{"id":476,"date":"2020-06-28T06:27:33","date_gmt":"2020-06-28T06:27:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?page_id=476"},"modified":"2020-06-28T06:27:33","modified_gmt":"2020-06-28T06:27:33","slug":"campanya-2019","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/intervencions-recents\/colomines-a-2018-2021\/campanya-2019\/","title":{"rendered":"Campanya 2019"},"content":{"rendered":"

Campanya 2019<\/strong><\/p>\n

La campanya de l\u2019any 2019 ha tingut lloc, entre els dies 5 de maig i 27 de juny, i entre els dies 26 d\u2019agost i 16 d\u2019octubre. Una intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica que ha combinat sondejos, excavaci\u00f3 i consolidaci\u00f3, al jaciment de les Colomines A tamb\u00e9 conegut com el f\u00f2rum de Iulia Libica. D\u2019aquesta actuaci\u00f3 s\u2019ha entregat el corresponent informe: \u201cInforme preliminar de la intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica al f\u00f2rum de Iulia Libica<\/em> (Ll\u00edvia, Cerdanya)\u201d, amb direcci\u00f3 t\u00e8cnica de C. Carreras i\u00a0 J. Gu\u00e0rdia.<\/p>\n

Des de fa un parell de campanyes, les nostres intervencions s\u2019han anat adaptant a les necessitats urban\u00edstiques del municipi, que necessita traslladar el tr\u00e0fic de vehicles que actualment passa per un vial provisional que passa pel centre del f\u00f2rum rom\u00e0. Si inicialment en el 2018, es volia passar un nou vial amb els corresponents serveis, per l\u2019exterior del f\u00f2rum per la banda oriental, la troballa d\u2019una segona exedra i el seu nivell de conservaci\u00f3, van reconsiderar aquesta opci\u00f3. L\u2019alternativa actual en el 2019 era passar el vial al costat de l\u2019esgl\u00e9sia de N\u00aa Sra. dels \u00c0ngels, i d\u2019aquesta manera alliberar la part central del f\u00f2rum a on es localitza el temple (veure figura 1).<\/p>\n

\"Planta<\/a>
Fig.1 Planta del f\u00f2rum<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00ed doncs, la primera intervenci\u00f3 d\u2019aquesta campanya ha estat en la zona pr\u00f2xima a l\u2019esgl\u00e9sia per excavar una bona part de la necr\u00f2polis medieval abans de cobrir-ho i posar la terra per tal que passi el nou vial. Al llarg del mes de maig i juny es van identificar 35 tombes en la zona que es veuria afectada pel vial, i que van ser excavades en la seva totalitat. El proc\u00e9s de cobrir aquest espai amb terra ja s\u2019ha realitzat durant l\u2019octubre del 2019.<\/p>\n

Una segona zona a excavar era l\u2019extrem de la segona exedra, que no s\u2019havia arribat a completar en la campanya anterior. Per aquesta ra\u00f3, la seva excavaci\u00f3 va ser tamb\u00e9 una de les prioritats enguany.<\/p>\n

La tercera gran intervenci\u00f3 ha estat una gran trinxera de 2 metres al costat del mur oriental del f\u00f2rum. La ra\u00f3 de l\u2019excavaci\u00f3 d\u2019aquest espai era doble. D\u2019una banda, es volia limitar la pressi\u00f3 que exercia la terra en el mur oriental, i que els propis conservadors ja ens havien alertat. I d\u2019altre banda, es volia con\u00e8ixer millor l\u2019exterior del f\u00f2rum, que fins ara s\u2019havia excavat en sondeigs, generant una imatge d\u2019entendre. Per tant, una trinxera de 2 metres que anava des de la cantonada NE del f\u00f2rum fins la porta, ens permetia connectar tot aquest espai i els sondeigs anteriors.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, en aquesta campanya s\u2019han fet intervencions en diverses zones, amb diferents objectius:<\/p>\n

1) Excavaci\u00f3 de l\u2019\u00e0rea pr\u00f2xima a l\u2019esgl\u00e9sia de N\u00aa Sra. dels \u00c0ngels <\/strong><\/p>\n

