\n
En general, la Mediterr\u00e0nia \u00e9s un mar amb limitaci\u00f3 de nutrients i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, amb una baixa productivitat biol\u00f2gica. I al mar Balear tamb\u00e9 passa, sobretot en superf\u00edcie, lloc amb pocs nutrients.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa a les concentracions de diferents ions clau per a la vida, veiem com, per exemple, el nitrogen i el f\u00f2sfor augmenten en baixar en profunditat, dels 0,5 mmol m3<\/sup> en superf\u00edcie fins als 8,3 mmol m3 <\/sup> i dels 0,3 mmol m3<\/sup> en superf\u00edcie fins als 0,83 mmol m3 <\/sup> respectivament.<\/p>\n\n\n\nPel que fa al carboni org\u00e0nic dissolt, disminueix la seva concentraci\u00f3 amb la profunditat, fins a valors aproximats de 40-60 \u00b5mol\/kg en aig\u00fces profundes.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, les concentracions de potassi i sodi s\u00f3n for\u00e7a constants, ja que formen part dels principals ions dissolts a l\u2019oce\u00e0. La concentraci\u00f3 t\u00edpica del potassi en aig\u00fces marines \u00e9s al voltant de 10,2 mmol\/kg i la del sodi \u00e9s molt m\u00e9s elevada, aproximadament 468 mmol\/kg.<\/p>\n\n\n\n
Aquests valors s\u00f3n similars als de l\u2019aigua marina global i no varien gaire amb la profunditat. No obstant aix\u00f2, les condicions espec\u00edfiques del mar Catalano-Balear, com l\u2019elevada salinitat (38,5 %), reflecteixen lleugers increments en aquestes concentracions respecte a oceans amb salinitat m\u00e9s baixa.<\/p>\n\n\n\n
Tot i que hi hagi ions que puguin augmentar la concentraci\u00f3 amb la profunditat, t\u00e9 un l\u00edmit. I quan arriba, la disponibilitat de nutrients baixa amb la profunditat, de manera que la mida dels animals tamb\u00e9 disminueix. A partir dels 1.800 metres aproximadament, els animals s\u00f3n molt petits.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/details>\n\n\n\nDisponibilitat d\u2019oxigen<\/strong><\/summary>\n
La falta de llum solar en profunditat afecta la fotos\u00edntesi dels organismes vegetatius. Aquest fet provoca que no es pugui donar una bona transformaci\u00f3 del CO\u2082 dissolt a O2 de tal forma que m\u00e9s del 80% sigui CO\u2082. A mesura que descendim en la columna d\u2019aigua, el consum d\u2019oxigen tamb\u00e9 es veu redu\u00efda. Els peixos pel\u00e0gics per cada 1000 m de profunditat, consumeixen un 10% del que feien els organismes d\u2019aigua poc profunda (els valors varien molt segons l’esp\u00e8cie). La principal franja on aquesta falta d\u2019oxigen \u00e9s perillosa \u00e9s al voltant dels 500 m de profunditat, ja que \u00e9s la zona on ja no arriba l\u2019oxigen de l’atmosfera, no es dona gaireb\u00e9 res de fotos\u00edntesi i a m\u00e9s no hi ha corrents que portin oxigen (com s\u00ed que pot passar m\u00e9s a baix).<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\nPressi\u00f3<\/strong><\/summary>\n
La pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica sempre augmenta a mesura que ens apropem a la costa, ja que la quantitat d\u2019aire que tenim a sobre \u00e9s superior. Aquest fet \u00e9s encara m\u00e9s notable quan mesurem els valors en un medi aqu\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n
Per cada 10 metres que descendim en la columna d\u2019aigua, augmenta en 1 atmosfera. Aix\u00f2 fa que els valors poden arribar a ser enormes, element que pot arribar a matar als animals que no es troben ben adaptats.<\/p>\n\n\n\n
Aquest fet pot arribar a produir alteracions de la flu\u00efdesa de la membrana, el que comporta una menor efici\u00e8ncia catal\u00edtica per part dels enzims. Incl\u00fas podria provocar alteracions del seu sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\nTemperatura<\/strong><\/summary>\n
La temperatura de l\u2019aigua tamb\u00e9 tendeix a disminuir amb la profunditat, ja que la radiaci\u00f3 solar \u00e9s inferior. A m\u00e9s en aquestes regions la temperatura \u00e9s bastant estable durant tot l\u2019any, per exemple en el mar Balear acostuma a estar al voltant dels 13\u202f\u00b0C.<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\nSalinitat<\/strong><\/summary>\n
\n
La salinitat de l\u2019aigua dep\u00e8n dels moviments de grans masses d\u2019aigua, que al mateix temps poden venir regulats per la temperatura.<\/p>\n\n\n\n
En les profunditats interm\u00e8dies del mar Mediterrani occidental (MEDOC) hi ha dues masses d\u2019aigua: <\/p>\n\n\n\n
