Així es podria descriure la Metal·lotioneïna de Tetrahymena pyriformis, que estudiem en aquest article mitjançant una planòplia de tècniques. A més de l’enginyeria genètica que ha estat necessària per adequar el codi genètic d’aquesta MT, hem usat Inductively-Coupled Plasma Atomic Emission Spectroscopy, Circular Dichroism, UltraViolet Spectroscopy, Infra-Red Spectroscopy, Raman Spectroscopy, ElectroSpray-Ionization Mass Spectrometry i Gas- Chromatography Flame Photometric Detection.
Els resultats, gegants també, suggereixen que aquesta MT tindría estructura secundària alfa, i formaria lligands particulars amb els metalls.
Comparative insight into the Zn(II)-, Cd(II)- and Cu(I)-binding features of the protozoan Tetrahymena pyriformis MT1 metallothionein. Biochimica et Biophysica Acta, 1784(4):693-704 (2008). Domènech J, Bofill R, Tinti A, Torreggiani A, Atrian S, Capdevila M.