{"id":55,"date":"2025-01-18T13:39:17","date_gmt":"2025-01-18T11:39:17","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/?page_id=55"},"modified":"2025-01-18T13:47:35","modified_gmt":"2025-01-18T11:47:35","slug":"talus","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/resources\/habitats\/talus\/","title":{"rendered":"Tal\u00fas continental"},"content":{"rendered":"\n<p>El tal\u00fas continental \u00e9s la zona de transici\u00f3 entre la plataforma continental i la plana abissal, caracteritzada per un pendent, m\u00e9s o menys pronunciat que descendeix des d&#8217;aproximadament els 200 metres fins a profunditats de 2.000 a 3.000 metres. \u00c9s a partir del tal\u00fas que considerem l\u2019inici del mar profund. Aquest pendent varia segons la regi\u00f3, per\u00f2 generalment \u00e9s m\u00e9s inclinat que la plataforma i menys que les escarpades parets dels canyons submarins.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a la circulaci\u00f3 oce\u00e0nica i els cicles biogeoqu\u00edmics, \u00e9s una zona de barreja de masses d&#8217;aigua de diferents densitats i temperatures, ja que s\u2019ajunten les corrents que retornen de la plataforma amb les que pugen de la plana, la qual cosa afavoreix la formaci\u00f3 de corrents que porten nutrients des de les profunditats fins a les aig\u00fces superficials i sediments de la plataforma a la plana. A m\u00e9s, el tal\u00fas continental \u00e9s un h\u00e0bitat de gran biodiversitat, amb comunitats biol\u00f2giques adaptades a condicions de foscor, alta pressi\u00f3 i temperatures baixes entre altres. S&#8217;hi troben esp\u00e8cies de peixos de profunditat, coralls d&#8217;aig\u00fces fredes, esponges i una varietat d&#8217;invertebrats.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa al tal\u00fas continental del mar Balear, tot i ser m\u00e9s estret que la majoria, i per tant amb pendents m\u00e9s pronunciades, la seva complexitat proporciona refugis i zones d&#8217;alimentaci\u00f3 per a moltes esp\u00e8cies marines, incloent-hi peixos de profunditat (fet que ens interessa) i altres organismes. A m\u00e9s, la proximitat a canyons submarins com el de Blanes crea microh\u00e0bitats amb condicions particulars que afavoreixen una diversitat biol\u00f2gica \u00fanica.<\/p>\n\n\n\n<p>Algunes de les esp\u00e8cies que podem trobar en aquest ecosistema s\u00f3n: <em><a href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/esborrany-automatic\/\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/esborrany-automatic\/\">Bathypteroys mediterraneus<\/a><\/em>, <em><a href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/llistat-despecies\/bathysolea-profundicola\/\">Bathysolea profundicola<\/a><\/em>, <em><a href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/?page_id=124&amp;preview=true\">Echinorhinus brucus<\/a><\/em>, <em><a href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/?page_id=104&amp;preview=true\">Epigonus denticulatus<\/a><\/em>, i <a href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/llistat-despecies\/gonostoma-denudatum\/\"><em>Gonostoma denudatum<\/em><\/a>.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:100px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p><strong>BIBLIOGRAFIA:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group is-vertical is-layout-flex wp-container-core-group-is-layout-8cf370e7 wp-block-group-is-layout-flex\">\n<p>Generalitat de Catalunya (2007-2015). <em>Estudi del medi costaner. <\/em>Gencat.Cat.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/territori.gencat.cat\/web\/.content\/home\/01_departament\/documentacio\/territori_mobilitat\/activitats_i_professionals_de_transport\/publicacions\/Pla_ports_catalunya_2007_2015\/02_estudi_medi.pdf\">https:\/\/territori.gencat.cat\/web\/.content\/home\/01_departament\/documentacio\/territori_mobilitat\/activitats_i_professionals_de_transport\/publicacions\/Pla_ports_catalunya_2007_2015\/02_estudi_medi.pdf<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group is-vertical is-layout-flex wp-container-core-group-is-layout-8cf370e7 wp-block-group-is-layout-flex\">\n<p>Vaquer-Sunyer, R.; Barrientos, N.; et al. (2020). <em>Informe Mar Balear. <\/em><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/ibdigital.uib.es\/greenstone\/sites\/oai-site\/collect\/monografiesPDI\/index\/assoc\/informeM.dir\/informeMarBalear2020.pdf\">https:\/\/ibdigital.uib.es\/greenstone\/sites\/oai-site\/collect\/monografiesPDI\/index\/assoc\/informeM.dir\/informeMarBalear2020.pdf<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El tal\u00fas continental \u00e9s la zona de transici\u00f3 entre la plataforma continental i la plana abissal, caracteritzada per un pendent, m\u00e9s o menys pronunciat que descendeix des d&#8217;aproximadament els 200 metres fins a profunditats de 2.000 a 3.000 metres. \u00c9s a partir del tal\u00fas que considerem l\u2019inici del mar profund. Aquest pendent varia segons la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2974,"featured_media":0,"parent":42,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-55","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/55","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2974"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=55"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/55\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":271,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/55\/revisions\/271"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/42"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/in-deep-sea\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=55"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}