{"id":126,"date":"2015-12-18T15:16:25","date_gmt":"2015-12-18T15:16:25","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?page_id=126"},"modified":"2015-12-18T15:16:25","modified_gmt":"2015-12-18T15:16:25","slug":"colomines-a-campanya-2015","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/intervencions-recents\/excavacions-colomines-a\/colomines-a-campanya-2015\/","title":{"rendered":"Campanya 2015"},"content":{"rendered":"

La cala 3. El mur perimetral occidental
\n<\/strong>L\u2019any 2013, a part de les cales 1 i 2, tamb\u00e9 s\u2019havia efectuat un tercer sondeig a prop de la fa\u00e7ana meridional de l\u2019esgl\u00e9sia (cala 3), indret on no havia estat possible realitzar la prospecci\u00f3 geof\u00edsica de forma pr\u00e8via, degut a les nombroses interfer\u00e8ncies que presentava el terreny. Per\u00f2 les \u00a0evid\u00e8ncies proporcionades pel resultat de la cala 1, amb l\u2019aparici\u00f3 de la cantonada nordoccidental de l\u2019edifici, de la qual formava part el mur perimetal occidental (ue 134), feien suposar que la continu\u00eftat d\u2019aquesta paret a l\u2019altra banda de la fa\u00e7ana lateral de l\u2019esgl\u00e9sia quedaria comprovada si s\u2019efectuava una rasa a una dist\u00e0ncia de 6\u201960 m de la cantonada sudoriental de l\u2019esgl\u00e9sia, en l\u2019indret on, despr\u00e9s de fer-se la cala 1, es preveia l\u2019aparici\u00f3 de la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n

\"Revisi\u00f3<\/a>
Revisi\u00f3 hip\u00f2tesis del mur occidental<\/figcaption><\/figure>\n

A uns 50 cm de la superf\u00edcie va apar\u00e8ixer una paret (ue 200), de 80 cm d\u2019amplada, que es va delimitar en planta fins una llargada de m\u00e9s de 4 m, extensi\u00f3 limitada pel fet que al seu extrem meridional l\u2019estructura apareixia seccionada per una rasa moderna. Per sobre del mur es document\u00e0 un nivell intensament afectat per diversos enterraments relacionats amb l\u2019entorn de l\u2019esgl\u00e9sia, efectuats en \u00e8poca moderna, fins el moment de la construcci\u00f3 del cementiri actual.<\/p>\n

\"Nur<\/a>
Nur modern i sota el mur perimetral rom\u00e0<\/figcaption><\/figure>\n

Al nivell de terra que s\u2019adossava al que hauria d\u2019haver estat la cara interna del mur perimetral occiental del f\u00f2rum (ue 182), ben diferent de l\u2019estrat afectat per les tombes, es van localitzar materials d\u2019origen rom\u00e0: dos fragments de cornisa de guix, i dos fragments de plaques de guix com a elements de tipus constructiu, i dos fragments de cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda, un fragment de nansa de gerra i un fragment informe de cer\u00e0mica emporitana tardana, un fragment informe de cer\u00e0mica\u00a0sigil\u00b7lada sudg\u00e0l\u00b7lica, i un fragment de vora de gerra, un fragment de fons de gobelet i un fragment informe de cer\u00e0mica comuna romana. Tot i que la traject\u00f2ria d\u2019aquest mur coincidia, al seu extrem septentrional, amb la tra\u00e7ada ideal del mur perimentral oriental del f\u00f2rum (ue 134), que tenia el seu paral\u00b7lel en el mur 1, situat a l\u2019extrem oriental de l\u2019edifici, en realitat es documentava una desviaci\u00f3 de m\u00e9s de 1 m a la part meridional, la qual cosa significava que no podia formar part de l\u2019estructura fundacional regular de l\u2019edifici rom\u00e0, i que devia tractar-se d\u2019una paret posterior, que es trobava perpendicularment orientada a la fa\u00e7ana sud de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial. No pod\u00edem descartar que aquest tram de mur pogu\u00e8s haver format part d\u2018un edifici coetani de l\u2019actual esgl\u00e9sia, fins i tot en relacio a la seva primera necr\u00f2polis.<\/p>\n

