{"id":122,"date":"2015-12-18T15:15:26","date_gmt":"2015-12-18T15:15:26","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?page_id=122"},"modified":"2015-12-18T15:15:26","modified_gmt":"2015-12-18T15:15:26","slug":"colomines-a-campanya-2013","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/intervencions-recents\/excavacions-colomines-a\/colomines-a-campanya-2013\/","title":{"rendered":"Campanya 2013"},"content":{"rendered":"

Entre setembre i octubre de 2013 ha tingut lloc una nova intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica a la zona A de Les Colomines, de tipus programada, dins el marc del Projecte de Recerca de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueol\u00f2gica Cl\u00e0ssica \u201cEl f\u00f2rum de Iulia Libica\u201d, amb participaci\u00f3 tamb\u00e9 de l\u2019Ajuntament de Ll\u00edvia i la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. L\u2019objectiu d\u2019aquesta actuaci\u00f3 ha estat verificar la continu\u00eftat f\u00edsica de les estructures romanes a les immediacions de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial i, al mateix temps i seguint les proporcions i la morfologia de la planta de l\u2019edifici de Ruscino<\/em>, constatar de forma definitiva la naturalesa del conjunt de Ll\u00edvia.<\/p>\n

\"Resultats<\/a>
Resultats prospecci\u00f3 geof\u00edsica – electromagnetisme d’inducci\u00f3 (EM) 2013<\/figcaption><\/figure>\n

Inicialment s\u2019ha procedit a efectuar una prospecci\u00f3 geof\u00edsica (EM), entorn del jaciment de Les Colomines, a partir de les dades arqueol\u00f2giques contrastades als darrers anys, en un espai de fins a 2648 m2, dins una intervenci\u00f3 que ha incl\u00f2s treball de camp i postproc\u00e9s de laboratori. El terreny s\u2019ha dividit en vuit zones: M 1, M 2, M 3, M 4, M 5, M 6, M 7 i M 8. La combinaci\u00f3 dels resultats d\u2019aquesta prospecci\u00f3 i les evid\u00e8ncies f\u00edsiques proporcionades per les estructures conservades de l\u2019edifici p\u00fablic rom\u00e0 de la zona A han estat els factors claus a l\u2019hora d\u2019efectuar els sondejos, realitzats en l\u2019entorn m\u00e9s immediat de l\u2019esgl\u00e9sia, l\u2019 indret on m\u00e9s coincidien ambd\u00f3s factors.<\/p>\n

La direcci\u00f3 que prenien les estructures al l\u00edmit occidental de l\u2019excavaci\u00f3 aconsellava fer els sondejos a prop de la fa\u00e7ana nordest de l\u2019esgl\u00e9sia, amb la intenci\u00f3 de contrastar la hip\u00f2tesi del f\u00f2rum. Tamb\u00e9 la possibilitat que el possible f\u00f2rum de Iulia Libica assol\u00eds unes proporcions i unes dimensions similars al de Ruscino aconsellaven aquest indret com a probable punt de trobada d\u2019una de les cantonades perimetrals que delimitaven estructuralment l\u2019edifici.<\/p>\n

Tenint en compte aquestes expectatives, la primera cala de sondeig es va realitzar al costat mateix de la fa\u00e7ana nordest del temple, coincidint amb la zona M 3 de la prospecci\u00f3 geof\u00edsica, que havia apuntat la possible pres\u00e8ncia d\u2019estructures soterrades.<\/p>\n

La cala es va comen\u00e7ar a 5\u201950 m de l\u2019angle perimetral nordest de l\u2019edifici de l\u2019esgl\u00e9sia, on, segons els c\u00e0lculs efectuats pr\u00e8viament, i si la planta de l\u2019edifici p\u00fablic de la zona A de Les Colomines s\u2019assimilava morfol\u00f2gicament i dimensional al f\u00f2rum de Ruscino, havia d\u2019apar\u00e8ixer un tram del seu mur perimetral nord ja proper a l\u2019indret on eventualment hi hauria l\u2019angle que marcaria el l\u00edmit nordoccidental del conjunt.<\/p>\n

\"Cala<\/a>
Cala 1<\/figcaption><\/figure>\n

Les restes del que era la continuaci\u00f3 del parament de contenci\u00f3 nord de l\u2019espai p\u00fablic de la zona A (ue 7), localitzat l\u2019any 1997 i delimitat i excavat el 2001 a l\u2019altre extrem del jaciment, van apar\u00e8ixer a 1 m de fond\u00e0ria, per sota d\u2019un nivell de reompliment, dins el qual es recuper\u00e0, entre d\u2019altres, cer\u00e0mica a torn redu\u00efda amb vern\u00eds negre exterior, i cer\u00e0mica comuna romana.<\/p>\n

