{"id":124,"date":"2015-12-18T15:15:57","date_gmt":"2015-12-18T15:15:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?page_id=124"},"modified":"2015-12-18T15:15:57","modified_gmt":"2015-12-18T15:15:57","slug":"colomines-campanya-2014","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/intervencions-recents\/excavacions-colomines-a\/colomines-campanya-2014\/","title":{"rendered":"Campanya 2014"},"content":{"rendered":"

Intervenci\u00f3 a la zona M 1
\n<\/strong>La zona 1 (M 1) es correspon a l\u2019aparcament situat al nord de l\u2019esgl\u00e9sia. Mitjan\u00e7ant la prospecci\u00f3 geof\u00edsica efectuada l\u2019any 2013, en aquest indret s\u2019havia detectat al subs\u00f2l una possible trama que semblava formada per una successi\u00f3 de murs mitgers que insinuaven la forma de diverses habitacions i un element circular.<\/p>\n

A mode de comprovaci\u00f3, s\u2019han efectuat, en aquest ampli espai d\u2019uns 1000 m2 aproximadament, quatre rases (rases 1, 2, 3 i 4), totes elles fetes a la part m\u00e9s septentrional del terreny i iniciades en tots els cassos de sudest a nordoest, amb una amplada mitja de 1,50 m en el moment inicial, mentre la llargada ha estat diferent en cada cas, en funci\u00f3 de la ubicaci\u00f3 m\u00e9s probable de les restes, de l\u2019exist\u00e8ncia de mobiliari urb\u00e0, i dels resultats obtinguts a les rases efectuades pr\u00e8viament.<\/p>\n

\"Rasa<\/a>
Rasa 1 de la zona del p\u00e0rking (M1)<\/figcaption><\/figure>\n

Cap dels sondeigs ha detectat restes arqueol\u00f2gics, i tan s\u00f2ls treballs moderns.<\/p>\n

Intervenci\u00f3 a la zona M 5. Part septentrional
\n<\/strong>En aquest ampli espai, de gaireb\u00e9 15 m d\u2019amplada, existent entre les habitacions 1 i 3, que marquen el l\u00edmit oriental del f\u00f2rum, i la propietat contigua, calia efectuar la retirada de tot el nivell superficial, de m\u00e9s de 2 m d\u2019altura, donats els resultats positius de la rasa efectuada l\u2019any 2013 (Carreras; Gu\u00e0rdia, 2014). Aquest nivell superficial (ue 8), era el mateix que havia estat excavat l\u2019any 1997, en el moment de la primera intervenci\u00f3 efectuada a la zona A. Es tracta d\u2019una capa de pedres i terra de color marr\u00f3 i textura compacta, amb pres\u00e8ncia de material arqueol\u00f2gic, que cobria totes les estructures del jaciment, i s\u2019havia anat format amb posterioritat al darrer moment<\/p>\n

d\u2019esfondrament de l\u2019edifici, quan aquest ja feia temps que havia estat abandonat. En primer lloc s\u2019han efectuat els moviments de terra necessaris per anivellar tot el terreny fins la cota d\u2019aparici\u00f3 de l\u2019estructura parcialment identificada a la rasa l\u2019any 2013. Finalitzat aquest proc\u00e9s, el resultat ha estat la localitzaci\u00f3, a la part m\u00e9s septentrional i gaireb\u00e9 a la mateixa al\u00e7ada i en paral\u00b7lel a l\u2019habitaci\u00f3 1, de les restes, probablement a nivell de fonamentaci\u00f3, d\u2019un \u00e0mbit de planta quadrada, que suposa la confirmaci\u00f3 que el tram de mur localitzat el darrer any (ue 185), forma part d\u2019una estructura de m\u00e9s entitat.<\/p>\n

\"Rasa<\/a>
Rasa per delimitar el mur 1 (M5)<\/figcaption><\/figure>\n

El per\u00edmetre intern d\u2019aquest recinte, de 2 x 2,5 m aproximadament, est\u00e0 format per quatre murs de 0,50 m d\u2019amplada (ue 5, 185, 232 i 233 respectivament) i un m\u00ednim de dues filades de gruix, fets amb un paredat irregular de blocs de pedra de pissarra sense escairar, mida mitjana i petita i forma irregular, tan sols treballats m\u00ednimament per les cares laterals, amb restes de lligam d\u2019argila en algunes parts del parament. Des del punt de vista arquitect\u00f2nic, el conjunt presenta una qualitat constructiva poc acurada. Tot l\u2019interior de l\u2019habitaci\u00f3, i fins i tot part dels murs, apareix cobert per un enderroc (ue 234) format per blocs de pedra de mida mitjana, que \u00e9s el resultat del progressiu esfondrament de les parets de la pr\u00f2pia estructura vers l\u2019interior. L\u2019angle sud-occidental del recinte, format per la intersecci\u00f3 dels murs 5 i 233, ja havia estat descobert l\u2019any 1997 en la delimitaci\u00f3 en qu\u00e8 va consistir la primera intervenci\u00f3 efectuada a la zona A. En aquell moment, limitada l\u2019actuaci\u00f3 en funci\u00f3 de l\u2019amplada de les rases de prospecci\u00f3, l\u2019actual mur 233 es va considerar que formava part del mur 6, adossat perpendicularment a la part superior del mur perimetral oriental de l\u2019edifici p\u00fablic, i que perllongava la seva traject\u00f2ria m\u00e9s enll\u00e0 de la superf\u00edcie delimitada, sense cap altra relaci\u00f3 estratigr\u00e0fica aparent. En aquell moment tamb\u00e9, el conjunt format pels murs 5 i 6, per la seva posici\u00f3 estratigr\u00e0fica i les seves caracter\u00edstiques constructives, va ser considerat com pertanyent a la darrera Fase d\u2019ocupaci\u00f3 del jaciment.<\/p>\n

La paret oriental de l\u2019habitaci\u00f3 correspon al tram de mur trobat en aquest indret a l\u2019interior de la rasa realitzada l\u2019any 2013 (ue 185). Igualment, l\u2019enderroc que colmata l\u2019interior del recinte t\u00e9 la mateixa composici\u00f3 que el localitzat, tamb\u00e9 llavors, per la cara externa del mur 185 (ue 186). La \u00fanica diferenciaci\u00f3 entre aquests dos nivells \u00e9s en funci\u00f3 de la seva posici\u00f3 f\u00edsica, procedents de l\u2019esfondrament progressiu de les parets vers l\u2019interior o l\u2019exterior de l\u2019\u00e0mbit.<\/p>\n

