La intervenci\u00f3 d\u2019August per articular els Pirineus pogu\u00e9 incloure els ceretans: la promoci\u00f3 a ciutats llatines d\u2019algunes comunitats nord-pirinenques per part d\u2019August es podria relacionar amb el ius latii<\/em> dels ceretans, en l\u2019ep\u00edtet de Iuliani<\/em> que Plini atorga als ceretans (Plini N.H., 3), i en el propi ep\u00edtet Iulia<\/em> de la ciutat. En aquest sentit, dins el context pirinenc o prepirinenc, s\u00f3n nombroses les fundacions urbanes (com Auso<\/em> o Lugdunum Convenarum<\/em>) que presenten nivells augustians importants, i que com a Iulia Libica<\/em>, s\u00f3n els primers que documenten el caire urb\u00e0 del nucli. Alguns centres, inicialment stipendiarii<\/em>, presenten en \u00e8poca d\u2019August una important fase de reformes que inclou, en el cas de Labitolosa<\/em>, un primer forum.<\/p>\n El per\u00edode augusti\u00e0 i la primera meitat del segle I d.C. era, de fet, el moment m\u00e9s ben documentat a Ll\u00edvia, amb el Cam\u00ed Ral, el Carrer dels Forns, i l\u2019aparici\u00f3 de materials importants d\u2019aquesta cronologia a l\u2019Hort de la Falona. Del mateix per\u00edode era la domus<\/em> de l\u2019Hort de la Rectoria, mentre Cal Barrier tamb\u00e9 es trobava funcionant en aquest moment. La tipologia d\u2019estructures i materials ens permetia parlar d\u2019una intervenci\u00f3 forana en el que semblava un clar proc\u00e9s de fundaci\u00f3 urbana, per\u00f2 en cap cas d\u2019un establiment colonial a partir d\u2019un centre preexistent, com havia afirmat J. Padr\u00f3 (Padr\u00f3, 2000). En les caracter\u00edstiques constructives del probable edifici p\u00fablic de la zona A s\u2019endevinava un clar exemple d\u2019urbanisme ex novo<\/em> i arrel it\u00e0lica, aix\u00ed com en el paper dels elements dom\u00e8stics de la zona B de Les Colomines<\/p>\n A la segona meitat del segle I i els inicis del segle II d.C., en el per\u00edode Flavi, hav\u00edem documentat com el possible recinte p\u00fablic semblava continuar sense canvis fins a inicis o mitjans del segle II d.C. Aquest moment coincidia amb la Fase 3 de la zona B, amb algunes reformes de caire estructural sobre la planta ja existent. Poc despr\u00e9s aquest espai entr\u00e0 en declivi, i ja al llarg del segle II d.C. es documenten nivells residuals d\u2019ocupaci\u00f3 puntual.<\/p>\n Els diversos jaciments de Ll\u00edvia mostraven com poc despr\u00e9s del per\u00edode de m\u00e9s auge de la ciutat s\u2019abandonen importants sectors, com la domus<\/em> de l\u2019Hort de la Rectoria, desocupada entre finals del segle I i inicis de segle II d.C. A l\u2019Hort de la Falona, els materials localitzats ja no inclo\u00efen peces posteriors al tercer quart del segle I d.C., i el mateix passava a Cal Doctor. Tampoc al sector del Cami Ral hi havia evid\u00e8ncies del segle II d.C. Es tracta d\u2019un fenomen de crisi de l\u2019urbs<\/em> pol\u00edtica i administrativa, que tanmateix mant\u00e9 encara centres de car\u00e0cter p\u00fablic destacables. En aquest sentit, la menci\u00f3 de Iulia Libica<\/em> a Ptolomeu (Geogr. 2, 6, 68), indica que al segle II d.C. aquest nucli encara conservava el seu paper de civitas<\/em>, per\u00f2 potser ja no mantindria un veritable caire urb\u00e0 (Olesti et alii<\/em>, en prensa).<\/p>\n Aquesta perviv\u00e8ncia es refermava, al possible edific p\u00fablic, amb materials associats de cronologia des de la segona meitat del segle II d.C. fins mitjans del segle III d.C. Al Carrer dels Forns tamb\u00e9 hi havia materials d\u2019aquesta \u00e8poca en un sector redu\u00eft del jaciment (Padr\u00f3, 2000), el que ens portava a pensar en una evoluci\u00f3 similar entre la Fase 2 de la zona A de Les Colomines i la darrera Fase del Carrer dels Forns. A part d\u2019aix\u00f2, no semblava que la ciutat funcion\u00e9s en el seu conjunt, fenomen vinculat a la crisi del segle III d.C., que podria reflectir el final d\u2019algunes urbs<\/em> com a centres articuladors del territori. En aquest sentit, era interessant comparar aquest fet amb l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019alguns centres de la Narbonesa, que mostren vers mitjans del segle III d.C. abandonaments d\u2019espais p\u00fablics i reformes, que semblen indicar un canvi de model urb\u00e0 i administratiu (Fiches, 1996; Christol, 1996). Tamb\u00e9 \u00e9s el cas de Labitolosa<\/em> (Magall\u00f3n et alii<\/em>, 2003).<\/p>\n A partir del segle V d.C., i en relaci\u00f3 als canvis estructurals ocorreguts dins l\u2019espai de la zona A de les Colomines, vam interpretar que el tipus d\u2019ocupaci\u00f3 potser seria la d\u2019un centre de poblament secundari, probablement vinculat a un possible castellum<\/em> tardorom\u00e0 existent dalt del Puig. Podr\u00edem considerar Ll\u00edvia com un dels burgi<\/em> que es mencionen en les fonts tardoromanes com a petits indrets fortificats vinculats a l\u2019establiment de tropes militars que defensaven els passos pirinencs.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La cronologia dels materials procedents de la Fase 1 de l\u2019edifici de la zona A i de la zona B de Les Colomines era la mateixa que la de totes les excavacions anteriors fetes a Ll\u00edvia, i tamb\u00e9 quant a l\u2019Hort de la Rectoria i Cal Barrier. La principal interpretaci\u00f3 que es podia fer era […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"parent":21,"menu_order":3,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-65","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/65","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=65"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/65\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/21"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=65"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"Les](\"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-content\/uploads\/sites\/91\/2015\/12\/Les-Colomines1.jpg\")
<\/a><\/a>