La traject\u00f2ria, dimensions i caracter\u00edstiques constructives eren les mateixes, amb nom\u00e9s una cara vista, la interna.<\/p>\n

La part superior de la continuaci\u00f3 del mur 7 havia estat estat escap\u00e7ada en diagonal per una rasa moderna, que havia afectat de manera molt important tota l\u2019estratigrafia preexistent.<\/p>\n

Donat que la continuaci\u00f3 del mur 7 s\u2019endinsava en el tall en sentit occidental, es decid\u00ed ampliar la cala, amb la intenci\u00f3 de trobar la cantonada de l\u2019edifici rom\u00e0, novament a partir de les proporcions de la planta de Ruscino. A 10\u201980 m de l\u2019angle de l\u2019esgl\u00e9sia aparegu\u00e9 aquesta cantonada, lligada amb el mur 7. El nou mur perimetral (ue 134), de 75 cm d\u2019amplada, pren la direcci\u00f3 meridional despr\u00e9s de formar un angle perfecte de 90\u00ba i sembla endinsar-se per sota de la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia, en el que \u00e9s la confirmaci\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia del mur perimetral occidental de l\u2019edifici, i tamb\u00e9 l\u2019evid\u00e8ncia de la continuaci\u00f3 l\u00f2gica i regular de la seva planta general. Tanmateix, la possible relaci\u00f3 f\u00edsica amb la paret de l\u2019edifici religi\u00f3s no s\u2019ha pogut comprovar degut a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una altra rasa paral\u00b7lela a la fa\u00e7ana de l\u2019edifici del segle XVII.<\/p>\n

Les caracter\u00edstiques constructives i morfol\u00f2giques del mur 134 s\u00f3n tamb\u00e9 les mateixes que les del seu mur paral\u00b7lel (mur 1), ubicat a l\u2019altre extrem de l\u2019edifici, i interpretat al seu moment com a mur perimetral oriental. El parament del mur 134 es diferencia del de contenci\u00f3 en la seva menor amplada i en el fet que la seva cara externa s\u00ed es troba treballada.<\/p>\n

\"Mur<\/a>
Mur nord perimetral del f\u00f2rum – UE 7<\/figcaption><\/figure>\n

Adossat a la cara interna del mur 7, i amb la mateixa llargada que aquest, ha aparegut una altre mur de gran amplada (1\u201925 m), fet mitjan\u00e7ant un aparell de pedres de pissarra i tamb\u00e9 c\u00f2dols de mida regular, lligats amb gran quantitat de morter de cal\u00e7 de gran duresa. Com el mur 7, aquesta paret (ue 135) descriu una cantonada inserida per la part interna de l\u2019angle perimetral de l\u2019edifici, a partir de la qual una altra paret, lligada amb l\u2019anterior (ue 198), pren la orientaci\u00f3 meridional i sembla endinsar-se tamb\u00e9 per sota de l\u2019esgl\u00e9sia, indret on tampoc es pot verificar la relaci\u00f3 f\u00edsica per l\u2019exist\u00e8ncia del conducte modern. En realitat estem parlant de dos murs paral\u00b7lels i de dues cantonades tamb\u00e9 adossades entre s\u00ed.<\/p>\n

Per sobre de l\u2019angle que forma amb el mur 198, i a un cota una mica superior, el mur 135 presenta el que semblen ser les restes de l\u2019arrencada d\u2019un pilar o un altre element decoratiu (ue 140), que origin\u00e0riament devia ser de forma quadrada, delimitat lateralment per crustae<\/em> (poss. de pavonazzo d\u2019Afyon), amb arrebossat extern.<\/p>\n

\"Cala<\/a>
Cala 1 – Pres\u00e8ncia d’opus testaceum i opus signinum<\/figcaption><\/figure>\n

