Com es deia en l’apartat de “Generalitats del deepsea”, el mar profund es caracteritza per tenir unes condicions extremes. \u00c9s per aquest motiu que els peixos han de presentar adaptacions espec\u00edfiques en diferents organs i sistemes per poder sobreviure:<\/p>\n\n\n\n
A mesura que anem descendint per la columna d’aigua, la concentraci\u00f3 d’oxigen es redueix enormement. \u00c9s per aquest motiu que el consum d’oxigen ha de disminuir tamb\u00e9, per exemple els peixos pel\u00e0gics (organismes nedadors) disminueixen en un 10% el consum d’oxigen per cada 1000 metres de profunditat.<\/p>\n\n\n\n
Com que el consum d’oxigen disminueix, el seu metabolisme tamb\u00e9 ho ha de fer. Aquest fet provoca que les fibres musculars tinguin menys enzims i que siguin menys eficients. A m\u00e9s ser\u00e1n m\u00e9s toves, ja que presentaran una major concentraci\u00f3 d’aigua.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s important destacar que l’obtenci\u00f3 d’energia vindr\u00e0 principalment de les vies anaer\u00f2biques tals com la gluc\u00f2lisi anaer\u00f2bica (que genera \u00e0cid l\u00e0ctic), degradaci\u00f3 de creatina fosfat o de l’\u00e0cid succ\u00ednic. En canvi les vies aer\u00f2biques es veuran redu\u00efdes a tan sols ser\u00e0 un 8% de l’energia total.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta adaptaci\u00f3 provoca que l’obtenci\u00f3 d’energia sigui m\u00e9s lent de l’habitual, de manera que els peixos tendeixen a ser m\u00e9s tranquils. Les seves estrat\u00e8gies de ca\u00e7a es basen principalment en quedar-se quiets i quan passa la presa s’abalancen.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 amb aix\u00f2 no hi ha suficient, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hauran de maximitzar la captaci\u00f3 d’oxigen. Aix\u00f2 s’aconsegueix amb boques m\u00e9s grans (per captar m\u00e9s aigua), br\u00e0nquies que maximitzen el contacte amb l’aigua (per fer un major intercanvi de gasos) i amb una hemoglobina m\u00e9s efica\u00e7 (m\u00e9s sensible per captar i alliberar l’oxigen als teixits) i amb major concentraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Per tal d’evitar alteracions en la funcionalitat de les prote\u00efnes a causa de l’alta pressi\u00f3, els peixos han hagut de modificar la seva estructura terciaria, \u00e9s a dir el seu plegament. Aix\u00f2 fa que siguin m\u00e9s r\u00edgides i per tant menys eficients (es redueix l’eficiencia a la meitat o una cinquena part del que tindrien a la superf\u00edcie), per\u00f2 s\u00f3n m\u00e9s resistents a la pressi\u00f3 i la temperatura.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta reducci\u00f3 de la funcionalitat pot comportar problemes d’osmolaritat, de manera que els ions i mol\u00e8cules poden tenir dificultats al entrar o sortir de la c\u00e8l\u00b7lula. Aix\u00f2 es pot intentar solucionar amb l’\u00fas del compost TMAO (N-\u00f2xid de trimetilamina), que actua com a chaperona molecular fent que les mol\u00e8cules d’aigua s’estructurin correctament al voltant de les prote\u00efnes per evitar que aquestes es disolguin.<\/p>\n\n\n\n
Com a curiositat dir que el TMAO pot ser degradat pels bacteris generant TMA (trimetilamina), element amb una olor desagradable i que resulta t\u00f2xic si l’ingerim en altes concentracions.<\/p>\n\n\n\n
Per tal de comprendre com funcionen les adaptacions per a la flotabilitat, primer cal con\u00e8ixer els diferents tipus de flotabilitat: <\/p>\n\n\n\n
Els peixos ossis poden regular la seva flotabilitat mitjan\u00e7ant la bufeta natat\u00f2ria, una bossa plena d’aire que s’origina per un sobrecreixement de l’intest\u00ed anterior. Per tal d’ascendir per la columna d’aigua, hauran de captar aire per la boca i transportar-lo pels vasos sanguinis. M\u00e9s tard la gl\u00e1ndula del gas (\u00f2rgan diminut capa\u00e7 de generar \u00e0cid l\u00e0ctic i CO2) afavoreix la separaci\u00f3 de l’hemoglobina de l’oxigen.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa als peixos cartilaginosos i alguns ossis, no tenen bufeta natat\u00f2ria. \u00c9s per aix\u00f2 que poden fer \u00fas de alguns greixos, tals com el diacilglicerol o l’esqual\u00e9, ja que s\u00f3n mol\u00e8cules amb molt baixa densitat i molt energ\u00e8tiques. Per mantenir aquest sistema cal que tinguin molt ben desenvolupat el fetge (\u00f2rgan encarregat de generar i emmagatzemar aquestes mol\u00e8cules).<\/p>\n\n\n\n
