Per deepsea entenem les zones marines que es troben a una profunditat superior als 200-400 metres de profunditat (dependrà de quin mar profund sigui i l’autor). Aquest fet fa que el mar profund representi gairebé el 80% dels ecosistemes marins i el 65% del global.
A més aquest tipus d’ecosistemes es caracteritzen per presentar tota una sèrie de factors desfavorables per a la supervivència dels organismes animals. Això és degut al fet que poden arribar fins als 11.000 metres de profunditat, regió que està molt aïllat dels factors reguladors de la superfície.
Entre els factors limitants podem trobar:
Llum solar
A mesura que descendim en la columna d’aigua, arriba menys llum. Al voltant dels 200 m ja la que hi arriba és només per provocar l’efecte penombra (només arriba 1% de la llum).
Un fet important a destacar és quina llum arriba. Les de colors càlids, com el vermell o el groc no passen dels 30 m, mentre que les de colors més freds, com el blau i el verd poden penetrar més. És vital entendre-ho per poder comprendre les tècniques de camuflatge utilitzades pels peixos abissals i la disponibilitat dels nutrients produïts per fitoplàncton i organismes fotosintètics, ja que el Mar Balear profund és un dels llocs amb menys presència de nutrients del Mediterrani.
Les altes temperatures de l’estiu fan que es puguin distingir a la columna d’aigua dues capes principals amb condicions molt diferents: la capa superficial, amb molta llum, però escassetat de nutrients (fins a uns 15-25 m); i la capa profunda, amb una major concentració de nutrients, però manca de llum (fins a uns 200 m, on la llum s’extingeix). La quantitat de biomassa total de fitoplàncton és més gran a la capa profunda, on la quantitat de nutrients els permet viure malgrat la poca llum.
Disponibilitat de nutrients
En general, la Mediterrània és un mar amb limitació de nutrients i, en conseqüència, amb una baixa productivitat biològica. I al mar Balear també passa, sobretot en superfície, lloc amb pocs nutrients.
Pel que fa a les concentracions de diferents ions clau per a la vida, veiem com, per exemple, el nitrogen i el fòsfor augmenten en baixar en profunditat, dels 0,5 mmol m3 en superfície fins als 8,3 mmol m3 i dels 0,3 mmol m3 en superfície fins als 0,83 mmol m3 respectivament.
Pel que fa al carboni orgànic dissolt, disminueix la seva concentració amb la profunditat, fins a valors aproximats de 40-60 µmol/kg en aigües profundes.
Finalment, les concentracions de potassi i sodi són força constants, ja que formen part dels principals ions dissolts a l’oceà. La concentració típica del potassi en aigües marines és al voltant de 10,2 mmol/kg i la del sodi és molt més elevada, aproximadament 468 mmol/kg.
Aquests valors són similars als de l’aigua marina global i no varien gaire amb la profunditat. No obstant això, les condicions específiques del mar Catalano-Balear, com l’elevada salinitat (38,5 %), reflecteixen lleugers increments en aquestes concentracions respecte a oceans amb salinitat més baixa.
Tot i que hi hagi ions que puguin augmentar la concentració amb la profunditat, té un límit. I quan arriba, la disponibilitat de nutrients baixa amb la profunditat, de manera que la mida dels animals també disminueix. A partir dels 1.800 metres aproximadament, els animals són molt petits.
Disponibilitat d’oxigen
La falta de llum solar en profunditat afecta la fotosíntesi dels organismes vegetatius. Aquest fet provoca que no es pugui donar una bona transformació del CO₂ dissolt a O2 de tal forma que més del 80% sigui CO₂. A mesura que descendim en la columna d’aigua, el consum d’oxigen també es veu reduïda. Els peixos pelàgics per cada 1000 m de profunditat, consumeixen un 10% del que feien els organismes d’aigua poc profunda (els valors varien molt segons l’espècie). La principal franja on aquesta falta d’oxigen és perillosa és al voltant dels 500 m de profunditat, ja que és la zona on ja no arriba l’oxigen de l’atmosfera, no es dona gairebé res de fotosíntesi i a més no hi ha corrents que portin oxigen (com sí que pot passar més a baix).