\"Habitaci\u00f3<\/a>
Habitaci\u00f3 exterior de M5 (UE 232)<\/figcaption><\/figure>\n

El mur septentrional del petit recinte (ue 232), es recolza, de manera perpendicular, sobre una altra paret (ue 231) de 0,50 d\u2019amplada x 0,95 m de llargada. T\u00e9 un aparell irregular, fet amb blocs de pissarra sense escairar de mida mitjana, per\u00f2 una petita part del parament, la que es troba m\u00e9s al nord, est\u00e0 feta en opus spicatum<\/em>, amb una disposici\u00f3 dels blocs similar al que es documenta en l\u2019al\u00e7at del mur 2 de la Fase 3, amb el qual coincidiria cronol\u00f2gicament.<\/p>\n

Per sota del nivell d\u2019enderroc que cobreix l\u2019habitaci\u00f3, s\u2019han descobert unes restes que exercien possiblement tamb\u00e9 la funci\u00f3 de contenci\u00f3 (ue 235), que podrien correspondre a la continuaci\u00f3 del mur 231, La seva traject\u00f2ria, que \u00e9s nord-sud, es troba perfectament alineada amb el mur perimetral oriental de l\u2019edifici del f\u00f2rum, en la part que afecta l\u2019habitaci\u00f3 1, a uns 10 m de dist\u00e0ncia. Tot i que encara no s\u2019ha completat la seva delimitaci\u00f3, \u00e9s fet mitjan\u00e7ant l\u2019alineament de blocs de pedra sense treballar de mida gran, sense lligam, i t\u00e9 una amplada de 0,50 m. Aquest espai, sense acc\u00e9s aparent al seu interior, no ha estat excavat sin\u00f3 nom\u00e9s delimitat en planta.<\/p>\n

\"Habitaci\u00f3<\/a>
Habitaci\u00f3 tardana extramur del M5<\/figcaption><\/figure>\n

La descoberta i posterior delimitaci\u00f3 d\u2019aquest habitacle fora de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019edifici principal suposa, per primera vegada, la constataci\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019estructures externes al conjunt durant la Fase 3, relacionades amb les quatre habitacions internes, com aix\u00ed queda pal\u00e8s per la pres\u00e8ncia del mur 6, que fa de connexi\u00f3 amb el cos principal. Igualment, la localitzaci\u00f3 del murs 231 i 235, per sota del nivell de l\u2019habitaci\u00f3 que podem considerar tardoantiga, fa pensar en la relaci\u00f3 d\u2019aquestes estructures amb el moment inicial del f\u00f2rum, i m\u00e9s si tenim en compte la coincid\u00e8ncia en la seva orientaci\u00f3.<\/p>\n

Intervenci\u00f3 a la zona M 5. Part meridional
\n<\/strong>La retirada del nivell superficial (ue 8), en sentit est i a partir de l\u2019al\u00e7ada de la porta d\u2019acc\u00e9s a l\u2019edifici, ha tingut per objectiu una nova delimitaci\u00f3 en planta de l\u2019extrem meridional del per\u00edmetre oriental. En aquest sector del jaciment, cobert de terra amb posterioritat a l\u2019any 2003, s\u2019han pogut recuperar de nou dues estructures molt importants i decisives per a la interpretaci\u00f3 del f\u00f2rum i la seva planta arquitect\u00f2nica: el tram final del mur 1 i els murs 91 i 93.<\/p>\n

\"Zona<\/a>
Zona meridional del mur 1 (M5) – inici exedra<\/figcaption><\/figure>\n

Ja l\u2019any 1997, en el moment de la primera delimitaci\u00f3 efectuada a la zona A de Les Colomines, es va veure con el mur 93 s\u2019estenia cap a l\u2019est marcant probablement una ampliaci\u00f3 de l\u2019edifici, possibilitat que esdev\u00e9 refor\u00e7ada per les seves caracter\u00edstiques arquitect\u00f2niques i les del mur 91, amb qui fa angle, molt similars a les del mur perimetral oriental del f\u00f2rum.<\/p>\n

En els dos cassos, i de la mateixa manera que ocorre amb la resta d\u2019estructures corresponents a la Fase inicial del conjunt, es tracta de parets de gran qualitat constructiva, fetes mitjan\u00e7ant un parament de blocs de pissarra de mida petita i mitjana, treballats en forma de lloses de gruix variable, de formes quadrades i rectangulars, perfectament llisos per les cares laterals, amb reompliment intern de blocs de m\u00e9s redu\u00efdes dimensions, i pres\u00e8ncia for\u00e7a abundant de restes de lligam de morter de cal\u00e7. Precisament, la situaci\u00f3 d\u2019aquests dos murs envers la planta principal fou un dels paral\u00b7lelismes a tenir en compte alhora de comparar l\u2019edifici descobert a Ll\u00edvia amb el f\u00f2rum de Ruscino<\/em>, tenint en compte la possibilitat d\u2019una habitaci\u00f3 exempta tamb\u00e9 a Iulia Libica. <\/em>A part d\u2019aquestes dues estructures, tamb\u00e9 s\u2019ha recuperat la base c\u00fabica de granit (ue 27), un element constructiu ubicat in situ, que s\u2019entrega a la part final del mur 1 i a la que seria la cara interna del mur 93 en l\u2019inici de la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n

Els materials recuperats a la part meridional de la zona M 5 al llarg d\u2019aquest proc\u00e9s confirmen de nou l\u2019exist\u00e8ncia, a m\u00e9s de la cer\u00e0mica, d\u2019elements escult\u00f2rics i arquitect\u00f2nics. Entre els elements escult\u00f2rics destaca sobre tot un fragment d\u2019est\u00e0tua corresponent a la part inferior d\u2019una t\u00fanica amb plecs d’un togat, sobre suport en marbre de Luni<\/em>-Carrara. Tamb\u00e9 tenim quatre fragments, possiblement d\u2019aquest mateix tipus de marbre, un d\u2019ells amb una cara plana, que devien haver format part d\u2019escultures, i un fragment de marbre de gra gruixut.<\/p>\n

\"Rasa<\/a>
Rasa de fonamentaci\u00f3 exedra (M5)<\/figcaption><\/figure>\n

Pel que fa als elements arquitect\u00f2nics de tipus ornamental, crida l\u2019atenci\u00f3 la pres\u00e8ncia d\u2019un capitell de forma c\u00fabica i trobat gaireb\u00e9 sencer, una mica desgastat per\u00f2 molt ben conservat, que presenta decoraci\u00f3 en relleu de tipus vegetal, sobre suport de granit, nom\u00e9s per una de les cares, mentre l\u2019oposada \u00e9s plana, per la qual cosa devia funcionar con un aplic. Les seves mesures s\u00f3n 30 x 16 x 13 cm.<\/p>\n

