El talús continental és la zona de transició entre la plataforma continental i la plana abissal, caracteritzada per un pendent, més o menys pronunciat que descendeix des d’aproximadament els 200 metres fins a profunditats de 2.000 a 3.000 metres. És a partir del talús que considerem l’inici del mar profund. Aquest pendent varia segons la regió, però generalment és més inclinat que la plataforma i menys que les escarpades parets dels canyons submarins.
Pel que fa a la circulació oceànica i els cicles biogeoquímics, és una zona de barreja de masses d’aigua de diferents densitats i temperatures, ja que s’ajunten les corrents que retornen de la plataforma amb les que pugen de la plana, la qual cosa afavoreix la formació de corrents que porten nutrients des de les profunditats fins a les aigües superficials i sediments de la plataforma a la plana. A més, el talús continental és un hàbitat de gran biodiversitat, amb comunitats biològiques adaptades a condicions de foscor, alta pressió i temperatures baixes entre altres. S’hi troben espècies de peixos de profunditat, coralls d’aigües fredes, esponges i una varietat d’invertebrats.
Pel que fa al talús continental del mar Balear, tot i ser més estret que la majoria, i per tant amb pendents més pronunciades, la seva complexitat proporciona refugis i zones d’alimentació per a moltes espècies marines, incloent-hi peixos de profunditat (fet que ens interessa) i altres organismes. A més, la proximitat a canyons submarins com el de Blanes crea microhàbitats amb condicions particulars que afavoreixen una diversitat biològica única.
Algunes de les espècies que podem trobar en aquest ecosistema són: Bathypteroys mediterraneus, Bathysolea profundicola, Echinorhinus brucus, Epigonus denticulatus, i Gonostoma denudatum.
BIBLIOGRAFIA:
Generalitat de Catalunya (2007-2015). Estudi del medi costaner. Gencat.Cat.
Vaquer-Sunyer, R.; Barrientos, N.; et al. (2020). Informe Mar Balear.