{"id":313,"date":"2016-11-03T16:13:06","date_gmt":"2016-11-03T16:13:06","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?p=313"},"modified":"2016-11-03T16:13:06","modified_gmt":"2016-11-03T16:13:06","slug":"confirmada-la-troballa-del-temple-del-forum-roma-de-llivia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/2016\/11\/03\/confirmada-la-troballa-del-temple-del-forum-roma-de-llivia\/","title":{"rendered":"Confirmada la troballa del temple del F\u00f2rum rom\u00e0 de Ll\u00edvia"},"content":{"rendered":"

– El conjunt de troballes de les excavacions arqueol\u00f2giques d\u2019enguany confirmen la monumentalitat d\u2019un edifici singular, que s\u2019ha identificat com el temple que presidia el f\u00f2rum.<\/strong><\/p>\n

– S\u2019hi han localitzat tamb\u00e9 diversos fragments d\u2019escultures de marbre de grans dimensions, probablement pertanyents a divinitats, aix\u00ed com restes d\u2019un paviment de rajoles de pissarra i de marbre i dels revestiments pintats de les parets.<\/strong><\/p>\n

– Les institucions contemplen bastir un projecte que potenci\u00ef els valors arqueol\u00f2gics i monumentals d\u2019aquest \u201cf\u00f2rum rom\u00e0 dels Pirineus\u201d.<\/strong><\/p>\n

\"Fragment<\/a>
Fragment d’escultura trobada al temple de Iulia Libica<\/em><\/figcaption><\/figure>\n

Ll\u00edvia (Cerdanya, Girona), 28 d\u2019octubre de 2016.<\/strong>– L\u2019Ajuntament de Ll\u00edvia i l\u2019equip d\u2019arque\u00f2legs que dirigeix els treballs d\u2019excavaci\u00f3 al f\u00f2rum rom\u00e0 de Iulia Libica<\/em>, (Ll\u00edvia), liderat per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) i l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica (ICAC), han presentat avui els resultats obtinguts en la campanya d\u2019enguany, realitzada durant els mesos de setembre i octubre.<\/p>\n

La recerca ha confirmat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un edifici de grans dimensions situat a l\u2019eix central del f\u00f2rum, al seu vessant septentrional, sobre un p\u00f2dium<\/em> que s\u2019elevava dos metres per sobre del nivell d\u2019una gran pla\u00e7a porticada. Un edifici d\u2019aquestes caracter\u00edstiques podem identificar-lo sense gaire dubte com el temple que presidia el f\u00f2rum, han explicat els investigadors.<\/p>\n

D\u2019acord amb els treballs que van confirmar en anteriors campanyes que la dimensi\u00f3 en amplada del f\u00f2rum \u00e9s de 42,50 metres, aquest any es va programar un nou sondeig situat al mig del carrer, amb el prop\u00f2sit de comprovar la pres\u00e8ncia d\u2019un possible recinte sagrat que presid\u00eds el conjunt. La hip\u00f2tesis de partida era que el temple, seguint el model can\u00f2nic de la majoria de f\u00f2rums romans d’\u00e8poca augustiana i juli- cl\u00e0udia, podia haver estat ubicat en aquest punt del f\u00f2rum.<\/p>\n

\"Planta<\/a>
Planta del f\u00f2rum amb l’ubicaci\u00f3 del temple<\/figcaption><\/figure>\n

Els treballs van permetre trobar aviat la continuaci\u00f3 del mur septentrional del f\u00f2rum i un mur lateral en forma de L, que semblava delimitar el podi del possible temple. Aquest podi conforma una terrassa, alineada a d\u2019altre murs que ja s\u2019havien trobat en la zona oriental ja excavada.<\/p>\n

Paviment i fragments d\u2019est\u00e0tues<\/strong><\/p>\n

A l’interior del que seria la cel\u00b7la del temple s\u2019ha pogut documentar un paviment d\u2019opus signinum<\/em>, amb rajoles de pissarra i de marbre incrustades, formant un rectangle davant d\u2019un basament d\u2019obra sobre el qual hi hauria l\u2019est\u00e0tua de culte que presidiria la cel\u00b7la. A les parets de la cel\u00b7la es conserven restes dels revestiments parietals pintats que la decoraven. Tamb\u00e9 ha aparegut un altre basament d’est\u00e0tua de granit, dipositat sobre el paviment al costat de la paret.<\/p>\n

\"Interior<\/a>
Interior de la cel\u00b7la amb el pedestal de l’est\u00e0tua al costat d’un paviment de pissarra i marbre blanc<\/figcaption><\/figure>\n

En l\u2019\u00e0rea contigua al podi i l\u2019edifici s\u2019ha trobat un mur posterior d\u2019\u00e8poca tardorromana, que s’adossa a l’estructura del temple, que inclo\u00efa en el seu paredat nombrosos fragments de peces de marbre trossejades i reutilitzades com a material de construcci\u00f3.<\/p>\n

Entre aquests fragments, alguns corresponen a est\u00e0tues monumentals de mesures quasi al doble de l\u2019escala humana. S\u00f3n de marbre blanc de gra fi, probablement marbre de Carrara. Destaquen un fragment de rostre en qu\u00e8 s\u2019aprecia l\u2019ull i part del cabell, una m\u00e0 de grans dimensions amb un anell en un dit agafant un objecte quadrat, un gran bust amb la part davantera molt malmesa, per\u00f2 amb els cabells del pentinat posterior ben conservats, de tipus juli-claudi, i un fragment de la part inferior d’una toga o una t\u00fanica.<\/p>\n