Dins el mateix grup cal comptabilitzar tres fragments de crustae <\/em>de Campan, un dels quals t\u00e9 forma rectangular i es troba quasi sencer (15 x 9 x 4 cm), un fragment de plaqueta de calc\u00e0ria, un fragment de sectile corresponent a una pe\u00e7a de forma triangular feta de calc\u00e0ria marm\u00f2ria (palombino), un fragment de la part del rudus <\/em>d\u2019un mosaic de tessel\u00b7les que conserva el negatiu d\u2019un grup de dotze, i un fragment de tovot amb doble cara plana. Pel que fa a la resta de materials, tot i tenir en compte que es tracta del sector del jaciment on n’han aparegut m\u00e9s, nom\u00e9s tenim un fragment de vora d\u2019\u00e0mfora it\u00e0lica Dressel 1 C, un fragment de nansa i un fragment informe de nansa d\u2019\u00e0mfora gal\u00b7la, un fragment informe d\u2019\u00e0mfora tarraconesa, un fragment informe d\u2019\u00e0mfora b\u00e8tica, possiblement una forma Haltern 70, un fragment de la vora d\u2019una olla i un fragment informe de cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda, un fragment informe de cer\u00e0mica a m\u00e0 oxidada, un fragment de vora de bol, dos fragments de nanses i dos fragments informes de cer\u00e0mica emporitana tardana, un fragment informe de cer\u00e0mica d\u2019engalba vermella, un fragment de nansa i cinc fragments informes de cer\u00e0mica comuna romana, dues restes faun\u00edstiques, i doscents-dinou fragments de tegulae<\/em>.<\/p>\n

Intervenci\u00f3 al peristil
\n<\/strong>S\u2019ha efectuat la delimitaci\u00f3 i excavaci\u00f3 del tram m\u00e9s septentrional de les restes del peristil, que arriba a contactar amb el mur 11, a partir de la base de columna situada m\u00e9s al nord (ue 31). Al llarg d\u2019aquest proc\u00e9s s\u2019ha pogut comprovar l\u2019exist\u00e8ncia, tamb\u00e9 en aquest espai, de la riostra o mur corregut de fonamentaci\u00f3 del peristil ja documentada l\u2019any 2001 (ue 3).<\/p>\n

En aquest campanya, a m\u00e9s, s\u2019han documentat exhaustivament totes les caracter\u00edstiques constructives de l\u2019estructura, amb una rasa de fonamentaci\u00f3 (ue 204), consistent en un rebaix de seccions rectil\u00ednies i fons pla, de 1,10 m d\u2019amplada a la base i 0,55 m de pot\u00e8ncia, retallat al nivell de terreny natural existent en aquest punt (ue 150). Sobre aquest fons pla es va assentar el mur corregut o riostra, de 0,90 m d\u2019ample de mitjana, que donaria origen al peristil, per\u00f2 no al centre de la rasa, sin\u00f3 adossat al seu tall oriental, de manera que la posterior colmataci\u00f3 de la rasa es va efectuar nom\u00e9s pel cant\u00f3 occidental, mitjan\u00e7ant aportacions d\u2019argiles (ue 205), amb pres\u00e8ncia tamb\u00e9 d\u2019alguns blocs de pedra. Els \u00fanics materials localitzats al rebliment, de 30 cm d\u2019amplada, han estat un fragment informe de cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda i una resta faun\u00edstica. Pel que fa a les caracter\u00edstiques del mur, millor apreciables en aquest moment que en l\u2019any 2001, quan nom\u00e9s va ser parcialment delimitat en superf\u00edcie, sembla que la seva part conservada es troba just al l\u00edmit de la zona vista, i que es tracta d\u2019una paret de traject\u00f2ria rectil\u00ednia, feta amb un paredat d\u2019una pot\u00e8ncia de tres filades, constitu\u00eft per blocs de pedra de pissarra de mida mitjana, molt ben treballats per les cares laterals encara que es tracti d\u2019un fonament, amb reompliment intern. No s\u2019hi observen restes de lligam, excepte a la zona de contacte amb la base de columna, on s\u00ed s\u2019aprecia la pres\u00e8ncia de morter.<\/p>\n

\"Mur<\/a>
Mur 11 del peristil<\/figcaption><\/figure>\n

A partir de la interpretaci\u00f3 de la seq\u00fc\u00e8ncia f\u00edsica proporcionada per l\u2019excavaci\u00f3, en el moment de la construcci\u00f3 del fonament d\u2019aquesta part del peristil es va col\u00b7locar en primer lloc la riostra i despr\u00e9s la base de la columna (ue 31), assegurada mitjan\u00e7at una capa gruixuda de morter en un petit retall sobre el mur, i a partir de la qual es comen\u00e7a a erigir el fust de la columna, del qual ha quedat in situ la primera pe\u00e7a del tambor, un bloc de granit de planta circular i secci\u00f3 trapezial (ue 22). No \u00e9s el procediment m\u00e9s habitual, doncs en estructures que han de suportar cobertes importants (i \u00e9s molt versemblant que aquest peristil devia sostenir l\u2019extrem intern d\u2019una coberta a \u00fanica o doble vessant), les columnes es troben fortament assentades mitjan\u00e7ant rebaixos efectuats a la part m\u00e9s\u00a0fonda i s\u00f2lida del substrat natural, i a continuaci\u00f3 es construeix, a un nivell superior, la riostra o mur corregut, adossat a les bases.<\/p>\n

\"Riostra<\/a>
Riostra del mur 11<\/figcaption><\/figure>\n

Una explicaci\u00f3 pot ser el tipus de terreny natural existent en aquest punt, i no descartem una soluci\u00f3 diferent per a casascuna de les bases de columna que formen el peristil. Sobre les restes del peristil es trobava dipositada la ue 23, que \u00e9s l\u2019estrat d\u2019enderroc que amortitzava el per\u00edode iniciat amb la construcci\u00f3 de l\u2019edifici, i al llarg del qual desenvolup\u00e0 la seva activitat com a f\u00f2rum, fins un moment indeterminat de mitjans\/finals del segle II d.C., quan es detecten les primeres senyals d\u2019aband\u00f3 o canvis, entre elles la inutilitzaci\u00f3 del p\u00f2rtic oriental i del propi peristil. Es tracta del darrer nivell que va ser documentat abans de l\u2019aparici\u00f3 del terreny natural.<\/p>\n