Pressió
La pressió atmosfèrica sempre augmenta a mesura que ens apropem a la costa, ja que la quantitat d’aire que tenim a sobre és superior. Aquest fet és encara més notable quan mesurem els valors en un medi aquàtic.
Per cada 10 metres que descendim en la columna d’aigua, augmenta en 1 atmosfera. Això fa que els valors poden arribar a ser enormes, element que pot arribar a matar als animals que no es troben ben adaptats.
Aquest fet pot arribar a produir alteracions de la fluïdesa de la membrana, el que comporta una menor eficiència catalítica per part dels enzims. Inclús podria provocar alteracions del seu sistema nerviós.
Temperatura
La temperatura de l’aigua també tendeix a disminuir amb la profunditat, ja que la radiació solar és inferior. A més en aquestes regions la temperatura és bastant estable durant tot l’any, per exemple en el mar Balear acostuma a estar al voltant dels 13 °C.
Salinitat
La salinitat de l’aigua depèn dels moviments de grans masses d’aigua, que al mateix temps poden venir regulats per la temperatura.
En les profunditats intermèdies del mar Mediterrani occidental (MEDOC) hi ha dues masses d’aigua:
- Les Levantine Intermediate Water (LIW), que es forma en el Mediterrani Oriental quan es produeix evaporació superficial. Presenta elevada salinitat (>38,5‰) i temperatura (13,2-13,4).
- Els Western Mediterranean Intermediate Water (WIW), que es forma en hivern quan es refreda l’aigua nord del MEDOC, per arribar al mar Balear en març. Aquesta té aigua més freda (<13 °C) i amb menys salinitat (37,7-38‰).
La interacció d’ambdues masses d’aigua fa que en estiu es presentin els valors elevats (elevada evaporació i arribada de LIW), en la tardor s’arriba al màxim per l’arribada d’aquesta aigua, en hivern es forma el WIW en la zona nord i cap al final de la primavera es redueix als valors mínims.
En canvi, en les aigües més profundes els valors acostumen a ser bastant constants, ja que vindrà regulat per una massa d’aigua: les Western Mediterranean Deep Water (WMDW). Aquesta presenta una salinitat elevada (38,46‰) i unes temperatures molt baixes (<12,9 °C).
BIBLIOGRAFIA:
Integra, F. (s/f). Masa de agua. Regmurcia.com. Recuperado el 29 de diciembre de 2024, de https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2624&r=ReP-9351-DETALLE_REPORTAJESPADRE
Investigadores del IEO estudian por primera vez la distribución e importancia del plancton más pequeño del Mar Balear. (s/f). Ieo.es. https://www.ieo.es/en_US/web/vigo/noticias?p_p_id=ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-1&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=2&_ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet_journalId=2887982&_ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet_anioFiltro=-1&_ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet_categoryFiltro=-1&_ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet_mode=detail
López‐Jurado, J. L., Acosta, J., Druet, M., Arrese, B., Benedicto, J., Campillo, J. A., Deudero, S., Guitart, C., Martínez‐Gómez, C., León, V. M., Iglesias, M., Quetglas, A., García, M., Fernandez, Á., Esteban, A., Carbonell, A., Orejas, C., Olafsson, E., Moranta, J., de Armas, D. (2012). ESTRATEGIA MARINA DEMARCACIÓN MARINA LEVANTINO‐BALEAR PARTE I. MARCO GENERAL EVALUACIÓN INICIAL Y BUEN ESTADO AMBIENTAL. https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/I_Marco%20General_Levantino-Balear_tcm30-130914.pdf
Rejón, R. (2024, mayo 14). Las aguas de Balears y Alicante tienen los niveles más bajos de oxígeno de todo el Mediterráneo. ElDiario.es. https://www.eldiario.es/sociedad/aguas-balears-alicante-niveles-bajos-oxigeno-mediterraneo_1_11366339.html
Richon, C., Dutay, J.-C., Bopp, L., Le Vu, B., Orr, J. C., Somot, S., & Dulac, F. (2019). Biogeochemical response of the Mediterranean Sea to the transient SRES-A2 climate change scenario. Biogeosciences, 16(1), 135–165. https://doi.org/10.5194/bg-16-135-2019