{"id":756,"date":"2024-10-20T11:33:27","date_gmt":"2024-10-20T09:33:27","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/?p=756"},"modified":"2024-10-20T11:33:27","modified_gmt":"2024-10-20T09:33:27","slug":"final-campanya-2024","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/2024\/10\/20\/final-campanya-2024\/","title":{"rendered":"Final campanya 2024"},"content":{"rendered":"\n

Per a l\u2019any 2024 es va proposar concentrar l\u2019excavaci\u00f3 a l\u2019\u00e0rea central del f\u00f2rum, concretament la part occidental del temple, la plataforma occidental connecta amb la pronaos i completar l\u2019excavaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit 1. El nostre coneixement de la fase 1 del f\u00f2rum s\u2019il\u00b7lustra amb la planta de la figura 1, si b\u00e9 encara resten algunes inc\u00f2gnites que al llarg de la campanya 2024 s\u2019han volgut resoldre. A difer\u00e8ncia d\u2019altres anys, la campanya del 2024 nom\u00e9s ha tingut recursos per una excavaci\u00f3 de dues setmanes (26\/08\/2024 fins al 5\/09\/2024), per la qual cosa el resultats han estat m\u00e9s modestos que d\u2019altres anys.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Fig. 1: Planta del f\u00f2rum de la fase I (any 2023)
amb els 3 espais a on s\u2019ha intervingut<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

De la campanya 2023, ens havia quedat tota una estratigrafia tardoantiga de l\u2019\u00e0mbit 1, que era la terra a on havien estat el cablejat de la xarxa el\u00e8ctrica. Al llarg del 2023, es va poder excavar tota l\u2019estratigrafia de l\u2019\u00e0mbit 2 fins a nivells altimperials, i a l\u2019\u00e0mbit 1<\/strong> (figura 1. n\u00ba1) ens hav\u00edem quedat amb estrats moderns i medievals (veure figura 2). Durant la campanya s\u2019ha anat resseguint tota l\u2019estratigrafia fins a un nivell tardoantic (fase 3: V-VII dC).<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Fig: 2. Nivell tardoantic (UE 767) de l\u2019\u00e0mbit 1<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Gran part de l\u2019estratigrafia s\u00f3n nivells de pedres i argiles, segurament arrossegades per la pluja al llarg dels anys despr\u00e9s de l\u2019abandonament d\u2019aquest espai, per tant amb esc\u00e0s material datant, apart de restes constructives com tegulae<\/em> i imbrices<\/em>. El darrer estrat ja quasi completament horitzontal, ja identificava els darrer nivell d\u2019\u00fas tardoantic del f\u00f2rum (V-VII dC), per\u00f2 encara documenten afectacions modernes de possibles retalls de pagres (veure figura 3).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fig: 3. Retall de pag\u00e8s farcit amb pedra (UE 796)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Potser l\u2019espai amb m\u00e9s potencial era la part occidental de l\u2019interior del temple a on excavat fins arribar a l\u2019estrat previ al terra d\u2019opus signinum<\/em> que cobria tot el seu interior (figura 1: n\u00ba 2). Gr\u00e0cies al retall modern del canal d\u2019Angustrina, pod\u00edem treball visualitzant tota l\u2019estratigrafia. Com es pot veure a la figura 4, hi ha un estrat cobrint un terra gruixut d\u2019opus signinum<\/em>, i la preparaci\u00f3 d\u2019un rudus<\/em> amb pedres de grans dimensions a la part inferior.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fig: 4. Perfil estratigr\u00e0fic amb el nivell d\u2019opus signinum<\/em> i rudus<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

No vam arribar a destapar el signinum<\/em> per por a qu\u00e8 les inclem\u00e8ncies del temps a Ll\u00edvia, amb temperatures extremes i gel, el podria malmetre. Esperem que en la propera campanya es pugui descobrir alhora que cerquem una forma de preservar-lo amb una coberta adequada.<\/p>\n\n\n\n