El tret m\u00e9s determinant de l\u2019angle que formen les parets interiors 135 i 198 \u00e9s que per les cares internes vistes hi ha dues filades conservades d\u2019opus testaceum. En aquest indret se\u2019ls recolza un paviment d\u2019opus signinum <\/em>(ue 136), que devia presentar un revestiment lateral de peces de marbre disposades a mode de banqueta, segons els encaixos i els fragments encara visibles in situ. Precisament entre el signinum<\/em> i el parament de testaceum<\/em> \u00e9s on s\u2019ha conservat millor l\u2019estratigrafia romana, fins una pot\u00e8ncia d\u2019uns 40 cm (ue 145), amb pres\u00e8ncia d\u2019un fragment de marbre, i tres fragments d\u2019estuc. La relaci\u00f3 f\u00edsica que s\u2019estableix entre aquest conjunt d\u2019elements arquitect\u00f2nics i les seves caracter\u00edstiques sembla anar en la direcci\u00f3 que ens trobem amb part d\u2019una habitaci\u00f3 o edifici intern del conjunt.<\/p>\n

Al l\u00edmit oriental de la cala, al mur 135 se li superposa una paret posterior (ue 137), adossada perpendicularment al mur perimetral 7, de factura molt inferior a les precedents. Aquest mur m\u00e9s tard\u00e0, es relaciona, nom\u00e9s per la seva cara oriental, amb un nivell de circulaci\u00f3 format per un paviment de lloses. Aquestes estructures van ser tallades per la rasa i paral\u00b7lela a la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\n

\"Planta<\/a>
Planta cala 1<\/figcaption><\/figure>\n

A part del material procedent de les restes dels dos \u00fanics nivells arqueol\u00f2gics que havien mantingut la seva relaci\u00f3 amb les estructures, la resta d\u2019elements recuperats es van trobar descontextualitzats, al procedir del nivell de reompliment corresponent a la rasa moderna que discorria en paral\u00b7lel a la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia (ue 149). S\u2019hi van trobar dos elements de pedra de granit de considerables dimensions i probable funcionalitat decorativa (un d\u2019ells com a base de pilar del que parteix un inici de pilastra, i l\u2019altre, de forma circular i treballat amb una motllura perimetral per la cara inferior de suport, com a plataforma per a una possible font), un fragment de crustae <\/em>de pavonazzo d\u2019Afyon, un fragment de possible granit d\u2019Assuan amb motllura c\u00f2ncava i fons pla, que podria correspondre a part de la llinda d\u2019una porta, un fragment d\u2019estuc, \u00e0mfora it\u00e1lica, \u00e0mfora tarraconesa, dos fragments de vora d\u2019\u00e0mfora b\u00e8tica Dress 7\/11 o Haltern 70, cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda, un fragment de fons de plat de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada sudg\u00e0l\u00b7lica (Drag 15\/17), una vora de gerra de cer\u00e0mica d\u2019engalba vermella, i tres fragments de nansa de gerra de cer\u00e0mica comuna romana.<\/p>\n

De les restes d\u2019un altre nivell sense afectaci\u00f3 tenim dos fragments informes de cer\u00e0mica comuna romana, i un clau de ferro.<\/p>\n

La cala 2 es va efectuar al pati oriental de l\u2019esgl\u00e9sia, entre l\u2019absis i l\u2019antic mur del cementiri, espai corresponent a la zona M 4 de la prospecci\u00f3 geof\u00edsica. El prop\u00f2sit essencial era localitzar la continuaci\u00f3 dels murs 9 i 11, que formaven part de l\u2019estructura interna de l\u2019edifici p\u00fablic de la zona A, i que s\u2019endinsaven f\u00edsicament al tall del jaciment en direcci\u00f3 a l\u2019esgl\u00e9sia. En els dos cassos la prospecci\u00f3 geof\u00edsica els havia detectat a priori, per\u00f2 en el moment d\u2019efectuar-se la cala nom\u00e9s es va localitzar la continuaci\u00f3 del mur 11.<\/p>\n

\"Mur<\/a>
Mur localitzat a la cala 2 amb restes d’opus signinum<\/figcaption><\/figure>\n

El mur 11 va apar\u00e8ixer a una fond\u00e0ria aproximada d\u2019uns 1\u201960 m, per sota d\u2019una successi\u00f3 de diversos nivells de reompliment (ue 157) formats a partir de remocions de terra efectuades al voltant de l\u2019esgl\u00e9sia, alguns en \u00e8poca recent.<\/p>\n