\n- Les Levantine Intermediate Water (LIW), que es forma en el Mediterrani Oriental quan es produeix evaporaci\u00f3 superficial. Presenta elevada salinitat (>38,5\u2030) i temperatura (13,2-13,4).<\/li>\n\n\n\n
- Els Western Mediterranean Intermediate Water (WIW), que es forma en hivern quan es refreda l\u2019aigua nord del MEDOC, per arribar al mar Balear en mar\u00e7. Aquesta t\u00e9 aigua m\u00e9s freda (<13\u202f\u00b0C) i amb menys salinitat (37,7-38\u2030).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
La interacci\u00f3 d\u2019ambdues masses d\u2019aigua fa que en estiu es presentin els valors elevats (elevada evaporaci\u00f3 i arribada de LIW), en la tardor s\u2019arriba al m\u00e0xim per l\u2019arribada d\u2019aquesta aigua, en hivern es forma el WIW en la zona nord i cap al final de la primavera es redueix als valors m\u00ednims.<\/p>\n\n\n\n
En canvi, en les aig\u00fces m\u00e9s profundes els valors acostumen a ser bastant constants, ja que vindr\u00e0 regulat per una massa d\u2019aigua: les Western Mediterranean Deep Water (WMDW). Aquesta presenta una salinitat elevada (38,46\u2030) i unes temperatures molt baixes (<12,9\u202f\u00b0C).<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
BIBLIOGRAFIA:<\/strong><\/p>\n\n\nIntegra, F. (s\/f).\u00a0Masa de agua<\/i>. Regmurcia.com. Recuperado el 29 de diciembre de 2024, de https:\/\/www.regmurcia.com\/servlet\/s.Sl?sit=c,365,m,2624&r=ReP-9351-DETALLE_REPORTAJESPADRE<\/p>\n
Investigadores del IEO estudian por primera vez la distribuci\u00f3n e importancia del plancton m\u00e1s peque\u00f1o del Mar Balear<\/i>. (s\/f). Ieo.es. https:\/\/www.ieo.es\/en_US\/web\/vigo\/noticias?p_p_id=ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-1&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=2&_ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet_journalId=2887982&_ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet_anioFiltro=-1&_ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet_categoryFiltro=-1&_ieolistadosestructuramain_WAR_IEOListadoContenidosPorEstructuraportlet_mode=detail<\/p>\n
L\u00f3pez\u2010Jurado, J. L., Acosta, J., Druet, M., Arrese, B., Benedicto, J., Campillo, J. A., Deudero, S., Guitart, C., Mart\u00ednez\u2010G\u00f3mez, C., Le\u00f3n, V. M., Iglesias, M., Quetglas, A., Garc\u00eda, M., Fernandez, \u00c1., Esteban, A., Carbonell, A., Orejas, C., Olafsson, E., Moranta, J.,\u00a0 de Armas, D. (2012). ESTRATEGIA MARINA DEMARCACI\u00d3N MARINA LEVANTINO\u2010BALEAR PARTE I. MARCO GENERAL EVALUACI\u00d3N INICIAL Y BUEN ESTADO AMBIENTAL<\/i>. https:\/\/www.miteco.gob.es\/content\/dam\/miteco\/es\/costas\/temas\/proteccion-medio-marino\/I_Marco%20General_Levantino-Balear_tcm30-130914.pdf<\/p>\n
Rej\u00f3n, R. (2024, mayo 14).\u00a0Las aguas de Balears y Alicante tienen los niveles m\u00e1s bajos de ox\u00edgeno de todo el Mediterr\u00e1neo<\/i>. ElDiario.es. https:\/\/www.eldiario.es\/sociedad\/aguas-balears-alicante-niveles-bajos-oxigeno-mediterraneo_1_11366339.html<\/p>\n
Richon, C., Dutay, J.-C., Bopp, L., Le Vu, B., Orr, J. C., Somot, S., & Dulac, F. (2019). Biogeochemical response of the Mediterranean Sea to the transient SRES-A2 climate change scenario.\u00a0Biogeosciences<\/i>,\u00a016<\/i>(1), 135\u2013165. https:\/\/doi.org\/10.5194\/bg-16-135-2019<\/p>\n\u00a0<\/div>\n
\u00a0<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Per deepsea entenem les zones marines que es troben a una profunditat superior als 200-400 metres de profunditat (dependr\u00e0 de quin mar profund sigui i l\u2019autor). Aquest fet fa que el mar profund representi gaireb\u00e9 el 80% dels ecosistemes marins i el 65% del global. A m\u00e9s aquest tipus d\u2019ecosistemes es caracteritzen per presentar tota […]<\/p>\n","protected":false},"author":2979,"featured_media":0,"parent":476,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-136","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/136","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2979"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=136"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/136\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":338,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/136\/revisions\/338"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/476"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=136"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-content\/uploads\/sites\/594\/2024\/12\/Figura-1-1-843x1024.webp\")