\n<\/u>Despr\u00e9s de la fase de sondejos, l\u2019any 1998 es va completar l\u2019excavaci\u00f3 d\u2019aquesta part de Les Colomines. Es tractava d\u2019una zona dividida en sectors fragmentats, amb una desigual conservaci\u00f3 de les estructures, per\u00f2 que a la seva part central encara conservava restes habitacionals, a partir d\u2019una trama basada en la successi\u00f3 de terrasses que aprofitava la topografia existent. Entre les diverses restes documentades hi havia murs, paviments, canalitzacions, llars de foc, forats de pal i fins i tot vestigis d\u2019un hipocaust, en el que semblava un conjunt de clara funcionalitat dom\u00e8stica dins la din\u00e0mica de la vida urbana.<\/p>\n
![\"Colomines](\"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-content\/uploads\/sites\/91\/2015\/12\/Colomines_B1.jpg\")
<\/a>Cal destacar la profusi\u00f3 i la import\u00e0ncia de les troballes de material arqueol\u00f2gic: pres\u00e8ncia d\u2019\u00e0mfora it\u00e0lica, tarraconesa i b\u00e8tica pel que respecta als contenidors, i pel que fa a la cer\u00e0mica, gran quantitat de formes de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada it\u00e0lica, sudg\u00e0l\u00b7lica i hisp\u00e0nica, africana de cuina i parets fines, entre d\u2019altres. Altres objectes d\u2019inter\u00e8s trobats tamb\u00e9 a la zona B van ser gran quantitat de tessel\u00b7les de mosaics, cer\u00e0mica vidrada i restes d\u2019estuc pintat procedents del revestiment de les parets. L\u2019estudi de les estructures i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019estratigrafia ha possibilitat afirmar que la zona B de Les Colomines va tenir tres fases d\u2019ocupaci\u00f3. La primera d\u2019elles, centrada entre finals del segle I a.C. i els inicis del segle I d.C., ha deixat diversos trams de murs de contenci\u00f3 i fonamentaci\u00f3, associats al material d\u2019aquesta cronologia, entre el que destaca l\u2019\u00e0mfora it\u00e0lica, la cer\u00e0mica sigil\u00b7lada it\u00e0lica i un denari d\u2019August. La Fase 2 (primera meitat del segle I d.C.) coincideix amb el moment de m\u00e0xima expansi\u00f3 constructiva, quan la ocupaci\u00f3 de la Fase anterior s\u2019ha convertit de forma gradual, mitjan\u00e7ant l\u2019amortitzaci\u00f3 d\u2019algunes estructures, el manteniment de les principals i la seva ampliaci\u00f3, i la creaci\u00f3 de noves, en un conjunt de vivendes, amb cinc \u00e0mbits o habitacions relacionats entre elles, els seus corresponents elements accessoris (canalitzacions, llars de foc), a m\u00e9s de la pres\u00e8ncia d\u2019un hipocaust. Aix\u00ed mateix, la major part del material recuperat pertany a aquest per\u00edode, entre el qual cal incloure, pel que fa a les \u00e0mfores, les de proced\u00e8ncia tarraconesa i b\u00e8tica. La pres\u00e8ncia de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada sudg\u00e0l\u00b7lica result\u00e0 especialment remarcable, tant per la quantitat de formes identificades (en especial Drag 15\/17, Drag 18, Drag 24\/25, Drag 27 i Drag 29), com per la qualitat i estat de conservaci\u00f3 d\u2019algunes peces (decoraci\u00f3 a motlle, sigillum<\/em>). \u00c9s igualment destacable la troballa d\u2019un fragment de ll\u00e0ntia amb la representaci\u00f3 d\u2019un soldat rom\u00e0 a cavall.