L\u2019estrat que cobria el mur 11 (ue 153) tenia una composici\u00f3 similar al documentat per sobre de les estructures de la cala 1, amb pres\u00e8ncia limitada d\u2019uns pocs materials d\u2019origen rom\u00e0 que podr\u00edem situar en context superficial, sense anar associats a cap estructura. Entre aquests destaquen els elements de car\u00e0cter ornamental, especialment un fragment d\u2019aplic de guix que imita la forma del fust estriat i el capitell d\u2019una columna decorada amb motius vegetals, i un fragment de cornisa amb motllura, tamb\u00e9 fet de guix. A part tenim un fragment de crustae<\/em> de La Penne-Martin, un fragment de crustae<\/em> de forma triangular de pavonazzo d\u2019Afyon, un fragment de crustae<\/em> de pavonazzo d\u2019Afyon sense forma, i un darrer fragment de marbre bretxat, amb una cara polida de forma c\u00f2ncava, que podria haver format part d\u2019una escultura o altre element decoratiu.<\/p>\n

Entre la cer\u00e0mica es recuper\u00e0 \u00e0mfora ib\u00e8rica, cer\u00e0mica ib\u00e8rica a torn oxidada, un fragment de vora de copa de cer\u00e0mica grisa de la costa catalana, un fragment de fons\/peu de ceramica sigil\u00b7lada sudg\u00e0l\u00b7lica, i cer\u00e0mica comuna romana. De metall hi ha un fragment de placa de ferro amb restes dos reblons, i un element de bronze de secci\u00f3 tubular molt ben treballat per tal de donar-li una aparen\u00e7a decorativa, que podria haver estat el m\u00e0nec d\u2019un altre objecte, com ara un petit mirall.<\/p>\n

La traject\u00f2ria del mur 11 fins el v\u00e8rtex d\u2019un dels angles de l\u2019absis poligonal de l\u2019esgl\u00e9sia la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia. Es tracta de l\u2019\u00fanic lloc del conjunt dels sondejos on s\u2019ha pogut documentar la relaci\u00f3 f\u00edsica directa entre el temple i les estructures romanes.<\/p>\n

Les caracter\u00edstiques constructives i l\u2019amplada (70 cm), del tram del mur 11 localitzat a l\u2019interior de la cala 2 eren les mateixes que el seu tram descobert a la zona A, i interpretat com a corresponent cronol\u00f2gicament a la Fase 1 del jaciment. Pel que fa a la pot\u00e8ncia, el mur aparegu\u00e9 uns 35 cm per sobre de la cota documentada a la zona A. Aquest millor grau de conservaci\u00f3 detectat a la cala 2 t\u00e9 la seva import\u00e0ncia, doncs explica l\u2019aparici\u00f3, per la cara interna del mur i relacionat amb aquest, de les restes d\u2019un paviment d\u2019opus signinum <\/em>en precari estat de conservaci\u00f3, que no hauria perviscut a la zona A en relaci\u00f3 amb el mur 11. El nivell de circulaci\u00f3 pot ser el mateix que el de la cala 1, per\u00f2 localitzat a un nivell inferior, m\u00e9s desgastat.<\/p>\n

Tant el mur 11 com el paviment arriben fins la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia, on el mur sembla que va ser respectat quan s\u2019aixec\u00e0 l\u2019edifici, i fins i tot aprofitat com a fonament, doncs no s\u2019aprecia cap trencament en la seva estructura. Pel contrari, les restes de paviment\u00a0 d\u2019opus signinum <\/em>es troben tallades.<\/p>\n

\"Sondeig<\/a>
Sondeig de la cara externa del mur – cala 2<\/figcaption><\/figure>\n

Es va realitzar un sondeig regular per la cara externa del mur 11, que ha possibilitat la verificaci\u00f3 de les seves caracter\u00edstiques, consistents en una molt bona factura i qualitat constructiva a base de blocs de pedra de pissarra de mida mitjana i gran, treballats per la cara externa en forma de lloses rectangulars, amb molta pres\u00e8ncia de morter de cal\u00e7 de color blanc entre els intersticis. El morter de cal\u00e7 es mantenia sobre tot tamb\u00e9 a la filada superior, en forma de grans blocs. Aquest fet semblava evidenciar que possiblement es tractava de la darrera filada en ser constru\u00efda, fet no descartable tenint en compte la relaci\u00f3 del mur amb el paviment d\u2019opus signinum<\/em>. Cal destacar la pres\u00e8ncia de restes del seu revestiment extern d\u2019estuc, un del quals, de dimensions for\u00e7a importants, es trobava encara in situ. A 1\u201910 m de fond\u00e0ria, i en nom\u00e9s un petit espai per sota i al davant de l\u2019estructura del mur, es van identificar les restes d\u2019un nivell de circulaci\u00f3 fet de morter de cal\u00e7, tamb\u00e9 documentat l\u2019any 2001 de manera irregular a la part del p\u00f2rtic de la zona A, per\u00f2 sense vestigis a la resta del fons de la cala.<\/p>\n

