edem sentit mai la paraula tanatori. La Rosa ens explica com \u00e9s aquest espai: -\u00e9s un edifici on hi van algunes de les persones que han mort. El meu pare estava dins una esp\u00e8cie de caixa de vidre que fa la funci\u00f3 de nevera. Jo i el meu germ\u00e0 li vam deixar una nota a dins. Despr\u00e9s el poden incinerar o enterrar.<\/em> Apareix la idea de cos f\u00edsic i l\u2019ess\u00e8ncia de la persona. Nosaltres som \u00e9ssers vius i tenim un cicle de vida. Com que som mat\u00e8ria org\u00e0nica, el cos f\u00edsic s\u2019enterra o s\u2019incinera. La nostra ess\u00e8ncia no desapareix. La Mia ha observat que hi ha un grup de nens i nenes que han estat escoltant, sense intervenir i ho posa igualment en valor.<\/p>\n\n\n\n Existeixen maneres diferents d\u2019expressar-nos: pintant, dibuixant, escrivint, modelant, parlant, restant en silenci, cantant, ballant, acariciant, acompanyant,….. Acordem que cadasc\u00fa pugui crear all\u00f2 que necessita expressar. El V\u00edctor t\u00e9 molt clar que vol escriure-li una carta.<\/p>\n\n\n\n Dijous 26 de maig<\/strong><\/p>\n\n\n\n Hem comprat una capsa on guardar totes les creacions adre\u00e7ades a l\u2019Eloi . Pensem un t\u00edtol adequat. En una de les propostes de t\u00edtol apareix la paraula SEMPRE. La Rosa afegeix: \u201c Jo no hi posaria sempre, doncs res \u00e9s per sempre. Tot canvia\u201d<\/p>\n\n\n\n Dilluns 30 de maig<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tenim ganes de retrobar-nos amb l\u2019Eloi. Quan arriba de nou a la classe, s\u2019emociona. Espont\u00e0niament formem un cercle al seu voltant. El Pol i el Guillem li entreguen la capsa titulada:\u00a0 \u201c Detalls d\u2019amistat pel cor de l\u2019Eloi i la seva fam\u00edlia\u201d.<\/strong> La Nat\u00e0lia li posa la m\u00e0 a l\u2019esquena. Quina delicadesa. La Mia li proposa que quan vulgui que parem ens ho comuniqui. A poc a poc treu cada detall i llegeix el nom de cada company. Cadasc\u00fa li llegeix o li explica qu\u00e8 ha fet.<\/p>\n\n\n\n En acabar l\u2019Eloi diu: Us estimo molt! <\/p>\n\n\n\n Per tancar la trobada, ens fem abra\u00e7ades i mostres d\u2019afecte entre nosaltres.<\/p>\n\n\n\n Al llarg d\u2019aquells dies, les verbalitzacions d\u2019alguns infants estaven impregnades de creences familiars:<\/p>\n\n\n\n – La meva mare m\u2019ha dit que li expliqui acudits a l\u2019Eloi, aix\u00ed es posar\u00e0 content<\/em><\/p>\n\n\n\n – Pobre Eloi, ell ja no t\u00e9 pare<\/em><\/p>\n\n\n\n – El meu avi \u00e9s una estrella<\/em><\/p>\n\n\n\n -A mi no em deixen anar als cementiris perqu\u00e8 soc petita<\/em><\/p>\n\n\n\n -Les cendres del meu avi les vam enterrar al jard\u00ed, on hi ha el llimoner<\/em><\/p>\n\n\n\n La Rosa respon de forma contundent un comentari referit al fet que l\u2019Eloi ja no tenia pare: <\/p>\n\n\n\n – <\/em>Tots tenim pares, vosaltres els teniu vius i nosaltres morts, <\/em><\/strong>ha dit. <\/em><\/strong>Al cap d\u2019uns dies ens va dur una fotografia del seu pare Jordi i la seva guitarra, i ens va oferir un breu concert.<\/p>\n\n\n\n Al meu diari personal d\u2019aquella setmana tamb\u00e9 hi trobo algunes anotacions pr\u00f2pies: <\/p>\n\n\n\n Escriure en un diari viv\u00e8ncies, pensaments o desigs esdev\u00e9 sempre una elecci\u00f3. No es pot escriure tot, necessitar\u00edem tant de temps com el temps viscut. D\u2019aqu\u00ed la for\u00e7a insubstitu\u00efble de l\u2019acte d\u2019escriptura: ens obliga a definir qu\u00e8 ha estat m\u00e9s rellevant per a nosaltres i qu\u00e8 creiem que valdr\u00e0 la pena recordar. <\/p>\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/icellegiriescriure-aprendre\/wp-content\/uploads\/sites\/295\/2024\/01\/IMG_2581-1024x682.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/icellegiriescriure-aprendre\/wp-content\/uploads\/sites\/295\/2024\/01\/IMG_2625-1024x682.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n\n