A la part m\u00e9s oriental del p\u00f2rtic, ben a prop del peristil, encara eren visibles, l\u2019any 2001, restes d\u2019un nivell de circulaci\u00f3 consistent en una capa prima i for\u00e7a desgastada (ue 21), corresponent potser al negatiu d\u2019un paviment de cal\u00e7 d\u2019extensi\u00f3 irregular que s\u2019estenia de forma intermitent per sota de l\u2019estrat d\u2019enderroc. En diversos indrets del p\u00f2rtic apareixen retalls de mida gran i forma variable, com ara el rebaix 125, datables en el moment de la construcci\u00f3 del f\u00f2rum, i en relaci\u00f3 amb aquest proc\u00e9s. El peristil s\u2019ha excavat fins una llargada de 4 m. Una vegada finalitzada la intervenci\u00f3, la\u00a0longitud provisional del tram de peristil delimitat arriba als 17,75 m.<\/p>\n

\"Planta<\/a>
Planta mur 11<\/figcaption><\/figure>\n

La zona de contacte de l\u2019extrem nord del fonament del peristil amb la plataforma septentrional de contenci\u00f3 \u00e9s un dels indrets decisius per comprendre el sistema de fonamentaci\u00f3 i subjecci\u00f3 de les estructures principals no vistes, que suporten les a\u00e8ries, en el moment de procedir-se a l\u2019aixecament de l\u2019edifici, al moment constructiu inicial. En aquest indret s\u2019ha documentat una estructura consistent en un bloc de granit vorejat externament per blocs de pedra de mida petita (ue 101), que podria ser un fonament, al costat d\u2019un forat de pal de planta ovalada i secci\u00f3 c\u00f2ncava (ue 100) que va ser documentat l\u2019any 2001, possiblement relacionat amb les bastides per l\u2019aixecament del mur 11. A la finalitzaci\u00f3 de la intervenci\u00f3 d\u2019enguany, sembla que la relaci\u00f3 f\u00edsica entre el fonament del peristil i el mur d\u2019aterrassament 11 \u00e9s la de superposici\u00f3 d\u2019aquesta paret respecte al fonament, la qual cosa indica que si b\u00e9 l\u2019execuci\u00f3 de la riostra o mur corregut \u00e9s anterior, la part vista del peristil seria posteriorment adossada a la plataforma.<\/p>\n

Respecte a la naturalesa de les ue 69 i 104, que apareixen a la planimetria, es tracta de murets d\u2019una sola filada, fets amb blocs de pissarra regularitzats i lligats amb argila, que exerceixen la funci\u00f3 de banqueta de fonamentaci\u00f3 de la cara interna del mur 11. En tot cas, donada la relaci\u00f3 f\u00edsica directa de la base del peristil amb el mur 11, s\u2019ha arribat a la conclusi\u00f3 que aquesta estructura devia formar part d\u2019un trip\u00f2rtic o un doble p\u00f2rtic, sense exist\u00e8ncia d\u2019un passad\u00eds o ambulacre septentrional, per la qual cosa s\u2019accediria als edificis del costat nord directament des de la pla\u00e7a central, o des dels p\u00f2rtics occidental i oriental.<\/p>\n

A part dels dos p\u00f2rtics que es trobarien als costats llargs del conjunt n\u2019hi podria haver un altre al costat curt meridional, soluci\u00f3 aquesta darrera similar a la utilitzada al f\u00f2rum de Veleia <\/em>(act. Montepolo), amb la relaci\u00f3 f\u00edsica entre el peristil i la bas\u00edlica (Santoro, 1983), i, al nostre cas, entre el peristil i el mur 11. Resulta curiosa a m\u00e9s la similitud topogr\u00e0fica de Veleia<\/em>, que es troba a la frontera amb la G\u00e0l\u00b7lia Cisalpina i al peu dels Apenins, amb Iulia Libica<\/em>.<\/p>\n

Intervenci\u00f3 a l\u2019habitaci\u00f3 3
\n<\/strong>Conv\u00e9 especificar que l\u2019habitaci\u00f3 3 va ser constru\u00efda en \u00e8poca tardana, al darrer moment d\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019edifici (Fase 3), com a part d\u2019un programa de subdivisions internes del conjunt amb una funcionalitat que desconeixem, per\u00f2 en tot cas diferent de la original. El nou \u00e0mbit va ser creat mitjan\u00e7ant l\u2019afegit d\u2019una nova paret (ue 32), adossada a un extrem de l\u2019habitaci\u00f3 2. Aquesta nova estructura tamb\u00e9 recolza en un altre mur transversal de nova construcci\u00f3 (ue 2), que a partir del seu recolzament en el mur perimetral oriental, descriu una traject\u00f2ria en el mateix sentit que les parets meridionals de les habitacions 1 i 2. L\u2019acc\u00e9s a aquesta habitaci\u00f3 tardana s\u2019efectuava des del cant\u00f3 occidental, mitjan\u00e7ant una porta oberta al mur 32 (ue 52).<\/p>\n

\"Intervenci\u00f3<\/a>
Intervenci\u00f3 habitaci\u00f3 3<\/figcaption><\/figure>\n

A difer\u00e8ncia dels murs corresponents al moment de funcionament del f\u00f2rum, les noves parets no s\u2019assenten sobre rases de fonamentaci\u00f3 que assegurin la seva estabilitat, sin\u00f3 sobre nivells de rebliment formats a les fases anteriors. A part d\u2019aix\u00f2, els seus paredats s\u00f3n irregulars, fets amb blocs de pissarra sense escairar, de mida mitjana i gran, i sense lligam aparent. A l\u2019interior de l\u2019habitaci\u00f3 3 es cre\u00e0 un s\u00f2lid nivell de circulaci\u00f3 per sobre d\u2019un estrat d\u2019amortitzaci\u00f3 anterior (ue 62) format per una estructura que corresponia a un paviment de lloses (ue 47), del qual s\u2019havia conservat majorit\u00e0riament la part ubicada al centre del nou \u00e0mbit, tal i com es va poder comprovar en el moment de la seva excavaci\u00f3, feta l\u2019any 2001.<\/p>\n

En el decurs de la intervenci\u00f3 feta l\u2019any 2013 a l\u2019interior d\u2019aquesta habitaci\u00f3, es va documentar el tram d\u2019una estructura en paral\u00b7lel i molt a prop de la porta de l\u2019\u00e0mbit, en molt mal estat de conservaci\u00f3 (ue 191), que \u00e9s la continuaci\u00f3 d\u2019un mur que fa cantonada amb el mur 26, localitzat l\u2019any 2001 per sota de les estructures corresponents a la Fase 3 i fora dels l\u00edmits de l\u2019habitaci\u00f3 3. Per tant, els murs 26 i 191 s\u00f3n estructures residuals de la Fase 2, constru\u00efts sobre nivells de reompliment o amortitzaci\u00f3 de la Fase 1, amb un parament que denota escassa qualitat constructiva, i en el qual eren visibles elements arquitect\u00f2nics del f\u00f2rum reaprofitats.<\/p>\n

