{"id":28,"date":"2025-01-18T13:39:17","date_gmt":"2025-01-18T11:39:17","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/?page_id=28"},"modified":"2025-02-17T13:41:15","modified_gmt":"2025-02-17T11:41:15","slug":"metodes-de-mostreig","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/resources\/metodes-de-mostreig\/","title":{"rendered":"M\u00e8todes de mostreig"},"content":{"rendered":"\n
\n

Un element que no s\u2019acostuma a tenir en compte quan es parla del deepsea \u00e9s: com s\u2019ho fan els cient\u00edfics per aprendre m\u00e9s sobre aquest m\u00f3n?<\/p>\n\n\n\n

Realment les t\u00e8cniques s\u00f3n molt semblants a les que s\u2019utilitzen per pescar a baixa profunditat, per\u00f2 amb certes modificacions que s\u00f3n interessants d\u2019esmentar.<\/p>\n\n\n\n

Com que \u00e9s molt f\u00e0cil que es perdi el material al mar profund, cal refor\u00e7ar les estructures utilitzades (per exemple la xarxa), tenir alguna pe\u00e7a que permeti que es mantingui a la zona d\u2019estudi i tenir algun element flotador.<\/p>\n\n\n\n

Els flotadors poden estar sempre activats o podrien \u201cobrir-se\u201d quan reben un senyal dels investigadors, on el m\u00e9s habitual \u00e9s amb senyals ac\u00fastics.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

Els m\u00e8todes d\u2019estudi poden ser:<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

1. M\u00e8todes passius o est\u00e0tics<\/h2>\n\n\n\n

Aquests m\u00e8todes es basen a atreure a la pressa perqu\u00e8 sigui ella mateixa la que caigui en la trampa. B\u00e0sicament, l\u2019investigador prepara el material i un cop la mostra hagi \u201cpicat\u201d, es recollir\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Els m\u00e8todes m\u00e9s utilitzats s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n

Baited Hooks (ham amb esquer)<\/summary>
\n

Aquest m\u00e8tode consisteix a utilitzar un cable refor\u00e7at, que en un extrem estigui unit a un flotador i a l\u2019altre amb un pes (que porta l’estructura cap al fons). A tota la llargada de la corda hi ha hams lligats, els quals han d\u2019estar a una dist\u00e0ncia considerable entre si per tal de tenir una major probabilitat d’agafar mostres.<\/p>\n\n\n\n

Per tal d’augmentar la zona de mostreig, de la corda principal pot sortir una altra en posici\u00f3 horitzontal. Aquesta presenta a tota la seva superf\u00edcie hams, igual que passava amb la corda original. Tamb\u00e9 \u00e9s important que tingui un pes al costat contrari a la zona d’origen, ja que podria passar que els corrents la facin moure i no s’agafi cap mostra.<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

Baited Traps (trampes amb esquer)<\/summary>
\n

Aquesta t\u00e8cnica consisteix a posar una trampa conformada per una cambra gran i una s\u00e8rie de cavitats de menor mida (la mida d’aquestes determina les esp\u00e8cies que es poden capturar).<\/p>\n\n\n\n

Quan els peixos detecten l’olor de l’esquer, s’introdueixen per les petites cavitats i en intentar escapar no ho aconsegueixen. Aix\u00f2 pot ser degut a diferents motius, com seria que el disseny de la trampa \u00e9s en forma de laberint o que les portes nom\u00e9s sobren cap endins.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, aquest material es pot recuperar a partir de l’activaci\u00f3 del mecanisme de flotaci\u00f3. Aix\u00f2 es pot donar a trav\u00e9s d’un senyal sonor, em\u00e8s des de la base.<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

Fixed Nets (xarxes fixes)<\/summary>
\n

Aquesta t\u00e8cnica consisteix a estendre una xarxa de grans dimensions, que es deixa anar al mar. Aquesta ha de tenir diverses peses unides per tal d’assegurar que els corrents no se l’emportin i pugui arribar al fons.<\/p>\n\n\n\n

Un cop arriba al fons, els peixos que intentin nedar a trav\u00e9s d’ella quedaran retinguts. Cal dir que el que determina quines esp\u00e8cies de peixos es capturen \u00e9s la mida dels forats que t\u00e9 la xarxa, de manera que si el peix \u00e9s de menor mida ho pot travessar. <\/p>\n\n\n\n

Per a recuperar el material, aquesta xarxa t\u00e9 unida a la zona superior unes estructures flotadors. D\u2019aquesta manera des de la superf\u00edcie tamb\u00e9 es pot tenir un cert control sobre la posici\u00f3 en la qual es mant\u00e9 la trampa.<\/p>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

