{"id":427,"date":"2019-02-08T11:07:07","date_gmt":"2019-02-08T11:07:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?page_id=427"},"modified":"2019-02-08T11:07:07","modified_gmt":"2019-02-08T11:07:07","slug":"campanya-2018","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/intervencions-recents\/colomines-a-2018-2021\/campanya-2018\/","title":{"rendered":"Campanya 2018"},"content":{"rendered":"

L’EXEDRA<\/strong>
\nVam iniciar al maig del 2018, una primera excavaci\u00f3 per completar alguns estrats
\nd\u2019abocament en l\u2019interior de l\u2019exedra a on es trobaven, entre d’altres materials
\ncer\u00e0mics, restes de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada it\u00e0lica de les formes Conspectus 15-22 (finals
\nAugust-principis Tiberi). La sorpresa va ser trobar tota una superf\u00edcie de tegulae que
\ncobria el pis d’un \u00e0mbit de planta regular i gran qualitat arquitect\u00f2nica, trencada per la
\nconstrucci\u00f3 del mur perimetral nord de la nova exedra. Aix\u00ed doncs, semblava que havia
\nhagut una primera exedra que s\u2019amortitza ben d\u2019hora i que es tallada per la posterior
\nexedra de finals d\u2019August o principis de Tiberi.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Paviment de tegulae de l’exedra<\/figcaption><\/figure>\n

Un cop identificades les dues fases constructives de l\u2019exedra, es va voler arribar als
\nfonaments de l\u2019exedra m\u00e9s antiga per establir la seva cronologia, que a grans trets
\nseria d’\u00e8poca augustea, i com s\u2019assentava a sobre del terreny natural. Semblava que
\nexistia una primitiva terrassa amb un farciment d’argiles locals.
\nEl mur meridional de la primitiva exedra t\u00e9 una fond\u00e0ria de gaireb\u00e9 2 m, i es troba
\ninestable per la pres\u00e8ncia d\u2019aig\u00fces fre\u00e0tiques, per aix\u00f2 un cop excavada es va tornar a
\ncobrir de terra.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fonaments de l’exedra pel sud<\/figcaption><\/figure>\n

Finalment es va efectuar un sondeig en la cantonada formada pel mur oriental
\nde la primera exedra, el seu contrafort, i el mur septentrional de l’exedra del
\nf\u00f2rum. El resultat va confirmar la fond\u00e0ria, solidesa, caracter\u00edstiques del
\nparament i qualitat arquitect\u00f2nica de l’estructura que conforma l’exedra inicial, i
\nla paradoxa de la seva fonamentaci\u00f3, una explicaci\u00f3 ben plausible pel seu r\u00e0pid
\ndesmantellament.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Mur nord de la petita exedra<\/figcaption><\/figure>\n

Com que la primera exedra estava tallada per l\u2019exedra posterior, vam excavar m\u00e9s
\nenll\u00e0 del seu mur nord i vam documentar per primera vegada el mur de tancament
\nseptentrional de la primera exedra, fonamentada sobre les argiles, que semblava
\ndestru\u00efda per alguna ra\u00f3 encara no coneguda. Tamb\u00e9 es va recuperar una bona part
\nde l’al\u00e7at del mur septentrional de l’exedra del f\u00f2rum i la seva banqueta.<\/p>\n

Les troballes de l\u2019exedra, tant el paviment com la segona estructura, han servit perqu\u00e8
\nl\u2019Ajuntament es replantegi la soluci\u00f3 del vial lateral del f\u00f2rum, ja que hauria de cobrir
\ndefinitivament l\u2019exedra. Hores d\u2019ara, es planteja no connectar el p\u00e0rquing amb el carrer
\nIulia Lybica, i que el tr\u00e0fic nom\u00e9s arribi pel carrer principal, evitant d\u2019aquesta forma que
\nafecti tota la part nord del f\u00f2rum.<\/p>\n