\"Neteja<\/a>
Neteja de la cara externa (habitaci\u00f3 3)<\/figcaption><\/figure>\n

Sembla que en el moment de la construcci\u00f3 del f\u00f2rum i al llarg de tota l\u2019etapa del seu funcionament, no va existir cap altre \u00e0mbit o habitacle al davant de l\u2019habitaci\u00f3 1, en l\u2019espai on aproximadament uns tres cents anys despr\u00e9s es va construir l\u2019habitaci\u00f3 3. Per aix\u00f2, els l\u00edmits f\u00edsics d\u2019aquesta tan sols ens serveixen com a refer\u00e8ncia merament espacial o descriptiva, doncs tota l\u2019actuaci\u00f3 que s\u2019ha dut a terme al seu interior nom\u00e9s afecta estructures i nivells de la Fase 1. De fet, al llarg del proc\u00e9s d\u2019excavaci\u00f3 interromput l\u2019any 2001 en aquest indret, ja s\u2019havien documentat tots els elements corresponents al que podr\u00edem denominar la darrera etapa del declivi del f\u00f2rum, i s\u2019havia enretirat el paviment 47.<\/p>\n

La primera actuaci\u00f3 efectuada enguany ha estat la finalitzaci\u00f3 de la delimitaci\u00f3 en planta del mur 70, ja iniciada a la intervenci\u00f3 de l\u2019any 2013, i la realitzaci\u00f3 d\u2019una petita cala, que ha donat com a resultat la verificaci\u00f3 que consta de cara interna i que la seva amplada arriba fins a 1 m. Una altra dada obtinguda a partir de la consecuci\u00f3 d\u2019aquest proc\u00e9s \u00e9s que per possibilitar la correcta col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019un mur de contenci\u00f3 d\u2019aquesta entitat, es va fer, per la seva cara interna, una rasa de fonamentaci\u00f3 de gran amplada (1,50 m), consistent en un retall de secci\u00f3 rectil\u00ednia (ue 64), ja detectada parcialment l\u2019any 2001, que afecta el terreny natural (ue 80), format en aquest indret per argiles de color blau-verd\u00f3s i textura compacta, a la part central\/septentrional d\u2019aquest espai.<\/p>\n

El rebliment posterior es va efectuar mitjan\u00e7ant l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019un nivell format per terra de color marr\u00f3 i textura compacta (ue 223). A l\u2019interior d\u2019aquest estrat es van recuperar un fragment informe de cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda, un fragment de vora de cassola de cer\u00e0mica comuna it\u00e0lica (3d), i un fragment de vora d\u2019olla globular amb decoraci\u00f3 de dents de llop feta amb pintura de color roig vin\u00f3s.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s\u2019ha pogut apreciar, mitjan\u00e7ant una petita cala, part del sistema d\u2019assentament del mur 19 de l\u2019habitaci\u00f3 1, consistent en la col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019un conglomerat de grava i pedres de mida mitjana i gran i forma irregular (ue 222), al fons d\u2019una rasa de fonamentaci\u00f3 (ue 224), consistent en un retall de seccions rectil\u00ednies i fons c\u00f2ncau per\u00f2 de traject\u00f2ria irregular, de 60 cm d\u2019ample i 10 cm de fond\u00e0ria conservada, efectuat sobre el terreny natural (ue 80). Per sobre de la superf\u00edcie dels blocs ubicats al fons de la rasa es construeix la paret, i despr\u00e9s es rebleix el negatiu amb l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019argiles naturals de color marr\u00f3 clar i de gran solidesa (ue 230). Val a dir que, a la finalitzaci\u00f3 del proc\u00e9s de delimitaci\u00f3, els tres nivells diferenciats (ue 80, 223 i 230) se situen a la mateixa cota. Encara que sense visi\u00f3 directa, el tipus de fonamentaci\u00f3 i la rasa d\u2019aquest tram del mur 19 s\u2019ha de fer extensible a la resta de l\u2019estructura, la situada a l\u2019altra banda de l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitaci\u00f3, i tamb\u00e9 en relaci\u00f3 a la col\u00b7locaci\u00f3 del propi marxapeu ubicat a la base de la seva entrada (ue 58). Aix\u00ed mateix, la t\u00e8cnica \u00e9s la mateixa que la utilitzada per fonamentar la paret frontal de l\u2019habitaci\u00f3 2 (murs 4 i 9), com ja va ser documentat de manera exhaustiva l\u2019any 2001, i per aix\u00f2 aquesta dada ve a refor\u00e7ar arqueol\u00f2gicament el fet que considerem coet\u00e0nies les habitacions 1 i 2. Per extensi\u00f3, aquest funcionament tamb\u00e9 es devia donar a la paret oriental de l\u2019habitaci\u00f3 2.<\/p>\n

A l\u2019igual que la rasa de fonamentaci\u00f3 64, feta en funci\u00f3 del mur 70, la rasa 224 talla el mateix nivell de terreny natural (ue 80), per la qual cosa el resultat d\u2019aquests dos retalls paral\u00b7lels \u00e9s la preservaci\u00f3, entremig, d\u2019una estreta lleng\u00fceta de l\u2019estrat geol\u00f2gic, diferenciable pel seu color i textura, una vegada efectuades les dues rases de fonamentaci\u00f3. Les restes d\u2019aquest natural no apareixen clares als dos extrems de la lleng\u00fceta, doncs devia ser tamb\u00e9 seccionat per la rasa de fonamentaci\u00f3 de la cara externa del mur 4, a la part occidental, i de la cara interna del mur 1, a la banda oriental (ue 239), indret on a m\u00e9s s\u2019aprecien diversos blocs de pedra de traject\u00f2ria rectil\u00ednia que podrien insinuar una possible banqueta de fonamentaci\u00f3.<\/p>\n

