{"id":21,"date":"2015-12-05T15:36:59","date_gmt":"2015-12-05T15:36:59","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?page_id=21"},"modified":"2015-12-05T15:36:59","modified_gmt":"2015-12-05T15:36:59","slug":"historia-de-la-investigacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/historia-de-la-investigacio\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de la investigaci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p>Al segle II d.C., a la seva <em>Geographia<\/em> (<em>Geographia<\/em>, 2, 6, 68-69) Ptolomeu parla dels ceretans com els habitatants de la Cerdanya en \u00e8poca antiga, i diu que la seva ciutat \u00e9s <em>Iulia Libica<\/em>, tractant-se de l\u2019\u00fanica refer\u00e8ncia liter\u00e0ria antiga de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest nucli, etimol\u00f2gicament relacionat amb l\u2019ep\u00edtet <em>Iuliani<\/em> de Plini. Aquest autor (<em>Naturalis Historia<\/em>, 3, 3, 22-23) anomena com a t\u00edtols honor\u00edfics <em>Iuliani<\/em> i <em>Augustani<\/em> els ceretans i diu que s\u00f3n un poble que disfruta de dret llat\u00ed.<\/p>\n<figure id=\"attachment_29\" aria-describedby=\"caption-attachment-29\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-content\/uploads\/sites\/91\/2015\/12\/Les-Colomines.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-29\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-content\/uploads\/sites\/91\/2015\/12\/Les-Colomines-300x217.jpg\" alt=\"Les Colomines (Ll\u00edvia)\" width=\"300\" height=\"217\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-content\/uploads\/sites\/91\/2015\/12\/Les-Colomines-300x217.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-content\/uploads\/sites\/91\/2015\/12\/Les-Colomines.jpg 685w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-29\" class=\"wp-caption-text\">Les Colomines (Ll\u00edvia)<\/figcaption><\/figure>\n<p>Les fonts liter\u00e0ries visig\u00f2tiques i altmedievals fan dues breus mencions de Ll\u00edvia. Juli\u00e0 de Toledo, a <em>Historia expeditionis Wambae Regis<\/em> relata com un cos de l\u2019ex\u00e8rcit del rei Wamba va prendre el <em>Castrum Lybiae<\/em>, fet que cal relacionar amb la revolta del duc Paulus l\u2019any 672. Per la seva banda a l\u2019An\u00f2nim de C\u00f2rdova (731) se cita Ll\u00edvia com a <em>Cerritanensem oppidum<\/em>.<\/p>\n<p><u>La cultura ceretana i conquesta del Pirineu<\/u><\/p>\n<p>Fins fa poc es creia que degut al car\u00e0cter de la comarca (lloc de pas i control, per\u00f2 tamb\u00e9 indret de muntanya relativament tancat i poc accessible), les innovacions urbanes (sistemes defensius, xarxa ortogonal de construccions en pedra), productives (torn r\u00e0pid, metal\u00b7l\u00fargia del ferro desenvolupada), i culturals (escriptura, incineraci\u00f3), no semblaven presents a la Cerdanya fins ben entrat el segle II a.C. A partir de l\u2019estudi de la cultura material i el registre arqueol\u00f2gic, diversos investigadors havien proposat que la iberitzaci\u00f3 de la Cerdanya havia estat tardana i relacionada amb els fen\u00f2mens pol\u00edtics i militars que afectaren la serralada pirinenca oriental des de finals del segle II a.C., en especial les guerres civils romanes, culminant, en \u00e8poca d\u2019August, amb la fundaci\u00f3 de Iulia Libica sobre un hipot\u00e8tic establiment ceret\u00e0 preexistent (Mercadal; Olesti, 2005).<\/p>\n<p>Aquest estat de la q\u00fcesti\u00f3 va canviar amb l\u2019excavaci\u00f3 del poblat d\u2019El Castellot, a Bolvir, on s\u2019ha identificat, despr\u00e9s d\u2019una primera fase ceretanoib\u00e8rica, una altra d\u2019ib\u00e8rica plena, datada entre els inicis del segle IV a.C. i finals del segle III a.C., on ja s\u2019hi documenten estructures defensives i habitacionals, conjuntament amb cer\u00e0mica a m\u00e0 ceretana, cer\u00e0mica ib\u00e8rica i algunes cer\u00e0miques \u00e0tiques d\u2019importaci\u00f3 (Morera <em>et alii<\/em>, 2011). Amb aquesta interpretaci\u00f3 el proc\u00e9s d\u2019arribada i les influ\u00e8ncies de la poblaci\u00f3 ib\u00e8rica s\u2019ha d\u2019endarrerir un segle m\u00ednimament i no es pot relacionar amb el proc\u00e9s de romanitzaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al segle II d.C., a la seva Geographia (Geographia, 2, 6, 68-69) Ptolomeu parla dels ceretans com els habitatants de la Cerdanya en \u00e8poca antiga, i diu que la seva ciutat \u00e9s Iulia Libica, tractant-se de l\u2019\u00fanica refer\u00e8ncia liter\u00e0ria antiga de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest nucli, etimol\u00f2gicament relacionat amb l\u2019ep\u00edtet Iuliani de Plini. Aquest autor (Naturalis Historia, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-21","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/21","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/21\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}