Vam iniciar al maig del 2019 la intervenci\u00f3 en la zona occidental del f\u00f2rum propera a l\u2019\u00e0bsis de l\u2019esgl\u00e9sia, i a on ja s\u2019havien identificat algunes tombes en la campanya anterior. Apart de les tombes medievals, es podien veure algunes estructures modernes com una canalitzaci\u00f3 que condu\u00efa les aig\u00fces d\u2019una de les cantonades de l\u2019esgl\u00e9sia fins al carrer principal.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fig. 2. Tombes medievals<\/figcaption><\/figure>\n

Despr\u00e9s de delimitar les estructures modernes, es va voler recon\u00e8ixer el potencial de l\u2019horitz\u00f3 medieval i definir totes les seves tombes. S\u2019ha determinat que l\u2019estratigrafia medieval t\u00e9 escassa pot\u00e8ncia, i que de seguida es troben els nivells d\u2019\u00fas d\u2019\u00e8poca romana, com l\u2019opus signinum<\/em> que es veu en el tall de la canalitzaci\u00f3 moderna. Pel que fa a la necr\u00f2polis, totes les tombes s\u00f3n molt senzilles, algunes\u00a0 es reconeixien per l\u2019amuntegament de pedres o i d\u2019altres pel canvi d\u2019estrat. Es van arribar a recon\u00e8ixer 35 tombes que s\u2019ubicaven a uns 4-5 metres de l\u2019\u00e0bsis de l\u2019esgl\u00e9sia, pel lloc per on podria anar el vial alternatiu.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fig. 3. Tomba de coberta de pedra medieval<\/figcaption><\/figure>\n

La majoria de tombes delimitades es troben al voltant de l\u2019\u00e0bsis i del mur del p\u00f2dium septentrional del f\u00f2rum, amb orientacions E-O i a cops agrupades, segurament identificant grups familiars. S\u2019han excavat totes les tombes identificades entre el mur de l\u2019esgl\u00e9sia i el mur occidental del temple com es pot veure en la figura 4. Es tracta de tombes modestes, sense aixovars, i que actualment estan en fase d\u2019estudi per una antrop\u00f2loga f\u00edsica.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fig. 4. Imatge zenital amb la ubicaci\u00f3 de les tombes medievals<\/figcaption><\/figure>\n

En la part nord de la necr\u00f2polis hi ha un buit de tombes, que coincideix amb un retall que sembla d\u2019\u00e8poca moderna. T\u00e9 una forma rectangular i escassa consist\u00e8ncia, i ha quedat pendent d\u2019excavar. L\u2019excavaci\u00f3 d\u2019aquest sector es va completar al juny del 2019 i es va cobrir amb geot\u00e8xtil, perqu\u00e8 es creia que aquell mateix mes s\u2019havia de cobrir amb terra per tal de situar el nou vial. Finalment, aix\u00f2 es va fer a l\u2019octubre del 2019, i ja es pot veure el resultat final (figura 5).<\/p>\n

\"Nou<\/a>
Fig. 5. El sector de la necr\u00f2polis medieval cobert pel nou vial<\/figcaption><\/figure>\n

2) Excavaci\u00f3 de la segona exedra<\/strong><\/p>\n

L\u2019any 2018 es va poder excavar la primera exedra, tant la part interna que despr\u00e9s vindria rodejada per una segona exedra m\u00e9s gran, com la part externa mig trencada, al nord de la segona estructura. Aquest any es volia completar l\u2019excavaci\u00f3 de tota la paret nord de la segona exedra, per veure la relaci\u00f3 entre ambdues estructures i veure si existia alguna banqueta de fonamentaci\u00f3.<\/p>\n

\"Trinxera<\/a>
Fig. 6. Trinxera i banqueta de fonamentaci\u00f3 de la paret nord de la segona fase de l’exedra<\/figcaption><\/figure>\n

S\u2019ha pogut documentar clarament la trinxera de fonamentaci\u00f3 d\u2019aquesta segona exedra, que s\u2019alinea amb el mur de la primera i tamb\u00e9 una banqueta de fonamentaci\u00f3 al fons (figura 6). Dels materials de la trinxera es confirma la dataci\u00f3 de finals d\u2019August o principis de Tiberi per datar la construcci\u00f3 de la segona exedra.<\/p>\n