Aquest any 2015 s\u2019ha reobert aquest sondeig amb la intenci\u00f3 d\u2019aprofundir m\u00e9s i arribar fins l\u2019estructura romana, amb resultat positiu: la continuaci\u00f3 del mur 134, la paret perimetral occidental del f\u00f2rum ha aparegut, efectivament, per sota del mur de factura moderna, seguint la seva traject\u00f2ria ideal segons l\u2019estructura can\u00f2nica de l\u2019edifici. El mur, per\u00f2, es conservava gaireb\u00e9 nom\u00e9s a nivell de fonamentaci\u00f3, per sota de diversos enterraments d\u2019\u00e8poca medieval, que arriben a seccionar el seu parament de manera puntual.<\/p>\n

\"Mur<\/a>
Mur perimetral occidental (UE 134)<\/figcaption><\/figure>\n

Es tracta, segurament, de l\u2019extensi\u00f3 en sentit sud de la necr\u00f2polis localitzada l\u2019any 2013 a l\u2019interior de la cala 2. Tanmateix, al cas de la cala 3, les tombes, que seguien la mateixa orientaci\u00f3 est-oest, han aparegut molt m\u00e9s concentrades, fins al punt de resultar les m\u00e9s antigues tallades per les m\u00e9s recents, en una successi\u00f3 d\u2019enterraments que arribaven a formar quatre nivells superposats en un esp\u00e0i de molt poca potencia estratigr\u00e0fica. Aquest fet ha provocat que la majoria dels ossos s\u2019han trobat barrejats i que nom\u00e9s hagin mantingut la connexi\u00f3 anat\u00f2mica tres d\u2019esquelets del primer i darrer nivell, respectivament, que en tot cas apareixien amb la part superior del cos per sota de la paret moderna.<\/p>\n

Degut a aquesta profussi\u00f3 d\u2019enterraments, la cala inicialment prevista es va d\u2019haver de limitar a un espai de 1 x 1,80 m, i per aix\u00f2 l\u2019amplada del mur 134 no s\u2019arrib\u00e0 a verificar del tot perqu\u00e8 la seva meitat quedava encara per sota del mur modern fins i tot a l\u2019extrem m\u00e9s meridional de la cala, mentre la llargada quedava restringida a 1 m. Les restes del mur rom\u00e0 es trobaven fortament assentats sobre una banqueta (ue 258), que al seu torn es fonamentava en una rasa de fonamentaci\u00f3 (ue 262), de 0,70 m d\u2019altura i 0,45 m d\u2019ample per la cara interna del mur, plena de grans c\u00f2dols a la base (ue 263), mentre que el rebliment (ue 259) s\u2019efectu\u00e0 mitjan\u00e7ant blocs m\u00e9s petits i tegulae<\/em>. Es dona la circumst\u00e0ncia que aquesta rasa de fonamentaci\u00f3 es trobava excavada en diversos estrats preexistents, que devien formar part d\u2019una terrassa o nivell de rebliment, a l\u2019inrev\u00e8s del que succeeix amb la resta d\u2019estructures importants de l\u2019edifici, que tamb\u00e9 es fonamenten amb rases, per\u00f2 sempre excavades en el substrat natural.<\/p>\n

