{"id":332,"date":"2025-09-10T11:56:44","date_gmt":"2025-09-10T11:56:44","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/?page_id=332"},"modified":"2025-09-10T13:32:14","modified_gmt":"2025-09-10T13:32:14","slug":"llamada-a-comunicaciones-simposio-antropologia-y-sociologia-de-las-elites","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/llamada-a-comunicaciones-simposio-antropologia-y-sociologia-de-las-elites\/","title":{"rendered":"Crida a Comunicacions: Simposi Antropologia i Sociologia de les Elits"},"content":{"rendered":"\n

Presentaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n

L’antropologia de les elits constitueix un camp emergent que desafia la tradici\u00f3 disciplin\u00e0ria d’estudiar els grups subalterns per, en canvi, dirigir la mirada cap a aquells que detenen el poder. Davant l’ampli desenvolupament d’investigacions sobre minories \u00e8tniques, migrants o comunitats marginalitzades, l’an\u00e0lisi sistem\u00e0tica de les elits \u2014enteses com aquells grups que concentren capital econ\u00f2mic, simb\u00f2lic i pol\u00edtic\u2014 ha quedat hist\u00f2ricament relegat a altres ci\u00e8ncies socials.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

L’antropologia, com a sociologia comparada, va centrar inicialment la seva atenci\u00f3 en les anomenades societats primitives<\/em>. Entre els segles XIX i XX, l’expansi\u00f3 capitalista i el domini colonial van possibilitar el creixement te\u00f2ric i l’elaboraci\u00f3 de monografies altament significatives en contexts geogr\u00e0fics com el continent afric\u00e0, \u00c0sia, el Pac\u00edfic Sud, Am\u00e8rica Llatina o Austr\u00e0lia. Diferents escoles nacionals, des del funcionalisme franc\u00e8s inicial, passant per l’estructural-funcionalisme brit\u00e0nic o el neoevolucionisme nord-americ\u00e0, van centrar la seva atenci\u00f3 en les seves esferes particulars de domini i inter\u00e8s; elements com l’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica, la religi\u00f3, l’economia o el parentiu. Aquesta situaci\u00f3 canvia completament a partir de la finalitzaci\u00f3 de la Segona Guerra Mundial, quan l’emerg\u00e8ncia dels Estats Units com a nova pot\u00e8ncia global, la Guerra Freda i l’aparici\u00f3 del conflicte de blocs amb la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, la desaparici\u00f3 de l’Imperi Brit\u00e0nic, la independ\u00e8ncia de les antigues col\u00f2nies, les primeres esquerdes te\u00f2riques en els marcs cl\u00e0ssics, les noves propostes epistemol\u00f2giques elaborades des del Sud, entre altres factors, van fer que l’antropologia perd\u00e9s, en certa manera, el seu \u00e0mbit tradicional d’actuaci\u00f3 i comenc\u00e9s a girar el seu inter\u00e8s cap a l’interior de les mateixes societats de l’Occident capitalista. Van apar\u00e8ixer, a m\u00e9s, especialitzacions com l’antropologia urbana, del parentiu, l’antropologia econ\u00f2mica, de l’educaci\u00f3, simb\u00f2lica i cognitiva, etc., les quals van permetre un creixement i expansi\u00f3 sostinguts, alhora que la seva institucionalitzaci\u00f3 a trav\u00e9s de programes de doctorat i llicenciatures universit\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

Una cosa, per\u00f2, es va mantenir constant: un cert inter\u00e8s per les minories, les quals van substituir les antigues societats primitives com a elements d’atenci\u00f3. D’aquesta manera, l’antropologia va mantenir el seu estudi sobre els altres<\/em>, encara que per a aix\u00f2 no fos necessari sortir a buscar-los a territoris llunyans. Va sorgir, aix\u00ed, la investigaci\u00f3 centrada en petits i no tan petits grups \u00e8tnics tradicionalment oblidats, en les poblacions a\u00efllades, en els migrants o en els practicants de religions minorit\u00e0ries, en les din\u00e0miques d’opressi\u00f3 presents en la quotidianitat, com aquelles relacionades amb el g\u00e8nere o la diversitat sexual. Totes elles comparteixen un element com\u00fa: es tracta de grups socials, uns altres propers, que han estat hist\u00f2ricament dominats o han acaparat a les din\u00e0miques de normalitzaci\u00f3 i homogene\u00eftzaci\u00f3 que ha suposat la disposici\u00f3 hist\u00f2rica del capitalisme i la globalitzaci\u00f3. No passa el mateix amb els dominadors.<\/p>\n\n\n\n

L’antropologia de les elits t\u00e9, per tant, un recorregut molt m\u00e9s limitat. Encara que \u00e9s cert que existeixen nombrosos textos antropol\u00f2gics vinculats a grans homes<\/em>, caps, bruixots o reis, aquells que podr\u00edem anomenar com a elits primitives<\/em>, aix\u00f2 no \u00e9s tant aix\u00ed si parlem de realitats properes i actuals. L’espai deixat per l’antropologia ha estat ocupat \u00e0mpliament per la sociologia, la ci\u00e8ncia pol\u00edtica o la hist\u00f2ria. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 aquestes disciplines han posat el focus sobre aspectes clau com l’estratificaci\u00f3 social, l’aparici\u00f3 de la desigualtat, els sistemes pol\u00edtics, la formaci\u00f3 del poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic a Occident. No obstant aix\u00f2, l’antropologia, per les seves caracter\u00edstiques, marcs te\u00f2rics i metodologies espec\u00edfiques, t\u00e9 un llarg recorregut en l’estudi de les elits. Per a Salverda i Abbink (2008: 3), un enfocament antropol\u00f2gic sobre les elits \u00abproposa estudiar-les i comprendre-les des de dins, intentant tra\u00e7ar la din\u00e0mica cultural i la formaci\u00f3 de l’habitus (les rutines de comportament internalitzades i les idees socials d’un grup social definit) que perpetuen el seu domini, govern o acceptaci\u00f3\u00bb. Aspectes com les seves relacions socials espec\u00edfiques, les seves propostes d’autorepresentaci\u00f3 i repertoris culturals singulars apareixerien com \u00e0mbits ideals per a l’estudi antropol\u00f2gic.<\/p>\n\n\n\n