En la seq\u00fc\u00e8ncia estratigr\u00e0fica obtinguda, que es lliurava en la seva totalitat a la cara externa del mur 11, es van identificar, en order cronol\u00f2gic de formaci\u00f3, tres nivells clarament diferenciats. El primer d\u2019aquests, de color marr\u00f3 i nom\u00e9s 5 cm de pot\u00e8ncia (ue 156), s\u2019entregava a les restes de pavimentaci\u00f3 de morter de cal\u00e7 que hi ha en contacte amb la base del mur 11. Amb tota seguretat s\u2019havia format a partir del moment de la degradaci\u00f3 i progressiva desaparici\u00f3 d\u2019aquest primer nivell de circulaci\u00f3. Al seu interior es van recuperar tres fragments informes de cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda.<\/p>\n

El segon nivell (ue 155) se superposava a l\u2019anterior, i era format per una terra de color marr\u00f3 clar de 15 cm de pot\u00e8ncia. Al seu interior es van localitzar una motllura feta de morter i fins a catorze fragments d\u2019estuc de color blanc, procedents de l\u2019enllu\u00eft o revestiment de les parets. Sembla que aquesta segona unitat estratigr\u00e0fica es form\u00e0 amb posterioritat als primers processos de degradaci\u00f3 dels edificis situats a les immediacions, que haurien perdut en primer lloc parts del seus arrebossats externs.<\/p>\n

La ue 154 era formada per un enderroc que inclo\u00efa un gran nombre de restes arquitect\u00f2niques i ornamentals de qualitat, concentrades en aquest petit espai. Tot i que en el moment de l\u2019excavaci\u00f3 es va documentar una pot\u00e8ncia m\u00ednima de 50 cm per a aquesta capa, es de suposar que probablement la seva altura hauria estat superior abans que fos afectada per diversos enterraments efectuats amb posterioritat a la seva formaci\u00f3.<\/p>\n

Hi destaquen sobre tot els fragments de diverses mides de plaques de marbre, tamb\u00e9 pedra calc\u00e0ria o fins i tot pissarra, amb les dues cares treballades o una sola cara vista, utilitzades com a revestiments arquitect\u00f2nics (crustae<\/em>), dels que hi ha diverses tipologies i proced\u00e8ncies. Concretament, i abans de les anal\u00edtiques definitives, tenim sobre tot els crustae<\/em> de pavonazzo d\u2019Afyon, amb un total de quinze elements, un dels quals presenta una motllura, i quatre una o m\u00e9s cares treballades, cosa que permet apreciar la seva forma rectangular origin\u00e0ria, sis fragments de crustae<\/em> de marbre de Saint-B\u00e8at (dos dels quals presenten motllura i formen part d\u2019una mateixa pe\u00e7a, mentre un altre t\u00e9 forma de cornisa), un fragment de crustae <\/em>de marbre de portasanta, un fragment de crustae <\/em>de calc\u00e0ria amb motllura, tres fragments de crustae<\/em> de calc\u00e0ria griotte de Campan (dos dels quals amb les dues cares treballades), un fragment de crustae <\/em>de calco-esquist amb les dues cares treballades, dos fragments de crustae <\/em>de pissarra de forma rectangular, i vuit fragments de marbre de gra f\u00ed corresponen a restes arquitect\u00f2niques o escult\u00f2riques.<\/p>\n

Igualment hi ha deu fragments de diverses mides de plaques en forma de triangle is\u00f2sceles de pedra calc\u00e0ria marm\u00f2ria (polombino), destinades a la pavimentaci\u00f3 (opus sectile<\/em>), amb nom\u00e9s una cara vista llisa i no polida pel darrere.<\/p>\n

La idea que dona la gran quantitat de material constructiu acumulat en aquest indret concret \u00e9s que assistim, en aquest moment, a l\u2019etapa definitiva de desmantellament dels materials de les estructures arquitect\u00f2niques que havien caracteritzat morfol\u00f2gicament el conjunt del f\u00f2rum. Aquesta important pres\u00e8ncia de material tan concentrat podria ser l\u2019indicatiu de la pres\u00e8ncia, en aquest indret, d\u2019una activitat constructiva destacable o d\u2019un edifici important.<\/p>\n