3) La trinxera del mur oriental del f\u00f2rum<\/strong><\/p>\n

Tal com d\u00e8iem a l\u2019inici, una de les prioritats enguany era alliberar de pressi\u00f3 al mur oriental sobre el qual es recolzava un volum important de sediments. Per aquesta ra\u00f3 es va definir un l\u00edmit de 2 metres respecte al mur per fer una trinxera, que apart de donar-nos una visi\u00f3 general sobre el que havia a l\u2019exterior del f\u00f2rum ens permetia connectar diferents sondeigs com es pot veure en la figura 6.\u00a0 En la part nord d\u2019aquesta trinxera, es va distingir de seguida un possible nivell que va baixant suaument seguint la pendent. Per sobre l\u2019estrat d\u2019abandonament\u00a0 i el de destrucci\u00f3 de finals del segle II i principis III dC.<\/p>\n

\"Trinxera<\/a>
Fig.7. Trinxera paral\u00b7lela al mur oriental amb el nivell d’\u00fas en el primer terme<\/figcaption><\/figure>\n

Un dels detalls m\u00e9s interessants \u00e9s un retall central d\u2019aquest possible carrer, que sembla tenir una funci\u00f3 de canalitzaci\u00f3 de les aig\u00fces pluvials \u2013 com succeeix actualment. Aquest retall no comen\u00e7a a dalt de tot del mur oriental, sin\u00f3 a un 4-5 metres i continua cap avall per\u00f2 es perd en un punt (veure figura 8).\u00a0 Cal tenir en compte que si fos una canalitzaci\u00f3 d\u2019aigua superficial, caldria que gir\u00e9s m\u00e9s a l\u2019esquerra per poder evitar l\u2019exedra, i que l\u2019aigua no an\u00e9s a parar al seu mur nord.<\/p>\n

\"Canalitzaci\u00f3<\/a>
Fig. 8. Canalitzaci\u00f3 en mig de la trinxeera paral\u00b7lela al mur oriental del f\u00f2rum<\/figcaption><\/figure>\n

Aquesta canalitzaci\u00f3 est\u00e0 a la vegada retallada per una altra estructura negativa que acaba en el mur oriental. Possiblement, la part m\u00e9s interessant ha estat precisament tota la zona contigua al mur oriental, a on s\u2019ha identificat una gran trinxera pr\u00e8via a la construcci\u00f3 del f\u00f2rum, i que primer es construeixen els murs del podi \u2013 que servirien per aterrassar \u2013 i posteriorment els murs perimetrals nord-sud. S\u2019ha pogut arribar a la banqueta de fonamentaci\u00f3 del mur oriental, i es precisament el rebliment d\u2019aquests estrats ens ha aconseguit els millors materials de la campanya com 3 molins rotatoris de pedres volc\u00e0niques, alguna moneda i un possible rellotge solar.<\/p>\n

\"Banqueta<\/a>
Fig. 9. Banqueta de fonamentaci\u00f3 del mur oriental<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0<\/strong>4) Possible basa de decantaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

A l\u2019extrem sud de la trinxera de 2 metres es va identificar una estructura circular feta amb tegulae<\/em> de m\u00e9s de 3 metres de di\u00e0metre. Sembla una basa de decantaci\u00f3 d\u2019argila que es podria relacionar-se amb la possible exist\u00e8ncia d\u2019un forn de tegulae<\/em> en la proximitat del f\u00f2rum (veure figura 10). Es tracta d\u2019una estructura que sembla situar-se cronol\u00f2gicament en el moment de construcci\u00f3 del f\u00f2rum (\u00e8poca d\u2019August), i que per alguna ra\u00f3 no es desmuntaria i s\u2019aboquen a sobre sediments que el cobririen ja en \u00e8poca altimperial.<\/p>\n

\"Basa<\/a>
Fig.10 Basa de decantaci\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Campanya 2019 La campanya de l\u2019any 2019 ha tingut lloc, entre els dies 5 de maig i 27 de juny, i entre els dies 26 d\u2019agost i 16 d\u2019octubre. Una intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica que ha combinat sondejos, excavaci\u00f3 i consolidaci\u00f3, al jaciment de les Colomines A tamb\u00e9 conegut com el f\u00f2rum de Iulia Libica. D\u2019aquesta actuaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":540,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-476","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/476","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=476"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/476\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/540"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}