\"Forats<\/a>
Forats de pal de l’habitaci\u00f3 3<\/figcaption><\/figure>\n

Per sobre de la superf\u00edcie de la capa de rebliment de les dues rases i de la lleng\u00fceta de terreny natural, que podem considerar un nivell d\u2019obra o d\u2019utilitzaci\u00f3, han aparegut un conjunt de vuit forats de pal (FP 1-8), lligats molt probablement a l\u2019habilitaci\u00f3 de la infraestructura de circulaci\u00f3, les parets meridionals de l\u2019habitaci\u00f3 1, i, en general, al moment constructiu inicial de tot l\u2019edifici. Aquests forats de pal s\u00f3n equiparables, cronol\u00f2gica i funcionalment, als trobats l\u2019any 2001 a l\u2019interior i al davant de l\u2019habitaci\u00f3 2. Tot i que de di\u00e0metres variables, fins a un m\u00e0xim de 20 cm com a regla general, aquests retalls s\u00f3n tots de planta circular i fons c\u00f2ncau, amb una profunditat m\u00e0xima de 20 cm al FP-7. Algun d\u2019ells conserven encara in situ pedres falcades verticalment a terra al seu interior. Pel que fa als seus rebliments, es tracta sempre de nivells de terra de color marr\u00f3 clar i textura compacta.<\/p>\n

Quant a la distribuci\u00f3 dels retalls dins aquest espai, no sembla aleat\u00f2ria, doncs s\u2019ubiquen en grups de tres molt propers entre s\u00ed: els FP 1 i 2 es troben per sobre del rebliment de la rasa de fonamentaci\u00f3 del mur 19 al seu extrem oriental, el FP-3 retalla alhora aquest i el terreny natural, els FP 4 i 5 afecten el terreny natural al marge oriental, i els FP 6-8 es van construir per sobre de la capa de terra que colmata la rasa de fonamentaci\u00f3 interna del mur 70, tamb\u00e9 a l\u2019extrem oriental. Pel que fa al material, \u00fanicament s\u2019ha trobat un fragment informe de cer\u00e0mica emporitana tardana a l\u2019interior del reompliment del FP-7, i tres restes faun\u00edstiques a l\u2019interior del rebliment del FP-3.<\/p>\n

\"Cala<\/a>
Cala habitaci\u00f3 3<\/figcaption><\/figure>\n

Igualment s\u2019han documentat, retallant el nivell 223, dues unitats negatives (ue 226 i 228) de planta semi-ovalada, secci\u00f3 irregular i fons c\u00f2ncau. Els seus rebliments (ue 227 i 229, respectivament), presentaven un nivell similar de terra de color fosc i textura compacta, amb pres\u00e8ncia de restes de combusti\u00f3 (carbons) a l\u2019interior de la ue 227. Una vegada realitzada la intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica d\u2019enguany, podem concloure tamb\u00e9 que l\u2019estructura documentada l\u2019any 2001 al davant de l\u2019habitaci\u00f3 1, a tocar de l\u2019angle extern que forma amb l\u2019habitaci\u00f3 2, formada per un conglomerat de morter de cal\u00e7 de gran duresa, amb la forma d\u2019un bloc c\u00fabic (ue 84), revestit de tegulae <\/em>falcades horitzontalment sobre el s\u00f2l i lligades amb morter (ue 63), i interpretada com l\u2019encofrat d\u2019alg\u00fan element de tipus decoratiu o funcional segons la import\u00e0ncia de l\u2019habitaci\u00f3, es fonamenta en la ue 230, tot incidint en aquest nivell mitjan\u00e7ant un retall de planta quadrada i secci\u00f3 rectil\u00ednia (ue 241), i\u00a0 correspon al mateix moment constructiu que alguns dels forats de pal. A prop de la ubicaci\u00f3 d\u2019aquesta base es pot apreciar un eixamplament de la traject\u00f2ria de la rasa de fonamentaci\u00f3 del mur 19, potser fet a posteriori, per\u00f2 en tot cas necessari per aconseguir l\u2019espai sobre el que efectuar el correcte assentament d\u2019aquest element.<\/p>\n

La seva base de teguale <\/em>no es trobaria a vista sin\u00f3 ubicada per sota de l\u2019hipot\u00e8tic paviment que, donades les caracter\u00edstiques generals de l\u2019edifici, hi hauria amb tota seguretat per davant de l\u2019habitaci\u00f3 1. Aquest hipot\u00e8tic nivell de circulaci\u00f3 possiblement podria haver estat d\u2019opus signinum<\/em>, si prenem com a refer\u00e8ncia la troballa d\u2019aquesta tipologia a la cala 2 l\u2019any 2013, associada a la cara interna del mur 11.\u00a0<\/strong><\/p>\n

Intervenci\u00f3 per la cara externa del mur perimetral oriental
\n<\/strong>Amb la intenci\u00f3 de comprovar la possibilitat que el mur 70 continu\u00e9s la seva traject\u00f2ria fora del recinte del f\u00f2rum, s\u2019ha fet una cala de dimensions regulars per la cara externa del mur perimetral oriental, entorn de l\u2019espai on hauria d\u2019apar\u00e8ixer de confirmar-se aquesta hip\u00f2tesi.<\/p>\n

\"Cara<\/a>
Cara externa del mur perimetral<\/figcaption><\/figure>\n

En aquest sondeig s\u2019ha documentat un primer nivell d\u2019enderroc (ue 187), d\u2019uns 40 cm de pot\u00e8ncia, constitu\u00eft per una capa de nombroses pedres i terra de color marr\u00f3 i textura compacta. Dels seu interior s\u2019ha extret material arqueol\u00f2gic divers per\u00f2 poc significatiu pel que fa a la cronologia en el seu conjunt: un fragment d\u2019estuc de morter entre els elements constructius, i, entre la cer\u00e0mica i d\u2019altres, cinc fragments informes de cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda, un fragment informe de cer\u00e0mica emporitana tardana, una fragment de vora d’una olla possiblement de forma globular amb restes de pintura de color blanc, un fragment de vora de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada sudg\u00e0l\u00b7lica Drag 27, un fragment de vora, dos fragments de fons, dos fragments de nansa de la mateixa pe\u00e7a, un fragment de nansa i quatre fragments informes de cer\u00e0mica comuna romana, un fragment informe de dolia<\/em>,\u00a0quatre fragments d\u2019esc\u00f2ria indeterminada, tres restes faun\u00edstiques, i setanta-tres fragments de tegulae<\/em>.<\/p>\n

Aquest estrat s\u2019adossava a les diverses estructures ubicades en aquest punt del per\u00edmetre de l\u2019edifici: el mur 1 del moment fundacional, i el mur 2 de la Fase 3. Cal datar la formaci\u00f3 d\u2019aquesta unitat en \u00e8poca tardoromana, no en v\u00e0 sembla tractar-se, a manca de l\u2019excavaci\u00f3 definitiva del sector, del mateix nivell sobre el que es van construir els mur 6 i l\u2019habitacle localitzat extramurs i corresponent a aquest per\u00edode.<\/p>\n