El tercer punt d\u2019intervenci\u00f3 del f\u00f2rum ha estat l\u2019espai entre el p\u00f2dium i la plataforma occidental que dona a la pronaos (figura 1, n\u00ba 3). Encara que s\u2019ha treballat en un espai molt limitat, ens ha proporcionat una informaci\u00f3 prou interessant. D\u2019una banda, en aquest espai es conserva perfectament el terra d\u2019opus signinum<\/em> a sobre del p\u00f2dium, a una cota superior en 20 cm al nivell de l\u2019altre banda oriental del temple. Aix\u00f2 ens ha fet plantejar si l\u2019opus signinum<\/em> era el principal terra de la fase 1, i que per alg\u00fa ra\u00f3 (p.e. incendi, destrucci\u00f3) la part oriental del f\u00f2rum \u2013 concretament el porticat del podi (\u00c0mbit 2) \u2013 es reforma i es construeix un nou terra de porter amb pedres de Rouge Languedoc ja en la fase 2 (segona meitat del segle II dC). Actualment, s\u2019est\u00e0 delimitant la plataforma occidental, per veure si \u00e9s possible identificar les possibles escales d\u2019acc\u00e9s a la pronaos de la fase 1. El que sembla clar \u00e9s la cota del p\u00f2dium i de la plataforma es troben a una mateixa al\u00e7ada en la fase 2. Caldria nom\u00e9s veure si hi ha una petita escala que pug\u00e9s des del pati central del f\u00f2rum fins les plataformes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fig: 5. Espai occidental del temple al costat de la plataforma occidental i p\u00f2dium<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Una darrera petita intervenci\u00f3 ha estat a la plataforma occidental, concretament la cantonada a on s\u2019havia documentat una capa de morter que recobria la seva paret, per\u00f2 tamb\u00e9 cobria una superf\u00edcie horitzontal dins de la pla\u00e7a (veure figura 6).<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Fig: 6. Cantonada de la plataforma occidental<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

A partir de la dataci\u00f3 amb C14<\/sup> i amb l\u2019estudi del material cer\u00e0mic dels estrats que rebleixen la pla\u00e7a del f\u00f2rum a partir de la segona meitat del segle II dC, sembla que el nivell puja quasi un metre en aquest moment. El morter horitzontal de la cantonada de la plataforma vindria a demostrar que aquest nou nivell de la pla\u00e7a de la fase 2, es fossilitza durant un temps. Finalment, a l\u2019octubre del 2024 s\u2019ha pogut fer la prospecci\u00f3 geof\u00edsica de la Torre d\u2019Estavar, que s\u2019havia programat inicialment pel 2023. Per q\u00fcestions t\u00e8cniques i administratives es va endarrerir fins a aquestes dates. L\u2019\u00e0rea escollida \u00e9s un espai al costat de la Torre d\u2019Estavar a on s\u2019havia trobat for\u00e7a material cer\u00e0mic en les prospeccions a peu del 2020, i que potencial reunia les condicions d\u2019insolaci\u00f3 per haver un h\u00e0bitat estable per \u00e8poca ibero-ceretana romana republicana. La prospecci\u00f3 cobria 4 quadres de 20×20 metres que es trobaven en un espai compr\u00e9s entre la torre i el cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fig. 7: Zona de la Torre d\u2019Estavar prospectada a l\u2019octubre del 2024<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Es tracta d\u2019una prospecci\u00f3 magn\u00e8tica realitzada un Bartington 601-2 com es pot veure a la figura 8.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fig. 8: Prospecci\u00f3 amb el Bartington 601-2<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Hores d\u2019ara ja disposem d\u2019una primera imatge en brut dels resultats, a la qual s\u2019han d\u2019aplicar filtres i interpretar-les a partir de les restes ja conegudes de la muralla i de la Torre. Nom\u00e9s es pot avan\u00e7ar que hi ha nombroses anomalies alineades \u2013 d\u2019alt magnetisme \u2013 que semblen identificar murs, alguns dels quals s\u00f3n paral\u00b7lels a la l\u00ednia de muralla. Fins i tot, hi ha un espai rectangular delimitat a quatre bandes. Ara caldr\u00e0, confirmar aquestes restes potencials amb sondejos, que s\u2019hauria de fer el proper any 2025.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per a l\u2019any 2024 es va proposar concentrar l\u2019excavaci\u00f3 a l\u2019\u00e0rea central del f\u00f2rum, concretament la part occidental del temple, la plataforma occidental connecta amb la pronaos i completar l\u2019excavaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit 1. El nostre coneixement de la fase 1 del f\u00f2rum s\u2019il\u00b7lustra amb la planta de la figura 1, si b\u00e9 encara resten algunes […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-756","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/756","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=756"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/756\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":769,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/756\/revisions\/769"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=756"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=756"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/iulialibica\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=756"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}