Les muntanyes submarines són elevacions del fons oceànic, tal com ho seria una illa, però no arriben a emergir sobre la superfície del mar. Normalment, són d’origen volcànic i sovint formen part d’antigues cadenes muntanyoses. La seva alçada és molt variable, i pot anar des de poques centenes de metres fins a milers sobre el fons marí.
Segons l’alçada màxima d’aquestes estructures, els podríem classificar en: Seamounts (pot arribar a tenir més de 1000 metres d’altitud), mounts (va dels 500 als 1000 metres) o banks (no arriben als 500 metres).
És important destacar que els seus cims normalment tenen forma plana o escarpada, i juntament amb una extensió considerable d’aquests proveeixen a la fauna i a la flora marina un hàbitat ideal enmig de les aigües continentals, ja que en aquestes zones, sovint amb pocs nutrients, serveixen com a refugis o oasi.
Aquesta concentració d’animals i nutrients en mig del mar fa que siguin zones de pas per a espècies migratòries, ja que poden proveir-se d’aliments.
Altres aspectes importants a destacar són la presència d’espècies endèmiques d’aquests llocs, en ser zones riques però aïllades, i el seu paper en els corrents marines, ja que les muntanyes submarines afecten significativament la seva dinàmica, desviant-les, provocant que hi hagi corrents ascendent que aporten nutrients de les profunditats cap amunt (més proliferació encara en els cims) i turbulències que augmenten l’homogeneïtat de l’aigua.
Al mar Catalanobalear en destaquem dues muntanyes submarines:
- Mont València: a la conca del mar Balear, s’eleva diversos centenars de metres sobre el fons marí. Té un cim escarpat i una base ampla.
- Mont Besòs: a prop de la plataforma continental catalana, aquesta muntanya és menys coneguda, però té una rellevància geològica notable, ja que conté espècies rares com alguns invertebrats profunds o peixos de mar profund d’interès. És la muntanya responsable dels corrents ascendents de la zona.
Entre les espècies que podem trobar en aquest tipus d’ecosistemes hi ha: Coelorinchus caelorhincus, Conger conger, Hoplostethus mediterraneus
BIBLIOGRAFIA:
Morfologia submarina i litoral de la mar Catalano-balear. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/morfologia-submarina-i-litoral-de-la-mar-catalano-balear
Gymkhana dels Mars-Guia didàctica. Elmarafons.com https://elmarafons.icm.csic.es/wp-content/uploads/2018/04/ecosistemes-marins_red.pdf
Mineria de fons marins profunds. (2010, August 7). The Ocean Foundation.