\"Rasa<\/a>
Rasa del mur 134 i nivell natural<\/figcaption><\/figure>\n

Val a dir que a l\u2019interior de la rasa esmentada es recuper\u00e0 material cer\u00e0mic divers, entre el que destaca un fragment de la vora d\u2019un plat de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada it\u00e0lica de la forma Ett 12.1 (-15\/15). Es tracta del fragment m\u00e9s significatiu que s\u2019ha trobat fina ara de cara a establir una possible cronologia pel moment de la construcci\u00f3 del f\u00f2rum. L\u2019an\u00e0lisi de l\u2019estratigrafia resultant tamb\u00e9 ha revelat les restes d\u2019una unitat estratigr\u00e0fica d\u2019\u00e8poca romana (ue 257), adossada a les restes del mur perimetral, per\u00f2 fortament afectada per les restes del grup superior d\u2019enterraments medievals (ue 256). Igualment, de dins dels dos estrats superiors tallats per la rasa de fonamentaci\u00f3 de la paret del f\u00f2rum (ue 260 i 261), s\u2019ha recuperat cer\u00e0mica ib\u00e8rica oxidada, cer\u00e0mica comuna it\u00e0lica, i un fragment de fons de cer\u00e0mica pre-aretina, de manera que, tot i les escasses evid\u00e8ncies, hi ha indicis que la fundaci\u00f3 es devia produ\u00efr a finals del segle I a.C.<\/p>\n

Al darrer estrat localitzat al fons de la rasa (ue 267), just per sobre del substrat natural i a gaireb\u00e9 3 m de fond\u00e0ria de la superficie de la cala, ha aparegut cer\u00e0mica grollera amb decoraci\u00f3 de cordons.<\/p>\n

La cala 4. El peristil
\n<\/strong>S\u2019ha fet una petita delimitaci\u00f3 en extensi\u00f3 a la part m\u00e9s meridional del fonament del peristil, precisament en l\u2019indret on una de les seves bases de columna es troba tallada per un conducte modern. Finalitzat el proc\u00e9s, i despr\u00e9s de documentar-se l\u2019amplada de la rasa moderna, que seccionava en diagonal l\u2019estructura, es va identificar un nou tram de peristil amb les mateixes caracter\u00edstiques que la part coneguda, a 1,50 m del trencament, del qual es conserva nom\u00e9s una llargada de 0,75 m, fins el punt on novament es trobava afectat per la rasa d\u2019una altra conducci\u00f3, ja a tocar de la vorera de l\u2019actual carrer de Iulia Lybica.<\/p>\n

\"Continu\u00eftat<\/a>
Continu\u00eftat del peristil sota el carrer<\/figcaption><\/figure>\n

Veient els resultats d\u2019aquesta excavaci\u00f3, i tenint tamb\u00e9 en compte la probable continu\u00eftat de la traject\u00f2ria del peristil en sentit meridional per sota del carrer de Iulia Lybica, segons un dels resultats obtinguts per la prospecci\u00f3 geof\u00edsica a la zona M 6, s\u2019ha efectuat al punt previst un sondeig (cala 4), que ha donat un resultat positiu, doncs s\u2019ha documentat al subs\u00f2l la continu\u00eftat del fonament del peristil dins la corresponent rasa excavada al terreny natural. L\u2019estructura ha aparegut a molt poca fond\u00e0ria, en consonancia amb la cota que presenta el mur corregut a l\u2019interior del jaciment. El tram descobert, amb un paredat compost de petits blocs de pissarra sense lligam, t\u00e9 una amplada de 0,90 m i una llargada de 1,40 m dins els l\u00edmits de la cala, i sembla endinsar-se en direcci\u00f3 sud, possibilitat que no ha pogut ser totalment verificada degut a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conducte modern.<\/p>\n

La cala 5. El mur perimetral oriental
\n<\/strong>A la cala 5, efectuada tamb\u00e9 sota el carrer de Iulia Lybica amb la intenci\u00f3 de localitzar la continuaci\u00f3 del mur 1, han aparegut, a 1 m de fond\u00e0ria, restes estructurals corresponents a aquesta paret perimetral oriental de l\u2019edifici. Es tracta \u00fanicament del retall de seva rasa de fonamentaci\u00f3, de 1,30 m d\u2019amplada, excavat en el terreny natural. Al fons del retall s\u2019han documentat in situ alguns dels blocs de pedra col\u00b7locats per aixecar la paret, a mode de banqueta de fonamentaci\u00f3 (ue 278).<\/p>\n

