Cat: Granader mediterrani /   Esp: Granadero mediterraneo /   Eng:  Mediterranean grenadier

Imatge dibuix de Coryphaenoides mediterraneus, obtinguda de Wikimedia Commons de domini públic, de Oceanic Ichthyology per G. Brown Goode i Tarleton H. Bean

TAXONOMIA

Regne: Animalia; fílum: Chordata; classe: Actinopterygii; subclasse: Neopterygii; infraclasse: Teleostei; ordre: Gadiiformes; família: Macrouridae; gènere: Coryphaenoides; espècie: Coryphaenoides mediterraneus

DESCRIPCIÓ:

El granader mediterrani té una mesura de fins a 73 cm. El cap és escamat excepte per les seves membranes gulars i branquiostègals; té el musell rom. Com la resta de gadiformes, presenta les seves llargues aletes pelvianes de forma anterior que les pectorals, en posició ingular. Les seves aletes no presenten espines i podem destacar també els barbillons del mentó. El seu cervell mostra un augment de volum a la zona octavo lateral (organització premotora dels moviments corporals) i a la zona gustativa (gust); això no és sorprenent, ja que viu en una foscor gairebé total i depèn de les aportacions quimiosensorials per trobar preses.

Aquest quimioreceptor o quimiosensor, és un receptor sensorial especialitzat que transdueix una substància química (endògena o induïda) en un senyal biològic, que pot ser un potencial d’acció (si el quimioreceptor és una neurona) o en la forma d’un neurotransmissor que pot activar una fibra nerviosa si el quimioreceptor és una cèl·lula especialitzada, com els receptors del gust, o un quimioreceptor perifèric intern, com ara els cossos caròtids. 

El granader mediterrani s’alimenta de petits invertebrats bentònics, sobretot crustacis. Exhibeixen un cicle d’activitat diària, perquè el cicle solar influeix en el moviment de les preses pelàgiques que es mouen verticalment durant el dia. Són hostes per a moltes espècies de cucs cestodes paràsits.

HABITAT I ZONA DE DISTRIBUCIÓ:

Es tracta d’una espècie batipelàgica que es troba a grans profunditats, per sota dels 1000 metres fins al fons del mar, especialment per sota dels 1822 m. Tot i que el mar Balear no supera els 3000 m, a altres regions del Mediterrani, s’ha arribat a enregistrar observacions a 4262 m. S’entén pel nord-est i centre de l’Atlàntic, el Mediterrani i el golf de Mèxic.

Mapa de distribució nativa de C. mediterraneus. Imatge obtinguda de:
AquaMaps (2019, October). Computer generated distribution maps for Coryphaenoides mediterraneus (Mediterranean grenadier), with modelled year 2050 native range map based on IPCC RCP8.5 emissions scenario. Retrieved from https://www.aquamaps.org.

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

A criteri de la IUCN l’any 2015, l’espècie va ser catalogada com a Preocupació Menor (LC) a escala global. Així i tot, la tendència poblacional d’aquesta espècie es desconeix.

BIBLIOGRAFIA:

Coryphaenoides mediterraneus summary page. (s/f). FishBase. https://www.fishbase.se/Summary/SpeciesSummary.php?id=8175&lang=spanish

Gaither, Michelle R.; Violi, Biagio; Gray, Howard W.I.; Neat, Francis; Drazen, Jeffrey C.; Dean Grubbs, R.; Roa-Varón, Adela; Sutton, Tracey; Rus Hoelzel, A. . (2016). Depth as a driver of evolution in the deep sea: Insights from grenadiers (Gadiformes: Macrouridae) of the genus Coryphaenoides. Molecular Phylogenetics and Evolution, (), S1055790316301841–. doi:10.1016/j.ympev.2016.07.027

Jones, EG; Tselepides, A; Bagley, PM; Collins, MA; Priede, IG . (2003). Bathymetric distribution of some benthic and benthopelagic species attracted to baited cameras and traps in the deep eastern Mediterranean. Marine Ecology Progress Series, 251(), 75–86. doi:10.3354/meps251075

McIntyre, A. (Ed.). (2010). Life in the world’s oceans: Diversity, distribution, and abundance. Wiley-Blackwell.

Nedreaas, K., Lorance, P., Cook, R., Fernandes, P., Florin, A.-B., Nielsen, J. & Iwamoto, T. 2015. Coryphaenoides mediterraneus. The IUCN Red List of Threatened Species 2015: e.T198595A60791796. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T198595A60791796.en.

Reutter, K. (Ed.). (2005). Fish Chemosenses. CRC Press. https://doi.org/10.1201/9781482294392