<\/p>\n A la Fase 3 (segona meitat del segle I d.C. – segle II d.C.) hi ha reformes motivades per la reordenaci\u00f3 d\u2019aquesta zona, com l\u2019habilitaci\u00f3 d\u2019un espai pavimentat amb opus signinum<\/em>, convertit probablement al final d\u2019aquesta Fase en abocador. Es troben en funcionament gaireb\u00e9 totes les estructures de la Fase anterior, formant-se nous nivells d\u2019ocupaci\u00f3 a l\u2019interior d\u2019algunes habitacions, dels quals han perdurat restes de llars de foc i estructures negatives. La pres\u00e8ncia de cer\u00e0mica africana de cuina, que arriba a partir del 70 d.C., i de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada hisp\u00e0nica local, possibilita la dataci\u00f3 pel funcionament d\u2019aquestes estructures.<\/p>\n La zona A En la seva Fase 1 (finals del segle I a.C. \u2013 segle II d.C.) ens trob\u00e0vem davant del moment fundacional d\u2019un gran edifici, caracteritzat per una planta regular de grans dimensions i molt bona factura, amb la pres\u00e8ncia al seu interior d\u2019 almenys una habitaci\u00f3 pel seu cant\u00f3 septentrional, amb el peristil a la zona d\u2019un possible p\u00f2rtic i l\u2019entrada original al recinte. A partir de l\u2019estudi de la cer\u00e0mica d\u2019aquesta Fase (\u00e0mfora tardo-republicana, cer\u00e0mica campaniana B, cer\u00e0mica sigil\u00b7lada it\u00e0lica i sudg\u00e0l\u00b7lica), se\u2019ns plantejaven dues possibilitats pel moment de la fundaci\u00f3 de l\u2019edifici: o b\u00e9 fou bastit en \u00e8poca d\u2019August, tenint en compte la cronologia del material m\u00e9s antic present al nivell m\u00e9s inferior o, en canvi, era originari del per\u00edode compr\u00e9s entre els anys 20 i 50 d.C., moment al que pertanyia la majoria del material. En la hip\u00f2tesi corresponent al primer cas, el nivell m\u00e9s antic es podia haver format a causa d\u2019un canvi de paviment efectuat precisament entre els anys 20 i 50 d.C. En aquest sentit, destacava la recuperaci\u00f3 de monedes de C\u00e8sar, Tiberi i Claudi a l\u2019interior del conjunt.<\/p>\n Per altra banda, la troballa d\u2019un fragment d\u2019est\u00e0tua i d\u2019una inscripci\u00f3 epigr\u00e0fica sobre marbre d\u2019\u00e8poca altimperial s\u00f3n altres dels factors que feien augmentar la rellev\u00e0ncia del conjunt (Guti\u00e9rrez; Rod\u00e0, 2012). La import\u00e0ncia en la decoraci\u00f3 d\u2019aquest edifici en aquest primer moment era palesa en la pres\u00e8ncia de diverses peces de marbre d\u2019importaci\u00f3, que funcionaven com elements arquitect\u00f2nics per ells mateixos (cornises, motllures), o com a ornamentaci\u00f3 d\u2019altres elements (revestiments,\u00a0 pavimentaci\u00f3). Tenint en compte les caracter\u00edstiques monumentals de la part coneguda de l\u2019edifici i l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019elements luxosos, es va considerar que es tract\u00e9s d\u2019un espai o edifici de funcionalitat p\u00fablica, i que fins i tot que form\u00e9s part del forum <\/em>de la ciutat de Iulia Libica<\/em>, segons aquesta pres\u00e8ncia de materials preuats en la ornamentaci\u00f3, documentats per primera vegada plegats, amb una notable varietat a la Cerdanya i amb pocs paral\u00b7lels en el m\u00f3n de les ciutats d\u2019interior a Catalunya.<\/p>\n Un altre element a favor de la possible exist\u00e8ncia d\u2019un f\u00f2rum en aquest indret era la tradici\u00f3 de la perviv\u00e8ncia dels espais p\u00fablics al llarg del temps, mitjan\u00e7ant l\u2019afegit de construccions posteriors que poden aprofitar els materials antics. En aquest sentit, al costat occidental de la zona A de Les Colomines, a un nivell lleugerament superior al de les restes romanes, s\u2019aixeca l\u2019esgl\u00e9sia de Nostra Senyora dels \u00c0ngels, constru\u00efda al segle XVI. Per\u00f2 hi ha not\u00edcies que diuen que l\u2019actual edifici aprofit\u00e0 la fonamentaci\u00f3 d\u2019una altra esgl\u00e9sia anterior, erigida el 1277 al mateix lloc.