Les planes abissals són extensions planes i àmplies del fons oceànic. Generalment, se situen a uns 3.000 o 6.000 m de profunditat, però això pot canviar depenent del mar en les que es troben. Així i tot, són zones importants perquè cobreixen aproximadament el 50% de la superfície terrestre sota els oceans, ja que es troben en tots ells.
Es formen a partir de l’acumulació de sediments fins, com argiles i llims, que cobreixen l’escorça oceànica originalment rugosa, donant aquest aspecte pla. Aquests sediments provenen de corrents que descendeixen pel talús continental fins a les zones més profundes.
Les condicions en aquestes zones són extremes, com de pressió, llum, d’oxigen, temperatura…, però hi seguim trobant organismes que presenten adaptacions molt interessants per estudiar i aprofitar.
A més, aquestes regions juguen un paper vital en els cicles biogeoquímics globals, incloent-hi el cicle del carboni, ja que actuen com a dipòsits de carboni orgànic.
Les planes abissals del Mar Catalanobalear es troben a profunditats menors en comparació amb les dels oceans oberts, per la naturalesa semitancada del Mediterrani. També cal remarcar que no són veritables planes, a causa de la seva accidentada morfologia, però es consideren com a tal.
Un fet característic és que tota la plana abissal de la mar Balear està coberta per una espessa capa de sal gemma de centenars de metres de gruix, que passa a ser guix per la fossa de València. Aquesta capa de sal està protegida per sediments de fangs marins, pliocens i quaternaris. Aquest fet és excepcional i no ha estat observat en altres mars.
Entre les espècies que podem trobar hi ha: Bathypteroys grallator, Chauliodus sloani, Coryphaenoides mediterraneus i Stomias boa.
BIBLIOGRAFIA:
Pere (1 abril, 2016). El fondo marino del Mar Balear.
Agustí Rodríguez Florit, et al. (2019) Guia de Geología de Menorca : Itineraris Naturals I Culturals. Maó (Menorca) Consell Insular De Menorca Institut Menorquí D’estudis.