D’aquesta manera, partint d’una definici\u00f3 d’elit com aquell grup social dins d’una societat jerarquitzada que reclama o se li atorga poder, prestigi o comandament sobre altres amb base en una s\u00e8rie de criteris i que busca preservar i consolidar el seu estatus (Dogan, 2003), el present Simposi Internacional d’Antropologia i Sociologia de les Elits<\/em><\/strong> pret\u00e9n fixar l’atenci\u00f3 en l’estudi de les elits, aix\u00ed com en tots aquells aspectes que es trobin vinculats amb elles, com la creaci\u00f3, manteniment i consolidaci\u00f3 de les seves pr\u00f2pies xarxes socials, el seu acc\u00e9s al poder i les lluites per mantenir-lo, la seva composici\u00f3 i comportament espec\u00edfic, el seu capital, en un sentit ampli seguint Pierre Bourdieu (2012), els seus elements identitaris i simb\u00f2lics, els seus espais de sociabilitat i reproducci\u00f3, els canvis i transformacions que es produeixen en elles, o altres aspectes espec\u00edfics que no es trobin aqu\u00ed esmentats. A m\u00e9s, el Simposi no es limita a la presentaci\u00f3 de treballs d’investigaci\u00f3 espec\u00edficament antropol\u00f2gics o sociol\u00f2gics, sin\u00f3 que, considerant les ci\u00e8ncies socials com disciplines poroses i interrelacionades, l’obri tamb\u00e9 a la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, la geografia, la psicologia social, etc.<\/p>\n\n\n\n

Les comunicacions hauran de ser proposades per mitj\u00e0 d’un resum\/abstract d’un m\u00e0xim de 300 paraules acompanyat d’un t\u00edtol i cinc paraules clau en catal\u00e0, castell\u00e0 i angl\u00e8s<\/strong>. Els autors hauran d’especificar el nom i els cognoms, aix\u00ed com la filiaci\u00f3 acad\u00e8mica i el correu electr\u00f2nic. Els enviaments es poden fer fins al 15 de gener de 2026 <\/strong>a la seg\u00fcent adre\u00e7a simposio.antropologia.elites@uab.cat<\/a>. Les comunicacions acceptades es comunicaran en un termini d’un mes i mig a partir de la data esmentada. A partir d’aquest moment, els autors seran informats de les instruccions i terminis de lliurament de la seva comunicaci\u00f3, que no ser\u00e0 obligat\u00f2ria, per\u00f2 s\u00ed que podr\u00e0 optar a ser publicada en un llibre especial sobre el Simposi.<\/p>\n\n\n\n

El Comit\u00e8 Cient\u00edfic acceptar\u00e0 propostes de comunicaci\u00f3 en catal\u00e0, castell\u00e0 i angl\u00e8s. El Simposi no disposar\u00e0 de servei de traducci\u00f3 simult\u00e0nia, per\u00f2 el personal del Comit\u00e8 Organitzador garantir\u00e0 la distribuci\u00f3 pr\u00e8via de les comunicacions en els diferents idiomes per facilitar-ne el seguiment i la participaci\u00f3. Eventualment, tamb\u00e9 podr\u00e0 actuar com a traductor puntual de preguntes i intervencions.<\/p>\n\n\n\n

El Simposi tindr\u00e0 lloc els dies 11 i 12 de juny de 2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/strong> b\u00e0sica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Bourdieu, P. (2012): La distinci\u00f3n. Criterios y bases sociales del gusto.<\/em>Ed. Taurus.<\/p>\n\n\n\n

Dogan, M. (ed). (2003). Elite Configurations at the Apex of Power<\/em>. Brill Academic Publishers.<\/p>\n\n\n\n

Salverda, T. y Abbink, J. (2008). Introduction: An Anthropological Perspective on Elite Power and the Cultural Politics of Elites, en J. Abbimk and T. Salverda (eds.), The Anthropology of Elites Power, Culture, and the Complexities of Distinction<\/em> (pp. 1-28). Palgrave Macmillan.<\/p>\n\n\n\n

Comit\u00e9 Cient\u00edfic i Organitzador<\/a><\/p>\n\n\n\n

Informaci\u00f3 Pr\u00e0ctica<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Presentaci\u00f3 L’antropologia de les elits constitueix un camp emergent que desafia la tradici\u00f3 disciplin\u00e0ria d’estudiar els grups subalterns per, en canvi, dirigir la mirada cap a aquells que detenen el poder. Davant l’ampli desenvolupament d’investigacions sobre minories \u00e8tniques, migrants o comunitats marginalitzades, l’an\u00e0lisi sistem\u00e0tica de les elits \u2014enteses com aquells grups que concentren capital econ\u00f2mic, […]<\/p>\n","protected":false},"author":3107,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-332","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/332","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3107"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=332"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/332\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":389,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/332\/revisions\/389"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/inmix\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=332"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}