EL L\u00cdMIT MERIDIONAL DEL F\u00d2RUM<\/strong>
\nTot i que ja coneix\u00edem els l\u00edmits del f\u00f2rum pel seu costat nord, est i oest, encara
\nmancava delimitar-lo pel seu vessant sud. La pres\u00e8ncia de construccions modernes i
\nun canvi de cota pel possible aterrassament feien encara m\u00e9s dif\u00edcil la seva
\nlocalitzaci\u00f3. Al maig del 2017 vam fer prospeccions geof\u00edsiques amb GPR en aquells
\nespais p\u00fablics (p.e. carrers) que podien donar pistes d\u2019estructures constructives de
\ntancament en la part sud.<\/p>\n

\"\"<\/a>
L\u00edmit meridional del f\u00f2rum<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

EL DESMUNTATGE DEL MUR DE PATI DE L\u2019ESGL\u00c9SIA<\/strong>
\nLa intervenci\u00f3 m\u00e9s extensa del 2018 ha tingut lloc a la meitat occidental del f\u00f2rum. Ha
\nconsistit en el desmuntatge del mur de la sagrera de l\u2019esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u dels
\n\u00c0ngels, per mitjans mec\u00e0nics, i el rebaix del nivell superficial en m\u00e9s d\u2019un metre fins
\narribar als nivells arqueol\u00f2gics. S\u2019ha pogut intervenir nom\u00e9s en l\u2019espai que no t\u00e9 els
\nrefor\u00e7os que apuntalen el vial central.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Desmuntage del mur de l’esgl\u00e9sia<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

EL MUR DEL P\u00d2DIUM I LA NECR\u00d2POLIS ALTMEDIEVAL<\/strong>
\nA partir d\u2019aqu\u00ed es van anar delimitat diverses tombes amb coberta de lloses d\u2019\u00e8poca
\nmedieval, en contacte totes elles a les restes dels murs del f\u00f2rum. Destaquem
\nl\u2019excavaci\u00f3 de l\u2019interior d\u2019una de les tombes (tomba 6), localitzada el 2013 a la cala 2,
\nal costat de l\u2019\u00e0bsis de l\u2019esgl\u00e9sia i trencant part del mur del p\u00f2dium, que formava part
\nd\u2019un conjunt datat per C14 als segles XI-XII. Cal dir tamb\u00e9 que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia
\nd\u2019un dels sondeigos per documentar la pot\u00e8ncia de la fonamentaci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia
\n(veure p. 22), es va excavar tamb\u00e9 una altra inhumaci\u00f3 (tomba 7), de les mateixes
\ncaracter\u00edstiques que l\u2019anterior i situada al costat.<\/p>\n

EL MUR PERIMETRAL SEPTENTRIONAL DEL F\u00d2RUM<\/strong>
\nLa retirada del nivell superficial de forma extensiva va permetre un gran avan\u00e7 en
\naquesta part occidental del conjunt rom\u00e0, propiciant la descoberta i delimitaci\u00f3 d\u2019un
\nnou tram del mur perimetral septentrional del f\u00f2rum, ja localitzat l\u2019any 2013.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Seguiment del mur septentrional del f\u00f2rum fins la cantonada NO<\/figcaption><\/figure>\n

EL MUR LATERAL OCCIDENTAL DE LA CELLA DEL TEMPLE I LA PRONAOS<\/strong>
\nPer altra banda, els murs laterals occidentals i frontal de la cella del temple i el mur del
\np\u00f2dium, i part del mur lateral esquerre de la pronaos, es van poder delimitar totalment
\nfins assolir-se visualment la planta completa a nivell de fonamentaci\u00f3, amb al\u00e7ats
\nextraordin\u00e0riament ben conservats en alguns punts, conjuntament amb restes de
\npaviment i estucats interns localitzats en cotes altes pel que respecta a la part de la
\ncella. Pel que fa a les estructures de la pronaos, s\u2019ha de destacar el millor grau de
\nconservaci\u00f3 de les delimitades l\u2019any 2018 respecte als dos anys anteriors. Algunes
\nd\u2019aquestes estructures estan retallades per inhumacions posteriors i per l\u2019efecte de les
\narrels dels arbres de la sagrera.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Mur occidental del temple<\/figcaption><\/figure>\n