Aquest sistema necessita un gran gast energ\u00e8tic, per\u00f2 la disponibilitat de nutrients i aliment \u00e9s molt redu\u00eft. Llavors cal reduir el pes ossi, per\u00f2 per tal de mantenir la resist\u00e8ncia estructural poden generar una capa de material gelatin\u00f3s, format per polisacarids, al voltant dels ossos i en la zona subcut\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n
El deepsea \u00e9s un medi hiperosm\u00f2tic, el que vol dir que la concentraci\u00f3 de ions \u00e9s molt elevada. \u00c9s per aquest motiu que l’aigua tendeix a sortir del cos dels peixos per igualar les concentracions del medi.<\/p>\n\n\n\n
Per tal d’adaptar-se a aquesta p\u00e8rdua continua d’aigua, han de ser capa\u00e7os de captar molta aigua per la boca i excretar l’exc\u00e9s d’ions. L’excreci\u00f3 del sodi i el clor es porta a terme a les br\u00e0nquies, mentre que el rony\u00f3 (amb funci\u00f3 d’excreci\u00f3 secundaria) elimina el magnesi i el sulfat.<\/p>\n\n\n\n
Aquest sistema necessita tota una s\u00e8rie d’adaptacions: una alta concentraci\u00f3 de mitoc\u00f2ndries per tal d’obtenir m\u00e9s energia, br\u00e0nquies generalment petites (redueix la p\u00e8rdua d’aigua, per\u00f2 cal que hi hagi un balan\u00e7 amb la mida necessaria per captar una bona quantitat d’oxigen) i uns ronyons aglomerulars (permet retenir m\u00e9s aigua i perdre m\u00e9s ions).<\/p>\n\n\n\n
Els peixos de profunditat acostumen a tenir un cor m\u00e9s lleuger i amb una major concentraci\u00f3 d’aigua. Aix\u00f2 permet que pugui tenir una major superf\u00edcie de contacte per captar l’oxigen, per\u00f2 que tingui un menor gast metab\u00f2lic.<\/p>\n\n\n\n
Cal destacar que els peixos mesopel\u00e0gics i batipel\u00e0gics tenen un hematrocit (percentatge de c\u00e8l\u00b7lules vermelles respecte a la resta d’elements sanguinis) inferior. Aix\u00f2 resulta adaptatiu pel fet de reduir la viscositat de la sang, el que implica un menor gast energ\u00e8tic per impulsar la sang.<\/p>\n\n\n\n
Una altra caracter\u00edstica important \u00e9s que poden presentar un sistema circulatori secundari, el qual no t\u00e9 eritr\u00f2cits i t\u00e9 una menor proporci\u00f3 de plasma. Aquest es troba relacionat, encara que no es coneix gaire b\u00e9, amb el sistema limf\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n
En un medi monocrom\u00e0tic i amb baixa pres\u00e8ncia de llum solar, un sistema visual monocular no funciona. \u00c9s per aix\u00f2 que han de tenir un sistema binocular que els permeti distingir la dist\u00e0ncia entre els elements.<\/p>\n\n\n\n
Per tal de maximitzar la captaci\u00f3 de llum, han hagut de modificar l’estructura dels ulls. \u00c9s per aix\u00f2 que poden ser tubulars o telesc\u00f2pics, per\u00f2 aix\u00f2 comporta un problema: que nom\u00e9s poden captar les formes de la part frontal. <\/p>\n\n\n\n
Per solucionar aquest problema, poden desenvolupar una retina molt senzilla que pot detectar moviment o poden tenir un sistema de miralls per transportar les imatges.<\/p>\n\n\n\n
Aquells animals que mantinguin la morfologia cl\u00e0ssica de l’ull hauran de tenir altres modificacions. Entre aquestes est\u00e0 el fet de perdre els cons per\u00f2 maximitzar la pres\u00e8ncia de varetes (permet ampliar la franja monocrom\u00e0tica), o tenir una membraneta en la part externa per redirigir la llum cap a la retina.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha molts invertebrats marins i larves de peixos que s\u00f3n transparents i amb morfologia plana per tal de ser totalment transparents. Tot i aix\u00f2, aquesta caracter\u00edstica es perd al tornar-se adults (encara que en alguns casos poden mantenir la transpar\u00e8ncia de les aletes i una coloraci\u00f3 platejada que dificulti la seva detecci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n
Els peixos mesopel\u00e0gics poden ser aplanats i amb coloraci\u00f3 dorsal fosca i ventral clara, per camuflar-se amb el fons fosc i la llum superficial. Per\u00f2 aquesta caracter\u00edstica no funciona en la zona batipel\u00e0gica ja que no es pot fer rebotar correctament la llum, de manera que poden fer \u00fas de la bioluminisc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
