Tant de bo la resposta a aquesta pregunta fos un\u00edvoca, perqu\u00e8 llavors tot seria molt m\u00e9s f\u00e0cil. Per\u00f2 malhauradament no existeix cap m\u00e8tode per ensenyar i aprendre a llegir i a escriure que ho resolgui tot per a tothom. <\/p>\n\n\n\n
Si b\u00e9 \u00e9s cert que, darrerament, despr\u00e9s dels \u00faltims resultats de PISA i PIRLS s\u2019est\u00e0 insistint en la bondat del m\u00e8tode sint\u00e8tic (o fon\u00e8tic, com alguns l\u2019anomenen), aquest m\u00e8tode no resol algunes q\u00fcestions com, per exemple, accions cognitives d\u2019alt nivell inherents a l\u2019acte de llegir o escriure, com ho \u00e9s la comprensi\u00f3. De fet, l\u2019any 1979, la UNESCO ja va advertir que hi ha persones alfabetitzades que, a la pr\u00e0ctica, no poden comprendre all\u00f2 que llegeixen i va designar un nou tipus d\u2019analfabetisme: l\u2019analfabetisme funcional. \u00c9s a dir, persones que poden desxifrar un text per\u00f2 que no despleguen estrat\u00e8gies de comprensi\u00f3 i que, per tant, no comprenen all\u00f2 que llegeixen. D\u2019altra banda, el m\u00e8tode global, tampoc ho resol tot. En diferents moments del proc\u00e9s d\u2019aprendre a escriure i a llegir, cal focalitzar l\u2019atenci\u00f3 en q\u00fcestions fon\u00e8tiques, ortogr\u00e0fiques, de consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica, etc. Aqu\u00ed, al blog, tenim alguns exemples d\u2019aquestes q\u00fcestions m\u00e9s mec\u00e0niques que, sovint, s\u2019han atribu\u00eft al m\u00e8tode sint\u00e8tic. Aquests, en son alguns:<\/p>\n\n\n\n
Hi ha lletres que enganyen? <\/a><\/p>\n\n\n\n AMITJ\u00d3<\/a><\/p>\n\n\n\n MIXO<\/a><\/p>\n\n\n\n Un petit gran canvi<\/a><\/p>\n\n\n\n Pisquina<\/a> <\/p>\n\n\n\n \u00e0lbum o \u00e0lgum?<\/a><\/p>\n\n\n\n Mar\u00e7o<\/a><\/p>\n\n\n\n Sinta o cinta<\/a><\/p>\n\n\n\n S\u2019escriu C per\u00f2 sona S!<\/a><\/p>\n\n\n\n Miquel o Mikel<\/a><\/p>\n\n\n\n Consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica i coneixement ortogr\u00e0fic<\/a><\/p>\n\n\n\n