Presentació
L’antropologia de les elits constitueix un camp emergent que desafia la tradició disciplinària d’estudiar els grups subalterns per, en canvi, dirigir la mirada cap a aquells que detenen el poder. Davant l’ampli desenvolupament d’investigacions sobre minories ètniques, migrants o comunitats marginalitzades, l’anàlisi sistemàtica de les elits —enteses com aquells grups que concentren capital econòmic, simbòlic i polític— ha quedat històricament relegat a altres ciències socials.
L’antropologia, com a sociologia comparada, va centrar inicialment la seva atenció en les anomenades societats primitives. Entre els segles XIX i XX, l’expansió capitalista i el domini colonial van possibilitar el creixement teòric i l’elaboració de monografies altament significatives en contexts geogràfics com el continent africà, Àsia, el Pacífic Sud, Amèrica Llatina o Austràlia. Diferents escoles nacionals, des del funcionalisme francès inicial, passant per l’estructural-funcionalisme britànic o el neoevolucionisme nord-americà, van centrar la seva atenció en les seves esferes particulars de domini i interès; elements com l’organització política, la religió, l’economia o el parentiu. Aquesta situació canvia completament a partir de la finalització de la Segona Guerra Mundial, quan l’emergència dels Estats Units com a nova potència global, la Guerra Freda i l’aparició del conflicte de blocs amb la Unió Soviètica, la desaparició de l’Imperi Britànic, la independència de les antigues colònies, les primeres esquerdes teòriques en els marcs clàssics, les noves propostes epistemològiques elaborades des del Sud, entre altres factors, van fer que l’antropologia perdés, en certa manera, el seu àmbit tradicional d’actuació i comencés a girar el seu interès cap a l’interior de les mateixes societats de l’Occident capitalista. Van aparèixer, a més, especialitzacions com l’antropologia urbana, del parentiu, l’antropologia econòmica, de l’educació, simbòlica i cognitiva, etc., les quals van permetre un creixement i expansió sostinguts, alhora que la seva institucionalització a través de programes de doctorat i llicenciatures universitàries.
Una cosa, però, es va mantenir constant: un cert interès per les minories, les quals van substituir les antigues societats primitives com a elements d’atenció. D’aquesta manera, l’antropologia va mantenir el seu estudi sobre els altres, encara que per a això no fos necessari sortir a buscar-los a territoris llunyans. Va sorgir, així, la investigació centrada en petits i no tan petits grups ètnics tradicionalment oblidats, en les poblacions aïllades, en els migrants o en els practicants de religions minoritàries, en les dinàmiques d’opressió presents en la quotidianitat, com aquelles relacionades amb el gènere o la diversitat sexual. Totes elles comparteixen un element comú: es tracta de grups socials, uns altres propers, que han estat històricament dominats o han acaparat a les dinàmiques de normalització i homogeneïtzació que ha suposat la disposició històrica del capitalisme i la globalització. No passa el mateix amb els dominadors.
L’antropologia de les elits té, per tant, un recorregut molt més limitat. Encara que és cert que existeixen nombrosos textos antropològics vinculats a grans homes, caps, bruixots o reis, aquells que podríem anomenar com a elits primitives, això no és tant així si parlem de realitats properes i actuals. L’espai deixat per l’antropologia ha estat ocupat àmpliament per la sociologia, la ciència política o la història. Això és així perquè aquestes disciplines han posat el focus sobre aspectes clau com l’estratificació social, l’aparició de la desigualtat, els sistemes polítics, la formació del poder polític i econòmic a Occident. No obstant això, l’antropologia, per les seves característiques, marcs teòrics i metodologies específiques, té un llarg recorregut en l’estudi de les elits. Per a Salverda i Abbink (2008: 3), un enfocament antropològic sobre les elits “proposa estudiar-les i comprendre-les des de dins, intentant traçar la dinàmica cultural i la formació de l’habitus (les rutines de comportament internalitzades i les idees socials d’un grup social definit) que perpetuen el seu domini, govern o acceptació”. Aspectes com les seves relacions socials específiques, les seves propostes d’autorepresentació i repertoris culturals singulars apareixerien com àmbits ideals per a l’estudi antropològic.
D’aquesta manera, partint d’una definició d’elit com aquell grup social dins d’una societat jerarquitzada que reclama o se li atorga poder, prestigi o comandament sobre altres amb base en una sèrie de criteris i que busca preservar i consolidar el seu estatus (Dogan, 2003), el present Simposi Internacional d’Antropologia i Sociologia de les Elits pretén fixar l’atenció en l’estudi de les elits, així com en tots aquells aspectes que es trobin vinculats amb elles, com la creació, manteniment i consolidació de les seves pròpies xarxes socials, el seu accés al poder i les lluites per mantenir-lo, la seva composició i comportament específic, el seu capital, en un sentit ampli seguint Pierre Bourdieu (2012), els seus elements identitaris i simbòlics, els seus espais de sociabilitat i reproducció, els canvis i transformacions que es produeixen en elles, o altres aspectes específics que no es trobin aquí esmentats. A més, el Simposi no es limita a la presentació de treballs d’investigació específicament antropològics o sociològics, sinó que, considerant les ciències socials com disciplines poroses i interrelacionades, l’obri també a la ciència política, la geografia, la psicologia social, etc.
Les comunicacions hauran de ser proposades per mitjà d’un resum/abstract d’un màxim de 300 paraules acompanyat d’un títol i cinc paraules clau en català, castellà i anglès. Els autors hauran d’especificar el nom i els cognoms, així com la filiació acadèmica i el correu electrònic. Els enviaments es poden fer fins al 15 de gener de 2026 a la següent adreça simposio.antropologia.elites@uab.cat. Les comunicacions acceptades es comunicaran en un termini d’un mes i mig a partir de la data esmentada. A partir d’aquest moment, els autors seran informats de les instruccions i terminis de lliurament de la seva comunicació, que no serà obligatòria, però sí que podrà optar a ser publicada en un llibre especial sobre el Simposi.
El Comitè Científic acceptarà propostes de comunicació en català, castellà i anglès. El Simposi no disposarà de servei de traducció simultània, però el personal del Comitè Organitzador garantirà la distribució prèvia de les comunicacions en els diferents idiomes per facilitar-ne el seguiment i la participació. Eventualment, també podrà actuar com a traductor puntual de preguntes i intervencions.
El Simposi tindrà lloc els dies 11 i 12 de juny de 2026
Bibliografia bàsica
Bourdieu, P. (2012): La distinción. Criterios y bases sociales del gusto.Ed. Taurus.
Dogan, M. (ed). (2003). Elite Configurations at the Apex of Power. Brill Academic Publishers.
Salverda, T. y Abbink, J. (2008). Introduction: An Anthropological Perspective on Elite Power and the Cultural Politics of Elites, en J. Abbimk and T. Salverda (eds.), The Anthropology of Elites Power, Culture, and the Complexities of Distinction (pp. 1-28). Palgrave Macmillan.