{"id":590,"date":"2015-12-02T04:08:32","date_gmt":"2015-12-02T04:08:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?page_id=2"},"modified":"2015-12-02T04:08:32","modified_gmt":"2015-12-02T04:08:32","slug":"pagina-exemple-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/pagina-exemple-2\/","title":{"rendered":"Presentaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Els Ceretans i Roma
\n<\/strong>La Cerdanya abans de l\u2019arribada dels romans, estava ocupada per la poblaci\u00f3 dels ceretans. Comunitats ind\u00edgenes relacionades amb el m\u00f3n ib\u00e8ric amb el qual compartien llengua i una cultura material semblant. Vivien en poblats fortificats en al\u00e7ada, i es dedicaven a l\u2019agricultura i ramaderia, juntament amb l\u2019explotaci\u00f3 de recursos miners.<\/p>\n

\"Ceretania<\/a>
Ceretania – \u00e8poca republicana<\/figcaption><\/figure>\n

Les darreres excavacions arqueol\u00f2giques han mostrat la pres\u00e8ncia romana als poblats fortificats de Castellot de Bolvir<\/strong>, el Tossal de Balltarga<\/strong> (Bellver) i Sant Feliu de Ll\u00f3<\/strong> a partir de mitjans del segle II aC.<\/p>\n

\"Castellot<\/a>
Castellot de Bolvir II aC<\/figcaption><\/figure>\n

Les guarnicions romanes aprofitarien els poblats dels ceretans per establir punts de control sobre la via del Segre. Aquesta situaci\u00f3 de cohabitaci\u00f3 va continuar al llarg de la primera meitat del segle I aC. La pres\u00e8ncia romana afavor\u00ed que la poblaci\u00f3 local adopt\u00e9s t\u00e8cniques i productes arribats de fora, que ajudaren a desenvolupar la seva pr\u00f2pia economia.<\/p>\n

La fundaci\u00f3 de Iulia L\u00edbica
\n<\/strong>En \u00e8poca d\u2019August es va transformar el territori de la Cerdanya i els jaciments ceretans s\u2019abandonen cap a l\u2019any 40 aC. Poc despr\u00e9s es funda el nucli urb\u00e0 de Iulia L\u00edbica (Ll\u00edvia). Sembla for\u00e7a probable que aquesta nova ciutat concentr\u00e9s tant poblaci\u00f3 nouvinguda d\u2019It\u00e0lia com la poblaci\u00f3 ind\u00edgena despla\u00e7ada dels poblats de la regi\u00f3.<\/p>\n

\"Extensi\u00f3<\/a>
Extensi\u00f3 Ll\u00edvia romana<\/figcaption><\/figure>\n

Ll\u00edvia es convert\u00ed en el centre pol\u00edtic del territori ceret\u00e0 i s\u2019inici\u00e0 aqu\u00ed el proc\u00e9s d\u2019aculturaci\u00f3 i romanitzaci\u00f3 de les comunitats ind\u00edgenes, que adoptaren les formes socials, pol\u00edtiques i culturals dels nouvinguts.<\/p>\n

Import\u00e0ncia geoestrat\u00e8gica de Iulia L\u00edbica
\n<\/strong>Iulia L\u00edbica<\/em> es troba en un punt arrecerat a peu del tur\u00f3 del Castell amb un bon control visual de tota la plana ceretana, vigilant una de les vies que travessen els Pirineus des d\u2019\u00e8poca antiga. Seria la via que comunicava la vall del Segre amb la vall del Tet creuant el coll de Perxa, una de les possibles rutes agafades per An\u00edbal Barca al travessar\u00a0els Pirineus amb els 90.000 homes, 12.000 genets i\u00a0 els seus 37 elefants en direcci\u00f3 cap a It\u00e0lia en el 218 aC.<\/p>\n

\"Vies<\/a>
Vies romanes – Gallia<\/figcaption><\/figure>\n

Sembla que aquesta ruta va tenir tamb\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal en els conflictes civils romans del segle I aC \u2013 guerres de Sertori i de C\u00e8sar contra Pompeu \u2013 i per aquesta ruta van creuar des de Ruscino<\/em> (Perpignan) cap a Ilerda<\/em> (Lleida) alguns dels seus destacaments. No ser\u00e0 estrany, doncs, que els romans fundin una ciutat en \u00e8poca augusta per controlar aquesta ruta, i potser tamb\u00e9 per recaptar els impostos (portoria<\/em>) del pas entre dues prov\u00edncies com eren la Gallia Narbonense<\/em> i Hispania<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els Ceretans i Roma La Cerdanya abans de l\u2019arribada dels romans, estava ocupada per la poblaci\u00f3 dels ceretans. Comunitats ind\u00edgenes relacionades amb el m\u00f3n ib\u00e8ric amb el qual compartien llengua i una cultura material semblant. Vivien en poblats fortificats en al\u00e7ada, i es dedicaven a l\u2019agricultura i ramaderia, juntament amb l\u2019explotaci\u00f3 de recursos miners. Les […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-590","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/590","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=590"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/590\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=590"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}