Cat: Rellotge  /   Esp: Reloj común  /   Eng:  Silver Roughy o Slimehead

Imatge de Hoplostethus mediterraneus. Imatge obtinguda de Wikimedia Commons amb Copyright CC BY 4.0, https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hoplostethus_mediterraneus_Tuscany.jpg

TAXONOMIA:

Regne: Animalia; fílum: Chordata; classe: Actinopterygii; ordre: Beryciformes; família: Trachichthyidae; gènere: Hoplostethus; espècie: Hoplostethus mediterraneus

DESCRIPCIÓ:

Es tracta d’un peix alt i comprimit, de cos ovalat i colors platejats i vermells rosats. Mesura entre 20 i 50 cm de longitud. Té un cap gran amb una boca superior; també està recobert de cavitats mucoses separades per espines i cobertes per mucoses. Aquestes, al voltant dels seus grans ulls, dona lloc al seu nom comú. També té una sèrie d’entre 11 a 14 rígids escudets al ventre, que són escames modificades, entre les aletes pelvianes i l’anal. Presenta una espina al preopercle. La línia lateral és ben distingida.

Es creu que els escudets poden oferir una funció protectora contra els seus depredadors. Pel que fa a les cavitats mucoses, els autors difereixen en la utilitat que aquestes ofereixen al peix. Es creu que el mucus que contenen el podrien fer servir per notar vibracions a l’aigua (com si es tractés de la línia lateral) o bé, pot ser una línia de defensa contra bacteris i altres paràsits.

Es tracta d’un caçador oportunista que s’alimenta de petits crustacis, tot i que també s’ha observat un comportament més selectiu en ambients amb abundants preses potencials.

HABITAT I ZONA DE DISTRIBUCIÓ:

Aquesta espècie es troba distribuïda globalment, pròxim a les plataformes continentals; habita al bentos dels talussos i seamounts del mar Balear. Es poden trobar en un ampli rang batimètric, d’entre 100 metres i 1400. Així i tot, les formes juvenils acostumen a habitar aigües més someres, mentre que els adults baixen per sota dels 500 m, essent més abundants entre els 600 i 800 m.

Mapa de distribució de Hoplostethus mediterraneus. Imatge obtinguda de:
AquaMaps (2019, October). Computer generated distribution maps for Hoplostethus mediterraneus (Mediterranean slimehead), with modelled year 2050 native range map based on IPCC RCP8.5 emissions scenario. Retrieved from https://www.aquamaps.org.

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

Segons la IUCN, a escala global, H. mediterraneus va ser classificat com a Preocupació Menor (LC) l’any 2013. La tendència de les seves poblacions es desconeix.

BIBLIOGRAFIA:

Alvarado-Ortega, Jesús; Than-Marchese, Bruno Andrés . (2013). The first record of a North American Cenomanian Trachichthyidae fish (Acanthomorpha, Acanthopterygii), <i>Pepemkay maya</i> , gen. et sp. nov., from El Chango Quarry (Sierra Madre Formation), Chiapas, Mexico. Journal of Vertebrate Paleontology, 33(1), 48–57. doi:10.1080/02724634.2012.712585

D’onghia, G.; Tursi, A.; Marano, C.A.; Basanisi, M. . (1998). Life History Traits of Hoplostethus Mediterraneus (Pisces: Beryciformes) From the North-Western Ionian Sea (Mediterranean Sea). Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 78(1), 321–. doi:10.1017/s002531540004011x

Figueiredo, M. J., Figueiredo, I., & Moura, O. (1995). Distribution, abundance and size composition of blackbelly rosefish (Helicolenus dactylopterus) and Mediterranean redfish (Hoplostethus mediterraneus) on the slope of the Portuguese south and southern west coasts. ICES CM, 10, 1-38.

Hoplostethus mediterraneus summary page. (s/f). FishBase. https://fishbase.se/summary/4964

Hoplostethus mediterraneus. (s/f). Litoral de Granada. https://litoraldegranada.ugr.es/el-litoral/el-litoral-sumergido/fauna/cordados-2/vertebrados/peces/peces-del-litoral-de-granada/actinopterigios/hoplostethus-mediterraneus/

Iwamoto, T., Moore, J., Polanco Fernandez, A., Russell, B. & McEachran, J.D. 2015. Hoplostethus mediterraneus. The IUCN Red List of Threatened Species 2015: e.T198579A20682773. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T198579A20682773.en.

Pais, C.. (2002). Diet of a deep-sea fish, Hoplostethus mediterraneus, from the south coast of Portugal. Journal of the Marine Biological Association of the UK, 82(2), 351–352. doi:10.1017/s002531540200557x