<\/p>\n Aquesta possibilitat podia indicar que els constructors d\u2019aquest primer edifici haguessin aprofitat com a assentament o fonamentaci\u00f3 les restes romanes existents per sota de l\u2019esgl\u00e9sia, que formarien part de les estructures exhumades a les excavacions de la zona A. En aquest sentit, la orientaci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia actual es desvia lleugerament de la de les restes de l\u2019edifici rom\u00e0. Pel que fa a la possibilitat de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019estructures per sota de l\u2019actual esgl\u00e9sia, semblava ben evident, donada la continu\u00eftat dels murs que formen l\u2019edifici de la zona A en direcci\u00f3 a aquesta, a una cota inferior.<\/p>\n Degut a la manca de dades arqueol\u00f2giques (no sab\u00edem la llargada dels costats i coneix\u00edem nom\u00e9s una cantonada) era encara dif\u00edcil copsar l\u2019estructura d\u2019aquest possible f\u00f2rum. Les \u00faniques evid\u00e8ncies prou clares eren la planta regular, les restes de p\u00f2rtic i l\u2019estructura i ubicaci\u00f3 de l\u2019habitaci\u00f3 1, similar a estances conegudes del tipus c\u00faria. En el seu conjunt, l\u2019edifici s\u2019acostava tipol\u00f2gicament a d\u2019altres d\u2019existents en \u00e0mbits geogr\u00e0fics i cronol\u00f2gics propers, com s\u00f3n les prov\u00edncies de la Tarraconesa i la Narbonesa en \u00e8poca d\u2019August.<\/p>\n A l\u2019\u00e0rea prepirinenca coneix\u00edem l\u2019exemple de Labitolosa <\/em>(La Puebla de Castro, Osca), que tant cronol\u00f2gicament com per la seva ubicaci\u00f3 semblava for\u00e7a relacionable amb el cas de Ll\u00edvia. Fins i tot, cal destacar les similituds entre l\u2019habitaci\u00f3 1 de l\u2019edifici de la zona A de Les Colomines amb la c\u00faria local identificada a Labitolosa <\/em>(Silli\u00e8res et alii<\/em>, 1995), aix\u00ed com en el plantejament general de l\u2019espai foral (Magall\u00f3n et alii<\/em>, 2003).\u00a0Tamb\u00e9 es contempl\u00e0 el cas de Lugdunum Convenarum<\/em>, a Sant Bertrand de Comminges, al sud-oest de Fran\u00e7a, on es dona una gran similitud topogr\u00e0fica amb Ll\u00edvia, per la ubicaci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic al peu tamb\u00e9 d\u2019un puig de considerable al\u00e7ada (Esmonde-Cleary, 2008).<\/p>\n Per\u00f2 potser el paral\u00b7lel m\u00e9s proper quant a la seva idea arquitect\u00f2nica podia ser el f\u00f2rum de Ruscino<\/em>, a les proximitats de Perpiny\u00e0. L\u2019edifici de Ruscino <\/em>ha estat datat entre els anys 20 a.C. i 5 d.C., en \u00e8poca d\u2019August, que era tamb\u00e9 el moment m\u00e9s probable de la construcci\u00f3 del probable\u00a0 espai p\u00fablic de Ll\u00edvia. Morfol\u00f2gicament \u00e9s una construcci\u00f3 de planta rectangular molt senzilla, que consisteix en una pla\u00e7a i un trip\u00f2rtic, amb la bas\u00edlica a l\u2019oest, perllongada al nord amb una c\u00faria exempta, mentre a la banda oriental de la galeria hi ha les tabernae<\/em>. Segons els seus excavadors, podria haver estat abandonat al darrer quart del segle I d.C. (Barruol; Marichal, 1987).