{"id":323,"date":"2016-11-03T16:14:21","date_gmt":"2016-11-03T16:14:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?page_id=323"},"modified":"2016-11-03T16:14:21","modified_gmt":"2016-11-03T16:14:21","slug":"campanya-2016","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/intervencions-recents\/excavacions-colomines-a\/campanya-2016\/","title":{"rendered":"Campanya 2016"},"content":{"rendered":"

La campanya enguany al f\u00f2rum rom\u00e0 de Iulia Libica<\/em> (Ll\u00edvia) ha confirmat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un gran edifici situat a l\u2019eix central del f\u00f2rum al seu vessant septentrional, sobre un p\u00f2dium<\/em> que s\u2019elevava dos metres per sobre del nivell d\u2019una gran pla\u00e7a porticada. Un edifici d\u2019aquestes caracter\u00edstiques podem identificar-lo sense gaires dubtes com el temple que presidia el f\u00f2rum.<\/p>\n

\"F\u00f2rum<\/a>
F\u00f2rum de Ll\u00edvia amb pedestal<\/figcaption><\/figure>\n

De fet la campanya s\u2019inicia a principis de setembre del 2016 amb els estudiants de la UAB per completar l\u2019estudi de les estructures que s\u2019havien reconegut en la campanya anterior. D\u2019una banda, s\u2019amplia l\u2019estudi de l\u2019entrada del f\u00f2rum per excavar els estrats d\u2019amortitzaci\u00f3 de la Fase I situada cap a finals del segle II i principis del III dC. Estrats for\u00e7a farcits de material interessant per datar i reconstruir la vida del per\u00edode, entre els que destaca una f\u00edbula alt-imperial.<\/p>\n

\"Rebliment<\/a>
Rebliment de l’entrada al f\u00f2rum<\/figcaption><\/figure>\n

S\u2019ha completat tamb\u00e9 l\u2019excavaci\u00f3 de l\u2019exedra amb la pres\u00e8ncia d\u2019un mur divisori a l\u2019interior de l\u2019habitaci\u00f3 datat a la mateixa Fase I, i que ens obliga a repensar l\u2019estructura i funci\u00f3 d\u2019aquest \u00e0mbit, segurament pavimentat i que est\u00e0 obert al pati porticat del f\u00f2rum. Un mur en forma de L que limita l\u2019espai de l\u2019exedra creant un corredor lateral, que portaria a un espai posterior.<\/p>\n

\"Mur<\/a>
Mur divisori de l’exedra<\/figcaption><\/figure>\n

Tamb\u00e9 s\u2019est\u00e0 duent a terme l\u2019excavaci\u00f3 d\u2019un petit \u00e0mbit tardoantic al NE del f\u00f2rum, segurament amb una coberta de pedra, que es troba a sobre d\u2019un altre estructura anterior.<\/p>\n

\"Habitaci\u00f3<\/a>
Habitaci\u00f3 NE tardoantiga<\/figcaption><\/figure>\n

Finalment, en la part interior del porticat del f\u00f2rum s\u2019han detectat una s\u00e8rie de forats de pal, que podrien indicar un refor\u00e7 de les estructures existents a la Fase I, i per tant una subfase d\u2019\u00e8poca altimperial.<\/p>\n

\"Forat<\/a>
Forat de pal a l’interior del peristil del f\u00f2rum<\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 sens dubte, la part m\u00e9s espectacular de la campanya del 2016 ha estat la identificaci\u00f3 del temple que presidia la vessant septentrional del f\u00f2rum. D\u2019acord amb les prospeccions geof\u00edsiques i sondeigs que van confirmar en anteriors campanyes que la dimensi\u00f3 en amplada del f\u00f2rum \u00e9s de 42,50 metres, aquest any es va programar un nou sondeig situat al mig del carrer coincidint amb l\u2019eix central del f\u00f2rum a una dist\u00e0ncia d\u2019uns 21 metres de cadascun dels costats, amb el prop\u00f2sit de comprovar la pres\u00e8ncia d\u2019un possible recinte sagrat que presid\u00eds el conjunt. La hip\u00f2tesis de partida era que el temple, seguint el model can\u00f2nic de la majoria de f\u00f2rums romans d’\u00e8poca augustiana i juli- cl\u00e0udia,podia haver estat ubicat en aquest punt del f\u00f2rum.<\/p>\n

