Un element que no s’acostuma a tenir en compte quan es parla del deepsea és: com s’ho fan els científics per aprendre més sobre aquest món?
Realment les tècniques són molt semblants a les que s’utilitzen per pescar a baixa profunditat, però amb certes modificacions que són interessants d’esmentar.
Com que és molt fàcil que es perdi el material al mar profund, cal reforçar les estructures utilitzades (per exemple la xarxa), tenir alguna peça que permeti que es mantingui a la zona d’estudi i tenir algun element flotador.
Els flotadors poden estar sempre activats o podrien “obrir-se” quan reben un senyal dels investigadors, on el més habitual és amb senyals acústics.
Els mètodes d’estudi poden ser:
1. Mètodes passius o estàtics
Aquests mètodes es basen a atreure a la pressa perquè sigui ella mateixa la que caigui en la trampa. Bàsicament, l’investigador prepara el material i un cop la mostra hagi “picat”, es recollirà.
Els mètodes més utilitzats són:
Baited Hooks (ham amb esquer)
Aquest mètode consisteix a utilitzar un cable reforçat, que en un extrem estigui unit a un flotador i a l’altre amb un pes (que porta l’estructura cap al fons). A tota la llargada de la corda hi ha hams lligats, els quals han d’estar a una distància considerable entre si per tal de tenir una major probabilitat d’agafar mostres.
Per tal d’augmentar la zona de mostreig, de la corda principal pot sortir una altra en posició horitzontal. Aquesta presenta a tota la seva superfície hams, igual que passava amb la corda original. També és important que tingui un pes al costat contrari a la zona d’origen, ja que podria passar que els corrents la facin moure i no s’agafi cap mostra.
Baited Traps (trampes amb esquer)
Aquesta tècnica consisteix a posar una trampa conformada per una cambra gran i una sèrie de cavitats de menor mida (la mida d’aquestes determina les espècies que es poden capturar).
Quan els peixos detecten l’olor de l’esquer, s’introdueixen per les petites cavitats i en intentar escapar no ho aconsegueixen. Això pot ser degut a diferents motius, com seria que el disseny de la trampa és en forma de laberint o que les portes només sobren cap endins.
Finalment, aquest material es pot recuperar a partir de l’activació del mecanisme de flotació. Això es pot donar a través d’un senyal sonor, emès des de la base.
Fixed Nets (xarxes fixes)
Aquesta tècnica consisteix a estendre una xarxa de grans dimensions, que es deixa anar al mar. Aquesta ha de tenir diverses peses unides per tal d’assegurar que els corrents no se l’emportin i pugui arribar al fons.
Un cop arriba al fons, els peixos que intentin nedar a través d’ella quedaran retinguts. Cal dir que el que determina quines espècies de peixos es capturen és la mida dels forats que té la xarxa, de manera que si el peix és de menor mida ho pot travessar.
Per a recuperar el material, aquesta xarxa té unida a la zona superior unes estructures flotadors. D’aquesta manera des de la superfície també es pot tenir un cert control sobre la posició en la qual es manté la trampa.
2. Mecanismes remolcats
Aquestes estratègies es basen a lligar un element, normalment xarxes, a un vaixell o altres aparells a motor. D’aquesta manera a mesura que es va movent va atrapant totes les mostres possibles.
Són bones formes d’obtenir moltes mostres, però resulten perilloses per al medi ambient, ja que generen un impacte brutal en els ecosistemes. És per això que hi ha països que ho restringeixen.
Els mètodes més comuns són:
Dredge (dragues)
Això consisteix a deixar anar, fins a la base del mar, una placa de metall que per l’extrem anterior té una corda lligada (que es troba ancorada al vaixell) i a la zona posterior té una sèrie de petites de xarxes.
A mesura que es vagi arrossegant aquesta placa, s’aniran movent els sediments i tot això anirà a parar a les xarxes.
Beam Trawl (ròssec amb biga)
L’estratègia és bàsicament el mateix que l’anterior, però en comptes de tenir la placa de metall, té una xarxa ampla que es manté oberta per un reforç rectangular a la boca d’aquesta. A més té unes estructures (runners) a cada costat de la “boca” que afavoreixen l’arrossegament.
Otter Trawl (art de bou)
L’estratègia és la mateixa, però en aquest cas s’utilitzen unes petites plaques situades als costats de la corda amb la qual es lliga la xarxa per tal de mantenir-la oberta.