<\/p>\n L\u2019any 2012, J. Gu\u00e0rdia va portar a terme un treball de recerca presentant una possible restituci\u00f3 de les restes de la zona A de Les Colomines segons la planta del f\u00f2rum de Ruscino <\/em>(Gu\u00e0rdia, 2012). En la hip\u00f2tesi desenvolupada, la bas\u00edlica podia situar-se al sud, i la c\u00faria a l\u2019angle nordest (habitaci\u00f3 1). La possibilitat que l\u2019habitaci\u00f3 1 fos la c\u00faria suposava l\u2019evid\u00e8ncia m\u00e9s clara, per les caracter\u00edstiques constructives i les seves dimensions. L\u2019entrada a l\u2019edifici es trobava al mur perimetral est (porta 24), mentre a l\u2019extrem sudest semblava haver-hi les restes d\u2019un possible \u00e0mbit que se surt de la planta principal en la direcci\u00f3 oriental, constatat amb la pres\u00e8ncia dels murs 91 i 93, i que podia relacionar-se amb la bas\u00edlica. Resultava evident la similitud d\u2019aquest hipot\u00e8tic espai amb l\u2019edifici exempt de Ruscino<\/em>, tot i que les dades arqueol\u00f2giques de Ll\u00edvia feien que relacion\u00e9ssim m\u00e9s aviat la c\u00faria amb l\u2019espai que correspon a l\u2019habitaci\u00f3 1.<\/p>\n El temple, si n\u2019hi havia, podia haver estat situat a la part septentrional de la planta del conjunt, potser a les immediacions de la c\u00faria. No hi havia restes de tabernae<\/em>, encara que podien ser a la part no excavada.\u00a0Aquesta interpretaci\u00f3, possible des del punt de vista topogr\u00e0fic, mitjan\u00e7ant l\u2019estudi de les corbes de nivell, i confirmat en el sistema de terrasses utilitzat en el moment de la construcci\u00f3 de l\u2019edifici, no la pod\u00edem donar com a definitiva en aquell moment, sin\u00f3 contemplar-la com una idea plausible, per qu\u00e8 les restes descobertes representaven una part limitada del conjunt. Malgrat aix\u00f2 la hip\u00f2tesi funcionava, tant per dimensions, com per context topogr\u00e0fic, com pels vestigis arqueol\u00f2gics recuperats a l’excavaci\u00f3, i tamb\u00e9 per l’evoluci\u00f3 funcional i hist\u00f2rica de l\u2019 indret en els anys i segles posteriors.<\/p>\n A la Fase 2 de l\u2019edifici (segles II-IV d.C.) la base de la planta anterior \u00e9s encara utilitzada, encara que algunes reformes estructurals augmenten el nivell de circulaci\u00f3 com a m\u00ednim a la zona del p\u00f2rtic. La dataci\u00f3 d\u2019aquesta Fase l\u2019efectuem en base a la pres\u00e8ncia de formes de cer\u00e0mica africana de cuina Lamb 10 A, Hayes 22 i Ostia III, 267. La producci\u00f3 d\u2019aquestes cer\u00e0miques es d\u00f3na a partir de la segona meitat del segle II d.C.(Gu\u00e0rdia; Maragall, 2004). La poca quantitat de cer\u00e0mica datable entre la segona meitat del segle III i el segle IV d.C. fa pensar en la desaparici\u00f3 de la majoria d\u2019aquest material degut a remodelacions posteriors de les estructures, o en la desocupaci\u00f3 temporal de l\u2019indret.<\/p>\n A la Fase 3 (segles V-VI d.C.) resulta dif\u00edcil datar el moment inicial de la remodelaci\u00f3 arquitect\u00f2nica que la caracteritza, degut a la poca precisi\u00f3 cronol\u00f2gica que aporten les formes de cer\u00e0mica africana clara D i cer\u00e0mica redu\u00efda de l\u2019antiguitat tardana, recuperades als estrats relacionats amb les estructures. Arquitect\u00f2nicament, es modifica de forma molt pobre la planta dels per\u00edodes anteriors al nord de l\u2019edifici, mitjan\u00e7ant l\u2019afegit de nous murs i accessos de poca qualitat constructiva, fins habilitar-se el conjunt definitiu de quatre \u00e0mbits.