\"Cara<\/a>
Cara externa mur perimetral<\/figcaption><\/figure>\n

Per sota del primer nivell identificat n\u2019ha aparegut un altre (ue 236), de pot\u00e8ncia poc important, tamb\u00e9 format majorit\u00e0riament per enderroc per\u00f2 amb terra de coloraci\u00f3 m\u00e9s clara i pres\u00e8ncia nom\u00e9s de fragments de tegulae<\/em>, fins a un total de vint-i-un. Aquest estrat es form\u00e0 probablement en \u00e8poca baiximperial, a partir del moment del primer canvi funcional del recinte. Al fons de la cala i per sota del nivell esmentat s\u2019ha localitzat efectivament el darrer tram del mur 70, perllongat nom\u00e9s 20 cm per sota de la paret de l\u2019edifici, de manera que se li superposa de manera perpendicular el mur perimetral oriental del f\u00f2rum, de traject\u00f2ria nord-sud.<\/p>\n

Fins el moment d\u2019efectuar aquesta cala semblava que, observant la seq\u00fc\u00e8ncia f\u00edsica que relaciona la paret transversal 70 amb la cara interna del mur perimetral oriental dins el primer moment constructiu, aquest es dividia en dos, i que el seu tram m\u00e9s septentrional, el primer en ser aixecat (ue 190), formava realment un cos individual que delimitava externament el conjunt de la plataforma nord del f\u00f2rum, i que dins el mateix moment per\u00f2 a posteriori s\u2019afegiria el mur 1 en sentit meridional per continuar la traject\u00f2ria de l\u2019edifici en sentit sud. Per\u00f2 amb els resultats de la cala i la seva interpretaci\u00f3, veiem que la cara externa del mur perimetral oriental est\u00e0 formada per un \u00fanic cos unitari. Per aix\u00f2 cal concloure que la\u00a0 relaci\u00f3 de lligam entre els dos murs es d\u00f3na nom\u00e9s per la cara interna i per tant els murs 1 i 190, abans diferenciats estratigr\u00e0ficament, han de ser igualats en una mateixa estructura. Per altra banda, tamb\u00e9 s\u2019aprecia que la seq\u00fc\u00e8ncia f\u00edsica que associa murs transversals i perimetrals \u00e9s certament complexa, doncs per una banda el mur perimetral es recolza o fonamenta en el mur transversal, per\u00f2 a partir d\u2019una determinada cota, possiblement quan el mur transversal es troba a vista, les filades superiors d\u2019aquest lliguen amb l\u2019anterior.<\/p>\n

Una vegada efectuat el recolzament dels dos trams del mur perimetral oriental sobre el mur 70, aquest, al seu extrem, i ja fora del recinte, lliga amb una estructura de 55 cm de llarg, que segueix la seva mateixa traject\u00f2ria per\u00f2 canvia totalment el paredat (ue 238), format ara mitjan\u00e7ant pedres sense escairar i sense lligam, per adaptar-se a la funci\u00f3 de contenci\u00f3 del terreny natural en sentit est-oest, assegurant la seva pr\u00f2pia estabilitat. Aquesta estructura, que es trobava soterrada en el moment de funcionament de l\u2019edifici, a l\u2019igual que la curta prolongaci\u00f3 del mur 70, tamb\u00e9 veu ampliat el seu gruix en sentit nord en aquest indret, en funci\u00f3 de la sinuositat del terreny. No s\u2019ha pogut localitzar cap tipus de resta de nivell de circulaci\u00f3 per sobre del mur 70.<\/p>\n

\"Altre<\/a>
Altre vista de l’exterior del mur perimetral<\/figcaption><\/figure>\n

Un altre dels resultats obtinguts amb aquesta cala \u00e9s l\u2019apreciaci\u00f3 de les relacions f\u00edsiques entre els murs 1 i 2: com al moment de bastir-se aquest darrer no es recolza simplement sobre l\u2019estructura ja existent, sin\u00f3 que s\u2019efectua un rebaix puntual en el mur de la Fase 1 per fonamentar millor l\u2019extrem de la nova paret. Les interpretacions de les relacions f\u00edsiques establertes entre les estructures d\u2019aquesta cala i les del peristil palesen i confirmen una gran solidesa i complexitat arquitect\u00f2nica de l\u2019edifici en el moment de la seva construcci\u00f3. Es va tenir molta cura en procedir-se a assegurar entre s\u00ed els elements mestres i de fonamentaci\u00f3, i amb el terreny natural, modificant-se sovint la superf\u00edcie d\u2019aquest, per facilitar un millor assentament dels murs segons una planificaci\u00f3 pr\u00e8via, i per prevenint possibles efectes futurs, com ara despla\u00e7aments de terra o acumulacions d\u2019aigua. En aquesta l\u00ednia, documentem dos tipus d\u2019infraestructura, que es complementen entre s\u00ed, previstes des del moment constructiu inicial: la infraestructura de la construcci\u00f3 de la plataforma septentrional, que seria la base per bastir els edificis de la part alta, i la infraestructura que, lligada amb aquesta, t\u00e9 a veure a m\u00e9s amb el sistema de fonamentaci\u00f3 extern del f\u00f2rum, que lliga mur perimetrals i murs transversal de contenci\u00f3.<\/p>\n

Intervenci\u00f3 a la porta principal
\n<\/strong>A la part de l\u2019acc\u00e9s principal s\u2019ha procedit a l\u2019extracci\u00f3 dels dos grans blocs de pedra de granit de forma c\u00fabica, curosament treballats, que semblaven reaprofitats i col\u00b7locats a l\u2019inrev\u00e9s per elevar, en aquest indret, el nivell de la porta d\u2019entrada a l\u2019edifici en un per\u00edode posterior al de la seva primera utilitzaci\u00f3, molt probablement en \u00e8poca baiximperial. Aquestes dues peces ja havien estat localitzades i identificades l\u2019any 1997 en el decurs de la delimitaci\u00f3 del jaciment (ue 49 i 92, respectivament).<\/p>\n

