la lectura per als altres<\/em><\/strong> i en dues propostes d\u2019escoles diferents que comparteixen algunes similituds. <\/p>\n\n\n\nPrimer \u00e9s la Silvia Vendrell la qui exposa l’activitat del Faristol. Inicialment es tractava d\u2019una proposta de la mestra en la qual era ella la qui escollia els llibres per llegir -en veu alta i amb consci\u00e8ncia- als infants, lectura que repetia en diverses ocasions. La repetici\u00f3 d’aquesta activitat va provocar que, de sobte, un dia, un alumne propos\u00e9s a la mestra que ell tamb\u00e9 volia llegir el llibre als seus companys\/es. Evidentment, aquest desig infantil es va contagiar r\u00e0pidament i de seguida es van engrescar a organitzar-se per llegir per als altres. Posteriorment, els infants es van plantejar tamb\u00e9 d\u2019inventar les seves pr\u00f2pies hist\u00f2ries. Aleshores calia crear un text que tingu\u00e9s els elements imprescindibles per poder ser llegit o explicat. De la reflexi\u00f3 conjunta, va emergir la consci\u00e8ncia que calia escriure t\u00edtols, o la de que, encara que es cre\u00e9s una hist\u00f2ria \u00fanicament mitjan\u00e7ant el dibuix, la idea d\u2019inici i final de la hist\u00f2ria o la d\u2019afegir onomatopeies, eren elements necessaris. A l\u2019hora de posar-se davant dels altres a llegir les seves hist\u00f2ries, tamb\u00e9 era imprescindible tenir present els gestos o els canvis de veu que facilitarien la comprensi\u00f3 del que es volia llegir o explicar. Oportunitats d\u2019or per reflexionar sobre l\u2019\u00fas de la llengua i del text escrit que sorgeixen de forma espont\u00e0nia fruit de les necessitats reals que els emergeixen als infants.<\/p>\n\n\n\n
Seguidament, \u00e9s l\u2019Aina Vila la qui ens narra com, a la seva aula, tot va comen\u00e7ar quan els nens i les nenes s\u2019organitzaven per anar a explicar als companys d\u2019una altra aula un conte conegut que la mestra ja els havia explicat (En Patufet). Per tal de poder dur l\u2019activitat a terme, de seguida els va sorgir la necessitat de comptar amb un text escrit de suport en paper que els permet\u00e9s anar seguint la hist\u00f2ria. Es van esdevenir aleshores un seguit de converses ben interessants en les quals es plantejaven i havien de decidir quin format els seria m\u00e9s \u00fatil per explicar-lo, com podien separar les diferents escenes de la hist\u00f2ria, va emergir tamb\u00e9 la necessitat d\u2019escriure paraules, cantarelles, n\u00fameros o esquemes que acompanyessin els dibuixos i els ajudessin a explicar el conte o a saber l\u2019ordre de les explicacions (per tant, un text multimodal). A mesura que es va anar elaborant la hist\u00f2ria s\u2019adonaven que necessitaven ajustar-se i organitzar-se amb el text, per tal que els sigu\u00e9s \u00fatil en ser davant dels altres infants. Es van haver de consensuar un munt de decisions sobre el text escrit, ja que d’aquestes depenia l\u2019\u00e8xit de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, ambdues clouen la sessi\u00f3 i les seves explicacions amb una cita de William Shakespeare: Un nen que llegeix, ser\u00e0 un adult que pensar\u00e0<\/em>. I com a mestres, ens encoratgen a llegir cont\u00ednuament als nostres alumnes, perqu\u00e8 saben que les nostres lectures son les impulsores de grans reptes.<\/p>\n\n\n