{"id":63,"date":"2013-03-19T18:04:30","date_gmt":"2013-03-19T18:04:30","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/edicio-i-comentari-dels-mitografs-grecs\/"},"modified":"2022-07-22T07:56:00","modified_gmt":"2022-07-22T07:56:00","slug":"edicio-i-comentari-dels-mitografs-grecs","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/edicio-i-comentari-dels-mitografs-grecs\/","title":{"rendered":"Edici\u00f3 i comentari dels mit\u00f2grafs grecs"},"content":{"rendered":"\n<p>La tasca investigadora del Grup de Recerca <strong>\u201cInstitucions i mites a la Gr\u00e8cia antiga\u201d<\/strong> abra\u00e7a un ampli marc cronol\u00f2gic: des dels darrers segles del II mil\u00b7lenni aC fins als primers segles de la nostra era. Aquest llarg recorregut no implica una generalitzaci\u00f3 superficial, cosa que no pretenem, sin\u00f3 una an\u00e0lisi en profunditat. L\u2019amplitud cronol\u00f2gica respon a les diverses especialitzacions en la recerca dels components del Grup, en qu\u00e8 conflueixen especialistes en fonts gregues del II mil\u00b7lenni aC (tauletes en Lineal B), estudiosos de les primeres etapes del desenvolupament de les institucions al m\u00f3n grec, de les quals les primeres formalitzacions liter\u00e0ries del mite s\u00f3n una font indirecta molt valuosa, i estudiosos de les etapes posteriors de recopilaci\u00f3, adaptaci\u00f3 i estructuraci\u00f3 de diferents variants dels temes m\u00edtics presents en la literatura grega arcaica, cl\u00e0ssica i hel\u00b7len\u00edstica que conformen la llarga tradici\u00f3 dels anomenats \u2018mit\u00f2grafs\u2019.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes diverses especialitzacions garanteixen el car\u00e0cter rigor\u00f3s de la recerca i amb aquest objectiu es proposa l\u2019articulaci\u00f3 en tres subgrups de treball. Els resultats obtinguts per cada un d\u2019ells seran despr\u00e9s integrats en la investigaci\u00f3 de conjunt: an\u00e0lisi de testimonis, literaris i epigr\u00e0fics, que permetin reconstruir l\u2019evoluci\u00f3 de les institucions religioses, pol\u00edtiques, sociol\u00f2giques, jurd\u00eddiques del m\u00f3n grec de l\u2019Antiguitat, posant de relleu dintre d\u2019aquests testimonis la riquesa que aporta la tradici\u00f3 m\u00edtica, en qu\u00e8 els diferents enfocaments d\u2019un tema o motiu m\u00edtic estan molt relacionats amb els aspectes culturals i institucionals del moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 es donen.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">La pota mitogr\u00e0fica: edici\u00f3 i comentari dels mit\u00f2grafs grecs<\/h2>\n\n\n\n<p>Despr\u00e9s de l&#8217;edici\u00f3 dels principals manuals mitogr\u00e0fics antics (vegeu l&#8217;apartat de<a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/grupsderecerca.uab.cat\/mitografsgrecs\/content\/publicacions-del-grup-0\" target=\"_blank\">\u00a0publicacions del grup<\/a>) en el marc dels projectes subvencionats del Ministerio (vegeu la\u00a0<a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/grupsderecerca.uab.cat\/mitografsgrecs\/\" target=\"_blank\">p\u00e0gina web del Projecte<\/a>\u00a0\u201cLos mitos en Grecia: edici\u00f3n y comentario de los mit\u00f3grafos antiguos\u201d) l&#8217;objectiu que ara ens proposem com a Grup \u00e9s el de compilar, editar, comentar i traduir els textos mitogr\u00e0fics inclosos en les obres d\u2019uns quants autors grecs, que ens han pervingut per tradici\u00f3 indirecta, sovint amb els comentaris i escolis als grans poetes, als quals cal afegir un cert nombre de fragments papiracis. L\u2019edici\u00f3 cr\u00edtica de qualsevol text ha de comen\u00e7ar per la recopilaci\u00f3 de les fonts, directes o indirectes que han transm\u00e8s els mit\u00f2grafs. La fixaci\u00f3 del text ha d\u2019anar precedida per una an\u00e0lisi de les variants textuals i una discussi\u00f3 d\u2019aquestes. L\u2019aparat cr\u00edtic ha de ser gener\u00f3s, ja que ha de reflectir no nom\u00e9s les variants manuscrites, sin\u00f3 les lectures i conjectures suggerides pels editors del text. Encara que bona part dels textos dels autors mitogr\u00e0fics han estat recollits en edicions anteriors (com ara els\u00a0<em>Fragmente der griechischen Historiker<\/em>\u00a0de Felix Jacoby o\u00a0<em>Early Greek Mythography<\/em>\u00a0de Robert Fowler), falten edicions particulars de cada un d\u2019ells, que posin a l\u2019abast de la comunitat cient\u00edfica no nom\u00e9s els criteris de tria de les lectura adoptades sin\u00f3 tamb\u00e9 estudis, traducci\u00f3 i comentaris, tal com es detalla a continuaci\u00f3, en el Pla de Treball.