A partir d\u2019aquestes evid\u00e8ncies, i segons els arque\u00f2legs que han dirigit els treballs d\u2019excavaci\u00f3, Jordi Gu\u00e0rdia i C\u00e8sar Carreras, aquestes escultures podrien correspondre molt probablement a la representaci\u00f3 de figures de divinitats o emperadors divinitzats presents originalment a la cel\u00b7la del temple. En els propers mesos es procedir\u00e0 a la neteja, consolidaci\u00f3 i estudi d\u2019aquestes peces, a identificar amb seguretat la proced\u00e8ncia del marbre utilitzat, i a tractar d\u2019identificar la correspond\u00e8ncia iconogr\u00e0fica dels personatges.<\/p>\n

\"Cap<\/a>
\u00a0 Cap d’escultura amb pentinat juli-claudi<\/figcaption><\/figure>\n

\"UAB_ForumdeLlivia7\"<\/p>\n

Dels estudis estratigr\u00e0fics i de les troballes fetes en les campanyes anteriors es dedueix que el f\u00f2rum de Iulia l\u00edbica <\/em>va ser abandonat com a tal en el segle III dC i desmuntat per reaprofitar els materials nobles de la seva arquitectura. Sobre les seves runes, per\u00f2, en els segles posteriors de la tardoantiguitat hi trobem noves fases constructives que van continuar reutilitzant la s\u00f2lida arquitectura original almenys fins al segle VII dC.<\/p>\n

L\u2019\u00fanic f\u00f2rum rom\u00e0 del Pirineu<\/strong><\/p>\n

El f\u00f2rum rom\u00e0 descobert a Ll\u00edvia \u00e9s l\u2019\u00fanic conegut ubicat en una vall pirinenca. Altres ciutats romanes properes en qu\u00e8 tenim documentats altres f\u00f2rums romans, com Lugdunum Covenarum (Sant-Bertrand de Comenge) i Ruscino (Perpiny\u00e0) a la Gal\u00b7lia Narbonesa o\u00a0 Emp\u00faries i Labitolosa (La Puebla de Castro, Huesca) a la Hispania Tarraconense, estan totes situades ja al peu del Pirineu.<\/p>\n

\"Sondeig<\/a>
Sondeig a on es troben les restes del temple rom\u00e0<\/figcaption><\/figure>\n

La ciutat de Iulia Libica, <\/em>situada al bell mig de la Cerdanya, era la capital dels ceretans, poble que, tal com ens diuen les fonts antigues, tenia el privilegi de gaudir del dret llat\u00ed, i com a tal probablement ja en \u00e8poca d\u2019August se la va dotar d\u2019un f\u00f2rum amb la seva pla\u00e7a porticada, el seu temple, una c\u00faria, de la qual tenim una possible localitzaci\u00f3, i potser tamb\u00e9 d\u2019una bas\u00edlica, encara per identificar. Aqu\u00ed residia el poder que regia el poble ceret\u00e0 ja romanitzat i plenament integrat a l\u2019estructures pol\u00edtiques, administratives i comercials del mon rom\u00e0.<\/p>\n

Les excavacions al f\u00f2rum<\/strong><\/p>\n

Les excavacions en el f\u00f2rum rom\u00e0 de Ll\u00edvia es van iniciar ja fa vint anys amb una s\u00e8rie d\u2019excavacions preventives durant les obres de promoci\u00f3 de vivendes, que van deixar al descobert les restes d\u2019aquest jaciment conegut llavors com les Colomines A. En l\u2019actualitat, l\u2019excavaci\u00f3 reiniciada el 2013 amb successives campanyes d\u2019excavaci\u00f3, \u00e9s part d\u2019un projecte de recerca dirigit pel catedr\u00e0tic de la UAB i investigador de l\u2019ICAC, Josep Guitart, amb la participaci\u00f3 de diversos investigadors d\u2019aquests centres i estudiants d\u2019arqueologia de la UAB.<\/p>\n

\"Fragment<\/a>
Fragment de bust de la divinitat que segurament presidia el f\u00f2rum<\/figcaption><\/figure>\n

El desenvolupament d\u2019aquest projecte \u00e9s possible gracies a la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Ajuntament de Ll\u00edvia, la Direcci\u00f3 General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i la Diputaci\u00f3 de Girona i com a institucions de recerca: l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica i la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n

Donada la import\u00e0ncia i significaci\u00f3 de la troballa i l\u2019evident valor cultural i tur\u00edstic d\u2019aquest complex arquitect\u00f2nic d\u2019\u00e8poca imperial romana a la Cerdanya, les institucions contemplen bastir un projecte que permeti posar en relleu i aprofitar els valors arqueol\u00f2gics i monumentals d\u2019aquest f\u00f2rum rom\u00e0 de Ll\u00edvia.<\/p>\n

Investigadors de contacte:
\n<\/strong>Josep Guitart
\nDepartament d\u2019Arqueologia UAB \u2013Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica
\nTel. 93 581 25 15
\nJosep.Guitart@uab.cat<\/p>\n

C\u00e8sar Carreras Monfort
\nDepartament de Ci\u00e8ncies de l’Antiguitat UAB
\nTel: 93.581.35.52
\nCesar.Carreras@uab.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

– El conjunt de troballes de les excavacions arqueol\u00f2giques d\u2019enguany confirmen la monumentalitat d\u2019un edifici singular, que s\u2019ha identificat com el temple que presidia el f\u00f2rum. – S\u2019hi han localitzat tamb\u00e9 diversos fragments d\u2019escultures de marbre de grans dimensions, probablement pertanyents a divinitats, aix\u00ed com restes d\u2019un paviment de rajoles de pissarra i de marbre […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-313","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/313","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=313"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/313\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=313"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=313"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=313"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}