2. Mecanismes remolcats<\/h2>\n\n\n\n
\n

Aquestes estrat\u00e8gies es basen a lligar un element, normalment xarxes, a un vaixell o altres aparells a motor. D\u2019aquesta manera a mesura que es va movent va atrapant totes les mostres possibles.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n bones formes d\u2019obtenir moltes mostres, per\u00f2 resulten perilloses per al medi ambient, ja que generen un impacte brutal en els ecosistemes. \u00c9s per aix\u00f2 que hi ha pa\u00efsos que ho restringeixen.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

Els m\u00e8todes m\u00e9s comuns s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n

Dredge (dragues)<\/summary>
\n
\n

Aix\u00f2 consisteix a deixar anar, fins a la base del mar, una placa de metall que per l\u2019extrem anterior t\u00e9 una corda lligada (que es troba ancorada al vaixell) i a la zona posterior t\u00e9 una s\u00e8rie de petites de xarxes.<\/p>\n\n\n\n

A mesura que es vagi arrossegant aquesta placa, s\u2019aniran movent els sediments i tot aix\u00f2 anir\u00e0 a parar a les xarxes.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n
Beam Trawl (r\u00f2ssec amb biga)<\/summary>
\n
\n

L’estrat\u00e8gia \u00e9s b\u00e0sicament el mateix que l\u2019anterior, per\u00f2 en comptes de tenir la placa de metall, t\u00e9 una xarxa ampla que es mant\u00e9 oberta per un refor\u00e7 rectangular a la boca d\u2019aquesta. A m\u00e9s t\u00e9 unes estructures (runners) a cada costat de la \u201cboca\u201d que afavoreixen l\u2019arrossegament.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n
Otter Trawl (art de bou)<\/summary>
\n
\n

L\u2019estrat\u00e8gia \u00e9s la mateixa, per\u00f2 en aquest cas s\u2019utilitzen unes petites plaques situades als costats de la corda amb la qual es lliga la xarxa per tal de mantenir-la oberta.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta t\u00e8cnica n\u2019hi ha diferents variacions, on la que s\u2019utilitza m\u00e9s en el mar Balear \u00e9s el OTSB14 (otter trawl semi-balloon 14). Aquesta es diferencia en que pot regular millor l’obertura de la xarxa per aix\u00ed evitar captar esp\u00e8cies que no es volien estudiar.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n<\/div><\/details>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

3. M\u00e8todes de mostreig a la zona pel\u00e0gica<\/h2>\n\n\n\n
\n

Fins ara les estrat\u00e8gies que s\u2019han explicat servien per a mostrejar esp\u00e8cies del fons del mar o b\u00e9 de zones profundes, per tal d\u2019obtenir mostres de la zona pel\u00e0gica ja no ser\u00e0 tan important la utilitzaci\u00f3 de pesos.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes estrat\u00e8gies es basen en la utilitzaci\u00f3 d\u2019una xarxa (amb morfologies i mides diferents, segons el que es vulgui obtenir) que es troba unida al vaixell. Llavors el que es fa \u00e9s deixar-la anar a l\u2019aigua i es va portant oberta una estona, despr\u00e9s s\u2019activar\u00e0 un mecanisme de tancament (el m\u00e9s habitual \u00e9s utilitzar un senyal ac\u00fastica emesa pel mateix vaixell) i es recollir\u00e0.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Diseny de xarxes de mostreig utilitzades a la zona pel\u00e0gica.
Imatge obtinguda de Wikimedia Commons a https:\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?search=pelagic+traps&title=Special:MediaSearch&go=Go&type=image<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

4. Sistemes de fotografia<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n

Aquestes estrat\u00e8gies consisteixen en fer baixar una c\u00e0psula on dins tingui la c\u00e0mera (resistent a altes pressions), una font de llum LED (que ha de ser de color vermell, ja que si fos blanca deixaria cecs als animals) i un esquer (molts cops en un compartiment que deixa sortir l\u2019olor, per\u00f2 que els peixos no poden arribar a consumir).<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Imatge d’un ROV en proc\u00e9s de captar fotografies al mar. Imatge obtinguda de Wikimedia Commons<\/a> amb Copyright CC BY 4.0<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Aquests aparells poden estar flotant a l\u2019aigua o sobre plataformes per tal que es mantingui en bona posici\u00f3 sobre el fons del mar.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 poden ser classificats segons si cal la participaci\u00f3 directa d\u2019un grup d\u2019humans en el que es coneix com a Human-occupied vehicles (HOV) o es podrien utilitzar estrat\u00e8gies amb control remot (ROV). Aquest segon tipus dep\u00e8n de la pres\u00e8ncia de bateries de llarga durada, per\u00f2 acostuma a poder actuar durant un major temps que no pas els HOV.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019hora de bussejar amb aquests aparells, cal tenir en compte que n\u2019hi ha 3 tipus d’estrat\u00e8gies:<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n