Pel que fa als elements cer\u00e0mics recollits al mateix estrat, s\u00f3n for\u00e7a escassos: cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda, cer\u00e0mica ib\u00e8rica a torn oxidada, cer\u00e0mica sigil\u00b7lada sudg\u00e0l\u00b7lica (Drag 18), un agafador d\u2019una ll\u00e0ntia de disc de tipologia altimperial, morter, cer\u00e0mica comuna romana, dolium<\/em> i tegulae<\/em>.<\/p>\n

En el decurs de la intervenci\u00f3 feta a la cala 2 tamb\u00e9 es van localitzar sis tombes de fossa, planta rectangular amb els extrems arrodonits, i secci\u00f3 c\u00f2ncava. Una d\u2019elles conservava la coberta de lloses, i dues d\u2019elles nom\u00e9s les restes. Totes aquestes inhumacions es trobaven orientades d\u2019est a oest, i van ser nom\u00e9s delimitades, amb l\u2019excepci\u00f3 de les tombes 2 i 3, que van ser totalment excavades.<\/p>\n

\"Una<\/a>
Una de les tombes medievals de la cala 2<\/figcaption><\/figure>\n

Les tombes 2 i 3 es recolzaven en paral\u00b7lel a la cara externa del mur 11 en dos nivells superposats molt propers entre s\u00ed, de manera que els esquelets es lliuraven directament vers la part superior de l\u2019al\u00e7at de l\u2019estructura romana, que exercia la funci\u00f3 de paret lateral de la tomba. Les fosses corresponents tallaven en aquest punt el nivell d\u2019enderroc que s\u2019adossava al mur rom\u00e0 (ue 154). Els ossos del individus corresponents a aquestes dues tombes es trobaven en perfecte connexi\u00f3 anat\u00f2mica i en molt bon estat de conservaci\u00f3. Els dos esquelets eren en posici\u00f3 de dec\u00fabit sup\u00ed, amb els bra\u00e7os plegats per sobre del cos a l\u2019al\u00e7ada del pit. Segons l\u2019estudi antropol\u00f2gic efectuat pel Sr. Oriol Mercadal, el cos de la tomba 2 correspon a una dona d\u2019entre 40 i 45 anys, mentre el de la tomba 3 \u00e9s d\u2019un home d\u2019uns 50 anys.<\/p>\n

Les tombes 4 i 5 van ser localitzades en l\u2019espai ubicat per la cara interna del mur 11. Es trobaven l\u2019una a continuaci\u00f3 de l\u2019altra, en evident simetria, retallant el paviment d\u2019opus signinum relacionat amb el mur. La tomba 6 era la \u00fanica que mantenia la coberta, i arribava a trencar part de l\u2019estructura del mur 11 per la seva cara externa.<\/p>\n

Donat que totes les sepultures es trobaven molt a prop les unes de les altres, i algunes se superposaven entre s\u00ed, sembla que la necr\u00f2polis va tenir una intensa activitat pel que fa a la successi\u00f3 dels enterraments, i possiblement una llarga perduraci\u00f3. Al tall oriental de la cala 2 s\u2019apreciaven m\u00e9s inhumacions de la mateixa tipologia i orientaci\u00f3. Aquesta dada demostra que la necr\u00f2polis s\u2019estenia en sentit oriental, per\u00f2 que es trobava circumscrita a aquest sector concret del jaciment, doncs ni a la cala 1 ni al llarg de les diferents excavacions realitzades a la zona A havien aparegut tombes.<\/p>\n

\"Planta<\/a>
Planta cala 2<\/figcaption><\/figure>\n

El desenvolupament d\u2019aquesta necr\u00f2polis es va iniciar amb posterioritat al moment en qu\u00e8 l\u2019edifici ja havia perdut la seva funcionalitat origin\u00e0ria i es trobava enrunat. Aquest fet es confirm\u00e0 amb la an\u00e0lisi per radiocarboni de les restes humanes de les tombes 2 i 3, al laboratori del Dr. Joan S. Mestres (Universitat de Barcelona), que d\u00f2na una cronologia d\u2019\u00e8poca altmedieval, dataci\u00f3 que creiem s\u2019ha de fet extensible a la resta d\u2019enterraments, donada la seva mateixa tipologia, la situaci\u00f3 de proximitat de les tombes i la localitzaci\u00f3 del conjunt a una cota similar.<\/p>\n