<\/p>\n\n\n\n<p>Els autors grecs que l\u2019equip vol escometre en els pr\u00f2xims anys pertanyen a \u00e8poques diverses, com tamb\u00e9 s\u00f3n diversos els prop\u00f2sits que els encoratjaren a triar, ordenar i integrar els mites en les seves obres. Aix\u00ed, Acusilau i Ferecides, a la primera meitat del s. V aC, elaboren, prenent com a centre les seves pr\u00f2pies regions, l\u2019Arg\u00f2lida i l\u2019\u00c0tica, sengles continua mitol\u00f2gics des dels or\u00edgens del m\u00f3n fins a les acaballes de l\u2019edat heroica. Un contemporani un poc m\u00e9s jove que ells \u00e9s Hel\u00b7lanic de Lesbos, amb multiplicitat d\u2019interessos en la localitzaci\u00f3 dels mites i preocupat per at\u00e8nyer la coher\u00e8ncia cronol\u00f2gica. Herodor d\u2019Heraclea (als volts del 400 aC) centra la seva activitat en l\u2019ordenaci\u00f3 del mite i en bona manera inaugura una s\u00e8rie d\u2019historiadors-mit\u00f2grafs de les regions del Mar Negre, que per mitj\u00e0 del mite forneixen raons hist\u00f2rico-jur\u00eddiques i prestigi a les fundacions gregues de les costes d\u2019aquest Mar. Ja en ple segle IV, Asclep\u00edades de Tr\u00e0gilos, ofereix una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries m\u00edtiques recollides dels arguments de les trag\u00e8dies.<\/p>\n\n\n\n<p>En \u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica i imperial, els compiladors de mites componen les seves obres amb diferents objectius, encara que a voltes es fa dif\u00edcil de distingir una voluntat ideol\u00f2gica d\u2019una finalitat purament antiqu\u00e0ria. La Biblioteca d\u2019Apol\u00b7lodor, articulada a partir d\u2019amplis cicles geneal\u00f2gics, constitueix la nostra font principal per al coneixement de la mitologia antiga. El manual d\u2019Anton\u00ed Liberal \u00e9s una selecci\u00f3 de mites que inclouen transformacions o metamorfosis. Les Fabulae d\u2019Hig\u00ed representen una de les principals fonts de mitografia grega escrita en llat\u00ed. A les acaballes de l\u2019antiguitat, Heraclit el Paradox\u00f2graf se situa en directa continu\u00eftat amb una antiga tradici\u00f3 d\u2019interpretaci\u00f3 al\u00b7leg\u00f2rica del mite, que \u00e9s una de les principals eines de racionalitzaci\u00f3 de la tradici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/grupsderecerca.uab.cat\/mitografsgrecs\/content\/publicacions-del-grup-0\" target=\"_blank\">Publicacions del grup<\/a><\/strong>\u00a0(a. Edicions dels mit\u00f2grafs \/ b. Estudis particulars)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La tasca investigadora del Grup de Recerca \u201cInstitucions i mites a la Gr\u00e8cia antiga\u201d abra\u00e7a un ampli marc cronol\u00f2gic: des dels darrers segles del II mil\u00b7lenni aC fins als primers segles de la nostra era. Aquest llarg recorregut no implica una generalitzaci\u00f3 superficial, cosa que no pretenem, sin\u00f3 una an\u00e0lisi en profunditat. L\u2019amplitud cronol\u00f2gica respon [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-63","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/63","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=63"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/63\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":95,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/63\/revisions\/95"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/institucionsmites\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=63"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}