D’aquesta tècnica n’hi ha diferents variacions, on la que s’utilitza més en el mar Balear és el OTSB14 (otter trawl semi-balloon 14). Aquesta es diferencia en que pot regular millor l’obertura de la xarxa per així evitar captar espècies que no es volien estudiar.
3. Mètodes de mostreig a la zona pelàgica
Fins ara les estratègies que s’han explicat servien per a mostrejar espècies del fons del mar o bé de zones profundes, per tal d’obtenir mostres de la zona pelàgica ja no serà tan important la utilització de pesos.
Aquestes estratègies es basen en la utilització d’una xarxa (amb morfologies i mides diferents, segons el que es vulgui obtenir) que es troba unida al vaixell. Llavors el que es fa és deixar-la anar a l’aigua i es va portant oberta una estona, després s’activarà un mecanisme de tancament (el més habitual és utilitzar un senyal acústica emesa pel mateix vaixell) i es recollirà.
Imatge obtinguda de Wikimedia Commons a https://commons.wikimedia.org/w/index.php?search=pelagic+traps&title=Special:MediaSearch&go=Go&type=image
4. Sistemes de fotografia
Aquestes estratègies consisteixen en fer baixar una càpsula on dins tingui la càmera (resistent a altes pressions), una font de llum LED (que ha de ser de color vermell, ja que si fos blanca deixaria cecs als animals) i un esquer (molts cops en un compartiment que deixa sortir l’olor, però que els peixos no poden arribar a consumir).
.jpg){kind=link}
Aquests aparells poden estar flotant a l’aigua o sobre plataformes per tal que es mantingui en bona posició sobre el fons del mar.
També poden ser classificats segons si cal la participació directa d’un grup d’humans en el que es coneix com a Human-occupied vehicles (HOV) o es podrien utilitzar estratègies amb control remot (ROV). Aquest segon tipus depèn de la presència de bateries de llarga durada, però acostuma a poder actuar durant un major temps que no pas els HOV.
A l’hora de bussejar amb aquests aparells, cal tenir en compte que n’hi ha 3 tipus d’estratègies:
- Exploració: capfiques l’aparell i et poses a explorar una àrea que estava sense explorar, intentant buscar elements d’interès.
- Manipulació: s’utilitzen els braços del ROV per a poder portar a terme una presa de mostres o un experiment.
- Transsectes: es defineix un transsecte i es fa que el ROV el recorri tot ell a la mateixa velocitat i enfocant amb la càmera, d’aquesta manera es pot identificar tots els elements que passen per aquesta zona (útil per definir abundància d’individus d’espècies determinades).
Uns dels problemes d’aquestes tècniques seria que depenent l’àrea de fotografia i la mida de les xarxes de pesca (si és que en tenen), poden donar resultats que variïn entre si. A més les fotografies es poden enviar automàticament, però si volem que siguin d’alta definició llavors caldrà esperar al moment de la recollida.
5. Sistemes d’etiquetatge i seguiment
Per a estudiar la mida de les poblacions dels peixos, quina és la seva àrea de distribució o com creixen és indispensable el sistema d’etiquetatge i seguiment.
El problema amb aquestes estratègies és que no es pot portar el peix a superfície, ja que el canvi de pressió pot provocar danys greus en l’organisme. És per aquest motiu que s’acostumen a utilitzar petits submarins que tenen sistemes d’etiquetatge automàtic, amb el qual fan una petita incisió i inserció d’un rastrejador (a més d’un espagueti d’identificació).
L’espagueti ens serà útil per a quan els pescadors l’agafin, ja que posarà prou dades perquè sàpiguen de “qui és” i, per tant, els hi transmetin les dades.
El problema amb el rastrejador és que depenent de cada quant de temps es vulgui obtenir dades, la vida útil de l’aparell serà més o menys llarga (si vols dades cada poc temps llavors durarà poc de temps).
BIBLIOGRAFIA:
Priede, I. G. (2017). Deep-sea fishes: Biology, diversity, ecology and fisheries. Cambridge University Press.
Mathews, A. (2021, October 8). Here’s a quick start guide to underwater ROVs. Learn about what defines a remotely operated vehicle, different types of ROVs, and what they are used for. REACH ROBOTICS. https://reachrobotics.com/blog/what-is-an-underwater-rov/