La cala 3 va ser la \u00fanica feta en una zona, el pati meridional de l\u2019esgl\u00e9sia, on no s\u2019havia efectuat la prospecci\u00f3 geof\u00edsica de forma pr\u00e8via, degut a les nombroses interfer\u00e8ncies. Per\u00f2 les evid\u00e8ncies proporcionades pel resultat de la cala 1, amb l\u2019aparici\u00f3 del mur 134, feien suposar que la continu\u00eftat d\u2019aquesta paret a l\u2019altra banda de la paret lateral de l\u2019esgl\u00e9sia quedaria comprovada si s\u2019efectuava una rasa a una dist\u00e0ncia de 6\u201960 m de la cantonada sudoriental de l\u2019esgl\u00e9sia, en l\u2019 indret on, segons la planimetria reelaborada despr\u00e9s de fer-se la cala 1, es preveia l\u2019aparici\u00f3 de la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n

\"Mur<\/a>
Mur modern de la cala 3<\/figcaption><\/figure>\n

A uns 50 cm de la superf\u00edcie va apar\u00e8ixer una paret, de 80 cm d\u2019amplada, i es va delimitar la seva planta en una llargada de m\u00e9s de 4 m, extensi\u00f3 certament limitada pel fet que la cala 3 no es va iniciar a tocar de la paret de l\u2019esgl\u00e9sia, per respectar el mobiliari urb\u00e0 present en aquest punt, i sobre tot per qu\u00e8 al seu extrem meridional l\u2019estructura apareixia seccionada per una rasa efectuada pr\u00e8viament a la construcci\u00f3 d\u2019uns serveis p\u00fablics en \u00e8poca recent. Un tub de conducci\u00f3 d\u2019electricitat tamb\u00e9 havia afectat el mur de forma transversal, encara que de manera superficial. Per sobre del mur es document\u00e0 un nivell intensament afectat per diversos enterraments relacionats amb l\u2019entorn de l\u2019esgl\u00e9sia, efectuats en \u00e8poca moderna fins el moment de la construcci\u00f3 del cementiri actual.<\/p>\n

Al nivell de terra que s\u2019adossava per la cara interna del mur (ue 182), ben diferent de l\u2019estrat afectat per les tombes, es van localitzar materials d\u2019origen rom\u00e0: dos fragments de cornisa de guix, i dos fragments de plaques de guix com a elements de tipus constructiu, i dos fragments de cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda, un fragment de nansa de gerra i un fragment informe de cer\u00e0mica grisa de la costa catalana, un fragment informe de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada sudg\u00e0l\u00b7lica, un fragment de vora de gerra, un fragment de fons de gobelet i un fragment informe de cer\u00e0mica comuna romana, i set fragments de tegulae<\/em> com a elements de tipus cer\u00e0mic.<\/p>\n

Tot i que la traject\u00f2ria d\u2019aquest mur coincidia, al seu extrem septentrional, amb la tra\u00e7ada ideal del mur perimentral oriental del f\u00f2rum (ue 134), que tenia el seu paral\u00b7lel en el mur 1, situat a l\u2019extrem oriental de l\u2019edifici, en realitat es documentava una desviaci\u00f3 de m\u00e9s de 1 m a la part meridional, la qual cosa significava que no podia formar part de l\u2019estructura fundacional regular de l\u2019edifici rom\u00e0, i que devia tractar-se d\u2019una paret posterior, que es troba orientada perpendicularment a la fa\u00e7ana sud de l\u2019esgl\u00e9sia parrroquial.<\/p>\n

\"Planta<\/a>
Planta de la sagrera de l’esgl\u00e8sia amb les 3 cales<\/figcaption><\/figure>\n

Amb posterioritat a la documentaci\u00f3 dels nivells i estructures apareguts a les cales 1, 2 i 3, es va procedir a la seva protecci\u00f3 mitjan\u00e7ant tela geot\u00e8xtil. Despr\u00e9s es van cobrir amb terra fins coincidir amb el nivell originari del terreny.<\/p>\n

A part del sondejos realitzats a l\u2019entorn de l\u2019esgl\u00e9sia, es va fer una rasa a l\u2019altra banda del f\u00f2rum, al costat de l\u2019extrem oriental del jaciment de Les Colomines zona A. Aquest terreny es correspon amb la zona M 5 de la prospecci\u00f3 geof\u00edsica, que havia detectat aqu\u00ed indicis d\u2019estructures soterrades que potencialment podien correspondre a murs i paviments, que seguien la mateixa orientaci\u00f3 que l\u2019estructura del f\u00f2rum. Per tant, es tractava d\u2019esbrinar la possible exist\u00e8ncia de vestigis del jaciment en un estret espai ubicat entre les zones A i B, encara que m\u00e9s proper a les restes de l\u2019edifici p\u00fablic. La rasa, d\u2019uns 25 m de llargada i 2 m d\u2019amplada, es va realitzar de manera paral\u00b7lela al mur de tancament oriental del jaciment (ue 1), a uns 7 m del seu l\u00edmit. El resultat va ser positiu, localitzant-se nivells i estructures d\u2019inter\u00e8s arqueol\u00f2gic.<\/p>\n