De manera paral\u00b7lela a aquesta actuaci\u00f3, es va procedir a la delimitaci\u00f3 i desmuntatge
\nprogressiu del rec d\u2019Angostrina, ja documentat els anys 2016 i 2017 en el decurs de
\nl\u2019excavaci\u00f3 del temple, que vorejant el mur de la sagrera de l\u2019esgl\u00e9sia, retallava en
\n\u00e8poca moderna el mur perimetral septentrional del f\u00f2rum i tota la part central del
\ntemple de manera el\u00edptica. Malhauradament la rasa resultant, que arriba fins el nivell
\ndel terreny natural, divideix en dos l\u2019estratigrafia interna de la cella del temple. S’estava
\nestudiant la possibilitat que el forat d’aquest canal pugui permetre d\u2019una s\u00e8rie de
\nserveis (com ara l\u2019electricitat) que hores d\u2019ara passen prop del mur de l\u2019esgl\u00e9sia, a un
\nlloc susceptible d\u2019excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica.<\/p>\n

ELS SONDEJOS<\/strong>
\nDonat que s\u2019havia rebaixat for\u00e7a el nivell de terres, es va voler con\u00e8ixer fins a on
\ns\u2019assentava concretament l\u2019esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels, i per aix\u00f2 es van
\nfer una s\u00e8rie de sondejos per verificar la profunditat dels seus fonaments.
\nEl primer sondeig (sondeig 1) es va fer al costat de l\u2019extrem meridional de l\u2019\u00e0bsis, on
\nes va detectar un nivell de circulaci\u00f3 rom\u00e0. El segon, al costat septentrional de l\u2019\u00e0bisis,
\naprofitant la zona d\u2019excavaci\u00f3 iniciada amb la tomba 6 i el mur del p\u00f2dium, que oblig\u00e0
\na excavar la tomba 7 per manca d\u2019espai (sondeig 2). Un tercer sondeig es realitz\u00e0 a la
\ncantonada nord-oriental de l\u2019edifici de la pr\u00f2pia esgl\u00e9sia (sondeig 3), i el darrer al
\ncostat del mur nord de l\u2019esl\u00e9sia (sondeig 4), un indret on l\u2019any 2013 es va identificar
\nl\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un paviment d\u2019opus signinum a l\u2019interior de la cala 2.
\nCom a resultat es va documentar que els fonaments de l\u2019esgl\u00e9sia tallen totes les
\nestructures romanes que s\u2019hi relacionen, i baixen for\u00e7a fins assentar-se a la roca, la
\nqual cosa fa que la seva estabilitat no es vegi condicionada per les excavacions
\narqueol\u00f2giques.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Sondeig 2 al costat de l’absis de l’esgl\u00e9sia<\/figcaption><\/figure>\n

CONCLUSIONS<\/strong>
\nEl 2018 ha sigut un any de transici\u00f3 en les excavacions, que s\u2019han realitzat en funci\u00f3
\ndel canvis urban\u00edstics en la via i els serveis que es van produint en aquesta part del
\ncentre de Ll\u00edvia. Ens estem adaptant a excavar aquells espais que queden lliures de
\nles intervencions urban\u00edstiques, a l\u2019espera de qu\u00e8 puguem seguir una planificaci\u00f3 amb
\ncriteris m\u00e9s arqueol\u00f2gics. Tot i aix\u00ed, l\u2019excavaci\u00f3 de la zona de l\u2019exedra ha aportat
\ndades molt interessants respecte al funcionament d\u2019una primera estructura interna, de
\ngran qualitat arquitect\u00f2nica. Tamb\u00e9, la retirada d\u2019una gran extensi\u00f3 de nivell supercial i
\nla delimitaci\u00f3 total del temple a la part occidental del f\u00f2rum han de facilitar d\u2019ara
\nendavant i en gran mesura les prioritats a seguir.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’EXEDRA Vam iniciar al maig del 2018, una primera excavaci\u00f3 per completar alguns estrats d\u2019abocament en l\u2019interior de l\u2019exedra a on es trobaven, entre d’altres materials cer\u00e0mics, restes de cer\u00e0mica sigil\u00b7lada it\u00e0lica de les formes Conspectus 15-22 (finals August-principis Tiberi). La sorpresa va ser trobar tota una superf\u00edcie de tegulae que cobria el pis d’un […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":540,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-427","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/427","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=427"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/427\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/540"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=427"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}