<\/p>\n Es va trobar un tresoret de monedes de bronze d\u2019imitaci\u00f3 tardo-romanes amagat a l\u2019interior d\u2019una de les habitacions d\u2019aquesta Fase, que ha estat datat al segle VI d.C. La troballa d\u2019una possible siliqua <\/em>de M\u00e0xim (410-411 d.C.), a l\u2019interior d\u2019una altra habitaci\u00f3, sembla anar tamb\u00e9 en aquesta direcci\u00f3. Aquesta cronologia es referma amb la pres\u00e8ncia de material cer\u00e0mic t\u00edpic del per\u00edode als estrats d\u2019aquesta fase (cer\u00e0mica africana D: Hayes 58 i Hayes 78). Al costat situem gran quantitat de cer\u00e0mica redu\u00efda de l\u2019antiguitat tardana procedent dels nivells d\u2019aband\u00f3 de les habitacions. Tanmateix, hi ha dos fragments de Hayes 108 que daten d\u2019inicis del segle VII d.C. La cronologia d\u2019aquesta fase ve refor\u00e7ada amb la dataci\u00f3 de radiocarboni efectuada sobre una mostra d\u2019\u00f3ssos d\u2019un macaco enterrat a la zona del porxo (500-565 d.C.), que coincideix amb la cronologia del conjunt de peces met\u00e0l\u00b7liques corresponents a cinturons militars que acompanyaven la seva inhumaci\u00f3, utilitzades entre els segles IV i VI d.C. (Gu\u00e0rdia et alii<\/em>, 2007; Olesti et alii<\/em>, 2013).<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els treballs a Les Colomines desenvolupats entre els anys 1997 i 2003, van suposar l\u2019excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica m\u00e9s extensa efectuada a Ll\u00edvia, i tant des del punt de vista de la documentaci\u00f3 de les estructures exhumades com del material recuperat, la font m\u00e9s important sobre el coneixement de l\u2019evoluci\u00f3 de la ciutat en \u00e8poca romana. La […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":21,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-42","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/42","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/42\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/21"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/a>
\n<\/u>L\u2019excavaci\u00f3 extensiva de la zona A es va intensificar especialment el 2001, encara qu\u00e8 fins l\u2019any 2003 no es va donar per acabada de manera provisional. Al contrari que al cas de la zona B, les seves restes no es trobaven inconnexes, sin\u00f3 que formaven part d\u2019un gran edifici de dimensions regulars, que implic\u00e0 una planificaci\u00f3 pr\u00e8via sobre el terreny en el moment de la seva construcci\u00f3, com aix\u00ed es va poder documentar al llarg de les excavacions. A l\u2019extrem nord hi havia quatre \u00e0mbits o habitacions, dues de les quals eren de planta quadrada, amb els seus corresponents accessos, mentre el conjunt es trobava delimitat externament per dos murs perimetrals, al nord i a l\u2019est, que formaven una cantonada en l\u2019angle nord-est. Al davant de les habitacions s\u2019estenia un espai sense \u00e0mbits on destacava la pres\u00e8ncia de les restes d\u2019un peristil que havia conservat les bases de tres columnes. A aquest lloc s\u2019hi podia accedir mitjan\u00e7ant una entrada al mur de tancament oberta a l\u2019est. A la part m\u00e9s meridional del jaciment dues noves estructures mur\u00e0ries excedien de la planta principal en direcci\u00f3 est formant un possible \u00e0mbit. Una de les principals caracter\u00edstiques de l\u2019edifici de la zona A era que totes les estructures tenen la seva continu\u00eftat f\u00edsica en sentit occidental, m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de l\u2019excavaci\u00f3 i per sota del nivell del carrer actual, en direcci\u00f3 a l\u2019esgl\u00e9sia, per la qual cosa resultava evident que el conjunt exhumat era un dels extrems de la planta general.<\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a>