\"Blocs<\/a>
Blocs de pedra reaprofitats per l’entrada<\/figcaption><\/figure>\n

La intencionalitat era doble, doncs per una banda es pretenia tornar al nivell originari de la porta, restituint el seu aspecte original del moment de ple funcionament del f\u00f2rum entre finals del segle I a.C. i el segle II d.C., abans de l\u2019etapa de l\u2019inici del seu desmantellament, caracteritzada, entre d\u2019altres trets, per aquests despla\u00e7aments i reaprofitaments d\u2019elements arquitect\u00f2nics de qualitat, especialment valuosos i significatius, fora del seu lloc originari, per ser emprats per a altres usos, i sempre en funci\u00f3 d\u2019una nova arquitectura de molta menor qualitat constructiva. Aquesta id\u00e8a lligava tamb\u00e9 amb el fet que, tractant-se de peces origin\u00e0ries de la Fase 1, el moment constructiu inicial i de m\u00e0xima ornamentaci\u00f3 de l\u2019edifici, no es trobaven in situ al lloc de la descoberta al llarg del per\u00edode de la seva evoluci\u00f3.<\/p>\n

Per altra banda, l\u2019observaci\u00f3, encara limitada, de certes caracter\u00edstiques monumentals en aquests dos elements, aconsellaven la seva enretirada pel valor intr\u00ednsec de les peces, saber de quines peces es tractava en realitat una vegada tornades a la seva posici\u00f3 original, i estudiar la seva inclusi\u00f3 moment\u00e0nia com a part de l\u2019exposici\u00f3 temporal \u201c40 anys amb Iulia Libica<\/em>\u201d, visitable a l\u2019Ajuntament de Ll\u00edvia, a poques passes del jaciment. Tal i com ja va quedar descrit i registrat estratigr\u00e0ficament en el decurs de les campanyes de 1997 i 2001, el bloc m\u00e9s ben treballat, que era incrustat a la part m\u00e9s septentrional del mur perimetral oriental (ue 92), era una estructura nom\u00e9s parcialment visible per la seva part superficial, que era plana, i de forma rectangular. Al llarg de tot el per\u00edmetre de la superf\u00edcie s\u2019apreciaven les restes d\u2019una motllura, i tamb\u00e9 la marca d\u2019un encaix rod\u00f3 per una polleguera, conseq\u00fc\u00e8ncia del seu \u00fas com a base de la guia d\u2019una porta a doble o \u00fanic va, evid\u00e8ncia que feia sospitar, de manera molt versemblant, el seu reaprofitament com a marxapeu.<\/p>\n

\"Ara<\/a>
Ara reaprofitada de l’entrada<\/figcaption><\/figure>\n

Aquest bloc ha estat el primer en ser tombat i tornat aix\u00ed a la seva posici\u00f3 origin\u00e0ria. Ja en la primera inspecci\u00f3 vam adonar-nos que el bloc corresponia en realitat a la part superior d\u2019una ara anep\u00edgrafa en molt bon estat de conservaci\u00f3, possiblement ubicada origin\u00e0riament dins el recinte de l\u2019hipot\u00e8tic temple que hi hauria al f\u00f2rum. Es tracta d\u2019una plataforma rectangular de 75 x 60 x 10 cm, sobre la que s\u2019aixeca un pedestal de 70 x 50 x 20 cm, treballat als extrems curts de forma sinuosa.<\/p>\n

\"Base<\/a>
Base d’est\u00e0tua reaprofitada<\/figcaption><\/figure>\n

Sobre el centre del pedestal hi ha un relleu exempt de forma circular, fons convex i 35 cm de di\u00e0metre, i un estret rebaix lineal que creua pel mig tot el llarg de la superf\u00edcie i secci\u00f3 de la pe\u00e7a, a banda i banda del cercle. La seva superf\u00edcie no \u00e9s plana, sin\u00f3 que els extrems dels costats curts, de forma c\u00f2ncava, s\u00f3n m\u00e9s alts que el cercle. No sabem si l\u2019ara es col\u00b7loc\u00e0 directament sobre l\u2019antiga porta de la Fase 1 en posici\u00f3 invertida, o si b\u00e9 aquesta ara ja havia estat reutilitzada en algun altre lloc, del qual pass\u00e0 al lloc de la troballa, en una mena de deposici\u00f3 secund\u00e0ria. En tot cas, aquesta descoberta refor\u00e7a la possibilitat d\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un temple al f\u00f2rum, possiblement al costat septentrional.<\/p>\n

Cal mencionar la recuperaci\u00f3 d\u2019un fragment de vora d\u2019olla de cer\u00e0mica africana de cuina de la forma Hayes 197 equiv. Ostia III, 267 (175\/250 d.C.), procedent de l\u2019estrat sobre el que es recolzava l\u2019ara (ue 244), Posteriorment, el nivell que amortitza el darrer \u00fas de l\u2019entrada per la banda que dona a l\u2019interior de l\u2019edifici (ue 10), es recolzar\u00e0 sobre l\u2019ara. Aquesta ue 10, una capa heterog\u00e8nia de pedres i terra de color marr\u00f3 i textura compacta, amb pres\u00e8ncia de carbons i material arqueol\u00f2gic amb cronologia de totes les fases de l\u2019edifici, \u00e9s un nivell d\u2019enderroc molt heterogeni, que cobria la zona del p\u00f2rtic oriental i part de la pla\u00e7a del f\u00f2rum. Es va formar amb posterioritat a l\u2019\u00e8poca tardoromana i l\u2019aband\u00f3 del jaciment, per\u00f2 s\u2019hi inclouen restes de nivells molt barrejats, impossibles de diferenciar o ubicar estratigr\u00e0ficament, corresponents a les Fases 2 i 3, moment en qu\u00e8 el f\u00f2rum ja no desenvolupava les seves funcions origin\u00e0ries.<\/p>\n

La forma de cer\u00e0mica africana de cuina a que hem fet esment podria datar el moment a partir del qual es reutilitza la porta principal, i amb aix\u00f2 la p\u00e8rdua de la funci\u00f3 original de l\u2019edifici. Aquest marc cronol\u00f2gic coincideix totalment amb les diverses dades estratigr\u00e0fiques que disposem fins ara, relatives al pas de la Fase 1 a la Fase 2. De menor import\u00e0ncia des del punt de vista cronol\u00f2gic \u00e9s l\u2019altre material present al mateix estrat. Es tracta d\u2019un fragment de la vora d\u2019un possible kalathos <\/em>a torn redu\u00eft, un fragment informe de cer\u00e0mica comuna romana, i una resta faun\u00edstica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Intervenci\u00f3 a la zona M 1 La zona 1 (M 1) es correspon a l\u2019aparcament situat al nord de l\u2019esgl\u00e9sia. Mitjan\u00e7ant la prospecci\u00f3 geof\u00edsica efectuada l\u2019any 2013, en aquest indret s\u2019havia detectat al subs\u00f2l una possible trama que semblava formada per una successi\u00f3 de murs mitgers que insinuaven la forma de diverses habitacions i un […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":80,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-124","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/124","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=124"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/124\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/80"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=124"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}