\"Planta<\/a>
Planta general del f\u00f2rum amb l’ubicaci\u00f3 del temple<\/figcaption><\/figure>\n

La cala, amb unes dimensions de 5 per 12 m, es va iniciar el dia 12 de setembre i aviat es van trobar la continuaci\u00f3 del mur septentrional del f\u00f2rum i un mur lateral en forma de L que semblava delimitar el podi del possible temple. Aquest podi conforma una terrassa, alineada a d\u2019altre murs que ja s\u2019havien trobat en la zona oriental ja excavada.<\/p>\n

\"Temple<\/a>
Temple amb peu d’escultura<\/figcaption><\/figure>\n

A l’interior del que seria la cel\u00b7la del temple s\u2019ha pogut documentar un paviment d\u2019opus signinum<\/em>, amb rajoles de pissarra i de marbre incrustades formant un rectangle davant d\u2019un basament d\u2019obra sobre el qual hi hauria l\u2019est\u00e0tua de culte que presidiria la cel\u00b7la.\u00a0 A les parets de la cel\u00b7la es conserven restes dels revestiments parietals pintats que la decoraven. Tamb\u00e9 ha aparegut un altre basament d’est\u00e0tua de granit dipositat sobre el paviment al costat de la paret.<\/p>\n

\"Escultura<\/a>
Escultura de possible divinitat<\/figcaption><\/figure>\n
\"M\u00e0<\/a>
M\u00e0 amb anell de l’escultura de la possible divinitat<\/figcaption><\/figure>\n

En l\u2019\u00e0rea contigua al podi i l\u2019edifici, s\u2019ha trobat un mur posterior, d\u2019\u00e8poca tardorromana, que s’adossa a l’estructura del temple, que inclo\u00efa en el seu paredat nombrosos fragments de peces de marbre trossejades i reutilitzades com a material de construcci\u00f3. Entre aquests fragments alguns corresponen a est\u00e0tues monumentals de mesures quasi al doble de l\u2019escala humana. S\u00f3n de marbre blanc de gra fi, probablement marbre de Carrara.<\/p>\n

\"Fragment<\/a>
Revers de la m\u00e0 de la divinitat amb un objecte rectangular<\/figcaption><\/figure>\n

Entre aquests fragments escult\u00f2rics, destaquen un fragment de rostre en qu\u00e8 s\u2019aprecia l\u2019ull i part del cabell, una m\u00e0 de grans dimensions amb un anell en un dit agafant un objecte quadrat, un gran bust amb la part davantera molt malmesa per\u00f2 amb els cabells del pentinat posterior ben conservats de tipus juli-claudi, i un fragment de la part inferior d’una toga o una t\u00fanica.<\/p>\n

\"Cap<\/a>
Cap d’escultura masculina<\/figcaption><\/figure>\n
\"Cara<\/a>
Cara de l’escultura masculina<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La campanya enguany al f\u00f2rum rom\u00e0 de Iulia Libica (Ll\u00edvia) ha confirmat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un gran edifici situat a l\u2019eix central del f\u00f2rum al seu vessant septentrional, sobre un p\u00f2dium que s\u2019elevava dos metres per sobre del nivell d\u2019una gran pla\u00e7a porticada. Un edifici d\u2019aquestes caracter\u00edstiques podem identificar-lo sense gaires dubtes com el temple que presidia […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":80,"menu_order":4,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-323","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=323"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/323\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/80"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}