A la part nord de la rasa, la m\u00e9s propera a les habitacions de la zona A, aparegueren les restes d\u2019un mur que s\u2019endinsava en el tall de forma esbiaixada en una extensi\u00f3 visible de m\u00e9s de 2 m. Al seu entorn es document\u00e0 tamb\u00e9 un compacte nivell d\u2019enderroc format per pissarres de mida petita amb restes de terrissa que inclo\u00efen un fragment de vora d\u2019\u00e0mfora tarraconesa Dress 1, i alguns fragments de cer\u00e0mica comuna romana. A l\u2019extrem meridional de la rasa es localitz\u00e0 un altre nivell d\u2019enderroc molt diferent de l\u2019anterior, compost per blocs de pedra corresponents amb tota probabilitat a estructures caigudes, juntament amb una gran extensi\u00f3 de tegulae<\/em>, fins al punt que l\u2019estrat que se superposava a l\u2019enderroc, de textura extraordin\u00e0riament compacte, era de color rogenc, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019acumulaci\u00f3 i deteriorament progressiu del material constructiu.<\/p>\n

Entre els dos grups d\u2019enderroc es va identificar un nivell de color marr\u00f3 i textura compacta, dins el qual es van recuperar un fragment de pe\u00e7a de granit i una altra de sorrenca, que devien formar part d\u2019alguna estructura de car\u00e0cter ornamental, un fragment informe d\u2019\u00e0mfora it\u00e0lica, i un fragment de cer\u00e0mica campaniana A. Aquest nivell cobria l\u2019 esmentada capa d\u2019enderroc amb nombrosa pres\u00e8ncia de tegulae<\/em>.<\/p>\n

La intervenci\u00f3 de consolidaci\u00f3 feta a la part visitable\u00a0 de la zona A de Les Colomines ha estat possible gr\u00e0cies a l\u2019aportaci\u00f3 econ\u00f2mica feta per l\u2019Oficina de Suport a l\u2019Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquests treballs han possibilitat algunes actuacions arqueol\u00f2giques puntuals: a l\u2019interior de l\u2019habitaci\u00f3 3 (Fase 3), s\u2019ha localitzat la continu\u00eftat d\u2019un mur de contenci\u00f3 de la Fase 1 identificat per primera vegada l\u2019any 2001 a l\u2019interior de l\u2019habitaci\u00f3 4; al parament del mur 26 (Fase 2), s\u2019han trobat elements arquitect\u00f2nics i ornamentals reaprofitats de la Fase 1 (fragment escult\u00f2ric, cornisa i capitell); al peristil s\u2019han localitzat dues noves bases de columnes, i a la porta monumental es va poder documentar l\u2019entrada original, amortitzada al segon moment d\u2019ocupaci\u00f3 mitjan\u00e7ant un tapiat, que serveix de base per la col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019un capitell i una base de granit, corresponents al moment constructiu original, i reutilitzats com a marxapeu de la nova Fase. Aquesta evid\u00e8ncia lliga amb la naturalesa funcional i decorativa dels materials p\u00e8tris reaprofitats com a part de l\u2019estructura del mur 26. Sembla clar que el segon moment d\u2019utilitzaci\u00f3 d\u2019aquesta porta correspon a un per\u00edode en el qual, com al cas del mur 26, ja s\u2019est\u00e0 procedint al desmuntatge i reutilitzaci\u00f3 d\u2019aquests elements arquitect\u00f2nics i decoratius que havien format part del f\u00f2rum.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre setembre i octubre de 2013 ha tingut lloc una nova intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica a la zona A de Les Colomines, de tipus programada, dins el marc del Projecte de Recerca de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueol\u00f2gica Cl\u00e0ssica \u201cEl f\u00f2rum de Iulia Libica\u201d, amb participaci\u00f3 tamb\u00e9 de l\u2019Ajuntament de Ll\u00edvia i la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. L\u2019objectiu d\u2019aquesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":80,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-122","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/122","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=122"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/122\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/80"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}