El primer punt parla d\u2019 \u201cacentuar la capacidad de la Universidad de contribuir a la econom\u00eda del conocimiento y de la innovaci\u00f3n … manteniendo la \u2026 autonom\u00eda de las universidades \u2026 . Cuanto m\u00e1s aut\u00f3nomas sean las universidades … m\u00e1s \u00fatiles … al mundo empresarial,\u2026 . Y cuanto m\u00e1s contribuya el mundo empresarial a la mejora de las universidades m\u00e1s se avanzar\u00e1 en la creaci\u00f3n de un c\u00edrculo virtuoso que est\u00e1 en el centro del modelo de desarrollo socioecon\u00f3mico de nuestro tiempo<\/i>\u201d.<\/p>\n
Que aquest punt sigui el primer planteja molts dubtes respecte del paper de la universitat a la societat i ens recorda algunes parts del fallit llibre blanc de les universitats, per\u00f2 sobretot el model d\u2019universitat defensat per l\u2019ex-conseller Mas-Colell. Cada cop l’impacte de les empreses en el finan\u00e7ament i funcionament de les universitats \u00e9s m\u00e9s rellevant, i la subordinaci\u00f3 del disseny dels graus i la recerca al nostre pa\u00eds a les necessitats del mercat global del coneixement \u00e9s evident des de fa molts anys<\/b>. D\u2019aquesta manera s\u2019ha produ\u00eft un desprestigi del valor social de branques del coneixement fonamentals per construir un m\u00f3n m\u00e9s divers i, socialment, m\u00e9s just.
\nEl model que es proposa<\/b>, i que malauradament ja \u00e9s una realitat a Catalunya, necessitaria disposar d’un alt nombre de personal contractat per respondre a les necessitats canviants del mercat.<\/b><\/p>\n2. Sobre l\u2019eliminaci\u00f3 de la precarietat<\/h2>\n
El tercer punt de l’estatut proposa eliminar la precarietat de part del PDI mitjan\u00e7ant el desplegament de dues figures contractuals temporals, encaminades a la dignificaci\u00f3 de les condicions de contractaci\u00f3, a la seva promoci\u00f3 i consolidaci\u00f3 en funci\u00f3 de la qualitat de la seva contribuci\u00f3. Aquestes figures s\u00f3n:<\/p>\n
Pensem que aquestes figures no garanteixen eliminar l’actual precaritzaci\u00f3 del professorat de les universitats p\u00fabliques catalanes. El professorat associat (que \u00e9s el 34,1% del conjunt del PDI a Espanya i el 52% en el cas de Catalunya, m\u00e9s de 1500 a la UAB) que imparteix doc\u00e8ncia estructural t\u00e9 unes caracter\u00edstiques espec\u00edfiques.<\/p>\n
Dins el col\u00b7lectiu de professorat associat s\u2019hi inclou personal no doctorat i personal que compta amb el t\u00edtol de doctor i, en determinats casos, tamb\u00e9 amb acreditacions.<\/p>\n
El personal doctor i doctor acreditat podria acollir-se a la figura de Professor Contractat doctor<\/i>, per\u00f2 la necessitat de realitzar una estada de nou mesos fora de la Universitat ser\u00e0 un requisit dif\u00edcil de complir per a algunes persones. L’estatut no garanteix la seva doc\u00e8ncia durant aquesta estada i per tant alguns departaments veuran amb retic\u00e8ncia la contractaci\u00f3 d\u2019aquest col\u00b7lectiu. Quan l\u2019estatut diu que \u201caquest requisit podr\u00e0 ser exceptuat en els termes que s’estableixin reglament\u00e0riament\u201d no explicita quines seran les excepcions a la regla i, finalment l\u2019edat i circumst\u00e0ncies vitals de les persones que s\u00f3n en aquest col\u00b7lectiu no facilita les estades a l\u2019exterior.<\/p>\n
Per altra banda cal trobar solucions per a dignificar les retribucions i condicions dels professors associats que no poden acollir-se a les figures contemplades en aquest estatut. Tal com est\u00e0 redactat l\u2019Estatut Castells, el Professor contractat no doctor<\/i> hauria de realitzar una tesi en un termini de tres anys amb una doc\u00e8ncia de 180 h, cosa del tot inviable per una part important d\u2019aquests col\u00b7lectius. Pretendre reduir la precarietat vetant de facto<\/i> l\u2019acc\u00e9s dels actuals associats a les figures que l\u2019estatut defineix no \u00e9s acceptable ni resol les necessitats docents de la universitat.<\/p>\n
En resum<\/strong>, el nou Estatut de Castells no resol ni la precarietat ni l\u2019estabilitzaci\u00f3 del PDI, dues de les mancances m\u00e9s flagrants de la UAB. En el sup\u00f2sit que s\u2019arrib\u00e9s a aprovar, suposaria una greu amena\u00e7a per a la situaci\u00f3 de la gran majoria dels associats de la UAB, que veurien com, despr\u00e9s de d\u00e8cades de treballar a la universitat, assumint necessitats estructurals de doc\u00e8ncia i sotmeses a una remuneraci\u00f3 molt baixa i a una incerta contractaci\u00f3 temporal, podrien ser acomiadades en un termini de tres anys.<\/p>\n Per tant, entenem que \u00e9s imprescindible que l\u2019estatut garanteixi la continu\u00eftat d\u2019aquest professorat i els ofereixi possibilitats d\u2019estabilitzaci\u00f3.