{"id":397,"date":"2018-09-19T17:32:38","date_gmt":"2018-09-19T17:32:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/iulialibica\/?p=397"},"modified":"2018-09-19T17:32:38","modified_gmt":"2018-09-19T17:32:38","slug":"excavacions-de-lestiu-tardor-2018","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/2018\/09\/19\/excavacions-de-lestiu-tardor-2018\/","title":{"rendered":"Excavacions de l’estiu-tardor 2018"},"content":{"rendered":"

La campanya dela tardor del 2018 es va iniciar a final del mes d\u2019Agost, el 27 concretament, i ha durat fins a finals del mes de Setembre. Les primeres dues setmanes amb estudiants de la UAB, i des del 12 de Setembre amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019empresa Arque\u00f2legs.Cat. Els canvis al jaciment han estat substantius, ja que s\u2019ha desmuntat el mur oriental de l\u2019esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels, i s\u2019ha rebaixat tota aquesta part de jard\u00ed fins arribar a nivells medievals amb alguns enterraments i fins tocar les estructures romanes del f\u00f2rum. En la seva major part, aquesta zona occidental del f\u00f2rum est\u00e0 fins i tot millor preservada que la banda oriental i molts dels mur estan complets en un certa al\u00e7ada.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Figura 1. Zona oriental de l\u2019esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u<\/figcaption><\/figure>\n

Per tant, la campanya s\u2019ha concentrat en adequar tot aquest nou espai occidental del f\u00f2rum, que s\u2019ha anat delimitant i fent visibles algunes de les cales que ja havien estat excavades en el 2014. D\u2019altra banda, un altre part de l\u2019equip s\u2019ha concentrat en completar les excavacions de l\u2019exedra primig\u00e8nia i de l\u2019espai adjacent a la porta oriental del f\u00f2rum.<\/p>\n

Si l\u2019exedra ja havia proporcionat informacions interessants en el mes de maig amb un paviment de tegulae, i uns fonaments de quasi 2 metres de profunditat, es podia intuir que aquesta primera exedra havia estat retallada per l\u2019exedra posterior d\u2019\u00e8poca de Tiberi. Aix\u00ed doncs, es va excavar al nord de l\u2019exedra de Tiberi per veure si hi havia les restes del mur de tancament de l\u2019exedra d\u2019August. Tan s\u00f2ls a mig metre al Nord es documentava aquest mur de tancament, amb uns fonaments a una cota superior que el mur Sud. Aquest detall demostra que la primera exedra s\u2019adapta a una terrassa natura que conforma el propi terreny.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Figura 2. Mur nord de la petita exedra<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019excavaci\u00f3 d\u2019aquesta part nord de l\u2019exedra petita mostra com la construcci\u00f3 de l\u2019exedra gran fa que la seva trinxera de fonamentaci\u00f3 escapci el mur est de l\u2019exedra petita, i que sigui reomplert per carreus de grans dimensions (rudus<\/em>). Encara \u00e9s d\u2019hora per entendre per quina ra\u00f3 es desmunta la primera exedra i es construeix la segona, per\u00f2 la pres\u00e8ncia del rudus<\/em> i aig\u00fces fre\u00e0tiques a nom\u00e9s 2 metres de fond\u00e0ria, podria suggerir que existien problemes de filtracions d\u2019aigua.<\/p>\n

Una mica m\u00e9s al nord s\u2019ha seguit ampliant la cala que es troba davant la porta d\u2019acc\u00e9s del f\u00f2rum, fins 4,5 metres del seu mur est. Malgrat que es cercava alguna possible resta de carrer o d\u2019edificis propers, tan s\u00f2ls s\u2019han recuperat bossades de materials d\u2019enderroc de la segona fase (finals II dC-IV dC).<\/p>\n

\"\"<\/a>
Figura 3. Enderroc de pedres i cer\u00e0mica davant l\u2019entrada del f\u00f2rum (UE-548)<\/figcaption><\/figure>\n

Tal com s\u2019havia comentat, una part substancial de la intervenci\u00f3 ha estat descobrir i excavar algunes de les estructures de l\u2019antiga sagrera de l\u2019esgl\u00e9sia. A prop de la cap\u00e7alera, a on ja s\u2019havia fet la cala 2 en el 2014 es va tornar a descobrir el mur rom\u00e0 E-O de la part alta del f\u00f2rum, que t\u00e9 al seu costat una s\u00e8rie de tombes medievals (datades per C14<\/sup> en els segles XI-XII). S\u2019han trobat noves tombes associades i tamb\u00e9 vinculades als murs romans.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Figura 4. Possible tomba medieval de la cap\u00e7alera<\/figcaption><\/figure>\n

Tamb\u00e9 s\u2019ha pogut resseguir tot el mur septentrional del f\u00f2rum fins arribar a la seva cantonada NO, i es troba for\u00e7a ben conservat en la majoria de trams, si b\u00e9 en algunes zones ha estat retallat per tombes, segurament modernes.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Figura 5. Seguiment del mur septentrional del f\u00f2rum fins la cantonada NO<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Figura 6. Alguna de les tombes modernes que retalla el mur septentrional<\/figcaption><\/figure>\n

S\u2019ha resseguit tamb\u00e9 el mur oriental del temple que est\u00e0 molt ben conservat fins una al\u00e7ada de m\u00e9s de 1,5 metres, fins i tot conserva fragments d\u2019estuc amb color. A mida que es pugui es pugui anar excavant el seu interior es podr\u00e0 concretar el seu potencial, per\u00f2 les primeres impressions s\u00f3n molt positives.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Figura 7. Mur oriental del temple<\/figcaption><\/figure>\n

Finalment, tots aquests canvis soferts pel jaciment aquesta campanya estan replantejant tot el Pla Urban\u00edstic d\u2019aquest espai. El valor patrimonial de les restes i la seva singularitat fan que es cerqui crear un espai arqueol\u00f2gic peatonal, en qu\u00e8 tant la circulaci\u00f3 com els serveis passin o per sota o pel costat de les restes. Aix\u00f2 vol dir que en el futur s\u2019espera que tot el conjunt sigui visible i visitable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La campanya dela tardor del 2018 es va iniciar a final del mes d\u2019Agost, el 27 concretament, i ha durat fins a finals del mes de Setembre. Les primeres dues setmanes amb estudiants de la UAB, i des del 12 de Setembre amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019empresa Arque\u00f2legs.Cat. Els canvis al jaciment han estat substantius, […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-397","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/397","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=397"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/397\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=397"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=397"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=397"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}