\"Cala<\/a>
Cala 5 del mur perimetral oriental sota el carrer<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019al\u00e7ada a que es va efectuar el sondeig dista 6,15 m del bloc de granit (ue 27) que marca el final del mur 1 en la seva direcci\u00f3 meridional. A m\u00e9s, s\u2019ha de tenir en compte que l\u2019estructura es prolonga en sentit sud per fora del l\u00edmit de la cala, indret on li passa per sobre la mateixa conducci\u00f3 que afecta el tram del fonament del peristil descobert a la cala 4. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies del resultat positiu d\u2019aquesta cala \u00e9s que permet obtenir la longitud provisional dels costats llargs del f\u00f2rum, que de moment arriba als 42,80 m.<\/p>\n

Les cales 6 i 7
\n<\/strong>La intencionalitat d\u2019aquests dos darrers sondejos fets a M6 era comprovar si el mur 91 del f\u00f2rum s\u2019estenia en la mateixa direcci\u00f3n que el fonament del peristil i el mur perimetral occidental. A la cala 6 ha aparegut, a 1,40 m de fond\u00e0ria, un mur (ue 276), de 0,55 m d\u2019ample i una llargada de 1,90 m circumscrita als l\u00edmits de la cala, del qual es conserven dues filades i no presenta lligam. Aquesta estructura forma una cantonada interna, m\u00ednimament apreciable, amb una altra paret (ue 277) de les mateixes caracter\u00edstiques i pot\u00e8ncia, que pren la direcci\u00f3 oest.<\/p>\n

\"Cala<\/a>
Cala 6<\/figcaption><\/figure>\n

Tot i trobar-se dins la traject\u00f2ria ideal del mur 91, l\u2019assentament del mur 276, i, per extensi\u00f3, tamb\u00e9 la del mur 277, no s\u2019efectua mitjan\u00e7ant una rasa excavada al substrat natural o mitjan\u00e7ant una fonamentaci\u00f3 potent, com seria el cas de totes les estructures del f\u00f2rum, sin\u00f3 sobre diversos nivells de reompliment formats pr\u00e8viament fins una altura de 1,10 m, molts dels quals inclouen al seu interior nombrosos fragments de cer\u00e0mica romana d\u2019\u00e8poca altimperial. Aquesta dada fa que interpretem que, si b\u00e9 possiblement el mur 276 s\u2019adossava a l\u2019estructura general de l\u2019edifici, havia de ser clarament posterior, i m\u00e9s si teniem en compte la potent estratigrafia documentada per sota de les estructures.<\/p>\n

De l\u2019estratigrafia documentada per sota dels murs 276 i 277, destaca en especial el nivell 283, de molt poca potencia per\u00f2 compost en bona part per molts fragments de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada sudg\u00e0l\u00b7lica fins al punt de convertir el vermell de les peces en el criteri de distinci\u00f3 d\u2019aquest estrat. Gaireb\u00e9 tots els fragments formen part de dues peces gaireb\u00e9 senceres de les formes Drag 29b i D\u00e9chelette 67, amb una cronologia a partir de 70 d.C., lligant molt b\u00e9 amb la dataci\u00f3 de la Fase 3 de la zona B. Tamb\u00e9 s\u2019ha recuperat una forma Drag 24\/25 i diversos fragments de ll\u00e0ntia i cer\u00e0mica de parets fines. Tenint en compte la posici\u00f3 f\u00edsica dels murs i aquesta concentraci\u00f3 de cer\u00e0mica, inusual a l\u2019interior del f\u00f2rum, sembla que es confirma que probablement ens trobem fora del recinte principal, en un indret destinat a altres usos que devien tenir lloc a les fases 2 i 3 d\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019aquesta zona, coincidint molt possiblement amb l\u2019\u00e0mbit localitzat extramurs a la part nordoriental del jaciment.<\/p>\n