<\/p>\n Aquest estatut proposa aplicar el model de la via contractual en r\u00e8gim laboral al sistema universitari espanyol. Com sabem les universitats catalanes, aquest model instaurat pel conseller Mas-Colell est\u00e0 inspirat en l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019universitats privades de l\u2019\u00e0mbit anglosax\u00f3. La UAB va secundar amb entusiasme l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquesta via i t\u00e9 m\u00e9s 70% de professorat en r\u00e8gim laboral dels quals m\u00e9s d\u2019un 50% s\u00f3n associats.<\/p>\n En comparaci\u00f3 amb la via funcionarial, la laboral t\u00e9 barrada la possibilitat d\u2019obtenir complements retributius del Ministerio de Educaci\u00f3n, depenent d\u2019avaluacions de l\u2019AQU, sovint m\u00e9s exigents que les de l\u2019ANECA per obtenir sexennis. La depend\u00e8ncia dels migrats recursos auton\u00f2mics, en un ordre de magnitud molt m\u00e9s baix que les universitats anglosaxones ha generat moltes disfuncions. Una altra discriminaci\u00f3 important que pateix el professorat laboral \u00e9s que est\u00e0 exposat a l\u2019acomiadament en el cas que la c\u00e0rrega docent es vegi redu\u00efda, amena\u00e7a que no t\u00e9 el professorat funcionari.<\/p>\n En tot cas, veiem del tot irrealitzable la posada en marxa d’aquest estatut perqu\u00e8 no comporta pla de viabilitat.<\/p>\n Com es finan\u00e7ar\u00e0 el canvi de categoria contractual del professorat associat (que a Catalunya suposa m\u00e9s del 50% del PDI), amb un salari entre 10000 \u20ac i 12000 \u20ac anuals (contracte A2\/6 i A3\/6 respectivament), per una categoria contractual amb un salari molt m\u00e9s alt amb un finan\u00e7ament decreixent i una situaci\u00f3 econ\u00f2mica compromesa?<\/p>\n Veiem amb bons ulls que, per primera vegada, es quantifiqui el treball no lectiu, sota el nom d’\u201dactividad docente complementaria\u201d (article 12.10) i que es limiti a 180h per curs acad\u00e8mic. Per\u00f2 aquesta limitaci\u00f3 \u00e9s un engany si no va acompanyada d’unes r\u00e0tios m\u00e0ximes alumnes\/ professor, semblants als que s\u2019apliquen a altres treballadors p\u00fablics com ara als metges dels CAPs.<\/p>\n En resum,<\/b> sabem que les declaracions sense finan\u00e7ament no duen enlloc. Des del 1983 totes les universitats catalanes tenen plantilles il\u00b7legals (menys del 27% de funcionaris) perqu\u00e8 no s’han injectat els recursos per modificar-ho. Igualment, estem conven\u00e7uts que tant en l’aspecte de posar fi a la precarietat com en el d’eliminar la sobreexplotaci\u00f3 actual en l’activitat docent complement\u00e0ria (que obliga el docent a fer hores extraordin\u00e0ries gratu\u00eftament o penalitza la seva dedicaci\u00f3 a la recerca) exigeixen uns recursos ingents que el govern actual no t\u00e9 gens d’inter\u00e8s a invertir. Cap\u00edtol a part \u00e9s la dualitat de figures (laboral vs.<\/i> funcionari) que, per a una plena equiparaci\u00f3, tamb\u00e9 exigeixen esfor\u00e7os pressupostaris.<\/p>\n Lamentem<\/b><\/i>:<\/p>\n I denunciem:<\/b><\/i><\/p>\n 1. Pel que fa al pre\u00e0mbul El primer punt parla d\u2019 \u201cacentuar la capacidad de la Universidad de contribuir a la econom\u00eda del conocimiento y de la innovaci\u00f3n … manteniendo la \u2026 autonom\u00eda de las universidades \u2026 . Cuanto m\u00e1s aut\u00f3nomas sean las universidades … m\u00e1s \u00fatiles … al mundo empresarial,\u2026 . Y cuanto m\u00e1s […]<\/p>\n","protected":false},"author":142,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-433","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/intersindical-csc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/433","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/intersindical-csc\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/intersindical-csc\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/intersindical-csc\/wp-json\/wp\/v2\/users\/142"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/intersindical-csc\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=433"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/intersindical-csc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/433\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/intersindical-csc\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=433"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/intersindical-csc\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=433"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/intersindical-csc\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=433"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}3. Laboral<\/b> vs.<\/b><\/i> funcionarial<\/b><\/h2>\n
4. Finan\u00e7ament<\/b><\/h2>\n
5. Conclusions<\/b><\/h2>\n
\n
\n