La bioluminesc\u00e8ncia (capacitat de generar llum a partir del gast de ATP i luciferina) pot ser de 3 tipus diferents:<\/p>\n\n\n\n
Aquesta caracter\u00edstica pot servir tant per defensar-se, com per atreure una presa o un individu de l’altre sexe o fins i tot per fer camuflatge per contra-il\u00b7luminaci\u00f3 (generar llum al ventre per a que sembli llum de la superf\u00edcie).<\/p>\n\n\n\n
Pel que respecta al sistema olfactiu, s’ha pogut trobar que els organismes que viuen a m\u00e9s de 1000 metres de profunditat tenen un sistema m\u00e9s eficient. Els hi serveix tant per detectar aliment, com per a detectar les feromones femenines a una dist\u00e0ncia d’entre 30-80 metres.<\/p>\n\n\n\n
El sistema gustatiu tamb\u00e9 est\u00e0 m\u00e9s desenvolupat, ja que per cada mil\u00b7l\u00edmetre quadrat hi ha unes 450 papil\u00b7les gustatives i est\u00e0 innervat per m\u00e9s de 20.000 neurones. Aix\u00f2 els hi serveix per a buscar l’aliment entre els sediments.<\/p>\n\n\n\n
S’ha pogut veure que al voltant de la bufeta natat\u00f2ria presenten musculatura especialitzada per a la generaci\u00f3 de soroll. El qual \u00e9s molt dif\u00edcil de diferenciar del de fons amb l’instrumental cient\u00edfic, de manera que el seu sistema auditiu \u00e9s molt sensible.<\/p>\n\n\n\n
Com que aquesta musculatura es troba molt propera a l’o\u00efda interna, han desenvolupat un otolit (cristall de carbonat c\u00e0lcic). Aquest va augmentant de mida a mesura que descendim per la columna d’aigua, fins arribar als 750-1000 metres de profunditat que \u00e9s on es troba el m\u00e0xim.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 han desenvolupat m\u00e9s la l\u00ednia lateral, ja sigui allargant-la o millorant la sensibilitat dels neuromasts (p\u00e8ls sensorials).<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s habitual trobar peixos de profunditat que presenten ferides tals com una p\u00e8rdua d’una part de les aletes o una mossegada, aix\u00ed com que acostumen a tenir par\u00e0sits. Tot i aix\u00f2, la diversitat i abund\u00e0ncia de par\u00e0sits disminueix amb la profunditat.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa a infeccions amb pat\u00f2gens, s\u2019ha descrit diferents malalties que poden patir tals com la necrosi eritrocitica, per\u00f2 de manera general acostumen a tenir infeccions amb menys intensitat i abundancia.<\/p>\n\n\n\n
No s\u2019ha pogut codificar el genoma de tots els peixos de profunditat de manera que no se sap exactament com \u00e9s el seu sistema immune, per\u00f2 el que s\u00ed que se sap \u00e9s que els gadiformes han perdut el MHC-II. Aix\u00f2 es creu que es d\u00f3na entre altres coses perqu\u00e8 cal un gast metab\u00f2lic molt elevat per mantenir el sistema en un medi tan complicat, de manera que no poden gastar tant en aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n
BIBLIOGRAFIA:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Priede, I. G. (2017). Deep-sea fishes: Biology, diversity, ecology and fisheries<\/em>. Cambridge University Press.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com es deia en l’apartat de “Generalitats del deepsea”, el mar profund es caracteritza per tenir unes condicions extremes. \u00c9s per aquest motiu que els peixos han de presentar adaptacions espec\u00edfiques en diferents organs i sistemes per poder sobreviure: 1. Oxigen i metabolisme A mesura que anem descendint per la columna d’aigua, la concentraci\u00f3 d’oxigen […]<\/p>\n","protected":false},"author":2979,"featured_media":0,"parent":476,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-202","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/202","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2979"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=202"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/202\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":339,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/202\/revisions\/339"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/476"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=202"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}