\"Cala<\/a>
Cala 7<\/figcaption><\/figure>\n

A la cala 7 s\u2019ha localitzat el tram final d\u2019un mur de similar tipologia constructiva que el mur 276 aparegut a la cala 6, en la mateixa direcci\u00f3 i amb el mateix tipus d\u2019assentament 1 m per sobre l\u2019estratigrafia preexistent, amb unes mesures de 0,80 x 1,80 m. Tot i la diferencia d\u2019amplada, deguda a la pres\u00e8ncia d\u2019uns grans blocs de c\u00f2dol adossats al nucli principal, podriem arribar a la conclusi\u00f3 que es tracta de la mateixa estructura.<\/p>\n

La porta
\n<\/strong>A la zona de la porta, una vegada enretirats l\u2019any anterior els dos elements reaprofitats a la Fase 2, s\u2019ha procedit a la delimitaci\u00f3 d\u2019aquest indret, amb el resultat de la documentaci\u00f3 d\u2019uns petits blocs de pedra de pissarra sense lligam, que se superposaven al mur 1, com a \u00fanica resta estructural entre els blocs 71, 89 i 90 del que hauria estat la base o preparaci\u00f3 d\u2019un possible marxapeu no conservat, coincidint amb el nivell de circulaci\u00f3 del f\u00f2rum a la zona de l\u2019entrada. Tenint en compte que per la part interna d\u2019aquest acc\u00e9s l\u2019any 2001 ja s\u2019havia assolit el nivell del substrat natural, s\u2019ha excavat la part de fora de l\u2019entrada, dins els marges d\u2019un rectangle paral\u00b7lel al mur perimetral oriental del recinte, amb unes dimensions de 2 x 7,50 m, entre el l\u00edmit nord de la porta i el primer tram del mur 93. L\u2019objectiu era esbrinar altres caracter\u00edstiques de l\u2019acc\u00e9s, aix\u00ed com la disposici\u00f3 d\u2019un possible corredor que facilit\u00e9s l\u2019entrada a l\u2019edifici.<\/p>\n

\"Exterior<\/a>
Exterior de la porta – estrat d’amortitzaci\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n

Al llarg d\u2019aquest proc\u00e9s s\u2019han apreciat diversos canvis de parament al mur 1, fru\u00eft de reparacions o remodelacions relacionades probablement amb la pr\u00f2pia obertura, per\u00f2 no s\u2019ha arribat a distingir cap altre element relacionat directament amb l\u2019acc\u00e9s. Amb tot, l\u2019excavaci\u00f3 d\u2019aquest espai, tot i que no ha pogut ser finalitzada fins assolir el nivell del substrat natural, ha proporcionat la localitzaci\u00f3 de material arqueol\u00f2gic abundant, procedent del nivell d\u2019enderroc identificat tamb\u00e9 en altres indrets de la part de fora del conjunt (ue 187). Entre els elements recuperats a tenir en compte de cara a la dataci\u00f3 destaquen un sesterci d\u2019Antoninus Pius, del 139 d.C., i diversos fragments de vora de cer\u00e0mica africana de cuina de les formes Hayes 182 i 197.<\/p>\n

L\u2019exedra
\n<\/strong>Una vegada coneguts els resultats aportats per les cales 6 i 7, on no s\u2019havia trobat la continuaci\u00f3 del mur 91, es va decidir efectuar una excavaci\u00f3 en extensi\u00f3 restringida a la cara interna d\u2019aquesta paret, dins un espai de 2,30 x 5,15 m, amb la intenci\u00f3 d\u2019esbrinar si realment l\u2019estructura perdia definitivament la seva traject\u00f2ria a partir de l\u2019indret on apareixia seccionada, i tamb\u00e9 per veure si apareixien m\u00e9s restes de la rasa de fonamentaci\u00f3 de la possible exedra, que poguesssin ajudar a establir la forma i dimensions de la seva planta.<\/p>\n

Al llarg d\u2019aquesta intervenci\u00f3 s\u2019han documentat parcialment les restes d\u2019un nivell d\u2019enderroc (ue 270) a l\u2019interior de la possible habitaci\u00f3, per sobre d\u2019una base de pilar de pedra encara sense delimitar del tot, de planta quadrada o rectangular (ue 272), ubicada a la part m\u00e9s septentrional de l\u2019\u00e0mbit. \u00c9s de destacar la pres\u00e8ncia, conjuntament amb cer\u00e0mica de cronologia altimperial, de diversos fragments de crustae <\/em>de Campan, portasanta, St. B\u00e9at i Luni<\/em>-Carrara a l\u2019interior de la ue 270.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 s\u2019ha excavat el nivell de reompliment (ue 271) de la rasa de fonamentaci\u00f3 del mur 91 (ue 274), al fons de la qual s\u2019estenia un llit de grans blocs de c\u00f2dol (ue 275), similar al de la rasa del mur perimetral 134 aparegut a la cala 3. De cara a la dataci\u00f3 del moment de la construcci\u00f3 de l\u2019edifici, entre el material cer\u00e0mic aparegut en aquesta rasa, a part d\u2019elements com \u00e0mfora rodia, d\u2019\u00e8poca d\u2019August, \u00e0mfora b\u00e8tica, cer\u00e0mica a m\u00e0 redu\u00efda i cer\u00e0mica emporitana tardana, destaca un fragment de vora de plat de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada it\u00e0lica poss. de la forma Pucci 10 (-10\/25).<\/p>\n

\"Mur<\/a>
Mur sud de tancament de l’exedra<\/figcaption><\/figure>\n

El resultat principal d\u2019aquesta actuaci\u00f3 ha estat la localitzaci\u00f3 de les restes de la rasa de fonamentaci\u00f3 del mur 91 tamb\u00e9 a partir de l\u2019indret on l\u2019estructura pateix un trencament, i al llarg de 1 m, fins que la pr\u00f2pia rasa, sense vestigis de l\u2019al\u00e7at de la paret, descriu una cantonada i es direigeix en sentit occidental en una distancia de 1,10 m, fins el punt on apareix un altre mur (ue 273), el meridional de l\u2019exedra, que s\u2019endinsa en el tall efectuat de manera provisional.<\/p>\n

La princincipal interpretaci\u00f3 que es deriva de tot plegat \u00e9s que realment aquesta petita part exempta de la planta correspon realment a una exedra de forma regular, amb els tres costats interns de 5,15 x 5,40 x 5,40 m, i que d\u2019aquesta exedra manca del tot el seu angle sud-est, expoliat molt probablement ja en \u00e8poca romana o poc despr\u00e9s. La relaci\u00f3 f\u00edsica dels diversos elements que integren aquest espai, aix\u00ed com la seva relaci\u00f3 amb el material, permet confirmar que aquest \u00e0mbit s\u2019afegeix al cos principal ja des d\u2019un primer moment i que no es tracta de cap evoluci\u00f3 posterior. A part, de l\u2019observaci\u00f3 de la relaci\u00f3 existent entre els resultats de l\u2019excavaci\u00f3 efectuada a l\u2019exedra i de la cala 5, amb l\u2019aparici\u00f3 de la continuaci\u00f3 del mur perimetral oriental, es despren que, tot i que encara sense visi\u00f3 directa, ens trobem a tocar de la cantonada que formen els murs 1 i 273.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La cala 3. El mur perimetral occidental L\u2019any 2013, a part de les cales 1 i 2, tamb\u00e9 s\u2019havia efectuat un tercer sondeig a prop de la fa\u00e7ana meridional de l\u2019esgl\u00e9sia (cala 3), indret on no havia estat possible realitzar la prospecci\u00f3 geof\u00edsica de forma pr\u00e8via, degut a les nombroses interfer\u00e8ncies que presentava el terreny. […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":80,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-126","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/126","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=126"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/126\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/80"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=126"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}